dilluns, 31 de març del 2008

Mitja Marató de la Calçotada - 2a. part

Tret de sortida! Començem tots a córrer, inici amb una mica de pujada, gir a la dreta i carretera amb una mica de baixada. Un cop passats els primers centenars de la cursa, tothom està situat segons els ritmes que vol portar. Un grup es forma davant. Em pregunto interiorment, "vaig a per ells? No. Més val anar amb cautela i si cal apretar després que no pas arriscar i pagar les conseqüències d'un ritme massa ràpid al final de la cursa". Entre passa i passa, encara al primer km de la mitja, els grups es van predefinint. Entre els pensaments que transcorren pel meu cap hi ha un de molt important, no passar-se i anar amb precaució, més que res per gaudir de la cursa i del matí asoleiat que feia.
De bon principi es forma un grup de 5 entre els que hi formen part en Xavier, i altres atletes que tenia vistos d'altres curses. EL grup definiem les posicions de l'11 al 15 aproximadament. Aquest grup fa caça, entre pujades i baixades pronunciades, d'agoserats que han començat al primer grup anteriorment comentat, i que no s'han vist capaços de seguir el ritme. Estic parlant del km 5 i 6 aproximadament.
Més endevant el grup creix, ja que agrupem un corredor que ens precedia i som caçats per un corredor que havia vingut de darrera. En total ja som 6. El grup es maté compacte fins al km 12. i finalment es trenca, dos components salten, i un cedeix al ritme. Finalment dels 3 que seguiem junts, fent algun canvi de ritme, cedeix un i finalment després d'un intent d'escapar-me de l'altre, sap mantenir el ritme i em supera passats els 21 kms.
A nivell de sensacions, els primers kms van ser molt cómodes. Els kms de pujades i baixades, apretant una mica seguia amb bones sensacions (exceptuant que tenia les cames carregades dels 400s de divendres). Durant el transcurs de la cursa he tingut diferents alts i baixos. He tingut en especial dos punts de males sensacions, al km 11 i al km 16 aproximadament. Exceptuant aquests moments, la resta ha estat favorable. Diré, això si, que les males sensacions son referents a les cames, ja que cardiovascularment he anat bé.
Els parcials cada 5 kms han estat:
km 5: 18'48"
km 5-10: 18'41"
km 10-15: 19'07"
km 15-20: 19'22"
km 20-meta: 3'55"
Temps final: 1h19'53"
La valoració final és bona, per aspectes com la marca, per la bona recuperació d'avui dilluns, pel que s'agraeix fer una cursa amb participació no massificada i per la calitat dels organitzadors per cuidar al participant.
Demà trote suau, sense temps, això si, quan més minuts millor.

diumenge, 30 de març del 2008

Mitja Marató de la Calçotada - 1a. part

Com molts dels dies festius, llevar-se aviat i apa, cap a la cursa. En aquest cas li ha tocat a Valls. Ha estat una cursa, com havia previst, divertida i que ha passat relativament ràpida, ja que ha transcorregut per paratges que no havia trepitjat.
A les 10 en punt, despré d'un calentament una mica curt (15') i de parlar amb en Xavi, ens hem dirigit a la sortida. En aquesta sortida en concret ja es presumeix la participació poc massificada, uns 420 participants, que a l'hora li dona un caire més familiar a les curses. Un cop a la sortida, he demanat una mica d'informació del perfil de la cursa a en Xavi, per com a mínim saber alguna cosa de la cursa, referent al terreny que ens esperarà.
Continuarà...

dissabte, 29 de març del 2008

bona sortida en bici

En Lluis, en Franisco, en Jaume, jo i en Carlos que em pescat a mig camí hem fet una bona sortida en bici. Bona sortida per que hem anat ràpids, ens ho hem passat molt bé, hem disfrutat, hem fet uns 108 kms i personalment he tingut la grata sorpresa de veure com en Lluis i en Francisco han mantingut un bon ritme durant tota la sortida. D'en Jaume, només dir, que ja és molt, que ha portat els estreps durant la majoria dels kms (està fet una fiera). La sortida, un cop fetes les presentacions pertinents ha estat immediata un cop arribats tots. Després de donar algun consell a en Francisco sobre com agafar el manillar de la bici hem arribat a la N-II. A partir d'aquí, en Jaume portant el ritme i nosaltres tres darrera. De tant en tant anava fent la pregunta del dia "què tal? Bé?" a en Lluis i a en Francisco, per assegurar una bona sortida respecte a ells, ja que era l'objectiu d'avui. La resposta "bé". Perfecte!
Passat Mataró ens hem trobat a en Carlos que ràpid ha donat la volta i s'ha enganxat al grup, que havia crescut gràcies als ciclistes que anavem avançant i es posaven a roda. A partir d'aques moment, el ritme ha crescut fins Sant Pol de Mar, on ens hem desviat per anar per l'interior fins a Mataró.
Especial ha estat la sortida d'avui per un fet que no havia fet en tota la meva cursa esportiva.

Al mapa, marco el recorregut per l'interior un cop hem deixat la N-II. És un recorregut interessant, amb poc trànsit i agradable pels que venim de Barcelona.
Una parada a fer un café amb llet !!! És un costum que va contra els meus principis a l'hora d'entrenar en bici, però ... va! un dia és un dia. Després de la parada, hem començat a pujar i a anar fent els kms de pujades i baixades fins a Mataró. Seguiem tots més o menys al mateix ritme, el més fort, en Jaume, i el més fluix, potser jo !!!
Un cop hem arrivat a Mataró, la tornada per la N-II ha estat ràpida, en Carlos ens ha deixat, hem enganxat una mica de pluja i finalment hem arrivat cadascú al seu destí.
La valoració ha estat positiva en tots els aspectes. Al final, han sortit uns 108 kms.
A nivell personal, el cansament ha fet acte de presència ja a prop de casa, les cames ja les tenia tocades i ha estat un entrenament de prou calitat com per estar prou cansat. De ben segur que passarà factura demà a la Mitja de Valls, però no em preocupa, ja que ha estat una sortida que feia temps que no realitzava i ha estat de profit per a tots els participants al que he batejat com (bona sortida en Bici).
Respecte l'objectiu de demà a la Mitja, com el dilluns passat, es disfrutar i intentar acabar la cursa amb el cansament just, sense patir excessivament. Com que és la primera vegada que la faig, de ben segur que m'agradarà.

