divendres, 21 de desembre del 2012

ja tenim horitzó

Amb un horitzó hom ja comença a tenir les coses més clares i per tant els passos a seguir es van definint.
Aquestes últimes setmanes tot i no publicar res he fet feina, és a dir, he anat entrenant i he realitzat alguna competició.
Entrenar, he entrenat força, això si, sense exigir-me gaire, però cercant la formació i consolidació d'una base ben estructurada i ferma per poder anar construint la forma física que em durà, sense cap mena de dubte, a la satisfacció de poder assolir els meus objectius esportius de la millor manera possible, gaudint.
A títol competitiu ja porto dues mitges, la de Mataró i la de les 24 hores d'atletisme. Tant en una com en l'altre els resultats van ser favorables i prova que vaig per bon camí.
En el cas de la mitja de Mataró, la marca final d'1h 19' 34" la considero molt més que satisfactòria, tot i tenir algun imprevist al km 15 i pico, vaig refer-me i el final va ser més ràpid que el principi. Les sensacions van ser bones des d'el principi i el ritme que la cursa em va imposar no el vaig voler deixar fins al final.
La mitja marató nocturna de les 24 hores, tal i com em va passar amb Mataró, va resultar molt millor del que m'havia plantejat, ja que el cansament de la jornada laboral i l'inici a les 23:30 hores, van fer-me plantejar la meva assistència. Gràcies però a la insistència d'en Lluís vaig poder gaudir de la cursa pujant al graó més alt (element poc important). El temps final d'1h 19' 12" i les sensacions i parcials que vaig marcar mostren la bona base que he assolit durant aquestes últimes setmanes.
Els parcials als 400 van ser gairebé en en la totalitat d' 1'30" a excepció de les 4 o 5 primeres voltes d'estabilització i les últimes 12 on vaig anar una mica més ràpid (1'29-27") arribant a fer les dues últimes voltes a 1' 25" i 1'24".
Al final, content d'haver-me presentat i amb ganes d'agafar el llit.

dimarts, 6 de novembre del 2012

inici iniciat

Després d'una bona patacada i molts mesos sense tenir forces ni ganes de fer una de les coses que més agraden (esport), la remuntada ja està present i ja porto unes quantes setmanes treballant-la. 
A dia d'avui ja puc dir que esportivament parlant la motivació està en un bon nivell de càrrega i que de mica en mica va augmentant. Bona senyal.
Aquestes últimes setmanes he anat localitzant i situant les peces descol·locades d'un puzle que s'havia desmuntat, per tant la "normalitat" desitjada (si es pot considerar que existeix una normalitat) l'he anat introduint al dia a dia.
Els entrenaments, assolits amb tot això, han estat regulars i m'han aportat la motivació necessària a nivell intrínsec per a tirar endavant i anar reconstituint la dinàmica desitjada a tots els nivells.
Tres entrenaments (sortides) de córrer a la setmana, un parell de sortides en bici, una mica de gim i unes piscines de relax, són els elements culpables de la creixent motivació esportiva a la que em trobo immers en aquests moments.

dilluns, 22 d’octubre del 2012

inici

Inici d'una nova etapa, inici d'una nova manera d'encarar el que ve, inici d'una nova perspectiva, inici d'una nova dinàmica, inici de noves experiències, si, podria dir que és l'inici de tot, però no és el cas. 
És l'inici relatiu, que té l'orígen en un punt en el que tot el que hi a abans es tindrà en compte i present per poder ser quelcom més feliç, tant parlant amb un to egoista com parlant de forma generosa de cara als altres.
Un dels canals per a comunicar part dels propòsits, com ha estat en aquests últims temps, serà l'esport i la pràctica de les modalitats a les que tenim més afinitat, tant d'esbarjo com competitiva, que de mica en mica aniré desglossant via blog.

divendres, 18 de maig del 2012

parada puntual o fi de temporada

Aquestes últimes setmanes per unes circumstàncies o altres es poden classificar com a fora del normal. Això m'ha portat a prendre la decisió de fer una parada esportiva que serà puntual o que afectarà a tota la temporada, en funció de la motivació.
Així doncs, com que aquests escrits van en funció dels entrenaments i de les competicions hi haurà una bona temporada sense comentaris.

