Si, hem arribat! La pujada ha estat la mateixa, però el ritme i les circumstàncies han estat favorables i hem pogut arribar al cel.
Les 7:20 del matí, trucada d'en Lluis dient que s'ha dormit. Un cop ha arribat amb uns 10 minuts de retard, hem anat a buscar a en Jaume, i un cop hem estat tots tres, hem iniciat una de les animalades a les que ens estem acostumant.
El recorregut que hem planificat ha estat el de la setmana passada, però aquesta vegada intentant pujar fins dalt de tot de la carretera que vàrem descobrir, per tant l'anada cap a l'objectiu intermig havia de ser sense forçar. Ha estat així, encara que la velocitat amb aire a favor, segons ha dit en Lluis, ha estat de 40 - 45 km/h. En Lluis, que no tania el dia, com ja ens ha passat en un moment o altra a en Jaume i a mi, ha donat mitja volta un cop hem arribat a Sant Cebrià, on ens esperava el paparazzi (el meu super pare) que ens volia saludar i ens ha fet la foto que ja penjaré més endevant. En Lluis al final ha arribat fins a Arenys i ha pujat per anar a parar a Sant Celoni.
En Jaume (que ha fet l'anada per la N-II al capdavant) i jo hem pujat cap a Sant Iscle on ens hem enfrontat novament a la pujada, l'inici no ha estat afortunat, ja que en portar 50 metres se m'ha sortit el pedal i m'he hagut de parar, apretant els frens per no caure. He fet mitja volta per poder posar el calçat a la cala i he reiniciat la pujada. Mentres tant, en Jaume ha anat pujant. La pujada ha estat més calmada, per poder assolir l'objectiu d'arribar a dalt. Durant tota la pujada, les cames anaven fatigant-se, però gràcies a un imprevist d'en Jaume que s'ha barallat amb un esbarzer, he donat mitja volta per veure com estava i m'he pogut recuperar. Finalment hem arribat! Ha estat satisfactori, però com sempre ens passa, ara volem anar una mica més enllà i fer-ho amb més lleugeresa.
Després de la pujada, la baixada, que ha estat sense poder pedalejar per la inclinació i la velocitat i els frens han fet la seva feina mentre el cor es recuperava de l'esforç.
Ja a Sant Iscle hem iniciat el recorregut habitual fins a la parada ja casi obligatòria per fer un repostatge a Sant Andreu de Llevaneres. Durant aquests kms de terreny irregular amb pujades i baixades de diferents desnivells i longituds hem apretat. Les sensacions que he tingut han estat favorables, de tal manera que tant les cames, els pulmons i el cor hem demanaven mantenir un ritme alt, de manera que així ho hem fet i hem pogut disfrutar posant a prova la forma física.
Com que no teniem el dia, ja a Sant Andreu de Llevaneres, en Jaume ha punxat, fet que entre unes coses i altres, ens ha fet estar una mitja hora parats (no problem).
L'últim sector (Mataró-Barcelona) ha estat divertit i de caràcter, especialment pel fort vent en contra que ens hem trobat. De totes maneres, entre cotxe i cotxe, hem pogut anar fent algun moment d' "intensitat". Han estat moments en que les cames ja mostraven el cansament dels kms fets (total 115 aproximats), però encar hi havia ganes de fer una mica el salvatge.
p.d.Definitivament, s'ha d'estar una mica penjat per fer el que fem, això si, amb orgull.