divendres, 28 de març del 2008

més val tard que mai

Més val tard que mai. Si al matí no ha estat possible, doncs es fa a la tarda. Tenint clar que el cansament del dia estava present, després d'un petit berenar, m'he posat les asics i he sortit en busca d'algú amb qui rodar els 20' de calentament que havia de fer avans de les sèries que m'havia plantejat fer. Com no podia fallar, correns estaven en Toni i en Manel. En toni ha marxat als 15', però en Manel ha estat els 20' que he rodat fent el calentament. Entre xerrada i xerrada, el comentari que més ha sonat és el que ens feien mal les cames, a en Manel per que va fer 2 x 4000 en pista ahir amb 13'41" i 13'35" i a mi per les desbocades sèries de 200.
Inicialment tenia dubtes de poder fer èl que mn'havia proposat, però com que és divendres i queda un cap de setmana per endevant, les ganes de disfrutar-lo, m'han portat a provar.
Un cop he fet els 20' de calentament, aturada a la línia de 200 de la pista d'atletisme i a punt per començar les sèries. 14 x 400 a 1'20" c/2'.
No volia obsessionar-me amb els temps, però al final m'hi he obsessionat com el que més.
Els temps no els he memoritzat al rellotge per tant no els puc escriure com altres vegades.
El primer 400 ha sortit a 1'16", després si no recordo malament ha anat de la següent manera: 1'17" - 1'18" - 1'18" - 1'17" - 1'17" - 1'16" - 1'17" - 1'17" - 1'18" - 1'16" - 1'17" - 1'18" - 1'19". Tenint en compte que el descans era de 41" a 44" ha sortit prou bé, les últimes han costat fer-les, com es pot veure amb l'ascens del temps dels 400. El pitjor de l'entrenament ha estat els 10' de descalentament. Tenia la sensació de que els bessons estaven a punt d'explotar. Un cop fets els estiraments les cames s'han relaxat una mica.
Sortint de la dutxa, la trucada d'en Jaume per quedar demà a les 07:45 per fer la ruta llarga de bici per la N-II i l'interior del Maresme. Demà no estarem sols, he afegit en Lluis (sub 3h30' en la primera marató) i en Francisco (per començar a familiaritzar-se amb la bici).
Serà un entrenament que no el tenim definit del tot, ja que anirem fent segons les sensacions del grup.

dijous, 27 de març del 2008

més "entrenaments extres"

Com altres dijous, de tant en tant hi ha la possibilitat de fer un "entrenament" extra. Avui com a dijous que som, hi ha hagut aquesta possibilitat i he pogu fer algo interessant. Intensitat i rapidesa.
Després d'un calentament, hem rebut la premisa de fer 4 de 200 fortes amb descans extens. Els temps dels 200 han estat:
- 32"10
- 28"47
- 28"89
- 28"12
La primera ha estat per agafar una mica el ritme, i a partir d'aquí, l'objectiu era anar ràpid, ràpid i ràpid. Segons amb qui es comparin els temps, segurament molt ràpids no seran, però tenint en compte que surto d'una temporada anterior dedicada als triatlons olímpics i llarga distància, a la marató realitzada fa 4 setmanes, a que em considero un triatleta/atleta de fons i lent, i els entrenaments poc ràpids que he fet fins ara, trobo que no estan tant malament. Les sensacions que he tingut no han estat gaire bones, remarco en especial la sensació que he tingut de tenir un control dubtós de la tracció de cames i de l'optimització de les forces globals. Lògic !!!
Bé, demà, inicialment 14 de 400 a 1'20" aproximadament cada 2', és a dir, descansant 40".
La intenció hi és, espero poder complir la sessió prefixada de bon matí (matinada).

dimecres, 26 de març del 2008

entrenament de coco

Després d'un dia dur, que res millor per desconectar que córrer una mica. Eren les 18:25 quan he començat a córrer, l'objectiu era estar fins les 19:55 (90') correns. Objectiu, per que és dificil estar correns durant estona en una volta de 1400 metres aproximadament. Sort que durant els primers 50' he estat acompanyat d'en Toni, que no veia des d'abans de Setmana Santa. Ens hem explicat com han anat les vacances i que hem fet a nivell de running durant aquests dies.
Objectiu complert, 90' de rodatge a trote cómode. Cómode, per dir alguna cosa, ja que de cómode no ho estava gaire, ja que encara tinc les cames carregades de la cursa de dilluns. Vaig fer el que no s'ha de fer després d'una cursa, és a dir, res. Ni rodatge suau per descalentar ni estiraments.
Un cop he arribat a casa i he obert el mail, he descarregat les fotos de la cursa de Canovelles gentilesa d'en Bernat. Estem en Sergi, un col.lega d'en Bernat que ara no recordo el seu nom, l'Eva, en Bernat i jo (de dreta a esquerra).