diumenge, 13 de maig del 2012

ciclisme

Les tres últimes curses que he fet han estat de ciclisme. Divendres de la setmana passada crono de 10 km, dissabte de la setmana passada ruta de 85 km i avui diumenge cicloturista de 95 kms.
Respecte a la crono de la setmana passada poca cosa a dir, és una especialitat que no domino i que no puc defensar gaire amb la tipologia d'entrenaments a la que estic acostumat.
La ruta va anar d'una altra manera ja que tot i tenir les cames carregades d'una setmana estranya i de la crono el context i el grup em resultava més familiar. Això si, en una cursa com aquesta i com va passar l'any passat a Salou, el de menys és el resultat i el que importa és el fet de competir en una cursa ciclista amb una mica de cara i ulls.
Avui a Remences ha estat una caixa de sorpreses. Tot i sortir en una teòrica 2a sortida i haver d'avançar a un pilot de més de 1500 ciclistes m'he he treballat bé l'aproximació al primer port i entre la pujada a aquest i l'aproximació a 2n port he pogut agafar i un bon grup que m'ha servit per estar al "capdavant" (el 20è) a l'arribada de la classificació de la ruta curta.
La sorpresa ha estat en primer lloc el temps, que ha estat 5' més ràpid que l'any anterior i en segon lloc ha estat la posició general, el 20è. Que no està gens malament després d'unes setmanes de pocs entrenaments i de desgast psicològic que m'ha portat a haver de prendre la decisió de fer una parada a les competicions i als entrenaments.

dimarts, 1 de maig del 2012

Blanes, Bdn i la Garriga

Els dies passen i amb tot el que ha passat amb aquestes últimes dues setmanes sense missatges al blog podria passar tot un any sense avorrir-me. Això no és dolent, però l'important es saber gestionar-ho sense que per un lloc o un altre les tensions facin trencar l'equilibri que tothom manté o intenta mantenir al dia a dia.
Ara que  ja tinc una mica més de temps i de ganes faré un breu comentari d'aquests últims deu dies amb tres competicions ben variades.
Començo pel diumenge 22 amb el primer triatló en terres pròpies a la localitat de Blanes, on encara recordo la bona cursa de l'any passat i les sensacions que t'aporta el fet de ser el primer. 
L'enfocament del triatló, no pot ser de millor manera, va ser fer-lo per passar's-ho bé, i així va ser. Tot i que la competició posa a tothom més o menys al seu lloc. Del segment de natació, no puc dir que tinc bons records, ja que les sensacions no van ser gens bones, evidentment pel poc entrenament de piscina que porto. Un cop feta la transició i coneixedor del circuit era l'hora de fer alguna cosa interessant i intentar recuperar el perdut a la natació. Entre pujada i pujada, vàrem fer un grupet de 4 que va anar bé per poder descansar al final del segment ciclista i poder encarar la cursa a peu per seguir remuntant. Així va ser , però a la segona volta la respiració per dolor no va deixar fluir les cames i vaig haver de baixar el ritme.
El diumenge passat, va ser el torn de Badalona, amb una cursa de 5 kms per fer un bon entrenaments de qualitat de ritme i a prop de casa. Al final va sortir, entre rodatge previ i posterior un entrenament de 15 kms. La 7a posició supera les meves previsions ja que el dia anterior vaig fer un entrenament interessant de bici i les cames no les tenia gens fresques.
Avui ha estat el dia de la cursa de les Garrigues per terreny variat i bonic. L'inici de la cursa ha estat còmode, però a mitja cursa, els entrenaments de la setmana anterior, i el fet de perdre'ns, ha fet que perdéssim ben bé un minut i 4 o 5 posicions al final. Tot i això, la novena posició ha estat agradable.
Prova superada.

dimarts, 17 d’abril del 2012

dijous, 12 d’abril del 2012

cursa de fons de Canovelles


Aquest dilluns va sortir un bon entrenaments. La cursa de Canovelles va ser una bona excusa per fer l'entrenament de córrer del dia.

Una vegada més el fet d'encarar les curses des d'un punt de vista festiu i lúdic, en contraposició a la competició, va donar els seus fruits. En primer lloc per poder gaudir de la matinal i segon per poder fer una activitat en companyia, tant de la família com de les amistats.
La cursa va començar de forma molt tranquil·la ja que era conscient que la part central era la complicada, per mi és clar. Complicada per la orografia i el terreny que es trepitjava, camins amb certs desnivells que trenquen el ritme i als que no estic acostumat en els meus entrenaments que acostumen a ser arran de platja. Els primers parcials van sortir, com acostuma a passar més ràpids del que hom s'imagina per les sensacions que té. La part intermitja tot i no ser el meu territori va ser divertida, i les sensacions, per la precaució inicial no van ser del tot dolentes. Però si he d'escollir un tram, el final, en pla, i amb les energies reservades va ser el millor. Amb referència de participants que em van precedir durant els kms irregulars vaig poder marcar un bon ritme d'escapada, juntament amb un altre corredor i així fins al final a un ritme interessant (3'30") els últims 5 kms. Al final una bona marca i un entrenament ideal per un dilluns festiu, no per a tothom.

