dilluns, 28 de desembre del 2009

sant silvestre del Masnou



















La primera cursa, la sant silvestre del Masnou, l'he passat amb un suficient justet, que és el que toca.
Sort que eren 8 kms i no 10, ja que l'inici no va ser al ritme adequat (3'30"), tot i això, vaig poder mantenir a partir de mitja cursa el ritme de creuer.
Les sensacions que vaig tenir feia temps que no les tenia, ja que fa ben bé un any que no m'exprimia com ahir tenint en compte l'estat físic en que em trobo i els entrenaments que tot just acabo d'iniciar. Al sisè dia d'entrenament de córrer no puc demanar més.
Ja arribarà el moment d'exigir-nos un alt rendiment.

diumenge, 20 de desembre del 2009

fem-ho bé

Inici dels entrenaments de la temporada 2010 amb calma. Avuí serà el 5è dia d'entrenaments.
Tot i començar de forma molt suau i haver-ho fet durant moltes temporades, sorprén la capacitat que té el cos humà (la màquina més perfecte i intel.ligent creada mai) de retenir en memòria tota la mecànica de moviments que ha desenvolupat en temporades anteriors.
Aquest fet té coses bones i coses no tant bones. Positivament parlant resulta beneficiós no haver d'ensenyar, a cada inici de temporada, al sistema esquelètic a nadar, anar en bici i córrer amb certa facilitat. Referent a les coses negatives, remarcar en especial que tal i com s'aprén una mecànica correcta i s'economitza el moviment, també s'interioritzen inconscientment moviments que no aporten cap benefici al rendiment buscat, portant a vegades a lesions inoportunes o a una falta de millora.
Per tant, és molt important en els inicis de temporada realitzar sessions de treball de tècnica en tots tres sectors.
Segons l'experiència esportiva de cadascú, la sessió serà més específica o senzillament farà incís en procurar realitzar els moviments correctes.
Així doncs, quan el sol calenti una mica més, la sessió d'avui serà realitzar 40'-50' de trote cómode prenent especial atenció la tècnica de córrer (evidentment no de natació ni de bici), fent unes rectes progressives i de tècnica, una bona estona d'estiraments i finalment el millor de tot, una bona dutxa amb l'aigua ben calenta.


divendres, 18 de desembre del 2009

em fa mal tot!

(Dimecres 40' de trote) + (Dijous una mica de gim) = em fa mal tot i ...
... m'agrada.
De fet, és el més normal del món, tot i que evidentment he fet unes primeres sessions molt suaus. Feia molt de temps que no realitzava treball físic moderat, bé ni això, ja que feia setmanes que estava en una vida sedentària (des d'el meu punt de vista).
Les primeres setmanes d'entrenament sempre són per adaptar-se a l'exercici físic. Principalment per anar adquirint el to muscular perdut durant el descans, despertar el sistema cardiovascular i esquelètic, i anar agafant l'hàbit de l'entrenament diari.
Avui aniré a córrer 30' i tot seguit aniré a intentar no ofegar-me a la piscina (uf! dos mesos sense submergir-me).


dimecres, 16 de desembre del 2009

més d'un mes després

Passat un període de temps en el que un es fa gran amb infinita il.lusió, ara toca posar peus a terra i iniciar una nova etapa amb un nou "estatus".
Després de més d'un mes sense calçar-me les asics, ara ja és hora d'iniciar una nova temporada amb energies renovades, amb noves il.lusions, amb noves motivacions, amb millors coneixements, amb més experiència ...
En definitiva, que m'en vaig a córrer, això si, no més de 45 minutets.

divendres, 27 de novembre del 2009

no hi sóc

A mitjans de desembre iniciem "curs" esportiu.

diumenge, 15 de novembre del 2009

descans, descans, descans.

No faig res més que descansar. Si entreno, quan toqui, amb el mateix rigor amb el que estic complint aquest descans esportiu, no vull ni imaginar-me que pot passar.
El millor d'això, el descans, com a objectiu del mateix, és que cada dia que passa tinc més ganes de començar a preparar-me la temporada vinent.
Això si, tot al seu moment, ja que ara toca i vull gaudir d'altres aspectes més importants del viatge que un es va programant al llarg de la linialitat del temps.

dilluns, 9 de novembre del 2009

prefereixo entrenar

Porto temps sense entrenar, si que he anat fent coses, però de forma anàrquica i decidint sobre la marxa. Aquesta primera afirmació serà vàlida fins la primera meitat del mes de desembre, ja que serà a partir de la segona meitat quan començaré a entrenar de forma regular i amb una bona planificació.
El fet de no entrenar implica tenir més temps per fer coses, anar més lleuger de temps, improvitzar el que fer durant el temps lliure, pero tot i això, prefereixo entrenar.

dilluns, 2 de novembre del 2009

sense entrenar i ...

Dies i dies sense entrenar, només fent alguna cosa d'exercici (gim, 20' de natació, bici sense rumb, córrer per quedar amb la gent ...). Aquest descans necessari després d'una temporada interessant me l'estic prenent al peu de la lletra i de desconecció total.
Una cosa és certa, aquest descans implica poder pensar en el que m'agradaria realitzar l'any vinent, fet que fa que ja comenci a tenir un primer esboç de la temporada que ve.

dimarts, 27 d’octubre del 2009

fent bondat

Ara és el moment de fer bondat, és a dir, descansar i fer coses que no acostumes a fer durant el període d'entrenament.
A part de treballar, com un bon jan, gasto les hores del dia improvitzant en tot moment el que faré la següent mitja hora, i així passen les hores, els dies i les setmanes.
Avui per exemple, dia de festa, he sortit a fer kms amb dos companys de feina, al final ha estat una bona sortida, coneixent noves carreteres i paisatges de tardor que feia temps que no contemplava. Sobre les rodes, els més de 560 kms que he fet en cap moment s'han fet llargs ni pesats.
És tot un goig poder gaudir de les carreteres i dels paratges del prepirineu.
Ah, per cert, els kms han estat sobre la moto.

dijous, 22 d’octubre del 2009

Ironman Zürich 2010

Com que l'energia que tinc no la necessito pels músculs, ja que estic descansant, tota em convergeix al cap per fer treballar les poques neurones que tinc saludables. Aquest fet inusual fa que hagi estat molts dies donant voltes i voltes (les meves neurones necessiten el seu temps) pensant en si fer o no fer una altra animalada (ironman), i en cas afirmatiu on.
Doncs en un moment àlgid, en un pic d'exitació neuronal, la neurona més arcaica ha decidit, convencent a la resta, que seria capaç de repetir un triatló de distància ironman i que un bon lloc per fer-ho seria Zürich.
IRONMAN
Després d'un descans neuronal, necessari per haver treballat de forma continuada durant dies, avui ha arribat l'hora de fer executar la decisió final. Així doncs, ja tenim primer objectiu de cara a l'any vinent.
Ironman SwitzerlandIronman Switzerland

diumenge, 18 d’octubre del 2009

campana justificada

Després de 3 dies amb el coll irritat, toca estar de 3 a 4 dies carregat de nas (com sempre que em refredo). Per tant, aquest matí al so del despertador he decidit no fer acte de presència a la Marató del Mediterrani (la mitja marató) per acabar de recuperar-me i descansar després de dues nits amb poc descans.
Està clar que podria haver anat, més tenint en comte els 22 euros perduts de la inscripció, però com que era un més a més, no m'ha significat cap decepció.
Ara, a descansar una mica, només una mica, i a buscar curses per gaudir de l'esport 100% de lleure.