dilluns, 24 de març del 2008

15 kms de Canovelles

Durant la vida esportiva d'un triatleta, corredor popular com jo, hi ha pocs dies com avui. Dic això pel fet que és dilluns (festiu, això si) i s'ha corregut una cursa.
Ha estat una cursa interessant per diferents coses. Primer per l'hora d'inici, que ha estat a les 10:30, cosa que et permet llevar-te a unes hores raonables. Segon pel fet que era la primera vegada que la corria. Tercer per la gent que m'hi he trobat. Quart per que anava amb ganes de disfrutar-la, i així ha estat. Cinquè per anar a una cursa sense saber com seria, desnivell, tipus de terreny... Sisè per tenir el Turó de l'Home (Montseny) nevat com a mestre de cerimònies. Etc.
Un cop retrobats amb en Bernat i amb en Sergi, no ens veiem desde la marató de Barcelona, hem anat a calentar una mica, sota un sol brillant i un fred d'hivern, hem estat 15 minutets donant voltes de trote molt suau, saludant a molta gent entre passa i passa.
Bé, era l'hora de posar-se a la sortida i en Robert ja estava a punt, en Bernat i en Sergi feien conya. Al tret de sortida, bén situats iniciem la cursa, en pujada i entre els carrerons de Canovelles, els primers metres envoltat de força gent, però ja desde el primer km la cosa ha canviat. Els primers km han estat de tanteig, anant a un ritme raonable i veient de sorpresa a gent que em saludava, com en Lluis. Tal i com anaven passant els km anava adelantant gent, fins que juntament amb un corredor de a 4 el km hem agafat a un trio que al final s'ha trencat. Ha estat quan hem agafat a aquest trio quan les sensacions han afluixat, hi m'he deixat anar una mica. Les cames anaven bé, resultat de l'entrenament de dijous i cardiovascularment la respiració encara la portava coordinada amb les passes 2 a 2, però les sensacions no eren del tot bones. Això passava entre el km 9 i 12. Entre tot, el km 10 l'he passat en 36'55". A partir del km 12 però, la cosa ha canviat, les cames seguien fresques i més ràpides, pel fet de córrer per asfalt, i cardiovascularment ja havia regularitzat el ritme trencat dels kms anteriors pels canvis de terreny. Ha estat al km 13 i 14, quan realment m'he trobat "bé", feia temps que en una cursa no tenia aquestes bones sensacions de cames ràpides i de xispa final. El resultat final, després de fer els últims 5 km amb 17'41", ha estat una divuitena posició i un temps de 54'36".
Un cop finalitzats els 15 kms, hem marxat ràpid per passar el dia fora, això si, satisfet d'haver disfrutat i d'haver-me demostrat que encara que sigui un any a mig gas, encara mantinc una mica la forma (com a mínim de córrer) de tots els anys d'entrenament realitzats.

diumenge, 23 de març del 2008

ruta dels portets

Amb aquest mapa marco l'entrenament de bici que he realitzat avui. És una ruta bàsica de portets que acostumo a fer per treballar ritmes i "muntanya". Aquesta ruta l'anomeno la ruta dels portets. Val a dir que també s'hi pot afegir algun portet més, però això ja ho anirem descobrint al llarg de la temporada.
El google maps marca 24 kms, si contem l'anada i la tornada ja son 48,m però també cal sumar-hi els km de casa al punt de sortida. AL final surten uns 55 aprox. Avuí ha estat un entrenament de plat petit i corona (pinyó) gran. Aprofitant el sol del matí, he agafat la bici i apa, a fer kms.
La intenció era més que res agafar una mica de gana pel dinar. Bromes a part, l'objectiu de la sessió (si es pot dir així) era començar a tocar amb més complexitat la bici, per agafar-li el tacte que hem perut després de tantes setmanes sense tocar-la. Quan digui el que he trigat us podreu fer una idea de la calma que he tingut al llarg d'aquests saludables 55 kms. 2 hores 15'. Feu comptes i calculeu la velocitat mitja. Brutal! Podria justicar la mitja dient que son tres ascencions i que les baixades estaven humides i no es podia anar ràpid, però no serveix.
Tot i veurem adelantat per cilcistes, masculins i femenines, calma (cadascú va al que va). Aquest fet no em preocupa, passat agost el tema ja canviarà. Ara toca el que toca.
Aquests dos dies d'entrenament de bici casi seguits m'aniran bé per dissabte de la setmana vinent, on tocarà fer 105 kms amb en Jaume i en Carlos. La ruta ja la marcaré, per curiositat dels més siberites.
Evidentment el cansament no ha fet acte de presència ni en la més mínima expressió (tal i com m'he près la sortideta, impossible). Així de cara a demà tindré les cames sinó al 100% al 90% aprox.
L'objectiu que tinc per demà és intentar fer una cursa progressiva o uniforme, de cap de les maneres fer-la en positiu. La clau està en els primers kms. Si aquests surten a 4'40-45" perfece, si surten alo més ràpids, mala senyal.
Bé, ja passaré informació, que molt presuposo que serà al contrari del que he dit.
Avuí a part d'aquest entrenament, he realitzat un entrenament d' "ultramarató", es a dir, una sessió non stop de 6 hores de biblioteca, amb la estimable col.laboració d'en Jaume, per això que diuen que s'ha de tenir "mente sana in corpore sano".

dissabte, 22 de març del 2008

un dia començat amb bon peu

Tot i ser dissabte he posat peu a terra ben aviat. Eren les 8:31 quan el dit polze ha pitjat el botó del crono, quan he començat el rodatge suau previ a la cursa del dilluns (15 kms) a Canovelles.
El dia es presumia favorable. El Sol es deixava veure tímidament entre els núbols, els carrers gaudien de la tranquil.litat d'un dissabte atípic i el silenci del passeig marítim només era esquerdat pel murmuri de les ones que acariciaven la sorra de la platja.
El rodatge, com vaig dir ahir, ha estat al final de més d'una hora (65'). Ha estat molt suau, sense mirar el crono i evidentment sense mirar el ritme. Durant aquests entrenaments suaus el cap també gaudeix dels seus moments de relax, moments en que aprofita per pensar, pensar i pensar. Ha estat en el segon i tercer pensar on m'he adonat del que disfrutava correns i del que té de bo aixecar-se aviat per aprofitar el dia. I més si hi ha la possibilitat de poder coïncidir amb una persona que m'ha fet veure el món (conjunt de totes les coses) d'una altra manera.
Un cop finalitzats els 65' suaus he fet estiraments, pocs, i he enllestit la sessió amb unes abdominals.
Eren les 10 del matí quan he sortit del gim amb la feina feta, a partit de llavors, ha arribat el moment de gaudir de la presumpció favorable que he anomenat al principi del text.
Demà, si la pluja ho permet, màxim tres hores de bici sense camí predeterminat.

divendres, 21 de març del 2008

sempre hi ha una primera vagada

Doncs tal i com poso al títol, sempre hi ha una primera vegada. En aquest cas ha estat la primera vegada que he sortit en bici aquest any, i la primera vegada que faig un entrenament de bici d'aquesta temporada, i la primera vegada que fem fotos, poc sèries, en acabar un entrenament de bici. Bé, això de les fotos es perquè tingueu alguna referència dels companys amb qui he sortit dels que ja us vaig parlar ahir, En Jaume i l'Elena. La sortida l'hem començat passades les 8:30, i xerrant xerrant després de tant de temps que no ens veiem hem arribat a l'estimada N-II. Com sempre, en Jaume marcant el ritme i portant la veu cantant al cap, l'Elena al seu darrera i jo al final, dixant-me portar.
La sortida ha estat més que res per agafar un primer contacte amb la carretera després de moltes setmanes sense tocar la bici. Així ha estat, l'anada ha estat ràpida per l'aire a favor que teniem, i la tornada amb fort aire en contra algo més lenta. De totes maneres, com que he anat al darrere la major part del temps no he sofert les conseqüències del vent.
De camí cap a la rotonda passat Caldes d'Estrac una grata sorpresa, una altra de les fieras de la carretera, en Carlos, que sel podria anomenar el "correcaminos" de la N-II.