divendres, 6 d’abril del 2012

això és cultura

Si si, això és cultura, cultura de transmissió familiar.

dimarts, 3 d’abril del 2012

marató

La marató de Barcelona, tot i portar unes quantes setmanes d'entrenaments i planificació poc ortodoxos, va sortir d'allò més bé. El principi d'entrenament de la varietat, en aquest cas ha estat la causa de l' "èxit" assolit. Suposo que els altres principis també hi han tingut part de culpa, però sense dubte, la varietat ha estat el que ha marcat les setmanes prèvies de la marató.
Setmanes de competició, mitja de Granollers, duatló del Prat, mitja de Barcelona, triatló LLD de València, mitja de Cambrils i Brevet 200 han estat els pilars del bon resultat i de les sensacions que em porten a poder afirmar que la d'aquest any ha estat una de les millors maratons de Barcelona que recordo, sempre tenint en compte tots els factors que s'hi poden implicar.
Els dies previs a la marató les sensacions no eren d'eufòria, però a nivell de rendiment em recolzava amb les competicions realitzades i a la no preparació específica de la cita de Barcelona. Sense cap tipus d'estrès i amb la única intenció de poder fer tota la marató gaudint e la festa atlètica vaig proposar-me poder absorbir tot el conjunt d'emocions que sorgeixen i que afloren en un esdeveniment com aquest per un atleta i esportista com jo.
Al principi i ja fet l'escalfament, si es pot dir que vaig escalfar; al calaix, ja vaig poder contactar amb els de sempre, per comentar la jugada i per intercanviar les últimes sensacions i els últims propòsits de marca.
Després del tret de sortida i de la revista de tot l'esforç fet per poder estar en aquell punt i en aquell moment, hom se n'adona que el moment és emocionant, com sempre, però especial com mai.
Aquests moments emocionants duren tota la cursa, amb alts i baixos, però que t'empenyen a seguir endavant i a introduir-te en un mon on l'escala de valors és diferent a la que estem acostumats.

dilluns, 26 de març del 2012

marató de Barcelona

Dilluns posterior a una marató, per tant: Físicament, les cames les tinc una mica tocades, menys però del que em podia imaginar i mentalment eufòric, primer pel resultat final i segon, més important, per la manera a la que em vaig encarar, abans, durant i després, a la marató.
Com cada any la marató de Barcelona suposa un nou repte i una nova experiència, que tot i ser el mateix esdeveniment esportiu, emocionalment està molt a prop de la utopia que tothom cerca però mai troba.
Lluny queda la Brevet de 202 kms de fa dos diumenges que van fer engreixar la cada vegada més gran motxilla d'experiències en la que acumulo bones i noves sensacions.
Pel que fa a la redacció de l'experiència de la marató, com que implica una bona estona, ja ho faré més endevant. Valdrà la pena.

dissabte, 17 de març del 2012

mitja de Cambrils

La mitja de Cambrils ja queda molt lluny, però el resultat mereix un mínim comentari.
De baixada cap a Cambrils el discurs era defensiu, és a dir, prudent pel que fa al resultat (marca) que faria i que estaria capacitat de fer sense excedir-se a nivell físic. El que se era segur, és el fet d'iniciar la cursa de forma relaxada i sense cap tipus de guió preestablert.
Després d'un escalfament molt suau i just per entrar una mica en calor, la sortida va ser còmode i sense aglomeracions, que sempre és d'agrair.
De mica en mica tothom es va anar col·locant al seu lloc, jo també i vaig agafar un ritme de creuer que vaig poder mantenir fins ben bé al km 15. Això si, a partir del km 12 aproximadament vaig haver d'esforçar-me més per mantenir el ritme sostingut. A partir del ja comentat km 15 vaig disminuir la velocitat uns 5 segons per km i al final més, ja que la velocitat era excessiva, tant pels entrenaments fets fins el moment com pels entrenaments generals en aquestes últimes setmanes d'esdeveniments esportius de desgast.
Al final una marca de 1 hora 16 minuts i 54 segons em va sorprendre gratament i va fer esvair el cansament i fatiga muscular acumulada. I si de rebot hi ha un Campionat de Catalunya Universitari de mitja marató pel mig millor, ja que vaig poder assolir el tercer graó del podi, tot i no poder quedar-me per recollir el trofeu.
Avui és dissabte, i demà diumenge, per tant ja tenim una nova cita esportiva a tocar. En aquest cas és la Brevet de 200 de Granollers, esdeveniment d'inscripció d'última hora. A veure com responc a la acumulació de km en una mateixa jornada.

