diumenge, 29 de juny del 2008

sessió doble

La sessió d'aquest matí ha estat doble, és a dir, he fet dos "entrenaments" d'una tirada, per després poder aprofitar una mica el dia.
He començat tot just han obert el gim per deixar les coses i anar a córrer amb poca calor. Així ho he fet, però la calor ja era present, i ha estat aquesta qui ha fet dura la sessió de 60 minuts de trote que he realitzat. Pel que fa a les cames, tot i el gim del divendres i de la sortida forta en bici d'ahir, les tenia bé. Un cop retornat al gim després dels 60 minuts sota un sol de justícia i d'una forta xafogor, he estirat bé i he enllaçat amb una bona sessió de gim, treballant el tronc superior i braços.
De cara a demà, el més important a fer, tret d'un rodatge de 60', serà fer la meva planificació de dos mesos per encarar el final de la temporda de triatló amb una mica de ritme. Serà com un experiment/repte, on intentaré optimitzar tots els entrenaments que realitzi, ja siguin de càrrega o de recuperació.

dissabte, 28 de juny del 2008

carretera cap al cel


Després de molts caps de setmana sortint en bici, avui, hem fet un bon entrenament, i a més a més, el millor de tot ha estat que les forces han arribat pletòriques fins a casa.
Avui és dissabte, per tant la sortida l'hem començat a les 7:30, com sempre (bé, 7:35 per culpa meva). La sortida que en Jaume havia pensat era la de costum, però amb un petita sorpresa a mig camí. Doncs així que hem començat planejant per la N-II cap a Sant Pol de Mar. Aquesta part del recorregut ha estat com les altres vegades, en Jaume marcant el ritme i jo darrera aprofitant l'aspiració. Poc abans d'arribar a Sant Andreu de Llavaneres ens hem creuat amb en Carlos, que després de mitja volta i anar una estona amb nosaltres ha vist que no anava fi i que nosaltres anàvem forts i llavors ens hem separat, amb una prèvia quedada al lloc habitual per a fer una reposició. Així que una vegada a Sant Pol, cap a munt! La sorpresa que en Jaume tenia preparada ha estat una carretera que surt des de Sant Iscle de Vallalta i que puja i puja cap al cel. El principi d'aquesa carretera, després d'un gir cap a la dreta, és d'un percentantge brutal, després suavitza una mica, sense deixar de pujar amb percentatges elevats, peró el millor estava per arribar. Seguiem pujant i "gaudint" dels paratges de la serralada del Montnegre-Corredor, quan hem pogut descansar durant només uns segons gràcies a una petita baixada, i llavors, ens hem encarat a la pujada definitiva cap al cel.
La situació era la següent: Plat de 39 i corona de 23 (el màxim desarrollo que tinc a la bici). La posició evidentment, de peu a la bici, i pedalant amb molt poca cadència. La distància recorregura ha estat d'aproximadament de 2 km amb les mateixes condicions. De tant en tant anava girant el cap per buscar en Jaume, que anava pocs metres darrera meu, fins que després de preguntar-li si giràvem cua ha decidit observar un "caminet de formigues" que hi havia per la vora de la carretera i ha posat peu a terra, així que hem girat hi ens hem quedat amb les ganes de saber fins on arriba la carretera, que semblava que anava cap al cel. Després de donar la volta, la situació ha estat còmica, ja que poques vagades es pateix tant i tant de gust, semblava que anèssim pujant a càmara lenta! No conec gaires carreteres, però aquesta és una pujada que he fet de les que més m'ha exigit.
La baixada, sense deixar d'anar el fre, ràpida i per recuperar les cames. De camí cap a Sant Vicenç de Montalt hem estat comentant la pujada que hem fet i el "caminet de formigues" que ha fet parar en Jaume. Hem agafat un bon ritme, i amb permís d'en Jaume m'he posat davant apretant una mica tant a les pujades com a les baixades, sense deixar de pedalejar, com a mi m'agrada.
Com haviem quedat, en Carlos ens esperava a "boxes", llàstima que no hagi vingut amb nosaltres a la pujada, s'ho haguès passat bé.
De tornada, ja a Mataró, en Carlos ha donat mitja volta cap a la seva destinació final, i en Jaume i jo hem encarat la N-II cap a Barcelona amb ganes d'exprimir les cames encara una mica més. Per tant, la tornada ha estat, amb una mica d'aire a favor, ràpida, això si, notícia! amb unes bones estones jo al capdavant.
Finalment, com que haviem casi tocat el cel, ens hem quedat amb ganes de més kms i hem fet alguna volta pels carrers de Barcelona per allargar la sortida, ja que ben dora ja trepitjàvem asfalt Barceloní, senyal que hem fet una sortida de 115 km aproximats de calitat.

