divendres, 29 de febrer del 2008

ja tenim, gairebé, tota la feina feta

Ja tenim tota la feina feta, gairebé, tota la feina feta. Doncs sí, a nivell d'entrenament ja ho tanim tot fet, avuí ha estat l'últim entrenament abans de la marató. Han estat 30' de trote molt suau amb en Manel i amb l'Èric, per recuperar el màxim possible les cames de la sessió d'ahir, després uns quants estiraments i llestos.
Demà acabarem la feina, és a dir, pulirem els últims detalls: organització dels avituallaments, decidir mitjons a utilitzar, controlar que el xip funcioni, comprovar la comoditat de la samarreta i fer contactes amb la gent coneguda per fer un grup que és d'allò més important en una cursa com aquesta.
També d'importància és el control de la dieta. Cal no variar en excès els costums però si que s'ha de tenir més cura en ingerir certs aliments que puguin portar problemes el dia de la cursa. En especial cal prendre precaució en el dinar i sopar de dissabte i l'esmorzar de diumenge.
Demà ja parlarem de la tàctica concreta.

dijous, 28 de febrer del 2008

un extra poc adequat

Doncs si, sembla mentida però quan sorgeix un repte, és difícil resistir's-hi. De bon matí quan el Sol començava a fer acte de presència d'entre la boira, s'havien de complir uns requisits que en principi no tenien que implicar gaire cosa, però... ja se sap, uns comentaris de que es pot anar més ràpid i un cuc anomenat repte s'ha presentat de sobte al meu pensament. Unes negociacions amb el cuc repte i el resultat ha estat el següent: "què carai" anem a disfrutar i a superar-nos.
Explico una mica el tema: 15' per cobrir la màxima distància possible, partia de 4200 m, per tant, l'objectiu era fer algo més.
Ens col.loquem a la línia de sortida i el xiulet posa en marxa unes quantes cames.
Primers 200 a 40", segons a 41", i després he anat passant els 400 a 1'22"-23". Sensacions bones i sense patir de forma exagerada. Miro el crono volta a volta i anava passant clavant el ritme, durant el transcurs de les voltes cada vegada quedava més sorprès, no m'esperava les bones sensacions que m'han acompanyat.
Final: 4350 m, objectiu assolit.
Uns quants estiraments i a la dutxa.
Estaria del tot satisfet a nivell de córrer si no fos per que d'aqui a tres dies estaré a la marató, ha estat un entrenament extra, que segurament em portarà al diumenge amb les cames una mica carregades, però bé, la satisfacció de superació no me la treu ningú.
Demà trote suau i una bona sessió d'estiraments.

dimecres, 27 de febrer del 2008

exercici de reflexió

18:27, malles posades, samarreta de màniga llarga, bambes que faré servir aquest diumenge, un petit sospir i una paraula màgica, "som-hi". De moment tot com sempre, però amb una significativa diferència respecte a altres dies, trobo a faltar la companyia d'algú amb qui xerrar de com ha anat el dia. Hem sento com castigat, els compis d'entrenament han fet els deures aquest matí i avui toca entrenar sol.
Cap problema, tot té la seva part bona, una hora de reflexió amb un mateix, pensant en tot una mica. Tot és tot. D'entre la totalitat, el tema de la setmana, la marató.
Aquest diumenge serà un dia especial, especial per a milers de persones que lluitaran contra si mateixos durant hores, i que després d'arribar al final esgotats, pensaran: "l'any que ve, més ràpid".

dilluns, 25 de febrer del 2008

seré breu

Seré breu, el diumenge ja tindré més coses per explicar, tres hores de cursa (aproximadament) donaran tema a parlar.
Avui, després d'un dia una mica especial, hem quedat, en Josep M, l'Enric, en Nico i la Susana, l'entrenament ha estat un d'aquells que de tant en tant van bé per descarregar tensions, pur tràmit.
No cal que digui quin ha estat el tema principal de conversa; doncs encara que no calgui, ho diré; la marató.
Han estat 50 minuts que han servit per acabar amb males sensacions, esperem que vagin a menys.
Demà descans i dimecres ja veurem, segons com ens trobem, farem una cosa o una altra.
Ah! per cert, queden 6 dies.

