Després de més de 2 mesos sense competir, ahir va arribar l'hora de tornar a sentir els nervis, sensacions i emocions de la competició, que encara que es vagi a sensacions i a gaudir sense tenir una fita (marca) determinada, són presents.
El dia va començar amb el despertador sonant a les 6:45 ... 6:50 ... 6:55 ... i ja està, ja em vaig aixecar. Acostuma a passar que les sensacions i l'estat anímic i físic dels primers segons després de llevar-te són els que et marquen el desemvolupament de la competició, i així va ser. Els primers moments del dia van ser bons, l'esmorzar, es 15' de llit posteriors, la preparació del material, etc.
Un cop al lloc de reunió amb en Siquem i companyia, després d'un desplaçament en moto fredolic, ja vàrem fer els primers comentaris de com podria ana la cursa. Ni en SIquem ni jo teniem les coses clares, ja que ens trobem n un moment de la preparació que no acabem de controlar l'estat de forma en que ens trobem, de manera que sortiem a sensacions, sense forçar la màquina que no és el moment.
El calentament, uns 15' de trote molt sau als voltants del Poble Espayol van anar bé per acabar de ser conscients de l'estat físic en que ens trobàvem. Per part meva, les cames (quàdriceps) les tenia una mica tocades, del gim i del rodatge del divendres, però tot i això, el treball de tormells i de tècnica posterior als entrenaments fets fins ara donàven els seus resultats, ja que el pas i el córrer el tenia fresc i àgil.
Al punt de sortida, deprés de saludar als coneguts, l'escolta del propi cos indicava que no estava pru estimulat ni preparat cardiovascularment, però no era preocupació, ja que el ritme de bon principi havia de ser tranquil.
El tret de sortida va fer que les cames es possèssin en marxa, i amb en Siquem al costat vam anar agafant el ritme.
Els primers kms, conjuntament amb en Siquem van servir per anar col.locant a tothom al lloc on li pertoca, però no va ser fins arribar a la Gran Via on cadascú podia agafar el seu ritme. Va ser llavors quan després d'unes paraules amb en Siquem vàrem decidir separar-nos, les sensacions que jo tenia eren massa bones com per quedar-me al ritme al que anàvem.
De mica en mica vaig anar recuperant algun lloc (94è al km 5 i 78è l final) tot i que en algun moment vaig tenir punts baixos, més concretament al km 7, tot i que a mig Paral.lel van tornar les forces i les bones sensacions.
El troç final és de forta pujada, que si no la tens present durant gran part de la cursa et passa factura, però com que no era el cas, es va superar positivament.
Al final: 36'07" reals i 36'10" oficials.
La conclusió és de positivisme absolut i d'haver fet un bon treball de base, que sense haver fet intensitat en els entrenaments ha donat els seus primers fruits.