divendres, 9 de març del 2012

valenciald

És divendres i ja estic del tot recuperat a nivell físic de la competició del diumenge passat a València, però encara estic una mica ressentit a nivell mental de la càrrega d'entrenaments fins llavors i de la competició en si.
Per això, i altres aspectes, aquesta setmana ha estat de descans total, és a dir, dilluns piscina suau, dimarts bici suau i dimecres dijous i avui divendres, descans físic total.
Pel que fa al triatló de València puc dir que va ser una competició quelcom estranya, per les dates, per la distància, per la mentalitat amb la que vaig enfrontar-m'hi i per les sensacions abans i durant la cursa.
En primer lloc, referent a la data, només estem a principis de març i en altres temporades encara no havia ni començat a preparar el triatló. En segon lloc, tot i haver fet llarga distància, l'any passat el meu màxim va ser la distància olímpica. En tercer lloc, les sensacions abans de la cursa no van ser bones, tot i haver descansat i planificat el triatló amb uns mínims, la sensació no era la que cercava, ni a nivell físic ni a nivell mental.
En últim lloc, les sensacions durant la cursa, van seguir la dinàmica de la prèvia, on el físic no va acompanyar.
La cursa la vaig iniciar amb una previ massa curt i una mala gestió del temps de preparació del  material i de les necessitats. Tot i això la natació va anar prou bé, ja que és teòricament portava més fluix.
A la bici, ja de bon inici, les cames no estaven fresques i en tot el recorregut vaig tenir la sensació d'anar sobrecarregat. Tot i això, a la primera meitat, vaig mantenir un ritme acceptable, que és va capgirar a la segona meitat. Al final del recorregut de la bici, però, vaig revifar-me i les sensacions van millorar una mica, el punt just per intentar recuperar les bones sensacions que desitjava per encarar el segment de córrer amb garanties de fer una  "bon" parcial. 
En el segment de córrer les sensacions de poder fer quelcom interessant al córrer es van esvair, ja que les cames van tornar a fer-se notar per alentir el ritme que m'havia proposat. Una primera volta més o menys decent van donar pas a una segona volta més lenta i una tercera i última amb l'únic objectiu d'arribar a la meta sense sobrecarregar les cames per evitar mals majors.
Un cop finalitat el triatló les coses es veuen d'una altra manera i el reconeixement i la proximitat de la gent fan de la duresa de la prova una suma de satisfaccions personals per compartir.
Aquest cap de setmana mitja de Cambrils per rodar intentant no carregar-se en excés. Tot i que m'hagués agradat disputar-la (a nivell personal) una mica.

dimecres, 29 de febrer del 2012

mitja de Barcelona

Passada una bona part de la setmana ja amb el cap a València pel C.Esp. de Triatló de Mitja Distància faré un petit comentari de la mitja de Barcelona realitzada el passat diumenge.
Com ja vaig fer l'any passat, a la meta em vaig presentar amb 10 kms a les cames, ja que vaig sortir de casa corrents. Aquests primers kms però, van ser a uns 4'30"-40" per fer una mitja tal i com l'havia planificada, a 1 h 20'.
 
Veient els resultats, i veient els resultats de l'any passat, és curiós però ni hi ha gaire diferència, fet que exemplifica l'estructuració i manteniment de la planificació any a any, però amb una diferència important. Aquest any no estic lesionat, cosa que l'any passat si i que després de la mitja vaig haver de parar.
Les sensacions van ser bones ja que el ritme que em vaig marcar era còmode, per que l'objectiu del dia no era la competició en si ni la recerca d'una marca interessant, sinó que era la realització d'un rodatge llarg i de qualitat.
En tot moment vaig procurar mantenir el ritme i anar acompanyat per fer més amè la cursa i poder gaudir de l'entorn esportiu de la ciutat.
Els millors moments en aquests casos, com en totes les curses que hom realitza, és trobar el feed back de qui t'acompanya, ja sigui en un punt en dos o en més llocs.
Les sensacions van ser bones, en especial a l'últim tram, on vaig deixar-me anar i vaig marcar-me el ritme, desmarcant-me del grup en el que estava des del km 7 o 8.
Després d'uns estiraments, la recuperació semblava total, l'endemà, el dilluns, les cames estaven una mica ressentides, però poc.
Aquesta setmana, molt fluixa d'entrenaments, està centrada en estar descansat per encarar el diumenge amb el 110% d'energia i de descans.