dilluns, 12 d’octubre del 2009

anem a estirar les cames

Aquest diumenge, per anar a estirar les cames que ja estan del tot recuperades del Challenge aniré a fer la mitja de la Marató del Mediterrani, això si, de relax.
Fer un rodatge en companyia dels companys d'entrenament de la Marató d Barcelona i altres sempre és d'agraïr.
És una bona excusa per estar una estona amb la colla i recordar tot el que ha passat i passarà a partir d'ara.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Challenge

Tota una temporada pensant en el seu final, i ja està.
En un any passen moltes coses, de bones i de dolentes, de millors i de pitjors, d'ànims i de desànims, d'eufòria i de tristesa, però l'important és que al final només quedin els bons records i les sensacionals experiències, en especial les personals, que t'aporta un repte de tal magnitud com pot ser un triatló distància ironman.
El resultat, el temps que s'ha marcat cadascú, és important, també és important el que s'ha arribat a fer per poder realitzar aquest repte (hores d'entrenament, cansament, estar-se d'altres coses, no gaudir de la companyia de qui estimes...) però ...
... el que realment dóna sentit a tot això és que en moments com aquests hom se n'adona que està envoltat de la gent a qui més estima i més aprecia.
Gràcies a tothom que ha estat animant-me, gaudint més o menys, de l'esforç al llarg de 9 hores i 25 minuts.

dijous, 24 de setembre del 2009

Cap de setmana a Cangas de Morrazo

Un cap de setmana, el del 19 i 20 de setembre d'aquells que no tens temps d'avorrir-te ni d'estar una estona relaxat per poder gaudir del pas del temps sense haver de pensar en res.
El cap de setmana va començar el divendres per la tarda quan vaig anar a buscar la maleta portabicis per l'avió a Esportíssim, tot seguit a casa a desmuntar la bici i a deixar tot llest per l'endemà.
El dissabte, comença la bogeria. Em llevo a les 4:45 faig el cafè amb llet de cada matí (mal fet, per que vaig trigar molt a poder menjar), anem cap a l'aeroport, l'Ana m'hi porta, arribant a les 5:45, hora de quedada. Facturem les bicis i cap a Vigo, amb retard, que no era la millor notícia, ja que el temps jugava a la contra.
Un cop a Vigo, arribats a l'aeroport, agafades les furgos i a l'hotel, a les 11:45 toca fer un mos. Un gran menú precompetitiu: Entrepà de truita de patates (per sort el vaig demanar gran). Tot seguit a muntar i a posar a punt la bici i els estris de batalla.
Per fi! 30' de relax, que aprofito per estirar-me al llit i posar les cames a munt per intentar relaxar-les del viatge en avió i de les hores d'estar inactives.
A les 13:15 cap a Cangas arribant a les 14:00. És una bona hora si no fos per que jo començava a les 15:00, havia de recollir dorsal, posar-me tot al seu lloc, entrar a boxes (20' de cua), fer les últimes descàrregues i posar-me el tratge de neoprè i calentar, que al final va consistir en fer uns quants moviments i estiraments de braços a "cámara de llamada" ja que no vaig tenir temps de posar-me a l'aigua.
Tot seguit després de saludar a rivals d'altres anys i fer una mica de conya, a tope!!!
Un cop acabada la competició, content pel resultat va ser moment de gaudir del realitzat.
Descansar, assistir a la reunió de la competició èlit, parlar amb la gent i a pujar al podi!!!
Un dels millors moments, a part de la competició, va ser gaudir de la companyia del meu club de fans (mon pare i ma mare), que sempre estan al meu costat en tota competició.
Després de recollir medalla, cp a l'hotel de Vigo amb la furgo i a sopar sense miraments.
L'endemà la jornada va començar ben aviat ja que a les 7:45 vaig aixecar-me per acompanyar amb en Carles amb le dues furgonetes a les nois que competien a l'èlit. Després cap a Vigo una altra vegada per esmorzar amb calma a l'hotel, fer les maletes i realitzar l'últim viatge cap a Cangas amb la gent que competien a les 12:00.
Després de gaudir de la competició èlit i de fer una mica de suport logístic a la gent del club va arribar el gran moment del dinar, això si, una mica tard, a les 16:00 aprox. En aquest moment vàrem gaudir de l'abundant i bona cuina gallega.
Tot seguit cap a l'aeroport de Vigo per tornar cap a casa. Després de 2 hores donant voltes per l'aeroport l'avió va sortir puntual 21:20, per tant a les 22:55 arribàvem a Barcelona on m'esperava l'Ana, per tornar cap a casa.
Finalment a casa vaig desmuntar les maletes, vàrem sopar, vaig deixar tot al seu lloc i a dormir!!! El cap de setmana finalment va acabar a les 00:45 del dilluns. Uf!!! quin descans.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Banyoles

Després de setmanes sense competir i un any just sense fer un triatló olímpic va arribar l'hora de fer-ne un.
Banyoles és un d'aquells llocs que sempre és agradable visitar. La visita va consistir en anar ben aviat i fer un reconeixement del circuit ciclista (sense necessitat de reconèixe'l, ja que l'he fet infinitat de vegades) per fer un petit cúmul de kms. Així que eren les 11 del matí i ja estava pedalejant per terres del Pla de l'Estany. Després, lògicament vaig dinar i descansar una mica pel tri.
Val a dir que el dia acompanyava i els fenòmens externs eren favorables.
Amb els preparatius en marxa les sensacions eren normals, ni bones ni dolentes. Un cop fet el calentament a l'aigua, ben bé 20', va ser el moment del toc de sortida que com sempre, amb l'ajuda dels jutges va ser una mica caòtica.
Un cop en marxa, una mica al marge de tothom per poder tenir un inici de cursa cómode va ser el moment de intentar acoplar-se al conjunt de nadadors, fet que va fer-me adonar que passats 500 metres estava avançant gent amb molta facilitat, senyal que la sortida la vaig fer lenta.
Durant la resta de recorregut a l'aigua, vaig seguir avançant posicions amb certa facilitat, passada la boia de gir, seguia avançant posicions en busca del que em semblava un petit grup que anava uns metres per davant meu.
Al final vaig sortir de l'aigua el 20è. No està malament, però tenint en comte que no vaig parar d'avançar gent durnt tos els 1500m està malament.
Ja sobre la bici, el mateix de sempre, a uns 20-2 metres per davant la roda bona, en Richard Calle, ue evidentment no va ser possible agafar-la, tot i que erem un petit grup de 6-8 (no gaire organitzats al principi.
Els 40 kms de bici van ser força cómodes, però amb alts i baixos en el tema dels relleus fet que va fer que al final ens agafès un petit grup.