divendres, 27 de juny del 2008

mitja campana

Divendres, 19:30 (la mateixa hora de sempre), esperant a que vinguin els compis, arriben la Susana i en Nico, que per diferents coses no van a córrer, xerrem una mica i em diuen que no vindrà ningú més. Vaja! Doncs bé, com que no tenia ganes d'anar a córrer sol, he decidit fer una sessió de gim, treball específic de cames. Mentres tant, he anat xerrant i xerrant. Traballant els solis a aparescut en Lluis (que venia de fer un 21 km de córrer) àlies Ironman, i hem decidit quedar de cara al divendres que ve per parlar de quina prova ens preparem de cara a la temporada que ve de llarga distància o Ironman juntament amb en Siquem.
Suposo que posarem totes les cartes sobre la taula i llavors decidirem. Llavors només caldrà tenir paciència.

dijous, 26 de juny del 2008

relax

Després de fer gim i d'haver corregut ahir dimecres, avui, per temes d'horaris i canvi de preferències a la tarda, he fet una simple sessió de gim de relax a primera hora del matí. Per tan, he començat bé el dia, però el millor ha estat que també l'he acabat bé, els somriures i les il.lusions sempre agraden.

dimecres, 25 de juny del 2008

100 + 1 + 1

100 són els missatges que ja he escrit al blog que un bon dia vaig decidir iniciar. El primer que en ve al cap referent a aquests 100 missatges és una dita que es pot aplicar a molts aspectes de la vida. Aspectes com l'estalvi, les il.lusions, els objectius, les amistats, etc. Realment, pensant i pensant, donant-li voltes i voltes, arribes a la conclusió que "de mica en mica s'omple la pica" i que "de gota en gota s'omple la bota". Doncs si, el treball diari es tradueix en l'assoliment d'aquells objectius que vistos desde lluny semblavem impossibles. Aquest raonament es manifesta, com ja he dit, en molts aspectes del transcurs i fer de les persones.
El primer + 1 fa referència a l'entrenament d'aquest matí, de fet ha estat com rentar-se la cara abans d'anar a treballar, ja que ha estat un senzill treball de gim sense passar-m'hi més d'una hora.
El segon + 1 ha estat el rodatge de 56' que he fet en companyia d'en Miquel i d'en Josep M.
No m'extendré més en referència a les sessions que he fet avuí, principalment per que vull que se li doni més importància a la reflexió inicial d'aquest missatge.

dimarts, 24 de juny del 2008

happy days

A mitja revetlla de Sant Joan, ens truquem i decidim l'hora. A les 8:30 com sempre. El pla del dia (de la sortida en bici) ha estat el de costum quan hem sortit els diumenges. Sortida cómode i plana, exceptuant la pujada a Argentona.
Amb molt de vent en contra, l'anada ha estat més lenta que de costum, però sense patir, ja que en Jaume ha estat l'encarregat de trancar les envastides del vent al llarg de tots els kms. A mitja volta, després d'un subidón d'adrenalina per part de l'Elena, jeje, hem encarat la tornada amb aire a favor.
Com que ja teniem la feina feta i la sortida era d' "esbarjo" al 150%, ens ho hem passat d'allò més bé, com a mínim jo, fent unes fotillos amb la camara oficial (el supertelèfon d'en Jaume). No són gran cosa, però només veient els somriures, sobren les paraules.