divendres, 24 de febrer del 2012

cara i creu al duatló del Prat

Cara i creu al Duatló per equips del Prat. La cara és per haver assolit el Campionat de Catalunya i la creu per no haver pogut acabar per una caiguda en bici a manca de 2 kms de la transició del segon córrer.
El duatló es presentava ple d'incògnites i de ganes de passar-s'ho bé, incògnites pe saber com podria aportar quelcom a l'equip potent del Reus i ganes de passar-s'ho bé ja que és una modalitat de competició d'allò més exigent però motivant.
Després d'un escalfament en grup, que va servir per parlar de la tàctica, ens vàrem posar a la línia de sortida i el toc de xiulet va posar la maquinària al 100% des del primer segon.
L'inici va ser ràpid i la meva posició va ser agònica i aguantant el ritme a remolc del cap de l'equip, però allí estava. De les 4 voltes del primer segment, la primera va ser la més ràpida, però on vaig patir més va ser a l'última, on l'esforç de mantenir un alt ritme passava factura.
La transició va servir per relaxar una mica. 
En el segment de bici, "más de lo mismo". Amb un pletòric Xavier i uns relleus controlats de la resta de l'equip els relleus eren curts, però allí estava.
Ara arriba la creu, en una de les últimes rotondes abans d'arribar a la segona transició, entre la velocitat, la confiança i el "contraperalte" vaig anar a petar a terra, per sort no vaig tenir contusions i les seqüeles van ser només cremades, en especial a l'esquena, que tot i ser incòmodes i irritants ja estan en força millor estat.
En arribar a la zona de meta, després d'haver caigut les cares de l'equip eren de satisfacció, bona senyal, ja que finalment ens vàrem imposar per un marge interessant al segon i tercer classificats.
Pel que fa a aquesta setmana d'entrenaments, he realitzat tots menys els d'aigua, que he preferit no fer per procurar de millorar les ferides amb més celeritat.
Ara ja totes les mirades a fer un bon entrenament a la mitja de Barcelona i una bona setmana final prèvia al Campionat d'Espanya Triatló de Mitja Distància a València.

divendres, 17 de febrer del 2012

duatló per equips del Prat

D'aquí a unes poques hores estarem al Prat per realitzar el Duatló per equips del Prat on de ben segur hauré de donar tot allò que tinc i part del que no tinc per no deixar l'equip a l'estacada. No és que pugui considerar que estic en baixa forma, sinó que amb els qui he de compartir el treball i la competició de demà estan un o més graons per sobre del meu nivell de condició i rendiment físic. Només cal fullejar les primeres posicions de la classificació del duatló de Granollers de la setmana passada per veure com se les gasten els companys d'equip i a quin ritme s'haurà d'anar per "fer equip".
Passi el que passi a gaudir al màxim que és el que toca i que és el que em fa estar a les competicions a les que em presento.

dimecres, 15 de febrer del 2012

satisfet


Del II Duatló de Granollers puc dir que ha estat una cursa en la que, tot i les incògnites i dubtes referents a la reacció física en l'estrena de la modalitat dins de la temporada, ha estat del tot satisfactòria.
Les sensacions prèvies eren bones, sense notar en excés l'entrenament dur del divendres i la tirada suau en bici del dissabte. El fred relatiu, ja que un cop vaig iniciar l'escalfament ja no el tenia present. El retrobament amb l'ambient competitiu també va ajudar a fer quelcom més interessant la jornada.
Un cop donades les explicacions del responsable, tothom ja estava preparat per la sortida que en fer-se efectiva va ser l'inici oficial de la temporada competitiva de duatlons i triatlons.
Els primers metres van ser ràpids però sostinguts ja que era coneixedor que la cusa a mig recorregut posaria tothom al seu lloc.
Així va ser, passats els primers desnivells, de mica en mica vaig anar avançant alguna posició, que va fer que a la transició estigués immers en un grup interessant d'unes 10-12 unitats.
La bici no va ser ràpida, ja que entre uns i altres no va haver entesa, tot i això el grup va mantenir certa distància amb els grups dels darrera, sense ser absorbits complint amb un dels objectis del sector de bici.
A la segona cursa a peu, tot i sortir força ràpid, en el tram final vaig notar la fatiga de la jornada i la manca, tal i com em va passar a la mitja de Granollers, de treball de força, però ... la satisfacció i el resultat van ser d'allò més satisfactoris.
Aquesta setmana seguim entrenant i amb el cap al Duatló per equips del Prat.