La transició va servir per adonar-me que anava prou bé i que la posició final no estaria malament. A la primera de les dues voltes les sensacions van ser bones, cames fresques, cor regular i forçes al punt, però a la segona volta, tot va anar defallint fins al punt d'anar ven frenat, en especial per la manca de forces. En definitiva, que al rimer pas anava 11è i a meta vaig finalitzar 16è. No cal dir res més.


Com a nota positiva, la contribució, petita però suficient, de la meva cursa per poder fer primers classificats en equips.





L'endemà diumenge vaig quedar per fer una sortida de 120 kms amb en Lluis que va anar millor del que m'esperava.
El dilluns però, despres d'un rodatge de 60' vaig tenir molèsties per sota del vast intern del quàdriceps de la cama esquerra que m'ha obligat a descansar uns dies, tot i que el dimarts vaig tantejar-lo fent 2 hores de bici molt suaus.
I aquest dissabte Camp. Esp. de Triatló en Grupe d'Edat. No se pas com anirà, això si, jo amb mentalitat de gaudir-la i sense cap tipus d'ambició (de moment).

dijous, 3 de setembre del 2009

tot són dubtes

Anem curts d'entrenament i les sensacions no són les més òptimes. Si que en certs moments tinc la sensació d'estar pel bon camí, però (com acostuma a passar) falta entrenament. No és una sensació, és una realitat, en especial pel que fa al córrer.
La natació la porto bé pel que fa al quilometratge, però pel que fa als ritmes, fatal! Comparant amb temporades anteriors sembla que tingui pedres en comptes de mans.
Amb la bici, sense treballar ritmes, les distàncies ja les controlo suficient per no emportar-me sorpreses.
Aquesta setmana toca l'Olímpic de Banyoles, dos setmanes més tard el Campionat d'Espanya deTriatló de Grups d'Edat i dues setmanes més enllà el debut a la distància Ironman. Buf! Que justos que anem!
Potser també faré el B de Banyoles, en Lluis m'ho ha comentat i la resposta ha estat que no, però... ja se sap, no estaria malament fer-lo, sempre i quant és fagi amb mlta calma.

divendres, 21 d’agost del 2009

sembla que si

Els dies van passant, i amb ells els entrenaments que es planifiquen, per tant, sembla que si, que podrem arribar amb els entrenaments suficients per no caure rendit en l'intent.
Porto entrenaments seguits, anant fent, anant sumant que és el que interessa. Les hores que hi estic dedicant son més de les que havia dedicat fins ara, però és el que toca si vull encarar la recta final fins el challenge amb cert optimisme.
Amb la natació, vaig millorant, i vaig agafant ritme, que fins ara no tenia.
Amb la bici, les sortides llargues les gaudeixo d'allò més, bona senyal suposo.
El córrer, uf el córrer, és el que més fluix porto i amb diferència, ja que només he fets uns 35 kms setmanals fins ara, sense fer tirades llargues, que és el que hauria de fer.
Apa, a seguir!

divendres, 14 d’agost del 2009

de mica en mica torna la normalitat

Les molèsties de genoll van desapareixent poc a poc, gràcies a un descans absolut de treball de cames (córrer i bici) de 5 dies i una setmana (aquesta) en la que he entrenat amb molta precaució i cuidant el genoll, principalment en els kms de bici.
Aquesta setmana ha estat de prova, i de fet encara ho és, ja que a partir de la següent s'han acabat les senzilleses i anirem una mica a fons, no en ritmes, sinò en volums.
D'aqui una estona farem un runing, demà ja veurem, tenim l'agenta apretada, i diumenge agafaré per primera vegada la fletxa per anar agafant la posició i adaptar la bici a la comoditat que hauré de tenir durant els 180 kms a fons del 4 d'octubre.
A veure com respon el genoll, que d'un dia per l'altre em va donant ensurts.
Les competicions intermitges, és clar, són de "relleno", exceptuant pot ser el C.Esp.de Tri per Gups d'Edat.

divendres, 7 d’agost del 2009

ja deia jo

Massa bé anaven els entrenamens, fent km sense carregar excessivament i cada vegada tenint més bones sensacions al llarg dels kms en bici.
Però ... una simple sortida en bici de 115 km ha fet que hi haguès un punt d'inflexió. Unes molèsties que han aparescut així "por las buenas" i de "sopetón" a la part interna del genoll han fet que desde dimarts (dia dels 115 km en bici) no hagi treballat cames, i només hagi fet natació. Tot això amb el conseqüent "bajón" d'anims i d'energia que comporta una situació com aquesta.
Avui divendres, després de 3 vegades de gel al dia, 2/3 vegaes d'antiinflamatoria via tòpica i 2 vegades al dia d'antiinflamatori via oral (amb prescripció mèdica)les molèsties han baixat, però no del tot.
Avui encara no faré res de cames, demà provarem a veure que tal.
Uix!!! Quina rabia!!!

diumenge, 2 d’agost del 2009

150 km

El dijous passat, va tocar fer 150 km en bici, va ser una sortida satisfacròria ja que en arribar a casa haguès seguit una estona més, i a més a més l'endemà estava ben fresc.
La sortida la vaig fer amb en Siquem, i per casualitat vàrem coincidir amb tres triatletes del Jovent que ens van companyar fins a Canet.
Aquesta sortida és l'inici de les tirades llargues de cara a la preparació del Challenge.
La que m'espera . . .

dilluns, 27 de juliol del 2009

Triatló Sprint de la Vila (Barcelona, de tota la vida)

Un cap de setmana més, tot i no treballar ha tocat matinar d'allò més.
El despertador ha sonat a les 5 i mitja del matí, primer per esmorzar, després per preparar tot l'arsenal competitiu i finalment per dirigir-me amb el propis mitjans (bici) cap a la cursa.
Un cop al lloc, entrada a boxes, preparació i col.locació del estris per realitzar les operacions (transicions) de forma automàtica.
Després de deixar la bossa a l'equip de seguiment i al suport logístic (mons pares) vaig a anar a calentar ben bé uns 15' a l'aigua, sense tenir ni bones sensacions ni dolentes.
Els nervis no estaven presents com de costum, senyal de que no m'havia posat pressió pel resultat, ja que no era un objectiu competitiu, sino d'entrenament, ja que el dia anterior, dissabte, vaig fer un entrenament de 127 kms en bici i un de natació de 3000 metres.
Competint, en el segment de natació, les sensacions van se bones, però un xic apagades, ja que no vaig rendir al màxim nivell ni muscularment ni cardiovascularment, ja que em vaig quedar amb la sensació d'haver anat a ritme, no a tope (com hauria d'haver estat).
A la bici, els relleus eren constants, sempre entre els mateixos, com acostuma a passar, al mateix temps que intentava organitzar el grup per no ser engollits per darrera. Finalment vàrem conseguir mantenir el grup, perdent temps respecte al grup davanter, però guanyant una mica respecte al grup perseguidor.
La cursa a peu més ràpid del que em pensava, tot i que es podria anar més ràpid.
Resumint: Bon entrenament de ritmes.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Altriman (Half)