diumenge, 22 de juny del 2008

fre de mà

Amb el fre de mà posat m'ha donat la sensació que he fet el rodatge de 60 minuts d'avui.
Encara no eren les 9 del matí quan he començat a córrer, direcció Esplugues per la Carretera de les Aigües.
Les cames lentes, pesades i arrossegant-les per anar endavant. Així he estat gairebé tota l'hora que he stat correns, només els últims 10 minutets he tingut la sensació d'anar una mica millor, no molt, però millor.
Una mostra d'anar malament durant el l'entrenament d'avui, ha estat que he fet el mateix temps a l'anada que a la tornada, cosa que no recordo haver fet mai en un rodatge per les Aigües.
Suposo que serà cosa de la bici d'ahir, que sense voler, va ser exigent en determinats moments, i com que no estic en forma, m'en ressenteixo.


Ver mapa más grande

dissabte, 21 de juny del 2008

canvi de ruta

Com acostumem a fer els dissabtes, hem quedat a les 7:30 per fer una sorideta en bici, 7:20 amb en Lluis. Ja feia dies que en Jaume havia estat mirant, i calculant diferents rutes a fer, per variar una mica el circuit de la N-II. Cal afegir, que també hem tingut noves incorporacions a la sorida, que per diferents circumstàncies que no comentaré no hem acabat junts, bé, de fet, als 10 km ja s'havia trencat el "grup".
Anècdotes a part, la sortida ha estat divertida, hem realitzat tres portets de 4-5 kms amb força desnivell, i també amb diferents intensitats.
Per començar, hem arribat a Masnou, on hem girat i hem pujat cap Alella per dirigir-nos fins a Vilanova del Vallès, aquesta pujada ha estat més aviat tranquila, tot i que en Jaume ha començat ja a marcar el ritme, en Lluis, de mica en mica va millorant la forma física a la bici, permetent-li no despenjar-se tant.
Després de la petita introducció a la muntanya hem anat cap a la Roca i hem girat a l'esquerra per anar cap a Òrrius, aquest port no és gaire llarg, però té un pendent continu i acusat. Ja al principi, en aquest cas, cadascú ha pujat al seu aire. En el meu cas, he anat a un ritme continu. En Jaume, com acostuma a fer, ha pujat de forma més irregular.
Un cop hem arribat a la destinació, ens hem dirigit cap a Dosrius, i hem pujat a Can Bordoi per acabar a Cardedeu. Aquesta pujada, com molt bé ha insinuat en Lluis, té trampa. En aquest cas, la pujada l'he decidit fer dret per canviar la manera de treballar a nivell muscular i així descansar de la posició d'assegut.
Finalment, ja de tornada a Barcelona per la Carretera de la Roca, un parèntesi a fer una coke.
Com que anàvem curts de kms, hem decidit fer una visita al nostre estima "bucle (en Lluis ha cregut convenient marxar sense fer més kms, de forma sàvia) fent 3 voltes per finalitzar la sortida d'avui amb més de 100 kms a les cames.
La visita al "bucle" ha estat per recordar els entrenaments que vàrem fer en Jaume i jo l'any passat (quins records!) i també per fer una mica l'animal, amb traïdoria inclosa (de bon rotllo, és clar).

dijous i divendres

Tant el dijous com el divendres, vaig fer teball de gim. En el cas del dijous, el gim va fer la funció, de refrescar la ment i poder gaudir d'allò més la resta del dia. El divendres, després de l'apoteòsi de dijous, el gim va tenir una altra funció, la de relax.

