Canviant de tema, aquesta tarda he anat a posar pila nova al meu estimat Polar, té els seus anys, però funciona d'allò més bé i li tinc les mides preses de punta a punta. Aquest fet té més importància de la que un es pot imaginar ja que comença a ser hora d'estar pendent del rellotge, dels parcials fets als rodatges, del temps de les futures séries i el ritme dels canvis de ritme (valgui la repetició) preestablerts a la planificació.
El diumenge va ser el dia de la primera mitja de la temporada, la mitja de Mataró. Com ja vàrem quedar amb en Siquem, era una competició que utilitzariem per fer un rodatge de calitat, a 4 el km. De bon matí a l'entrega de dorsals ja ens vàrem veure les cares i les ganes de gaudir de la mitja, al igual que també vàrem xerrar amb molts coneguts, que de mica en mica ens anem retrobant després d'un estiu desconectat de les curses més massives.
Una cosa certa és que de mica en mica anàvem avançant gent ja que en tot moment corriem a un ritme constant.
Fet el dol per la bici que m'ha acompanyat durant infinitat d'hores i infinitat (sempre) de bones experiències, en entrenaments i més, en competicions, és hora d'aixecar el cap per pensar en un futur esportiu més prometedor
.
L'endemà de la cursa és normal que tingui dolor a les cames. Així és, i content estic per aquesta circumstància, ja que és un dolor que entra dints de la normalitat després d'un esforç d certa intensitat com el d'ahir. 
L'inici de la jornada va ser com de costum al voltant de les 8 del matí, l'esmorzar de costum i a fer/buscar coses que tenia penjades i oblidades per la competició. Com ja havia planificat amb anterioritat, el camí cap a Banyoles el vaig iniciar relativament dora, per dinar al lloc de destí amb calma, descansar posteriorment i poder preparar les coses amb calma, com m'agrada fer sempre que vaig a les competicions, ja siguin de triatló o de córrer.
Eren passades les dotze qun vaig arribar, així que anava sobre l'horari previst. Vaig dinar amb calma i després d'un cafetó vaig anar a reposar/relaxar-me a la gespa que hi ha als voltants del llac. Hi hagués estat més estona, però la pluja no m'ho va permetre, així que, després de coincidir amb el club de fans (la familia) vaig començar a pensar i a preparar el material de competició.
La Cursa a peu va ser cómoda, ja que de bon principi la mentalitat era anar a no patir. Els dos primers kms van ser fàcils, i un cop portava ja una quarta part de la ursa total vaig agafar el ritme de creuer de manera que anava cómode tant de cames com cardiovascularment, ja que la respiració la portava regular. La sorpresa va ser quan vaig veure a gent del grup anterior que anava a un ritme inferior al meu i que de mica en mica la distància ue ens separava era menor. Això i que estava gaudint d'allò més, va fer que la cursa a peu es fes curta. Al final però, sense arribar a baixar el ritme, les energies ja començaven a escasejar, normal tenint en compe el que porto d'entrenamnts. De totes maneres el final va ser bo, ja que vaig avançar a gent que estava a la meva mateixa volta. Un cop a la Carretera de la Roca, a roda de l'Ana, per anar buscant aspectes tècnics a millorar-li, vàrem encarar la segona i última pujada de la curta sortida ciclista del dia. Inici a Vilanova del Vallès i final a El Masnou. Aquesta pujada s'inicia amb un suau ascens pels voltants de Vallromanes i finalitza amb una ascenció curta però intensa, moment en que vaig apretar per engrescar el sistema cardiovascular i respiratori, fins assolir el coll. La baixada amb uns revolts interessants al principi es fa ràpida, finalitzant-la amb una llarga recta paral.lela a la riera.
Avui divendres ha estat un mal dia ja que a la sessió de 60' de trote, que he realitzat aquest matí al llarg del passeig de la platja, he tingut una torçada de tormell. Ha estat a la tornada, per tant he pogut arribar en calent "sense" problemes. Després d'una bona dutxa ha estat el moment de posar-m'hi gel i veure com evolucionava la inflamació/dolor. Al final, he pogut retenir la inflamació una mica i sembla que no serà gran cosa, però les molèsties i la inestabilitat del tormell seran presents durant uns dies. Això si, faré com si res, amb el tormell ben protegit i envenat, a fer milles. De fet aquesta tarda he anat al gim a fer els exercicis que tenia pendents i he nedat 2000 metres amb pullboy.
Dissabte com qualsevol altre, quasi. El despertador ha sonat a les 06:00, quina mandra! Després d'un esmorzar ràpid, hem coïncidit amb en Lluis, de baixada, també s'hi ha afegit en "Nene" i finalment a l'hora de sempre, 07:30 ens hem trobat amb en Jaume. Només faltava en Carlos, que com sempre, ens creuem mig camí cap a Sant Pol.
tranquil.la, però com de costum no ho és. En Lluis, que teòricament havia de fer un parell d'horetes cómodes per anar descansat per la Triatló Sprint de Barcelona, ha llençat la sortida de bon principi. No haviem sortit de Montgat i ja he apretat les dents per agafar roda. Després d'uns kms en aquesta mateixa situació, en Lluis ha afluixat i s'ha posat al capdavant en Nene, buf! el que faltava. Seguiem apretant les dents. Mentres en Lluis ha tornat a pensar en la competició de l'endemà i ha afluixat per tornar cap a Barcelona de forma més cómoda. 
Bé, com ja he comentat, la sortida del dissabte que en principi era cómoda, ha estat d'allò més animada i apretant com poques vegades.
això si, lluny del que busco a final del més d'agost, quan començaré a pensar en la competició. Un cop arribats a Sant Pol, amb en Lluis una mica desesperat per les animalades que haviem fet en Jaume i jo fins el moment, hem començat a pensar en la pujada de Sant Iscle de Vallalta; com que no ens veiem en cor de pujar i en Lluis no l'ha fet encara, hem pujat un km aproximadament, però que en Lluis no pateixi, que ja la farem tota més d'una vegada.
Bé, de totes maneres, l'esforç no ha estat en va, ja que he pujat al podi per quedar 3r de la categoria, això si, gràcies a que les premis no son acomulatius.