Una competició més a la butxaca. No una competció més, sino tot un triatló (1,9-90-21) en un paratge idíl.lic i amb un temps que en el nostre cas (a diferència dels que van competir el dissabte) va ser d'allò més favorable.
La competició va començar en una aigua freda, però qu amb neopré estava dallò més bé.
Els 1900 metres que marcava el recorregut el vaig gaudir com poques vegades, ja que ja de bon inici vaig situar-me a les posicions capdavanteres, essent conscient, i motivant-me per aquest fet. Al final vaig sortir en una 4a. posició que em savia a triomf.
La bici, en un circuit que vàrem reconèixer (amb cotxe) el dia anterior amb en Lluis, va estar marcada per una primera volta pletòrica i assolint la 3a posició i una segona volta on el cansament ja va començar a fer ate de presència i on vaig perdre 4 posicions, vaixant a córrer en 7è. A l'últim tram de bici vaig notar com les cames es tensionàven en excès fins al punt que estàven en el llindar d'una temuda "rampa", però amb una petit canvi de postura i un relaxament al tros final vaig evitar-ho.
El córrer, sense cap mena de dubte, fent evident la manca de kms i l'excès d'esforç de la bici. Quan vaig posar-me a córrer, ja de bon principi vaig veure que l'únic objectiu desde llavors seria acabar la cursa, sense parar de córrer (excepte als avituallaments).
Després d'uns moments de crisi total, en inicar la segona volta, al final vaig seguir el que em deia el cor, que no parés i que tenia ganes de seguir treballant per arribar a meta. Les cames, en canvi, eren les que no em permetien anar més ràpid.
Al final després de 4 hores 49 minuts assolint la 13a. posició la competició i el patiment el vaig veure d'una altra manera.




dimarts, 7 de juliol del 2009

24horesciclistesdeMontjuïc

Tal i com ens esperàvem, va ser tot un repte físic i psicològic que no hagués estat possible si no fos per l'ajuda i recolzament logístic de tota la família, per tant, primer de tot, agraïr a totes les persones que es puguin sentir identificades amb aquesta primera frase.
Les 19 hores en punt, ja portem unes hores fent preparatius, i s'inicia la peripècia de les 24 hores.
L'inici va ser emocionant i el nerviosisme, com a mínim pert part meva, no era gaire present ja que es tractava de viure un nou repte i una nova experiència sense cap tipus de factor competitiu, això últim no del tot cert.
Va començar en Lluis fent una hora, després jo, després una altra vegada en Lluis, i tot seguit encarava les 4 hores seguides que haviem preestablert. Van ser força profitoses ja que vaig mantenir un ritme alt al llarg de les 4 hores, això si tenint algun moment de crisi en especial als volts de les dues hores que es van esfumar ben entrades les 3 hores.
Un cop vaig finalitzar les meves 4 hores era el torn de les 4 hores d'en Lluis, fet que es traduia a 4 hores de descans, previ mini 2n. sopar.
Vaig descansar força, i gràies a aquest fet vaig poder fer les dues hores següents amb força "soltura".
A partir de llavors els relleus es succeïen cada hora i finalment cada 50' patint en especial la calor sense acusar en gran mesura la fatiga muscula.
Finalment les 24 hores van finalitzar i el nou repte el vàrem superar amb escreix i gaudint de tot el moviment de l'esdeveniment.
La 4 a. posició a la categoria, la 32 a. de la general i els 651 kms realitzats van ser d'allò més gratificants.

dilluns, 29 de juny del 2009

Pulpí

Un any més, una bona experiència amb el Club Natació Reus Ploms en fer podi, 2ns, a la Lliga de clubs. El resultat de l'equip, un cop més demostra la importància de tenir gent competitiva amb un nivell mig-alt en l'àmbit nacional.
La sorpresa, satisfacció, va arribar després d'estar fora del podi a les primeres llistes oficioses que ens feien fora dels llocs d'honor. Val a dir que part de sorpresa fa referència a que no vàrem finalitzar la prova els 10 components inicials, tenint una baixa per lesió i una altra per caiguda al segment de bici.
Individualment la satisfacció és important, ja que les circumstàncies de la competició van ser en tot moment favorables.
La natació, va ser molt dura, en especial pel fet que vàrem sortir aliniats en tres files i que el nivell de natació era molt similar en tot el gruix dels participants.
Després de rebre cops i estrabades, i repatir una mica (no podem dir que no) la sortida de l'aigua va ser força emocionant ja que va ser al costat de gent que acostumo a veure més endevant.
A la transició ja vaig poder comprovar que patiria en el circuit de bici, en especial als primers kms per poder consolidar la presència al grup. Un cop l'esforçs inicial realitzat i treballat vàrem assolir el grup capdavanter, que implicava les posicions 3a. a la 20a. aproximadament.
Si haguès estat un triatló individual m'haguès posat a fer relleus, però l'interessant estava al grup de darrera, que era on hi anava el gruix del club, per tant no era convenient epretar.
Un cop peu a terra, per part meva ja em considerava satisfet i només quedava intentar no ser avançat per molts triatletes.
Després d'una volta per agafar ritme, a la segona vaig tenir millor sensacions, tot i que el ritme no va ser gaire més ràpid.
Cap de setmana triatlètic al 100%.
Les noies del club 3es. també van fer un molt bon resultat.

diumenge, 21 de juny del 2009

24horesciclistesdemontjuic

Pròxim objectiu, amb en Lluis Rey, de les 19 hores del dia 3 a les 19 hores del 4 de juliol.
Un nou repte, diferent i motivant que ens posarà a prova tant en l'estat físic com en el psicològic.
Aquest repte es farà en col.laboració amb Esportíssim, que ens ajudarà principalment amb l'equipació i amb la infraestructura de la competició. Cal dir que aquesta col.laboració amb Esportíssim és fruit de la relació de confiança que s'ha establert amb ells després de molts anys d'acudir a la botiga i tenir sempre un tracte personalitzat i professional.

Manresa

Manresa = Natació complicada + Bici amb vent + córrer a 35º.
Ja està tot dit.
L'arribada a Manresa (Parc de l'Agulla) la vàrem fer força aviat, ja que la intenció era dinar allà i descansar fins al moment dels preparatius previs.
Un cop al lloc l'aire i la calor ja eren presents.
Dinar, reposar, cafè, parlar amb un, saludar a l'altre ... Així fins una hora avans de la sortida, que va ser quan ja començava el moviment.
L'aigua de l'estany estava al punt i després d'un calentament d'uns 1000 metres es va donar la sortida, que com sempre (per la proximitat de la primera boia) és complicada. Tot i així, vaig tenir la sensació d'anar força bé.
De mica en mica el grup s'anava estirant i de tant en tant veia com em passava algú que anava més ràpid, però amb això ja hi contava.
Després de sortir de l'aigua vaig veure que no anava malament, però un cop sobre la bici vaig veure que davant meu hi havia a uns 15" el grup bo en bici (l'Arnau Bellapart, millor parcial), per tant la cosa es complicava i vaig assumir que a la bici s'hauria de tirar per no ser agafats pels grups de darrera.
No exagero si dels 20 kms de bici 12 0 13 els vaig fer al cap del grup, fet que vaig assumir amb ressignació i motivació, ja que va sortir un bon entrenament.
Un cop a la transició de la bici al córrer vaig adonar-me que vaig recuperar posicions respecte a la sortida de l'aigua.
Al córrer, l'objectiu era intentar acabar el més ràpid possible per patir el mínim la calor que no permetia refrigerar, i també, és clar, procurar mantenir un ritme que permetès mantenir una posició final raonable després de la pallissa de la bici.
La 16ª final em va satisfer, ja que manresa acostuma a ser un triatló exigent.