dissabte, 11 de febrer del 2012

duatló de Granollers

Demà tot a punt pel Duatló de Granollers. Divertit i diferent per l'entorn i les caracteírstiques dels recorreguts. Una primera cursa a peu que ja conec amb desnivell interessant i treball de força en cursa, una bici sense pausa ni frenades i un segon segment de cursa a peu al màxim d'intensitat.
Tot plegat un bon inici de la temporada de duatló/triatló.
Les sensacions a dia d'avui no són dolentes després de l'entrenament agònic d'ahir i la sortida de 77 km de bici suaus d'avui.
La incògnita és saber com respon la meva preparació als ritmes que patiré al duatló, que de ben segur seran ràpids, en especial atenció a la cursa inicial i a la bici.

dimecres, 8 de febrer del 2012

mitja de Granollers, temps/ppm

Distància      Temps     ppm
km 0-2:           7'24"      161
km 2-4:           7'27"      168
km 4-6:           7'23"      168
km 6-8:           7'28"      169
km 8-10:         7'37"      168
km 10-14:     14'43"      170
km 14-16:       7'21"      170
km 16-18:       7'03"      171
km 18-20:       7'10"      173
km 20-21:       3'31"      173
km 21-F:         0'22"      174
Total:    1 h 17' 34"     168

dimarts, 7 de febrer del 2012

mitja de Granollers

Una mitja envoltada d'una aureola molt especial.
El diumenge passat entre la gebra i el caliu de la gent una bona colla de corredors estaven disposats a passar una bona estona corrent. 
D'entre la multitud, jo, que després de certs dubtes existencials, que no vénen al cas, vaig proposar-me a fer una cursa especial, i així ho va ser.
Entrem en matèria, que ja toca. 
L'escalfament, de 40' va ser amb en Lluis, que en principi vàrem quedar per fer un rodatge, però que al final va ser un simple escalfament quelcom més llarg, però ja va estar prou bé.
Un cop a la línia de sortida, les ganes de començar es eren evidents, així com les ganes d'acabar el més aviat possible per començar una altra "cursa" ben diferent.
Passat el tret de sortida vàrem començar a córrer al ritme marcat i sense entrebancs, fet que s'agraeix tant en el moment com per evitar l'aparició de la fatiga als kms finals de la cursa.
Un cop passats els kms, el ritme seguia essent el marcat, i les sensacions també es mantenien en un estat favorable. Amb aquests dos aspectes assolits, només es tractava de gaudir al màxim de la cursa i pensar en les coses de cadascú.
Estic espès, ja seguiré més endavant.

dimecres, 1 de febrer del 2012

mitja de Granollers

La mitja marató de Granollers ja està traient el nas. Aquest diumenge faré aquesta popular cursa dins de la meva preparació, per tant no serà una cursa en la que cerqui una bona marca. L'objectiu serà fer 1 h 18' aprox, amb un rodatge previ de 45'. Tot un test de cara al C.Esp de Triatló de Mitja Distpancia de València i pensant també en la marató, que tot i no buscar marca, anirem a un bon ritme sense deixar de gaudir-la.

dissabte, 28 de gener del 2012

resum setmanal

Aquesta setmana ha estat estranya, sense adonar-me m'han passat nou dies en els que no he parat, ni per unes coses ni per altres.
A nivell d'entrenament he complert sobre tot en el córrer i en la bici. ELs entrenaments interessants de córrer van ser dilluns i divendres, dies que vaig assolir velocitats i ritmes que fins el moment, en entrenament, no havia tocat. Un entrenament de canvis de ritme curts però explosius per traslladar la força de les pujades en pla i un entrenament de canvis de ritme de 5' a intensitat alta.
Pel que fa a la bici, he fet un canvi qualitatiu, el dijous amb 77 kms a ritme alt i avui 101 kms a ritme mig així ho ratifiquen.
Per acabar bé la setmana, demà rodatge llarg de córrer a 135-145 ppm.
València ja es més a prop, per tant, aquestes tres setmanes que venen seran important i interessants per a agafar el punt de forma que encara no tinc.