dimecres, 18 de juny del 2008

últim dia

Dimecres 18 de juny de 2008. Últim dia d'entrenament pels paratges que hem trepitjat aquests últims mesos. Han estat només 40 minuts, però els hem gaudit d'allò més. Tot i tenir les cames cansades de tot el dia, tot i els dubtes de sortir a córrer d'en Manel, tot i la calor, al final per les ganes de desconectar, per les ganes d' "acomiadar-se" dels camins, per xerrar de les últimes novetats, hem sortit a fer un rodatge cómode. Un cop arribats a destí (mateix punt de sortida), una abraçada emotiva amb el Manel, pel que representa el que hem fet fins avui , i unes últimes trepitjades a la pista d'aletisme que tants bons moments ens ha donat.
Demà, per ser un dia especial, un dia d'aquells que hi ha molts pocs al llarg de la vuida d'una persona, no se si faré alguna cosa d'entrenament. Bé, potser alguna cosa de gim.

dimarts, 17 de juny del 2008

seguint a ritmillo

Seguint a ritmillo pels mateixos paratges d'ahir. Amb una diferència important, ahir el terra i els camins estaven secs, en canvi, avui, després d'un aiguat de llibre el terra ha quedat enfangat i tot relliscós. A diferència d'ahir, hem sortit en Manel i jo sols, i també hem fet cinc minutets menys, però amb la mateixa intensitat que ahir. Hem pogut anar xerrant, però hi havia moments que costava i fins hi tot en alguna pujada, era impossible parlar pel fet que anàvem forçant la màquina. Això si, un cop a dalt, el comentari que hem fet ha estat el de: "aquest rodatge al per uns quants entrenaments de calitat". I la veritat, és que és així.
Aquesta temporada, no és la primera vegada que he hagut de posar el calçat esportiu sota l'aixeta per treure-li el fang, però ho faria les vegades que calguèssin per que coses com aquestes només es poden fer en ocasions com especials.
Total, 45 minuts de rodatge.

dilluns, 16 de juny del 2008

a ritmillo

50' a ritmillo, i això que en principi volia anar suau/cómode. Com que amb en Manel hem quedat per anar a fer el rodatge ens hem trobat a l'hora dita i ens hem posat mans a l'obra. Uns instants abans però, hem trobat a en Toni de tal manera que hem fet el rodatge junts. Ha estat, com ja he dit un rodatge a ritmillo, aproximadament, diria que hem anat ben bé a 4'00"-15" el km (no està malament). Com que son uns dies una mica especials, l'entrenament ha sortit sol, tot i estar cansats de tot el dia. Ha estat tan bé, que fins hi tot ja hem quedat per demà per fer uns canvis de ritme.

diumenge, 15 de juny del 2008

rareses

Com acostumem a fer quan sortim en bici el dissabtes, a les 07:30 iniciàvem la marxa, de forma calmada, cap a la N-II. Aquest dissabte també s'hi va afegir en Zuhir.
Ja de bon principi les sensacions no van se les millors ja que les cames lentes i la poca xispa feien preveure una sortida poc àgil. Tot i això, l'anada (vent a favor) va ser ràpida, molt ràpida. Jo, com sempre, de moment, a roda d'en Jaume, que realment cada vegada que sortim junts em sorprén la bona (boníssima) forma que té sobre la bici. En Zuhir darrera patint per mantenir el ritme, no és d'extranyar, ja que no fa gaire que surt en bici i encara li manca condició física i tècnica sobre les rodes. A mig camí, ja a Canet, en Carlos apareix i es suma a la festa. Mentrestant una xerrada amb en Zuhir fa que arribem a la conclusió que és millor que a Sant Pol fagi mitja volta i torni per no patir en excès a les pujades de l'interior del Maresme. Així ho fa, bona desició.
Ja a Sant Cebrià, en Jaume, en Carlos i jo comencem a notar les sensacions poc adequades, cadascú per diferens circumstàncies. Una cosa si, durant les pujades i baixades fan una mica el "cabra" i ens ho passem d'allò més bé, ja amb mal i cremor als quàdriceps d'ambdues cames.
Com que es tracta de gaudir, de moment, vam fer una parada fixada, i una segona per visionar material de bici d'una botiga de Mataró. Si, si, molt boniques les bicis, però si no hi ha cames i no "castiguem" el cos amb entrenaments, les bicis no corren! jeje.
La tornada, amb aire (vent) en contra va ser més dura, pel cansament i per la falta de bones sensacions. En definitiva, que per una cosa o per una altra, la sortida ha estat, per les cames, de patiment continu. En canvi, a nivell general, com sempre que es fa una activitat esportiva, la sortida ha estat positiva.