dimarts, 9 de juny del 2009

Salou

El diumenge passat va ser el torn de Salou, un triatló sprint ràpid i sense complicacions, ni a l'aigua, ni a la bici ni al córrer. Un tràmit més que forma part del conjunt de la preparació de la temporada.
L'objectiu d'Águilas era classificar-se per poder anar al campionat d'Espanya de triatló, si sonaven campanes a l'èlit, parò com que no van sonar ens vàrem classificar per a grups d'edat.
En canvi, l'objectiu de Salou era senzillament fer un triatló sprint per anar agafant una mica de soltura i velocitat en competició, ja que tenint en compte els entrenaments que faig estic una mica, per no dir molt, dócil. Objectiu assolit, no era gaire dificil, jeje,
El calentament va ser de reconeixement de la volta d'aigua, és a dir, 750 nedant per agafar referències. La primera sensació va ser que la volta era una mica més llarga. L'estat de la mar era força bona, tot i que hi havia de tant en tant una tongada d'onades que podrien ser determinants a l'hora de la sortida i al moment de l'aproximació a la platja.
Després de xerrar i saludar a la gent, tothom s'anava col.locant a la sortida que va ser d'allò més ampla.
Al cop de botzina, tothom a l'aigua, amb les onades que anaven trencant en sentit contrari al que ens dirigiem. L'entrada va ser molt bona, ja que entre braçades i enfonsades i alguna braçada de papallona amb empenta vaig adonar-me que hi havia ben poca gent davant meu. Encarant la primera boia el grup es va aliniar, mentre jo seguia a bon ritme. A partir del pas de la primera boia, el grup es va estirar més i jo de mica en mica anva perdent xispa (falta d'entrenaments de calitat a la piscina), em van agafar per darrera i em van avançar uns tres o quatre triatletes. Passada ja la segona boia i encarant la platja el tema va seguir igual, tot i que era conscient que que estava fent una bona natació, vaig ser adelantat per uns tres o quatre triatletes més, mentre veia com el grup de davant s'anava allunyant de mica en mica. Al final 18è. una posició a la sortida de l'aigua realment sorprenent pel nivell d'entrenament i de rendiment que considero que tinc.
Un cop peu aterra, errada de novell! Equivocació de passadís de bici, fet que em va fer perdre uns 10".
Ja sobre la bici, va arribar el moment de patir una mica i anar a la cacera del grup de 5 o 6 que es va formar davant. Vaig patir, però la insistència va donar els seus fruits ja al gir de tornada, fets uns 5 km força agònics. Després d'un descans de pocs segons el grup, com sempre, estava desorganitzat i ben poca gent estava disposada a regalar una mica d'esforç, per tant, com que era coneixedor de que venia un grup nombrós per darrera vaig anar tirant una mica del grup, juntament amb un parell més. Així fins el final, que gràcies a preparar la transició vaig poder baixar de la bici primer, per evitar problemes, i vaig sortir a córrer primer del grup, és a dir 10è.
Un cop a la cursa a peu ja considerava que tenia la feina feta, per tant a "gaudir" del triatló. Ràpid em van passar dos components del grup, els quals no van tirar gens a la bici. El millor de tot (per que no ho havia vist mai) va ser com un tercer que em va avançar anava fent uns canvis de ritme incomprensibles, ara jo ara ell, ara torno a anar jo per davant, ara passava ell a tota castanya, d'allò més curiós. Al final ja al km 4 aproximadament em va adelantar un quart triatleta, dels que anava en el grup de bici del darrera, però també sabia que no em passaria ningú més.
Al final 14è. satisfet i content pel resultat, ja que les sensacion van ser més bones que a Águilas i la ressaca muscular i de fatiga de la competició ha estat més moderada.
Aquest dissabte seguim, a Manresa.

dimarts, 2 de juny del 2009

Águilas

Un cap de setmana 100%.
Sintetitzant: A les 8:30 del dissabte recollida de dues furgonetes per baixar cap a Águilas amb 11 triatletes i les corresponents bicis. Parada a Reus per acabar de recollir a es membres de l'equip i carretera i manta cap a destí. Arribada a les 16:00 i dinar a hotel. 17:30 Reconeixement del circuit amb la bici i recollida de dorsals. A les 20:00 remullada a la platja per relaxar-se del viatge. Sopas a les 22:00 i a dormir. Diumenge toc de campana a les 9:00. Esmorzar, preparatiu i a animar a les noies a les 11:00. Un petit calentament de 15' de trote suau. Descansar una estona a l'hotel i cap al "mogollo". Deixem les coses al seu lloc i a calentar a l'aigua, que últimament necessito ben bé uns 500 m per començar a estar despert.
La sortida 12:45, va ser ràpida, amb uns 90 paricipants es presumia cómoda, però no es va complir. Com que no es tracta d'un passeig per mirar el fons marí, el primer tram de natació (primera boia) va ser un continu intentar agafar posicions. Un cop superada la primera, encarant la segona boia el grup anava una mica més estirat, però tot i això, encara no vaig poder nedar cómode. Passada la segona i dirigint-nos ja cap a platja, cadascú ja tenia la posició agafada, i l'objectiu ja el teniem complert, tot i que de mica en mica el grup de natació que tenia davant s'anava allunyant, però sabia que estava més o menys ben col.locat.
La transicó ràpida i un cop sobre la bici ja considerava tenir gran part de la feina feta. En pocs kms el grup és va fer nombrós, uns 30 triatletes.
Va ser a la bici on vaig apretar una mica més que als altres segments per intentar trencar el grup i procurar que no ens trapèssin més grups per darrera, ja que a la cursa a peu n o tenia cap possibilitat de fer un bon temps. Tot i anar tirant durant la primera de les dues voltes i respondre als atacs dels agoserats, el grup es va mantenir intacte fins al final.
La segona transició, baixant 2n o 3r de la bici, per evitar entrebancs i sorpreses també la vaig fer força ràpida.
Un cop a la cursa a peu, l'objectiu era acabar. Ja a la primera recta de 1,2 kms ja vaig veure que les campanes no sonarien i van cmençar a avançar-me tratletes, ben bé una vintena. Això si, jo ja estava satisfet, ja que amb el que prto sobre no es pot demanar més, de moment.



dimecres, 27 de maig del 2009

espectatives complertes

Tal i com es podia un imaginar, les espectatives d'espectacle, d'emocions, d'experiències emotives, de superacions personals que vaig trobar a Lanzarote (Ironman) es van complir amb molt d'escreix.
L'atmòsfera (ambient) que s'hi respira ja es diferent a la que et pots trobar a qualsevol altra competició, però el millor de tot és la suma de totes les diferents històries personals que coincideixen en l'espai i el temps.
L'espai, sense paraules, Lanzarote. El temps, un espai linial al llarg de 17 hores, que en algun cas és superior i que finalitza amb l'arribada de l'últim participant (ja sigui dins del control o no).
Sense dubte un dels millors moments és l'arribada, on les vivències, la familia, els sacrificis, els bons moments (també els no tan bons), l'esforç, etc, s'ajunten per tenir la gran satisfacció d'haver finalitzat un projecte ambiciós que a la majoria de casos són fruit d'una superació personal d'incalculable valor per a cada participant.
L'any 2010, potser repetim, però com a participant. Ganes i motivació hi ha, però és una desició que s'ha de pendre en fred.