diumenge, 24 de febrer del 2008

7 dies

Avui, últim rodatge "llarg" previ a la marató. Hem quedat a una hora raonable, que de vegades és pitjor que quedar més aviat. Què toca? 18 kms de trote suau, més o menys. Hem començat molt suau, i parlant parlant hem anat posant les cartes sobre la taula. Com estem, com anem, com creiem que estarem, quina marca farem, quina tàctica utilitzarem, a quin ritme començarem, en definitiva, suposicions. La realitat, el diumenge que ve a les 11:30.
Les sensacions que he tingut no han estat per estar molt eufòrics, cames algo carregades, feixuc ... d'això es tracta però, davant d'una marató aquestes sensacions son presents, i tot allò que fas, sempre es posa en dubte. També queda en entredit si estàs preparat per a realitzar allò que portes hores, dies, setmanes i mesos entrenant.
Un cop hem complert amb l'entrenament uns estiraments i a seguir les converses maratonianes.
De camí cap a casa, sorpresa! Nerviosisme, il.lusió, motivació, s'han barrejat en un instant. Una ratlla de color blau s'escolava pels carrers de la ciutat, uns carrers que una setmana més tard seran acariciats per les bambes de milers de persones que s'enfrontaran a un repte personal.
La marató

dissabte, 23 de febrer del 2008

de 60 a 30

Donades les circumstàncies i el transcurs del dia (divendres), el que en un principi eren 60, 60 minuts de trote suau, es van transformar en 30 minutets.
Avui dissabte ja he complert, una mica de gim, molt suau, i una mica de natació, 400 metres !!!
Ha estat un moment especial, tenint en compte que feia dos mesos que no veia l'aigua de la piscina.
Durant les braçades forçades, he perdut molta flexibilitat; la tracció lenta; els viratges; la respiració bilateral ... he recordat els entrenaments més intensos de natació de la temporada passada, com els trobo a faltar !!! (6000 metres, sèries de 400 a 4'50"; 1500 m per sota de 20'; 30-40 de 100 c/1'30",1'25",1'20"; sèries de 200 a 2'30"-25"...) En definitiva, eren altres moments.
De totes maneres, el que si estar clar, es que aquests moments tornaran.
Avui ja he fet tot l'exercici físic que havia de fer, ara toca l'exercici mental.
Uf, avui estic dens, aixi que millor que deixi d'escriure.

dijous, 21 de febrer del 2008

avui ja em sento "realitzat"

Dimarts un mal dia, dimecres pitjor encara, sense entrenar i desmotivat per tot una mica (de moment no entraré en detalls).
Dijous, dia que acostuma a ser dur, però aquest en concret, tal com han anat passant les hores, m'he anat trobant algo millor, psicològicament i físicament.
Matí: un petit escalfament i un 800 a ritmillo, és a dir: 2'20". Pur tràmit tenint en compte les circumstàncies.
Tarda-vespre: Rodatge de 45' amb en Toni i en Manel, on per variar, hem estat parlant de les nostres coses. No cal que digui quines, ja us ho podeu imaginar.Un cop m'han abandonat, havia d'allargar l'entrenament treballant ritme. Això s'ha traduit en 6 km passant els 2 kms amb 7'50"; els següents 2 kms amb 7'42" i els últims 2 kms amb 7'40", finalitzant amb 5' trote per gespa.
Els entrenaments que estic fent par a preparar la marató ja els he fet, ara només queda mantenir el nivell assolit, ho faig d'una manera flexible sense presions ni una estricta planificació. Ja serem més estrictes a partir de juliol. De moment les circumstàncies de la vida no permeten fer gran cosa més.
Tot i això, encara puc estar content per poder entrenar més del que em pensava, amb l'atreviment de fer la marató de bcn. La intenció és estar per sota de les 3 hores. Considero que és una marca viable, tenint en compte tot el que he fet, sense deixar de banda els dubtes que sorgeixen en dies de "bajón".
Per als curiosos, el meu bateig en marató va ser fa dos anys, fent 2h50' amb un mur infranquejable al km 30. Un any més tard, amb més kms a les cames, vaig fer 2h45', el mur va aparèixer al km 34, encara que no va ser tant vertical com l'any anterior, el pas de la mitja en aquest cas va ser 1h21'30" aproximadament.
Demà 60' trote cómode, en principi.