divendres tranquil

El divendres, un "entrenament" suau de 50 minuts. Vàrem quedar amb la colla del gim, i vàrem fer la volta curta per no arribar a l'hora. Els 50 minuts van ser per que la majoria, l'Enric, la Sandra ... teniem compromisos competitius i no era qüestió d'apretar. Pel que fa a mi, també hi havia la possibilitat d'anar a Terrassa (al final no hi vaig anar per falta de temps) i per tant tampoc volia carregar en excès i a més a més encara tenia les cames tocades de la pujada i baixada a Montjuïc.

dijous, 12 de juny del 2008

més i més

Avui, com va passar ahir ha estat un dia especial, de fet, puc afirmar que estaré més d'una setmana en aquesta situació per esdeveniments que no pertoca parlar. Aquest fet però, implica una transformació d'energies cap a l'entrenament, més o menys intens o durador. Ahir com ja he comentat vàrem fer una sortida llarga de córrer, feia molt temps que no corria "tanta" estona. Tot i estar carregat de cames, passada l'hora, el temps va passar d'allò més ràpid, vaig acabar amb la sensació de poder estar més i més estona correns.
Avui ha estat una altra cosa. Senzillament he realitzat una classe dirigida de tono i una mica de cardiovascular després de la classe. Tota una altra manera de fer exercici en el món de l'esport.
Pel que fa a la "ressaca" de la tirada de córrer d'ahir, com ja vaig preveure, ha estat tenir els quàdriceps carregats, segurament, bé segur, que és causat per la baixada del castell.
Demà, trote cómode/suau de 50' o 60'.
De cara al cap de setmana, potser dissabte faig una doble sessió, pel matí bici (segur) i per la tarda córrer (ja veurem) una cursa a Terrassa.

dimecres, 11 de juny del 2008

contrast (pròleg)

Ha tocat fer 1 hora 35 minuts correns per Barcelona amb els companys de marató tal i com ens vàrem proposar després del rodatge de dilluns. Hem sortit amb ganes de pujar al castell de Montjuïc i fer una volta pels camins de terra que l'envolten.
Però ...
Un dia com avui mereix un comentari ben extens, no per l'entrenament en si, sinó per tot el que representa a tots els nivells. Per tant, farem que tot el conjunt a contrastar sigui meditat i reflexionat durant un dia, demà, per poder dir allò que es vol dir i dir-ho de la manera que més s'ajusti a tot plegat.
Demà, un cop estigui tot al seu lloc, el comentari serà una altra cosa.

dilluns, 9 de juny del 2008

L'entrenament d'avui ha estat una hora de rodatge. Hem quedat una bona colla i hem començat a rodar junts fins als 20' aproximadament. A partir d'aquest moment l'Enric i en Josep M. han començat a apretar, i com que no podia ser menys i em trobava cómode els he acompanyat al seu ritme. Els comentaris que hem fet han estat els d'intentar fer "marca" respecte a altres dies en referència a la volta que acostumem a fer. Al final, objectiu realitzat. Després ha tocat fer uns estiraments i unes quantes abdominals.
Ha estat un rodatge a ritme que en principi havia de ser suau, però que al final s'ha transformat en ritme. Tot i ser més ràpid del que m'havia fixat inicialment m'ha ajudat a recuperar-me de la cursa d'ahir; després dels estiraments, he quedat com nou.