Al final han sortit uns 75 kms aproximadament.
Després de patir les conseqüències del vent i dels semàfors de Badalona i mig Barcelona per arribar al punt final, hem posat peu a terra per fer unes fotillos. Aquest és el resultat, clar està que s'ha fet una selecció prèvia.
A nivell físic, la sortida en bici no ha representat gaire fatiga a nivell muscular, això si, un cop he parat a casa, el cansament ha fet un petit acte de presència que ha arribat al seu punt màxim després de dinar. Ha estat una sensació que feia temps que no tenia, i que ha estat rebuda de bon grat, ja que implica haver realitzat un treball sobre la bici amb càrrega fisiològica i cardiovascular a diferents nivells.
Demà, per estirar una mica les cames i posar-les una mica a to, faré un rodatge de 60' mínim per després fer una bona sessió d'estiraments.

dijous, 20 de març del 2008

primer entrenament intervàlic

Després de molt de temps he tingut un encontre amb un personatge anomenat entrenament intervàlic.
Tal i com he dit en el missatge anterior, avui l'entrenament de córrer l'havia de decidir durant el calentament del mateix entrenament. Així ha estat, si conctreto més, la desició ha estat presa al minut 20 del calentament. "Va, que faig? Sèries de 400, 500, 200?" Doncs al finat s'han emportat el premi les de 400, ja que les de 200 son massa curtes i les de 500 massa llarges. La quantitat en principi he decidit que serien 10, al final n'he fet dues de més. El ritme senzillament no l'he pensat, només he fet la primera cómode i ja està, a partir d'aquí el tema era anar baixant les marques de les sèries. Respecte al descans, com que es tractava d'anar a un ritme relativament cómode, era qüestió de fer-lo curt. En definitiva, per fer números rodons, al final sortia cada 2', és a dir, descansant entre sèrie i sèrie uns 40" aproximats.
Per als que els agraden els números, passaré les referències de les series:
1'24"80 - 1'23"40 - 1'22"80 - 1'21"50 - 1'21"10 - 1'20"70
- 1'20"00 - 1'20"20 - 1'19"10 - 1'18"60 - 1'17"40 - 1'17"70
La primera sèrie ha estat a sensacions, no volia apretar i l'objectiu d'aquest entrenament era apretar una mica sense deixar de trobar-se cómode i procurant no carregar muscularment. Així ha estat, ja que un cop he finalitzat tenia la sensació de no estar gens cansat ni gens carregat, i ara, passades unes hores, la sensació es confirma.
He aprofitat les hores de més per anar al gim i relaxar una mica fent la tonificació de sempre i xerrant amb tothom.
De camí cap al gim, però, ha arribat un dels millors moments del dia, l'esperada trucada d'un fenomen sobre la bici, en Jaume, fent una proposta, com ja haviem quedat, d'aquelles que feia dies que no acceptava (com uns dos mesos i algo més). Demà sortim en bici! Després de tant de temps, no se si m'enrecordaré, i si la pols de la bici em permetrà manipulas les manetes de canvi. El pla, doncs no el se, suposo que el mateix de sempre quan anem amb l'Elena (una altra fiera sobre la bici), N-II fins a Caldes d'Estrac o algo més.
Realment tenia moltes ganes de sortir amb bici.

una mica de tot

Ahir va ser un dia de relax, tal i com vaig fer el dimarts amb el trote i el gim. L' "entrenament" va estar composat de 3000 metres aproximats de natació (la falta de costum de nedar aquesta temporada em va fer perdre el compte de ls piscines que anava fent), i de sessió de gim per treballar tonificació del tronc.
La natació, a sorpresa meva, em va passar molt ràpida, i en contra del que m'imaginava, em va costar "poc" fer el que m'havia proposat. Aquesta sessió de natació va fer plantejar-me fer algun triatló a finals de juliol, bé, ja veurem. El treball de gim, es va centrar en la tonificació, fent un exercici de cada grup muscular amb un pes baix i amb 4-5 series de 15 repeticions amb poc descans. De fet és el que porto fent, amb alguna variació, durant tot el que porto de "temporada". Poso temporada entre comentes, ja que personalment aquest any no tindré temporada, com a màxim, faré un petit intent, si m'ho puc permetre, a partir de juliol. Ja veurem.
Avui, la intenció és fer un entrenament de cursa a peu amb una mica d'intensitat, per assolir els ritmes de competició i despertar el sistema cardiovascular per encarar bé la cursa de dilluns a Canovelles, 15 km. Bé, durant els 20' de calentament ja pensaré que puc fer.
Això de fer i desfer entrenaments segons les ganes, temps, motivacions i sensacions del moment és fantàstic. Val a dir que s'ha de ser conscient i assumir que implica fer una temporada tipus "relax" per disfrutar amb el que es té, i més tenint en compte els volums d'entrenaments assolits durant l'última temporada per disponibilitat temporal.