dimecres, 20 de maig del 2009

anar fent, com sempre menys del que a un li agradaria

Anar fent, xino xano, de mica en mica, de gota en gota.
No puc fardar d'entrenaments realitzats però si tinc una certa continuitat que sempre son punts a favor.
Cal dir que de les temporades que porto carregades a les cames i als braços, aquesta és la que porto més retrassada tenint en compte les dates ens que ens trobem. Aquest fet potser preocupant, i de fet ho és, però com que la temporada forta serà al setembre i octubre, ja no ho és tant.
Demà cap a Lanzarote a fer d'espectador i a gaudir d'un dels majors espectacles esportius (sense cap mena de dubte) dels que es poden gaudir i sentir.

dijous, 14 de maig del 2009

gran estrena (bé, això espero)

Ja tinc data d'estrena per la temporada de Triatló.
Com he d'exhaurir la inconsciència que tinc en àmbits que m'ho permeten, he decidit començar la temporada de triatló de forma contundent.
En definitiva, perque us aneu fent a la idea, Classificatori pel Campionat d'Espanya a Águilas, el 31 d'aquest mateix mes.
Coses a favor: És sprint, anem en grup, sempre és més motivant i . . . ja no hi ha res més a favor.
Coses en contra: Vaig una mica peix en tot, és a dir, a l'aigua, a la bici i encara més en el córrer. No porto ritme competició. Classificatori en Èlit (amb les "fieras"). La recuperació de la lesió dubtosa, només porto rodatges . . .
Però el més important no és això, sino que és una motivació que feia temps que buscava.

dimecres, 6 de maig del 2009

inici de setmana

L'inici de setmana ha estat tranquil, el dilluns descans.
Ahir dimarts 62 km de bici amb dos portets amb 2 h 03', 30' de gim i 500 de piscina per relaxar. Avui 3500 de piscina nedant llarg i havent de parar per atac de tos per l'excès de clor (feia any que no em passava), després d'un matí fent de llenyataire.
Demà sortida pel matí de 85 km en bici i per la tarda ja veurem.

diumenge, 3 de maig del 2009

fe numèrica

Després de molts dubtes (que encara són presents), em recolzo als fets per determinar que ja estic en bon camí per començar a pensar en competicions del que em pertoca, el triatló.
He mirat el que he estat fent aquestes últimes setmanes d'entrenaments i de sessions, i les xifres son interessants, o com a mínim denoten una certa regularitat que encara no he interioritzat psicològicament, tot arribarà.
Evidenment les xifres i els entrenaments no són el que eren, però de ben segur que s'hi aproximarant més endevant.
Aquesta setmana que deixem enrera ha estat la més profitosa ja que han sortit dos sessions de gim, 15900m de natació en 5 sessions, 150 km de bici en dos dies i él més important, 24-26 km de córrer en 3 sessions de 40'.
No les tinc totes, serà per que arriba un moment que escoltes massa el teu cos, però sembla que les molèsties no tenen intenció de sortir ni de fer acte de presència.
Apa! Com ja he dit alguna vegada, comença l'espectacle!!!

diumenge, 26 d’abril del 2009

aixecant el vol

Tot i els dubtes que sorgeixen respecte a l'estat de les molèsties que han fet que després de la marató tinguès una parada més dilatada de desitjat sembla que estem aixecant el vol.
La precaució per davant de tot.

diumenge, 12 d’abril del 2009

s'ha acabat

Molts i molts dies de disbauxa (m'ha anat bé), de fer i desfer, d'anar a entrenar i no estar prou convençut de que fer. Tot això s'ha acabat!!!
Ara ja començaré de veritat, definitivament ja és hora de començar a fer trontollar la carretera, a fer de la piscina la meva segona casa i a començar a fer bategar el cor per la façana marítima del Barcelonès.
M'acompanyeu?

dijous, 2 d’abril del 2009

capítol 8

La marató ja la tenia a la butxaca, amb un bon resultat, ja que feia kms que tenia calculat el marge que s'ha de tenir per fer front de desgast del final. Els kms seguien passant, amb la mateixa gent fent companyia (bona senyal) i els que causaven "baixa" era per que no podien matenir el ritme constant portat fins els últims metres. Cada vegada que passava el punt
quilomètric, com és normal, tenia més ganes d'arrbar, però l'esforç no havia de decreixer per no llençar per la finestra una preparació de dies, setmanes i mesos.
De tant en tant una bufada d'energia recorria el meu cos i m'avançava al grup (el de la primera dona) per testar la possibilitat d'intentar acabar per davant, però després d'uns metres, el cos em deia que el meu lloc era a resguard d'un imponent Marcel Zamora (fent de llebra) i la primera dona. Passada la Plaça Catalunya, i baixant per Portal de L'Àngel vaig recordar les edicions anteriors fet que va fer motivar-me, ja que, amb escreix, anava molt millor, tant físicament, moralment i de temps.
L'esforç final, va arribar pujant pel Paral.lel i agafant Sepúlveda, tot i que el fet d'anar avaçant gent que defallia i el sentir de tant en tant un crit d'ànim d'algú conegut, feia que les cames i el cor només sentíssin les ganes d'esforçar-se més per assolir l'objectiu final.
En arribar ala Plaça Espanya, despres de 42 kms tot allò que et recorre el cos és inexplicable, un cúmul de satisfacció i de pensaments que envolten la ment fan que en moments de màxima fatiga el cap motivi el cos per intenar esgarrapar els últims segons al rellotge, fet que vaig experimentar en veure el rellotge en 2 h 39' i poc en encarar la recta final.
Després de passar el pont de meta, les paraules sobren, només ho pot experimentar aquell qui ho hagi viscut.



divendres, 27 de març del 2009

capítol 7

Passats els 30 kms, les sensacions seguien iguals, el cap però el tenia pensant en els kms en els quals ens aventuràvem.
El respecte a la distància ja començava a ser temor, però, per sobrepassar el moments de cansament i de fatiga, que apareixen em centrava en un únic objectiu (per simplificar les coses), que es tractava de seguir fent el km al mateix ritme, i cóm a molt sense pujar de 4' el km. L'objectiu era a curt plaç, km a km i així, vaig anar fent.
Una moticació extra va ser al km 33, on ma germana em tenia preparat un avituallament sòlid.
Les cames ja anàven soles i només calia pensar en anar fent passa a passa fins a la meta.
Després de passar satisfactòriament toa la façana marítima, era l'hora d'endinçar-se al centre, passant per un entrenyable Arc de Triomf i saludant per última vegada el principal suport logístic passat l'Arc, mon pare, que em tenia preparat un gel que vaig preferir no usar-lo, ja que el cos no m'el demanava.
En aquest tram la gent anima força, fet que s'agraeix. Aquest fet juntament en córrer per les entranyes de la ciutat fa que el kms passin relativment de forma ràpida, això si, tenint present que el final (pParal.lel, Ronda i Sepúlveda) és exigent.

