Com que les coses a dir després d'un esdeveniment com el viscut i sentit el diumenge passat són infinites, he decidit fraccionar la injecció d'informació que volcaré als missatges d'aquest discret blog, per intenta no deixar-me res que sigui rellevant.
El capítol 1 fa referència a les dades numèriques i la conclusió que es pot treure. "vamos allà".
Temps Oficial
2 h 39' 53"
Temps Real
2 h 39' 46"
Passos i posició al pas quilomètric (cada 5 km)
km5 : 19'10" - 79
km10 : 37'17" - 76
km15 : 56'11" - 68
km20 : 1h15'03" - 65
km25: 1h33'34" - 64
km30: 1h52'10" - 55
km35: 2h11'20" - 50
km40: 2h31'10" - 48
final: 2h39'53" - 47
Parcials cada 5 km
0 - 5 km : 19'04"
5 - 10 km : 18'07"
10 - 15 km : 18'55"
15 - 20 km : 18'52"
20 - 25 km : 18'32"
25 - 30 km : 18'37"
30 - 35 km : 19'10"
35 - 40 km : 19'51"
40 - final : 8'43"
Parcials en mitja
1a. mitja: 1h19'00"
2a. mitja: 1h20'46"
Bé, després d'un empatx numèric, toca treure conclusions, sempre relacionades amb el feedback que faig en tot moment quan penso en la marató i en cada punt d'ella.
Com cada inici de cursa, hom surt una mica més ràpid del que es proposa, i així va ser, ja que inicialment la intenció era sortir a 3'50", tot tenint en compte que al final, havia decicit anar a aquest ritme conservador vist que no les tenie totes sobre el meu estat de forma i sobre el meu estat anímic-físic el mateix matí de la marató.
El parcial al km 5 si que era més ràpid, però no gaire, per tant no implicava cap tipus d'inquietud, però ...
... he de dir que el bon resultat de la marató i la bona marca (pel meu nivell) va ser gràcies a la desisió presa al llarg del km 6 i 7.
En aquell moment, que va durar més d'un km, és a dir, més de 4 minuts, vaig plantejar-me i autoanalitzar le circumstàncies de la cursa, de la meteorologia, de les ganes que tenia de superar-me, de l'esforç que havia fet per estar allà, dels ànims rebuts per la gent pròxima, etc. per finalment decidir tirar endevant, on hi havia un grup força nombrós, però que anava a un ritme més ràpid del que m'havia marcat, en comptes d'anar sol i al ritme establert inicialment.
Així que em vaig "apuntar" al grup i així vaig anar més cómode i mér recolza en tot moment.
El resultat d'aquesta decisió a curt plaç ja es veu en els parcials següents, que en baixada van millorar d'allò més, però que al llarg de tota la cursa eren regulars i bons.
Les sensacions no eren òptimes, però el fet d'anar en grup, d'estar segur de poder fer una bona marató i de saber que he realitzat un bon treball físic van fer que mantinguès el bon ritme i que km a km anés aguantant la velocitat creuer.
La meva marató, en el plantejament agoserat (anar al ritme que anava), la vaig començar a partir del km 36, on el ritme i les ganes d'arribar en bones condicions començaven a xocar.
En aquests km, en bona companyia (en Marcel Zamora i la primera dona), és d'allò més important pensar en arribar una mica mñes lluny amb les mateixes condicions, i així va ser.
S'ha de dir, els números no enganyen, que el rimte va baixar però tot i això no d'una forma alarmant, fet que et porta a motivar-te i a pensar positivament en una arribada animada.
Durant aquest últims km (Circumvalació, plaça Catalunya, Paral.lel, Entença) hi havia moments en el que la ment et demanava córrer més, i s'adelantava respecte al grup, però només uns metres, fins que el cos et deia que no, i tot tornava a la "normalitat" del que quedava de grup.
Al final, als últims metres, l'esforç era per mantenir el ritme més alt possible, i així ho vaig fer, motivat per el coneixement de podes estar per sota de les dues hores i quaranta minuts.
El parcials són regulars, no mostren una devallada importnt del ritme i si ho comparem amb alres corredors, la diferènia de ritme del principi al final és mínima.
Una perdua de 1' i 46" en la segona mitja respecte la primera és molt poc, només cal comparar amb aquells que em preedeixen a la classificació general.
Aquest resultat, de parcials regulars i de devallada mínima als últims kms els atribueixo l'aument del ritme de rodatge respecte a altres anys i al treball de volum superior, al mateix temps que a l'increment de treball a sensacions i necessitats puntuals del cos.
Al capítol 2 (relat, moment al moment).