dimarts, 18 de març del 2008

90' de relax

90' de relax és el que ha tocat avuí. Ha estat una passejada de matí sortint de casa i anant fins al riu Besós, on he pujat fins passat Moncada. Ha estat un rodatge molt suau, sense pensar en res més que en deixar passar el rellotge, això si, amb una mica de música per desconectar mentalment de tot. També he passat pel gim, igual que ahir, per fer una mica de tonificació general i per estirar bé les cames, sobre tot per intentar guanyar la flexibilitat perduda durant aquests últims mesos.
Demà m'he proposat un repte (repte tal i com estic ara), fer un "entrenament" de 3000 m d'aigua. Entrenament entre cometes, perquè no servirà de res, bé potser per fer una mica de cardiovascular, però per poc més. Si no faig natació fins d'aqui a setmanas ja us podeu imaginar de que servirà. jeje. Senzillament és un caprici que ve de gust. Una cosa que faré previament a llençar-me a la piscina serà avisar al socorrista que estigui pendent de mi, per si m'ofego en l'intent. Bromes a part, gaudirem d'allò més.
Demà tornarem a passar pel gim, per seguir amb la tonificació i amb el relax de cames.

diumenge, 16 de març del 2008

Ekiden 2008

Jornada d'esbarjo, és com podria definir el dia d'avuí. Com sempre que hi ha una cursa, el despertador ha fet acte de presència ben aviat. Tot seguit preparació de la bossa i cap al punt de trobada. Apa, cap a Palafrugell!
Tocades les 9:00 hem arribat i ja es començava a percebre el bon ambient esportiu que es viuria durant tot el matí. L'ordre de sotida de la cursa ja el teniem definit i ni l'hem modificat, per tant, a les 11:15' aproximadament era quan sortiria a fer els meus 10 kms. Mentres estavem esperant el torn del relleu, sorpresa! conegus del triatló i altres. Com per fer algo d'amagat. jeje. Per lluny que vagis, sempre et trobaràs a gent coneguda. Val a dir que en aquest món és fàcil trobar a gent a qualsevol cursa que vagis.
10:00 del matí, primer relleu de 5 km, tant de l'Ekiden comdel 4 x 5 km.
Els primers que han sortit, han estat en Siquem i la Merche. Tots dos han fet un primer relleu molt bó, on ja ens hem deixat veure a les primeres places de la classificació open. Tant l'equip masculí com de l'equip femení, hem fet un resultat que no ens esperàvem. En siquem ha anat pe sota de 3'30", el segon rellevista, en César ha fet 10 km fent uns primers 5 km a un ritme alt, a 3'30"-35", la segona volta, els 5 km últims ha baixat el ritme, però ha fet una bona marca, si no recordo malament 36'40". Tot seguit ha estat l'hora de fer 5 km, mantenint els ritmes que havien fet el primers rellevistes. Mentres es feien aquests 5 km, jo mentres tant anava calentant amb certa intensitat, per començar els 10 km a un ritme alt. A falta de 300 m per a iniciar el meu relleu ja m'he col.locat a la posició per recollir el relleu. El relleu ha estat ràpid, l'inici, com és habitual en una cursa, i més si comença en pista d'atletisme, també. El primer km el rellotge ha marcat 3'21", ràpid, però, tal i com he pensat quan he vist el rellotge, no tenia la sensació danar ràpid, per tant ja estava bé. El segon i tercer km ja els he estabilitzat a 3'31", el 4 km he pujat una mica i els primers 5 kms els ha pensat a 17'31". La segona volta ha estat diferent, el ritme el mantenia a 3'30" i 3'35", menys el km 8 que he pujat a " 3'41" ". Evidentment les cames ja anven una mica carregades, de la cursa i del poc gimnàs que vaig fer ahir. AL final he acabat amb 35'34". Les sensacions han estat bones, cardiovascularment he anat mantenint el ritme de respiració sense descordinar amb les passes. De cames, ja ha estat diferent, però ja és normal. Un cop el relleu l'he passat per als pròxims 5 km he rodat 10' molt suaus per descalentar. Amb tot el corregut erem conscients de la posició que taniem respecte a la classificació open. Hem anat en en 1a posició, 3a, 4a i al final 3a que hem mantingut la tercera posició durant la segona meitat de la marató. El 5è rellevista també ha marcat una bona marca, 18' aprox. Seguiem controlant la posició, i al final en Raul, l'últim rellevista que li ha tocat fer 7 km 195 m per completar la marató ha realitzat una boncursa, i més si tenim en compte que el dissabte va fer 145 kms en bici, ja que s'està preparant pel triatló de Niça.
Quan en Raul ha arribat, una salutació a tots els compis de relleus i una al.legria comuna, tercers!
Aquest diumenge és un d'aquells dies que de tant en tant va bé fer-los, una cursa amb un bon ambient i en companyia de gent amb qui es lluita per assolir una mateixa marca. Demà una escapada a esquiar i si puc un rodatge al vespre, per agafar gana pel sopar que tenim en Lluis i jo per a planificar els entrenaments per la realització d'un Ironman.

dissabte, 15 de març del 2008

fent "campana"

Divendres, un dia en que teòricament, per pròpia iniciativa m'havia plantejat fer 1 hora 30' de trote cómode per fer una mica d'aeròbic extensiu. Va ser així? Doncs no, vaig fer "campana". La primera oportunitat de fer aquest rodatge (17:00) la vaig desaprofitar, la segona (21:30), també. Tot i això, buscant la part positiva de no fer l'entrenament, va ser una tarda productiva.
Avui dissabte ja ha estat una altra cosa, com és habitual els dissabtes, he realitzat una bona sessió de gim (condicionament físic general sense carregar en excès) amb la fiera Èric, del qui ja he fet referència en algun entrenament d'entre setmana. Durant la sessió, he pogut saludar a gent que feia temps que no veia, maratonians i companys d'entrenament de quan ens passàvem hores nedant a la piscina. La sessió s'ha acabat una mica abans del previst, però per una molt bona raó, que ara no ve al cas explicar.
El fet de no entrenar ahir el córrer i de fer una sessió de gim fàcil avuí anirà bé per estar fresc a la cursa de demà on intentaré apropar-me als 36' els 10 kms que hauré de fer de la marató per relleus.
Així que sempre s'ha de buscar la part positiva del transcurs de les hores, encara que no evolucionin tal i com s'havien plantejat en un principi.