diumenge, 22 de març del 2009

enrenaments

Els entrenaments de la nova temporada ja els plasmaré més endevant.

capítol 6

Felip II de baixada, passat l'equador de la prova, les coses es començaven a veure d'una altra manera, no negativament, tot el contrari, l'optimisme es feia ressò dins dels meus pensament.
Les ganes de poder saludar a ma mare al tercer avituallament sòlid (pont de Calatrava), em van fer estimular positivament les cames i les sensacions d'estar a gust amb el que feia. Després d'un ok, a seguir correns, com no.
Seguíem passant kms i kms i ja teniem enfocada la Gran Via, ara a l'altre costat de la Plaça de les Glòries. Tota una recta per agafar un ritme i deixar-se portar pel grup.
Gir a l'esquerra Prim a baix per poder afrontar el primer punt crític de la Marató de Barcelona (l'anada i tornada per l'Avinguda Diagonal). Fins aquell moment, kms 26, 27, 28 ... sabia que no hi hauria cap problema per mantenir el ritme, però tmbé era molt conscient que era llavors quan un se n'adona de si va a un ritme que pot mantenir o s'ha excedit. El cap en cap moment d'aquella franja quilomètrica va tenir el pensament de que anava massa ràpid, per tant, senyl que portava un ritme sostenible, com a mínim uns quants kms més.
L'objectiu era mantenir el ritme quilòmetre a quilòmetre, i si s'arribava al 35 a aquell ritme la cosa ja la teniem a la butxaca.
Un bon moment de la cursa va ser arribar al pas del km 30 i mantenir amb el grup la velocitat portada fins el moment
Un no es pot imaginar la satisfacció d'anar passant els kms, adonar-se que vas a gust i anar assolint objectius parcials fins que no t'hi trobes.
Quina passada !!!

dilluns, 16 de març del 2009

reinici

Ahir diumenge sortida en bici d'uns 100 km.
Quedada amb en Lluis, una agadable coincidència amb en Ciscu Juàrez i companyia i una tornada mogudeta amb el grup del joven79 i un Ciscu que no té rival.
Avui, primer a posar-se a to al gim treballant de tot (4 x 20 al 70%) i una mica de natació.
La natació: 200 crol + 20 x 50 c/50" + 400 p/b c/100 + 100 suaus. Total:1700.

Ara si, capítol 5

Ja fa dues setmanes i un dia de la Marató, i encara la recordo com si fóra ahir.
El córrer per la Gran Via sempre és agradable, per que és "baixada" i per que és recta. Un cop al Passeig de Gràcia vaig poder comprovar que estava pletòric de forces, ja que sense voler vaig avançar uns metres respecte al grup en el que anava. Com que no era qüestió d'arriscar-se més del que ja ho havia fet en decidir d'anar amb el grup, vaig afluixar una mica per tornar a la seva protecció. Passats uns kms ja al carrer Mallorca va venir la primera sorpresa agradable, vàrem fer caça de qui fins el moment de la nostra arribada era la primera noia, que anava custodiada pel Marcel Zamora (no cal presentació). Així, que entre unes coses i altres, el grup es va fer més gran. La primera dona fins el moment anava tocada i no va seguir el ritme així que en Marcel, a partir d'aquell moment, es va apuntar a la "festa" que teníem muntada (uns 15 corredors) amb la que al final seria guanyadora absoluta de la Marató i que marcava un ritme adeqüat.
Un cop a la avinguda Meridiana, la vista va anar encarada a l'obtenció del 2n. avituallament sòlid. Ma mare com un clau al lloc prestablert i a l'hora marcada. Així que una petita desviació respecte al grup per agafar el gel, un què tal? de part de ma mare i la meva resposta d'optimisme-realisme dient que anava bé.
La Meridiana (novetat respecte a altres edicions de la Marató) va ser agradable, ja que era el primer punt on podies veure la gent en ser un camí d'anada i tornada.
Per acabar el capítol, nomenar el gran moment del pas per la mitja, temps 1h 19' 00". Buf, va ser la meva reacció i el pensament en veu alta: mare de Déu!

dilluns, 9 de març del 2009

Capítol 5

El capítol 5 es fa esperar.

dissabte, 7 de març del 2009

Capítol 4 (agraïments)

Un parèntesi d'agraïments.
Dedico aquest resultat, és a dir, hores i hores de temps, multitud de vivències, mil.lers de batecs del meu cor, a tothom que en els bons, els normals i els mals moments ha tingut la paciència d'estar al meu costat.
En especial al club de fans (mon pare i ma mare) i a ma germana & family que a l'hora van fer de suport logístic el mateix dia de la Marató. Remarco la paciència que s'ha de tenir i el suport incondicional que he tingut i en el que em sento inmers al seu costat.
A la resta de la familia per preguntar i reconèixer l'esforç realitzat.
A l'Ana, que amb la seva paciència i el seu positivisme m'ha fet canviar la manera de veure i sentir les coses. A la familia de l'Ana, ara també meva.
Als companys de les batalles en els entrenaments, l'Ana, en Josep M, Enric, Siquem, ... , Luis, Jaume, Luis, Carlos ...
El companys de curses, a l'hora amistats amb ànima esportiva.
Als qui es posen a les meves ordres, Jordi, Lluis, Siquem, Ana, Jaume, Elena, Sandra ...
En definitiva, a tot aquell que en un moment o altre ha coïncidit temporalment i espacialment amb una idea relacionada amb l'esport, la competició i el gaudir d'ella.
Finalment un dels agraïments més profunds cap a la meva àvia, omnipresent al llarg de les maratons que he realitzat anteriorment i a les que realitzaré al llarg de la meva vida esportiva (sempre), la qual es mereix un record a cada segon d'esforç.