dijous, 19 de gener del 2012

Sol solet

Ahir dimecres tal i com tocava vaig sortir a córrer i a gaudir al mateix temps del Sol, tanta estona com el que va durar l'entrenament, és a dir 1 hora i 50 minuts. L'hora i mitja de rodatge a 155-160 ppm va ser tal i com ja he dit, gaudint del solet i recreant-me d'allò més ja que la brisa marina que hi havia no era res comparat amb dies anteriors. 
Els ritmes durant l'hora i mitja controlada van ser millor de l'esperat. LA primera mitja hora vaig anar a 3'53" la segona a 4'03" i la tercera a 4'04". Entre aquests parcials i els 26,4 km totals, la satisfacció en arribar a casa era evident, ja que és una prova empírica que l'entrenament, entre unes coses i altres, està tenint els seus fruits.
Del bon entrenament d'ahir, segur que la presència del Sol i la calma meteorològica present tenen part del motiu.
Avui he fet una sessió de piscina, on he recordat les sensacions de fatiga al tronc superior després de molt de temps, i també he fet una sortideta introductòria de bici, de bici (cabra) on he recordat bons moments i bones sensacions en competició de llarga distància. Ara estem una mica més motivats, que no és fàcil.

dimecres, 18 de gener del 2012

com passen els dies!

Ja és dimecres! Els dies passen volant, i evidentment els entrenaments i els esdeveniments també. Aquest inici de setmana ha estat una mica estressant a nivell d'estudis, fet que s'ha compensat amb un relax i baixada de ritme en l'aspecte físic, ja que els entrenaments que he realitzat han estat còmodes; per, en primer lloc, recuperar-me dels entrenaments del final de la setmana passada i en segon per buscar l'equilibri entre ment i cos.
Avui però tot i no deixar de fer funcionar el cap faré un bon entrenament de córrer, només de córrer, ja que per temps i per logística no es pot fer gran cosa més.
Avui toca: 10' trote + 90' a 155-160 ppm + 10' trote. Més val no pensar-hi gaire i posar-se en marxa.
Demà a seguir i pensant ja amb el final de setmana ja que un cop passi aquesta, l'antropologia, demografia i economia em deixaran més temps per entrenar i descansar.

dilluns, 16 de gener del 2012

dies curts

Aquests últims dies de 24 hores (com tots) es fan curts. El motiu és el de sempre, es deixa gairebé tot pel final, em refereixo als estudis, per tant, entre unes coses i altres, la ment i el físic estan funcionant a ple rendiment, i de moment sense cap avaria.
Aquests dies toca enllestir antropologia, sempre interessant per tenir una visió més àmplia d'allò que mirem amb els nostres ulls i analitzem inconscientment des d'un punt de vista socialitzat en un entorn i en un moment concret.
A nivell d'entrenament, gràcies a la bona distribució dels horaris i de les preferències he pogut fer l'estipulat.
El dissabte entrenament de pujades de córrer, amb una millor assimilació que no pas la setmana passada, i ahir sortida de bici d'allò més divertida amb en Lluis.
Referent a la natació de moment els entrenaments són còmodes, però amb la necessitat de començar a fer quelcom més intens per encarar València amb unes mínimes garanties d'èxit.

dijous, 12 de gener del 2012

fent quilòmetres

L'entrenament d'avui ha estat dur, pel que fa al quilòmetres acumulats, pel que fa a l'exigència de l'entrenament i per les circumstàncies climatològiques que m'he trobat.
El primer argument es centra en el fet d'haver realitzat un entrenament de córrer de 2 hores el dimarts i una sortida curta en bici ahir. El segon argument fa referència a que 80' a 155-160 és un ritme que exigeix minut a minut. Finalment el tercer argument per definir l'entrenament d'avui com dur és el fet de tenir una segona part de l'entrenament, és a dir, 40' de ritme, amb un aire creixent, totalment en contra,.
Al final però, tot i la duresa dels 19,3 km a ritme, i un total de 23,3 km, l'entrenament està assimilat i la ment espera tenir una supercompensació després del treball que ha realitzat pas a pas després del gir de 180º per fer la segona meitat de l'entrenament.