dijous, 13 de març del 2008

satisfet

Avuí era un dia d'aquells que surts de casa sense saber si entrenaràs o no.
Al matí he agafat els estris de córrer pensant que podria fer-los servir al vespre, però tenint els meus dubtes; no pel cansament sinó per les exigències del dia.
Al final ha resultat que hem fet un bon treball d'educació física al matí i he pogut apretar i realitzar un treball interessant a la pista d'atletisme.
M'explico: després d'un calentament el treball que haviem de fer era de 3 x 5' a ritme descansant 3-4'. Doncs bé, com que l'objectiu final és fer 15' a 3'20", aquests 5' de ritme havien de ser algo més ràpids. Així ha estat, poc però més ràpid.
El primer canvi de ritme ha estat de la següent manera: 1'17"/400, 1'20"/800, 1'21"/1200 i 1'20" els 1600. En total, 5'18".
El segon canvi de ritme ha sortit a 1'15", 1'20',1'20' i 1'21". Total, 5'16".
El tercer i últim canvi ha estat a 1'16", 1'20",1'21" i 1'20". Total, 5'17".
Aquests canvis de ritme han estat més ràpids del que em pensava que podia fer, el que m'ha fallat per a progressar en cada canvi de ritme ha estat la fatiga de cames, ja que cardiovascularment he tingut bones sensacions.
Ha estat un bon "entrenament" que anirà bé per a tenir un bon ritme als 10 km de diumenge.
Demà, segur, ja sigui a les 17 o a les 19:30 faré 1 h 30' de trote suau.

dimarts, 11 de març del 2008

ja no recordava el que era

Eren les 7:02 del matí, el cel ja no era de color negre, i que res millor que córrer per començar el dia amb bon peu.
Avuí amb l'Èric i en Manel, l'Èric ens ha deixat als 15' per fer unes sèries de 400, és un crack. En Manel i jo hem seguit rodant, i xerrant xerrant hem anat augmentant el ritme, ens hem anat engrescant, bé, s'ha anat engrescant ell, jo anava remolc. Mentres parlàvem ens hem preguntat que podriem fer, ell només volia rodar, i jo tenia ganes d'apretar una mica.
En definitiva; ell a rodat, al final ràpid, jo m'he posat a la pista a fer 2 km algo ràpids i fent-los una mica progressius. El primer 400 a 1'24", quan he mirat el rellotge, he pensat que ja anava bé, i que procuraria no baixar el ritme. Així ha estat, el km1 a 3'27" i el km 2 a 3'25". No ha estat gran cosa, però ja no recordava el que era anar una mica ràpid. De mica en mica anirem agafant els ritmes ràpids, ja sigui en competicions com en entrenaments.
Quan he arribat a casa, obro el mail i notícia d'en Siquem, la inscripció a Ekiden per relleus ja està feta! Serà un dia de gresca.
Demà descans.

diumenge, 9 de març del 2008

diumenge tranquil

Diumenge tranquil, així és com es pot definir el dia d'avuí. L'entrenament, esbarjo, ha estat de 50' de trote suau. Hauria d'haver estat una estona més però les circumstàncies del moment no ho han permès. Aquesta setmana que ve ja començarem a treballar les sèries i els canvis de ritme algo més intensos, per a millorar la potència aeròbica i intentar agafar velocitat per a les properes competicions.
Apartir d'ara a nivell de competicions de cursa a peu, intentaré fer força curses, que "m'obligaran" a entrenar amb certa intensitat la cursa a peu i que em permetran mantenir una bona forma per intentar estar en bones condicions de cara a setembre en els triatlons.
Al mateix temps que intentaré mantenir-me en una cursa per cap de setmana, també procuraré anar teure la bici a passejar una vegada a la setmana per agafar una mica de forma sobre rodes.
Aquests entrenaments de bici es limitaran a 105 kms cómodes, de moment.
Bé, dimarts comencem amb les sèries/canvis de ritme de cursa a peu. Això si, no garanteixo l'entrenament, ja que, com ja he dit en altres comentaris, aquest any no planifiquem res en especial, i l'únic que interessa és procurar mantenir una forma física alta i disfrutar tant en els entrenaments com en les competicions.

divendres, 7 de març del 2008

una mica de tot

Encara penso en el diumenge passat, costarà molt d'oblidar per diferents coses. Primer, per l'esforç que implica una cursa com aquesta; segon, pel retrobament de gent que feia temps que no veia; tercer, per la satisfacció de superar-se a si mateix; quart, per veure com la gent anima i s'anima a participar en una festa d'aquesta magnitud; cinquè, pel que representa a nivell personal la realització d'aquesta marató; sisè, pel fart de riure que vàrem fer amb el compis de la foto, en Marcos i l'Óscar; setè, pels ànims rebuts de les persones a qui més estimes; vuitè, pels ànims de la gent a tot el conjunt del participants; novè, per la satisfacció de la gent en creuar la línia dels 42,196 metres; i desè, per no allargar fins l'infinit, per a qui li he dedicat, li dedico i li dedicaré la finalització d'aquesta marató, tant la marató del 2007, aquesta i les maratons de barcelona que faré en un futur.
Avuí, encara ressacós de la marató, ha tocat fer 40' de trote cómode. Ha estat interessant per que ha estat a les 7:00 del matí i amb l'Èric. Hem estirat una mica i hem anat a retrobar als compis per a fer la xerrada matinal.

En aquesta xerrada he tingut una mala notícia, un bon company i amic m'ha comunicat que deixava el projecte que tant havia lluitat, m'he quedat sorprès, no m'ho esperava pas. Confio en que la seva energia serveixi per a seguir treballant per a assolir el que s'ha proposat. Segur que si.