dimarts, 19 de febrer del 2008

un dia més

Avui dimarts ha estat un dia més.
No ha passat res en especial, l'únic interessant ha estat que l'entrenament ha estat sota una fina pluja. De tant en tant va bé fer un entrenament amb aquestes condicions meteorològiques per sortir una mica de la rutina. Si no ho heu fet, us ho recomano.
L'entrenament ha estat de 60' de trote suau. He estat ben acompanyat d'en Toni i d'una fiera, en Manel. Durant el trote ens permetem parlar de les preocupacions que tenim i intentem arreglar el mon, cosa que evidentment no aconseguim.
Després del trote, uns estiraments i unes poques abdominals.
Des del primer moment he notat les cames dures i amb poca xispa, arrosego encara la mitja de Gavà i el malestar posterior.
Avui ha estat un d'aquells dies que passen sense pena ni glòria.
Demà de segur que serà més interessant.

diumenge, 17 de febrer del 2008

la cara i la creu de Gavà

No se per on començar, si per la cara del dia d'avui o per la creu. Bé, per portar la contrària començarçé per la cara, seguint l'ordre cronològic dels fets.
Toque del meu amic móbil-despertador a les 6:30 per despertar-me, el mateix esmorzar de cada dia, preparar la bossa, sortir de casa, donar d'esmorzar al cotxe (gasoil) i cap a Gavà amb el company Toni.
Un cop allà, estacionem al costat de la sortida amb una mica de picardia, i a buscar el dorsal.
Les llistes estan penjades, mmmmmmmm... ja m'he vist el 200!
Primer pensament i comentari a en Toni: semmpre hem toquen dorsals "xulos". Bona senyal? En aquest cas no, més endevant ho explico.
Agafem dorsal i toque a en Bernat i un company seu de carrera. Anem al vestuari i fem la foto prèvia per deixar constància de la nostra presència. jeje.
Calentament per estirar les cames i posar una mica a to el cos, mentres calentem, una pluja de gent coneguda, de triatló, de l'antic curro, de batalla (entrenaments) i d'altres.
Mentre calentem, per variar, decidim la tàctica, que com estic fent últimament es varia a última hora. En total, que decidim anar a 4' el km i a final de cursa apretar una mica.
Cursa:
En mig de molta gent, comencem a córrer amb uns 25" de desfase respecte al temps oficial, no passa res, l'important és el temps real. Rodem, rodem i ens posem a 4. Perfecte! Així anem petant la xerrada i saludant al públic, en especial al femení. jeje. Val a dir que anàvem algo més ràpid, jo anava marcant parcials cada 2 km (8'14",8'00",7'55",7'58",7'53"...). Tot va bé, trot cómode a 4, bona companyia, bona temperatura, sobre els objectius previs, cames una mica pesades però sense complicacions, el grup junt...Fins que començo a notar malestar estomacal.
Continuem a bon ritme amb aire en contra a la tornada, ara si, baixant de 4.
Arriba el punt en que passat el km 16, les paraules màgiques "apretaré una mica" ( com m'agrada poder dir-ho! ). Doncs dit i fet, rebaixem els cronos al pas pel kms. Una grata sorpresa és que en Bernat va darrera meu, creuem unes paraules d'ànim i a seguir. Mentres, segueixo amb malestar de panxa, "apretones" i aguantar fins el final. Últim km desesperat per arribar, en Bernat i jo anem en paral.lel i fins hi tot es posa davant, per arribar als metres finals amb un toque de mans i una enhorabona, 1 h 23'00, al meu rellotge.
Finalment, passo meta i ràpid gir a la dreta i a descarregar al malestar que portaba a sobre.
Els altres companys han complert, en Toni com un campeón, i entrenant poc.
Avituallament, 5' de trote suavitzant i cap a caseta a recuperar forces.
La creu del dia ja l'he introduït, malestar durant tot el dia i encara segueixo així. Es passa fatal!
Algo haurem de fer per mirar d'evitar aquestes coses, ja que acostuma a ser massa freqüent.
Després de la jornada, mal gust de boca
, no estic gens content de com ha anat la cursa, però cap problema, la cursa és una petita part de la preparació cap a l'objectiu més inmediat esportivament parlan: Marató Barcelona 08, ah! i la marca, baixar de 3 hores, no és gran cosa, però per aquest any d'impàs ja està prou bé.
Demà dilluns, poca cosa faré, només espero recuperar-me dels problemesm estomacals que tinc.
Avui acabaré agraïnt la simpatia de les persones amb qui comparteixo aquest inici de la nova etapa de la nostra vida. Ens veiem demà.