diumenge, 8 de juny del 2008

divertit

Divertit podriem definir la cursa d'avui. Les raons per posar aquest adjectiu són diferents. Per començar, ha estat la primera edició de la cursa, i per tant sempre és especial pendre-hi part. Un cop iniciada la cursa, sorpresa! hem agafat uns camins de fang; és a dir, al llarg d'un parell de kms aproximadament la lluita no ha estat contra el crono, ha estat contra la força de la gravetat i la inestabilitat de les petjades sobre el terra relliscós. També ha estat divertit, per que a excepció dels últims dos kms he tingut el cap de cursa a la vista. I finalment afegir la satisfacció d'anar situat en bona posició durant tota la cursa i amb la sensació d'anar "controlant" la cursa.
La jornada atlètica ha començat amb un petit malentés amb en Toni, hem qudat a una hora, tots dos hi erem, però no ens hem vist. Per tant, he fet els 20 minuts de calentament sol. Ha estat a la sortida quan ens hem vist i hem fet algun comentari de la cursa i del tipus de circuit. El que savia respecte la cursa, és que començariem baixant, que del km 2 al 3 era pujada, que hi havia camins de terra a recòrrer i que al final hi havia una bona pujada.
Al toc de sortida hem començat a córrer i ja de bon principi he anat dintre dels 10 primers de la cursa. De mica en mica però, tothom s'ha anat col.locant al seu ritme, fins que al mitja cursa m'he col.locat 5è. Anant veient el cap de cursa i el 4t. Després de passar per una espècie de rally de fang, hem agafat l'asfalt amb una soltura que s'agraïa. De mica en mica he anat apropant-me al 4t classificat fins que a falta de 3 km l'he avançat. Tal i com anava la cursa, els tres del grup capdavanter em portàven uns 40 segons, ja savia que quedaria 4t. Per tant, ha estat el momen de gaudir de la cursa.
Les sensacions han estat bones, tant de cames com a nivell cardiovascular i en cap moment he tingut la sensació d'anar massa fort per aguantar els 10 kms.
Al final, com ja he comentat anteriorment, 4t, el millor però, ha estat que he fet els 10 kms en 35'40", que tenint en compte les pujades de la cursa i els camins de fang que hem recorregut, reafirma l'estat acceptable de forma que mantinc.

dissabte, 7 de juny del 2008

divendres estrany

Dia estrany, especial, diferent, trist, confús... Tot i ser divendres d'una setmana interessant, sempre ha d'haver-hi un dia diferent i/o estrany. Doncs ahir divendres va ser aixi.
L'entrenament va consistir en fer 50 minuts de trote molt suau, l'hora de sortida va ser a les 16:35 aproximadament, sense presses i sense cap tipus de condició externa que m'obligues a fer una cosa o una altra. Com que era una hora especial, no vaig trobar a ningú amb qui fer el rodatge/xerrada, això va fer treballar les neurones més del compte, ja que vaig tenir tots els 50 minuts per pensar en les meves coses.
Esportivament parlant, un cop vaig arrancar a córrer la primera impressió que vaig tenir va ser la de tenir les cames tocades de tota la setmana. Aquesta impressió va diluir-se ràpidament ja que en haver fet els primers metres ja anaven soles. Tot i que el temps em va passar d'allò més ràpid, les sensacions generals al final del trote no van ser habituals, van ser amb sensacions diferents i estranyes, dedueixo que va ser culpa d'un dinar al qual estic poc acostumat i el poc temps que vaig deixar entre el dinar i el trote.
En finalitzar el rodatge vaig fer uns quants estiraments, pensant en tenir unes cames relaxades de cara a la cursa de diumenge, els 10km de Sta. Pepètua de Mogoda, i unes abdominals com de costum.
La resta del dia, com ja he dit a l'inici, va ser ...