Tornant als entrenaments, en principi, el pròxim serà de rodatge suau de 90' aproximadament. Ja veurem, com que no planifico res en especial durant aquests mesos, vaig fent el que em ve de gust, amb una mínima coherència es clar.

dimarts, 4 de març del 2008

ressacosos del diumenge

Una bona foto (feta per en Bernat), no cal comentar tot el que representa, o potser si; satisfacció, ràbia, emoció, alegria, tristor, superació, sorpresa, rendició, fatiga, eufòria ... En aquesta foto queden reflectides un cúmul d'hores d'entrenament, de sacrifici, de disciplina, d'esforç ...
Durant tot el recorregut d'una marató, aquest és el moment que tothom espera, ja sigui correns, caminant, esprintant, desmaiat ... l'important és passar i pensar "ho he aconseguit".
La marató és tot un repte per aquell que és la primera vegada, la segona ... que la fa, representa anar una mica més ràpid, acabar una mica millor, gaudir una mica més ...
Durant el que porto de setmana l'efecte marató insisteix en no deixar-me; mal de cames i cansament general. De totes maneres, no implica cap sacrifici fer vida normal, i menys sabent el que es pot experimentar en 42,195 kms de cursa a peu.
Avuí he intentat fer un trote cómode, al final han sortit 55' de "trote" molt suau en companyia del mal de cames. Ha estat un rodatge agradable, ja que erem un grupet poc habitual, fet que sempre és d'agraïr. En finalitzar, uns estiraments molt suaus i finito.
Foto de les hores prèvies a la marató. En aquestes fotos tothom acostuma a fer bona cara. jeje.
Durant els retrobaments de després de la marató, la pregunta majoritària és: "Què tal, com ha anat? Què has fet?" Una sincera enhorabona a en Lluis.

diumenge, 2 de març del 2008

no tinc paraules

No tinc paraules per desrciure tot allò que he sentit avuí. Faré l'esforç d'intentar reflectir allò que només es pot sentir quan fas una prova de superació física, psíquica i personal com la marató.
Primer demano disculpes per la possible incorrecció a l'hora de redactar, però avuí l'important és poder explicar allò que he anat experimentant durant la preparació de la marató, durant la cursa, durant els moments immedietament posteriors, i finalment el cúmul d'opinions i reflexions de tothom qui l'ha fet.
5:00 del matí, sona el despertador i em quedo al llit 10 minuts més, mig lleganyós vaig a la cuina i agafo un plat sense saber exactament el que feia i el poso al microones. Uf, un plat d'espirals (pasta) per esmorzar, tot sigui per una bona cursa. Sense saber com he anat a parar al llit i m'hi he estat una horeta més. Sona el despertador per segona vegada i començo a notar els nervis del que m'esperava.
De camí a pl Espanya (inici de la marató), recullo a mon pare, suport logístic i fotògraf. Arribem a destí i comencem a veure a tot la colla que com a puntuals que som, hem arribat a la vegada. Amb alguna exepció (això va per tu Lluis, jeje).
Les primeres sensacions del calentament no han estat molt bones, no estava fi, cames poc fresques i panxa dubtosa (no vaig fer bondat del tot durant el divendres ni dissabte).
Acabem el calentament, tota la colla, i ens separem. "Que vagi bé i a tope", son les paraules de comiat. Mentres tant, la gent es comença a concentrar a la zona de sortida, m'hi dirigeixo i m'hi trobo el companys de marca, en Marcos i l'Óscar (objectiu baixar de les tres hores). Animats per l'eufòria i els nervis de la sortida comentem els ritmes, la situació de sortida, el pas de la mitja, etc.
En aquests moments, el pensament és de ganes de començar i de que tot surti sense inconvenients sorpresa.
Entre aplaudiments, sona el tret de sortida, la gent es mou, camina i al minut després de la sortida oficial passem pel pont de sortida/arrivada. Dit polse al polar i a córrer, tot això pensant ue seran tres hores de ursa amb totes les incògnites que representa. "Vinga vinga, surt involuntariament del meu pensament en veu alta. Son moments impressionants, una riuada de gent que s'enfronta, cadascú a la seva manera, a tot un repte. Aquests primers metres son al ritme de la gent, amb uns objectius ben definits: no ensopegar amb alguna cama i no deixar-se portar per l'eufòria inicial i anar massa ràpid.
Els primers metres son caòtics, quatre passes per aquí, quatre passes per allà, un canvi de direcció, una petita accel.lerada, una frenada... tot per anar agafant el ritme i per anar buscant els espais per moure's de forma més o menys cómoda. En sentit acústic, la gent anima, anima i anima, tant els corredors com el públic llença fletxes a l'aire d'anims i de bona sort per aquells que decideixen passar un diumenge de maig trepitjant els carrers d'una ciutat com barcelona.
El transcurs dels primers kms han estat més bé del que havia pogut pensar, hem corregut sense problemes i començant a marcar els temps establerts en els moments previs a la sortida.
L'Óscar anava marcant els parcials a cada km, en canvi jo passava eferències cada 4 kms, primers a 17'23" (el ritme a seguir per baixar de les 3 hores, era anar a 17'00"), cap prblema, pujada, primers km per agafar el ritme, més val començar lent que no pas ràpid ... Agafem la segona part de Diagonal i ja tot és baixada, ara el comentari era que anàvem massa ràpid, normal, baixada. Aquest comentari ha estat força present, però la realitat ha estat qu era un comentari erroni. Un moment important ha estat el pas dels 10 km, un munt de gent animant, el primer avituallament de mon pare, i ... inici de la marató ... Gran Via a vall. Hem estat tota l'estona, Marcos, Óscar i jo, marcant parcials de presició suïssa. EL comentari seguia sent el mateix, massa ràpid. Passeig de Gràcia, pujada, el ritme s'alenteix, pg Sant Joan, igual, tot i això maquem parcials de 4 km per sota de 17'00". Bona, molt bona senyal. Arribem a Sagrada família d'entre una multitud de gent animant i esperan-me trobo el segon avituallament, la Merche i l'Èric. Mallorca i Meridiana (km 18) sense problemes. Amb unes agradables paraules d'ànim de mons pares, passem a bon ritme per Meridiana i abans de girar a Felip II, en Bernat i l'Eva fent conya del ritme que portàvem (són uns cracks), ells si que anaven ràpid (en Bernat en moto, i l'Eva amb patins, jeje). Felip II, avancem a en Basílio, pont de Calatrava, Guipúzcoa, Independència i pas per la mitja. Fons a aquest moment tot ha estat sobre el preestablert. El pas de la mitja ha estat de 1h30'00" oficial, real 1h29'00". Perfecte! Clavat! Vinga Vinga! En aquest punt rebem ànims de la Carme i d'en Nico. Tot està anant bé, molt bé, però en Marcos i l'Óscar comencen a notar els efectes del ritme. El pas per Glòries absilutament tremendo, moltíssima gent animant, i ... la cara dels companys de fatiga amb un somriure dedicat als seus amors. nada i tornada per la Diagonal i una recta d'uns quants kms, segona vegada que agafem la Gran Via. És llavors quan l'Óscar começa a fallar, en Marcos ho farà algo més tard.
Les meves sensacions fins al moment han estat bones, les cames algo carregades però sense que m'impedíssin mantenir el ritme. Passat l'avituallament del km 25, un moment important, amb previ avís ls vompanys de fatiga fins el moments, he apretat una mica. Es tractava de passar d'anar cómode a anar cómode una mica més ràpid, això s'ha traduït en passar d'anar a 4'15" a 4'00"-05" el km. No ha estat matemàtica pura, només he deixat anar les cames i centrar-me en mantenir un ritme en que estiguès cómode. Ha estat en aquests primers km en solitari quan m`he posat a pensar, pensar i pensar. Anava adelantant gent sense parar, i ha estat al km 30 quan m'han vingut al cap un munt d'imatges, sensacions, persones, sacrificis, que encara ara, escrivint aquesta parrafada, fan que se m'umiteixin els ulls del que representen. Ha estat un moment en que un formigueig m'ha recorregut tot el cos. En aquest moment no calien estímuls externs, tenia prous motius, ganes, ràbia, il.lusions, sentiments, com per fer el doble del que m'havia proposat. km 30, km 31, km 32, ànims de ma germana mon cunyat i mons nebots, un estímul que ha penetrat dins del la carcasa que m'envoltava. Seguien passant els kms i seguia a bon ritme. Sembla mentida tot allò que et passa pel cap quan tens un objectiu a batre, la motivació et supera i les ganes d'assolir lòbjectiu et posen els pels de punta en plena cursa. Circunvalació, Parc de la Ciutadella, Arc de triomf, i últims ànims de mon pare, al mateix temps que li dic: ja ho tinc, això ja està. Fantàstics, emotius, vibrants, han estat els última kms, han estat els millors últims kms en les tres vegades que he participat a la marató de Barcelona. Seguia adelantant gent, Portal de l'Àngel, sól de cara, ritme trepidant, ànims de la gent, cami de Via Laietana i cap a les Rambles passant per Plaça St Jaume. Gaudint de la bona cursa i del paratgede la ciutat. Colon, moment en que sabia que ja ho tnia tot fet, les forces ja no afluixarien de forma exagerada, i ... a gaudir d'allò més. Interiorment un altre karma de sentiments, emocions i eufòria general, el resultat ha estat un vinga vinga interior i una pujara d'adrenalina que m'ha fet posar els péls de punta. Ronda, i gir cap a Sepúlveda, una salutació a la Núria i a seguir. Només podia pensar en lo que havia disfrutat fins el moment, qudaven 2 kms i ja ho tenia a la butxaca, últims ànims de compis d'entrenament i exhaustiu seguiment de l'Eva amb els seus patins. El ritme ha baixat Paral.lel, últims 40o mts, la gent cridava, enimava, saludava, i no només a mi, sinó que a les 9000 persones que hi han participat. La recta final, emotiva, passar la linia d'arrivada i ... és aquí on em quedo sense paraules. Una abraçada a un bon amic, en Bernat, i caminar uns metres, per parar en mig i ajupir-me. "Estàs bé?" paraules d'en Bernat, si si, la meva resposta; no sabia tot allò que m'estava passant pel cap i quina era la meva reacció. Senzillament estava recordant que vaig fer fa 365 dies després de la marató i a qui li dedicava tot l'esforç de la marató. Els ulls coïen, però no els tenia humits de la suor, sinó de la satisfacció i de l'emoció d'haver fet el que m'havia proposat un dia en que algo de mi va marxar per sempre. Hores i hores de sacrifici, hores intempestives per a assolir un objectiu, dolor, fatiga ... tot això val la pena per conseguir allò que et proposes. Agafo les aigues i a reposar.
És hora de cercar als companys i preguntar com els hi anat. Primer en Siquem, ha tingut una baixada de sucre. En Lluis, s'ha sortit, igual que en Santi. L'Albert i l'Enric, "más de lo mismo". En Josep M. complint objectius. L'Óscar i en Marcos, junts fins al km 26, han punxat. Així és la marató.
Acabo agraïnt a tota la gent que ha animat, que ha col.laborat i que ha fet la marató més emocionant.
pd: és increïble com ha anat aquest cap de setmana, si els caps de setmana que venen són la meitat de bons, ja estaria d'acord. Pero ... buscarem algo més.
Durant aquests dies, ja passaré fotos. Avui crec que ja hi ha prou.