dissabte, 16 de febrer del 2008

sembla que si

Després de l'entrenament d'ahir, tenia por de ressentir-me del peu, però sembla que no serà res més que una petita distenció.
Avuí toque de diana a les 7:00 un bon esmorzar i al gim a treballar una mica de físic, més que res per intentar mobilitzar el màxim de músculs sense carregar-los gaire.
La resta del dia ha tocat entrenar el cervell. Buf, sembla que m'he cansat més a la biblio que no pas al gim.
Ara un sopar lleuger i a reposar per la mitja marató de Gavà de demà.
Inicialment aniré a buscar 1 h 22', segurament el final serà més ràpid i faré algo menys.
Ja veurem, això si, l'objectiu més important serà disfrutar durant tota la cursa.

l'espurna

Com que aquest blog serà principalment una narració de les aventures i desventures de tot allò que fagi referència als meus entrenaments, l'espurna que inicia aquest nou repte és un entrenament.
Entrenament:
10' trote
15 km en 55'30", a 3'44" de mitja, tot i que hem començat més lents.
5' trote
Transcurs de l'entrenament:
Trote de calentament ben acompanyat, amb en Bernat, Èric, i altres.
Hem començat a 3'53" i després d'uns minuts d'adaptació cardiovascular hem estabilitzat el 3'45".
Als 15' ens hem quedat en Bernat i jo, que ha mantingut el ritme fins als 25', si no recordo malament.
Finalment, el millor de tot; guerra psicològica per fer volta rere volta sense cedir temps, mantenint-me a 3'41-42".
Sensacions:
Cap problema per mantenir el ritme, però cal dir que a les últimes voltes, les cames ja es movien de forma més forçada. Tot i això satisfacció general.
Preocupació:
Aquest matí fent defensa personal he tingut una estrebada al peu i em molesta força. El que faré és penre'm antiinflamatori, posar crema antiinflamatòria a la zona i crioteràpia.
Espero poder córrer el diumenge la mitja de Gavà. La intenció és fer-la a 1'22" aproximadament, amb bon calentament previ per acomular quilòmetres.
Cal tenir en compte que ja porto temps preparant la Marató de Barcelona 2008, més concretament, vaig iniciar el cicle específic durant les festes de Nadal de 2007, aprofitant dues setmanes de vacances merescudes després de setmanes estressants emocional i psicològicament parlant.
No explicaré els entrenaments que porto fets fins ara, ja que com ja he comentat, començaré del no res a explicar el dia a dia.

divendres, 15 de febrer del 2008

inici de tot

Amb aquesta primera entrada inicio el que espero pugui ser un blog on es reflexi les meves aventures i desventures esportives.Intentaré detallar al màxim el que faig, com ho faig i tot allò que envolta l'entrenament dels objectius que aniré fixant més a més.Evidentment, en aquest blog es reflexaran altres aspectes més personals, que puguin afectar o no al rendiment i a les motivacions al llarg de les hores, dies, setmanes, mesos i anys.Finalment diré una cosa: Aplicar l'esperit de superació, no només és vàlid a nivell esportiu, sino que és més important en qualsevol altre aspecte de la vida.