dijous, 5 de juny del 2008

fum

Aprofitant que he tingut la possibilitat de sortir en bici a primera hora del matí, he agafat amb ganes la bici i he realitzat una sortida de més de dues hores amb punxada inclosa.Com que tenia la intenció d'evitar les carreteres més transitades, he cregut que si pujava cap a Collserola, podria estar més tranquil. No ha estat així, no se si per l'hora (08:00) o per que entre setmana al matí no hi ha cap carretera lliure.
El que si he sofert, ha estat la gran quantitat de cotxes que circulen entre les carreteres de la serra de Collserola. Les cames, potser si que han fet una mica de salut, els pulmons però ... hi ha agut vegades que tenia la sensació d'anar en bici dintre d'un tub d'escapament (horrorós), i això que buscava l'aire pur de Collserola.
La volta que he fet l'he començat a la carretera d'horta cap a Cerdanyola (carretera que la conec d'allò més). He baivat i he anat a buscar la carretera de l'Arrabassada (és una pujada més llarga que l'anterior. Després he pujat fins al Tibidabo, la sorpresa però, ha estat baixant, quan he notat que la bici perdia estabilitat per la part del darrera, una mirada a la roda i ... roda punxada.

Després de fer la parada a boxes (a un mirador) per fer el canvi de càmara, he baixat cap a Barcelona fins arribar a la Ronda, he donat mitja volta i he tornat a pujar cap al Tibidabo. Així he allargat la sortida fins a les dues hores efectives, sense contar la parada obligada per canviar la càmara.

Feia temps que no sortia sol en bici, doncs ha estat bé, ja que no se m'ha fet gens pesat i les sensacions, tot i que he anat a ritme de passeig, han estat de patiment nul. Suposo que els caps de setmana tenen el seu fruit amb un bon manteniment del nivell en bici.
Aquesta tarda, després d'un dia interessant, he anat al gim a fer el que em quedava per fer de tonificació, és a dir, tríceps i cames.

dimecres, 4 de juny del 2008

4t. dia

Avui ha estat el quart dia que he sortit a córrer de forma consecutiva. Vaig començar amb la cursa de diumenge, després vaig fer el rodatge suau de dilluns, posteriorment, el dimarts, vaig fer un entrenament amb cara i ulls, i finalment avui he fet un rodatge de 50 minuts. Tot i que he fet dos rodatges suaus, el fet de realitzar quatre entrenaments seguits de córrer, aquesta temporada em porta conseqüències no gaire positives, ja que, encara que no sigui res preocupant, les cames les noto pesades i una mica carregades, sense ser res alarmant. Tal i com vaig fer ahir, un cop fet el rodatge i fets els estiraments, he realitzat una mica de gim, fent treball de tonificació per despertar una mica la musculatura del tronc superior.
De cara a demà, no puc dir el que faré, ja que aniré a sensacions al llarg de tot el dia.

dimarts, 3 de juny del 2008

feia molts dies

Feia molts dies que no sortia a córrer per fer un entrenament com cal. Com cal, tenint en compte els "entrenaments" fets fins ara, ha consistit en fer un calentament de 15 minuts i després dos canvis de ritme de 15 minuts descansant entre canvi i canvi 5 minutets de trote suau, per acabar, com s'ha de fer, 10 minuts de trote molt suau. Com he comentat aquesta tarda, l'entrenament que he fet l'he decidit durant el calentament del mateix, no tenia ganes de capficar-me gaire, per tant, al final he arribat a la conclusió que el millor era fer dos canvis de ritme i anar a sensacions. No he mirat al ritme que anava, però calculo que he anat aproximadament a 3'40-45" el km, tant en els primers 15 minuts com en els segons, ja que he recorregut la mateixa distància.
L'entrenament ha estat ple de sensacions diferents respecte a altres entrenaments, he anat sol i la lluita la he tingut amb mi mateix.
Després de fer una hora de córrer, he fet una mica de gim, dorsal, espatlles i abdominals, per se més concrets. Demà faré la resta abans de sortir a córrer una altra vegada. Això si, amb altres objectius.