dimarts, 10 de gener del 2012

2 hores = 26,3 km

Ahir dilluns 2000 metres de natació.
Avui he fet el mateix que ahir més 2 hores de trote a 135-145 ppm on han sortit 26,3 km. La primera hora a 4'30" i la segona a 4'41". Bones sensacions i sense patir per les forces, ja que en cap moment he tingut cap baixada d'energia ni de ritme. La diferència de temps es a causa de l'aire que a l'anada era a favor i la tornada en contra.
Ara ja penso en el temut entrenament del dijous, simplement 10' trote + 80' a 155-160 ppm + 10' trote. Esperant mantenir i/o baixar les referències del 70' de la setmana passada.

diumenge, 8 de gener del 2012

seguint entrenant

Seguint entrenant que ja és important. Aquests dies he estat realitzant els entrenaments tal i com estaven planificats, tot i que en algun cas no ha estat al dia concret, però per això està la capacitat d'adaptació.
El dijous un petit entrenament de bici i de piscina, el divendres entrenament de córrer, el dissabte de bici i avui rodatge suau de córrer.
L'entrenament més interessant va ser el de divendres, on la part  principal de córrer va consistir en 10 x 45" pujades. Interessant pel fet que a les 24 hores ja tenia les cames tocades i a les 48 encara les hi tinc, senyal d'un bon treball de força, que es perllongarà durant 4 setmanes.

dimecres, 4 de gener del 2012

entrenament del dia

Avui ha estat un dia entretingut, bé, de fet encara no s'ha acabat i encara tinc un munt de coses per fer. A nivell d'entrenament destacaré el córrer d'aquest matí que ha estat prou interessant, ja que ha estat un rodatge de 70' a ritme.
Detallant més l'entrenament, han estat 10' de trote + 70' a 155-160 ppm + 10' trote. Un entrenament que la setmana passada va ser igual però amb 10' menys de ritme. 
Les sensacions no han estat bones com les de la setmana passada, però els números han sortit millor.
De ppm he anat 2 més per damunt de la setmana passada, però el ritme ha estat més ràpid.
La setmana passada van sortir els 60' a 4'13", mantenint el ritme de principi a fi.
Avui ha sortit la primera meitat a 4' i la segona a 4'09". 
Les sensacions, com ja he dit no han estat bones, però el ritme si, per tant he complert.
Aquesta tarda aniré una estona a la piscina per relaxar (com la majoria de la piscina fins ara).
p.d.Després de la cursa dels nassos res millor que un bon somriure.

diumenge, 1 de gener del 2012

cursa dels nassos

A les 17:30 del dissabte 31 de desembre de 2011, ahir, es va donar sortida a una nova edició de la cursa dels nassos.
Ja tenia l'escalfament fet i les sensacions a les cames i en general no eren ni bones ni dolentes, pel simple fet que no hi havia pensat. Però una cosa era segura, les ganes de córrer eren presents juntament amb el que implica poder estar en aquell moment disposat a pasar una bona estona desplaçant-se a peu pels carrers de Barcelona dins d'una multitud de més de 10.000 corredos.
L'inici de la cursa va ser com de costum, deixant-s portar per la riuada de gent, que gràcies al calaix 1 em va permetre estar a ritme de creuer de bon principi (3'25"). Un cop passats els dos primers km el ritme ja l marca cadascú, que en el meu cas, sense buscar-lo va ser de 3'32" el km. Així i anant recuperant posicions van anar passant els minuts i els metres, amb un únic objectiu, gaudir i no arribar en cap moment a patir. Així va se, ja qu a mita cursa, km 5,7 vaig estar una bona estona en un grup al que vaig assolir i que pe tant anava una mica més lent del ritme que tenia fins llavors, o com a mínim les sensacions van ser així.
El fet d'anar en aquest grup era amb l'objectiu que a partir de la Diagonal volia deixar-me anar i accelerar una mica el ritme. 
Així doncs, un cop a la Diagonal, recte avall, el córrer va se individual i tal com anava correns les sensacions no es modifiaven, senzillament eren de comoditat.  
Al final, la recta de Selva de Mar va fer que el parcial de l'ultim km fós més ràpid que el km 9 que al'hora va se és ràpid que els anteriors.
Els núm. de la cursa són:
km 1            3'25"   167ppm
km 2            3'32"   173ppm
km 3            3'32"   173ppm
km 4            3'31"   172ppm
km 5            3'36"   175ppm
km 6,7,8     10'42"   174ppm
km 9            3'30"   175ppm
km 10          3'28"   177ppm
En resum: Una de les millors curses a peu que he fet, no per la marca en si, sinó pel fet de tenir unes molt bones sensacions, sensació de control d'esforç, durant tot el recorregut i amb un temps final que no m'esperava poder fer pels entrenaments realitzats fins el moment.