dissabte, 1 de març del 2008

dia apoteòsic

Dia apoteòsic, en tots els sentits. Ja ben dora el dia ha començat molt bé, molt molt bé.
L'entrenament d'avui ha estat xerrar, xerrar i xerrar. A mig dia, segona parada, al gim a calentar cames i a fer estiraments, en especial de bessons i de solis, que encara els tin tocats de dijous. Han estat en total uns 45 minuts al gim.
La tercera parada ha estat al la piscina Sant Jordi, piscina que hem porta bons records de temporades anteriors quan anava a entrenar-hi. Ha estat una grata sorpresa veure a col.leges d'esport i més (Jordi, Santi, Marcel ...) ensenyant com s'ha de tractar l'aigua quan es vol nedar ràpid. Aquesta grata sorpresa ha estat gràcie a en Bernat.
Després, a la quarta parada, el dinar amb bona companyia i refrescant totes les idees que envolten el triatló, com ha esport i com a competició.

La cinquena parada, parada d'Esportíssim a la fira del corredor de la marató. Es pot traduïr en un cúmul d'intercanvi de paraules i salutacions amb un munt de gent. Parlant parlant hem estat fins que han tancat la paradeta.
La sisena parada a casa d'en Siquem per organitzar la logística dels avituallaments.
La última parada, evidentment ha estat allà on sóc ara, a casa, per sopar i organitzar el dia de demà.