molt suau

Després de la Cursa de Pineda, ahir dilluns vaig fer un rodatge molt suau de 50 minuts. Suau i de només 50 minuts pensant en fer alguna cosa interessant avui. No puc dir el que faré, ja que ho decidiré al mateix moment.
Aquesta nit parlem.

diumenge, 1 de juny del 2008

tres en un

Aniré per ordre:
1r. Fotos de la sortida d'ahir.
D'esqurra a dreta, en Jaume, jo, en Lluis i en Carlos, fent una paradeta entre ritme de competició i ritme de competició.
L'any que ve em passaré moltes hores en aquesta "posició", de cara a la preparació d'un nou repte.

2n. Extra de Natació: Ahir dissabte, després de la sortida en bici i del gim, i és clar, després de fer un bon dinar per recuperar forces i agafar-ne més; aprofitant la possibilitat que s'em va donar, vaig anar a la piscina a fer una mica de relax. Aquest relax va consistir en fer 1600 metres, com la setmana passada, i una mica de relaxació muscular amb aigües a pressió i "jacuzzi". Quin relax!

3r. Cursa de Pineda: Avui, com ja he comentat al llarg de la setmana, Cursa de Pineda. El dia no tenia gaire bona pinta (de fet gens), però com tots els participants he aguantat la pluja, els tolls d'aigua i he gaudit correns sota la pluja. Després de coincidir amb la colla amb la que després de la cursa hem anat a dinar, hem fet un petit calentament dins del pabelló per intentar escalfar les cames sense mullar-se.
A cinc minuts per l'hora de la sortida ens hem dirigit cap a la sortida, amb la sorpresa que quan encara ens dirigiem cap a l'arc de sortida, la gent ha començat a córrer. La causa, han donat la sortida abans d'hora. Imgineu-vos la situació, plovent, a 50 metres de l'arc de sortida, veure que la gent comença a córrer, i a posterior, sorprés, enrabiat ... apa, a córrer!
La sensació que he tingut fins a que he pogut passar per la línia de sortida ha estat d'haver passat una minutada (quina sensació més estranya!). Després, llençant la mirada cap endevant, l'objectiu ha estat cercar el cap de cursa i intentar delimitar els grups capdavanters. De mica en mica he anat adelantant gent, molta gent, fins que que pogut fixar l'objectiu parcial (intentar agafar un grup de gent que ja s'havia desmarcat del grup compacte). Aixi ho he fet, ha estat passat el km 3. A partir de llavors, he intentat mantenir el ritme i recuperar forces, mentres tant, m'he marcat una altre objectiu parcial, un grup de tres que corria a uns 100 metres davant de la nostra posició. Dut una mica per la ràbia de la sortida retrassada que he fet, m'he llençat, i m'he posat a córrer arriscant amb el ritme, i de mica en mica, el grup en el que em trobava s'ha anat trencant i els corredors de davant s'anaven apropant. Un cop avançats aquests corredors, els tres últims kms han estat duts a terme amb un altre corredor amb el qual portavem el mateix ritme. Al final però, s'ha col.locat per davant. La última recta, molt llarga i amb el crono al final, ha estat ràpida, i amb sorpresa final, el crono marcava 00:34:-- , al final, ha canviat a 35 i el temps oficial ha estat de 35'15". Passat per la meta, i parat el rellotge, el temps que ha marcat el polar ha estat de 35'00". Caram! Quina marca, les sensacions han estat bones, pero tant?
Els parcial que han sortit cada 2 kms han estat:
km 0-2, 6'50"
km 2-4, 6'57"
km 4-6, 7'08"
km 6-8, 7'06"
km 8-10, 6'57"
Després de fer una bona cursa, que res millor que fer un bon dinar amb una bona colla.