divendres, 6 de març del 2009

Capítol 3

Seguim correns, i van passant els metres i metres, les sensacions són bones i el dilema està, com ja he comentat en el primer capítol, el ft d'arriscar i anar en un grup que va una mica més ràpid del plantejat inicialment o anar al ritme prestablert i anar cómode.
La decisió no va ser fàcil ni inmediata, però va ser la bona, no pel resultat final, sinó pel convendiment d'haver fet l'elecció correcta.
Un cop feta l'elecció, va ser el moment d'apretar una mica per agafar el grup el qual anava uns metres més endevant, així ho vaig fer, i tot i el canvi de ritme no em va implicar un esforç de més. Un cop vaig pendre contacte amb el grup, era l'hora de deixar-se portar i gaudir de la cursa i dels bons moments de la Marató, en especial a aquest primers kms, que és on es gaudeix del córrer d'allò més.
El pas cada 3 kms, que era el que em vaig marcar per tenir un control de ritmes seguia essent ràpid, però tot i ser conscient de la velocitat, el convenciment d'anar bé cada vegada era més contundent.
Així vaig arribar, acompanyat d'una bona colla de corredors, a fer contacte amb el grup de la 2a. dona (posteriorment 1a. i guanyadora), fet que va originar la fusió i creació d'un grup realment nombrós queens movíem al voltant d'uns mateixos objectius (marques).
El grup seguia avançant i s'apropava l'hora de tornar a passar per la Plaça Espanya, lloc on els altres anys es començava ralmentla Marató, en separar-se dels 10 km.
Km 9, km 10, km 11, tot seguia sobre rodes, bé, sobre calçat esportiu. Passat el km 12, primer avituallament sòlid acordat amb el meu pare. Tot a la perfecció, excepte que no vàrem coordinar amb l'entrega-recepció del gel que tenia preparat, però per sort, l'Alfred que engrescava el grup amb els seus comentaris d'ànims va tenir prou capacitat de reacció per agafar-lo i passar-me'l. Tot un detall d'un esportista 100%.
La ingesta del gel no va ser total, ja que no volia, ni necessitava carregar l'estómag de feina, tal i com vaig fer amb tots els avituallaments. Val a dir que el tema hidratació, era ben senzill, un parell de glops a cada avituallament líquid era suficient, tenint en comte el bon dia (per córrer)que va fer.
Desde llavors era hora d'encarar la Gran Via, deixar-se portar i anar a buscar el Passeig de Gràcia.
Continuarà ...

dijous, 5 de març del 2009

Capítol 2

En aquest missatge intentaré fer una descripció de les jornades anteriors i la jornada matinal del diumenge de la marató, que com la majoria de participants es va iniciar ben aviat.
Els dies anteriors a la marató els entrenaments eren més que res per tenir el cos activat davant del repte important del diumenge. El divendres previ, vaig realitzar un rodatge de 40' molt cómodes i unes rectes de tècnica, per acabar al gim fent una bona sessió d'estiraments. Tot seguit unes piscines per relaxar. El dissabte vaig fer el mateix, però amb només 20' de trote. La natació va consisitir en fer 1000 cómodes.
A nivell d'àpats, la dieta es va centrar en l'ingesta de pastes i arrossos, en la mida justa per no saturar, sense deixar de menjar proteines ni verdures amb unes bones sopes per hidratar-se al màxim sense adonar-se'n. Tot això procurant seguir una regularitat horaria, no sempre conseguida.
Una de les coses que em tenien preocupat era el poc descans nocturn de les últimes tres nits abans de la marató, ja que en totes elles la continuïtat del son no era gaire exemplar.
El diumenge al matí a les 5:30 va sonar el despertador (telèfon mòbil), era l'hora de llevar-se i d'esmorzar el plat de pasta que m'havia preparat la nit anterior. Tot seguit vaig tornar al llit per estar-me mitja hora descansant i reposant el menjar.
A les 6:30 ja ens vàrem posar en marxa de debò, l'Ana i jo teniem quasi tot a punt per vestir-nos i marxar cap al punt de trobada que vàrem establir amb en Siquem i companyia. Mentres acabavem de preparar les coses, una visita al senyor Roca i al carrer. Amb un cop de moto en vem plantar al punt de trobada, on ja contàvem amb la presència d'en Siquem i del pincipal suport logístic de la present edició (el meu pare).
Al punt, un cop fetes les presentacions pertinents amb els compis d'en Siquem vàrem comentar l'estat en que pensàvem que estàvem, que com sempre, per part meva, la resposta no és gaire esclaridora.
Uns metres més a munt, a la muntanya de montjuïc, vàrem arribar al centre de trobada, on ens vàre canviar de roba i ens vàrem "disfrassar" per l'ocasió. Entre tremolor i tremolor feiem repas per no deixar res a l'atzar.
Un cop tot fet, era l'hora d'acomiadar-se de l'Ana i del supor logístic i començar el suau calentament, que va consistir en fer 20' de trote molt suau per despertar les cames.
Ja a la sortida, en el calaix que indicava el meu gomet vermell del dorsal, les salutacions vn estar a l'ordre del dia (sempre som els mateixos), i els ànims no feien més que circular de boca en boca.
De mica en mica l'hora s'apropava i les sensacions seguien sense estar ben definides, l'únic que era cert es que havia treballat força bé durant unes quantes setmanes.
El tret de sortida fa aturar el temps, la ment es desbloqueja i les cames comencen a funcionar automàticament.
És el moment en que el món es fa més estret, tant com estrets són els carrers per on passa la linia blava.
Els primers metres, com sempre, són de màxima precaució, per evitar ensurts i procurar agafar ben aviat el ritme de cursa que li escau a cadascú.
Una de les coses que em varen sorpendre durant el primers kms és la celeritat en que els kms anaven caient i s'anaven consumint, fet que em va portar a passar pel km 5 de forma ràpida i sense el mínim esforç, tot i no tenir un grup de referència i veure com la gent encara s'intentava col.locar al grup i/o ritme que més li afavoria. En definitia, els primer 5 km hi eren, però la sensació era de no haver-los fet. Una cosa certa i positiva v ser la modificació del traçat respecte a anys anteriors afavorint la velocitat dels corredors, ja que no hi havia passos estrets ni virats al voltant del Nou Camp.
En aquest moment (km5) vaig percebre que les sensacions que tenia eren algo positives i que el ritme que portava era bo, és a dir, cómode i no excessivament ràpid.

Continuarà ...

dimecres, 4 de març del 2009

Marató Bcn: Capítol 1 (sobre el paper)

Com que les coses a dir després d'un esdeveniment com el viscut i sentit el diumenge passat són infinites, he decidit fraccionar la injecció d'informació que volcaré als missatges d'aquest discret blog, per intenta no deixar-me res que sigui rellevant.
El capítol 1 fa referència a les dades numèriques i la conclusió que es pot treure. "vamos allà".
Temps Oficial
2 h 39' 53"
Temps Real
2 h 39' 46"
Passos i posició al pas quilomètric (cada 5 km)
km5 : 19'10" - 79
km10 : 37'17" - 76
km15 : 56'11" - 68
km20 : 1h15'03" - 65
km25: 1h33'34" - 64
km30: 1h52'10" - 55
km35: 2h11'20" - 50
km40: 2h31'10" - 48
final: 2h39'53" - 47
Parcials cada 5 km
0 - 5 km : 19'04"
5 - 10 km : 18'07"
10 - 15 km : 18'55"
15 - 20 km : 18'52"
20 - 25 km : 18'32"
25 - 30 km : 18'37"
30 - 35 km : 19'10"
35 - 40 km : 19'51"
40 - final : 8'43"
Parcials en mitja
1a. mitja: 1h19'00"
2a. mitja: 1h20'46"
Bé, després d'un empatx numèric, toca treure conclusions, sempre relacionades amb el feedback que faig en tot moment quan penso en la marató i en cada punt d'ella.
Com cada inici de cursa, hom surt una mica més ràpid del que es proposa, i així va ser, ja que inicialment la intenció era sortir a 3'50", tot tenint en compte que al final, havia decicit anar a aquest ritme conservador vist que no les tenie totes sobre el meu estat de forma i sobre el meu estat anímic-físic el mateix matí de la marató.
El parcial al km 5 si que era més ràpid, però no gaire, per tant no implicava cap tipus d'inquietud, però ...
... he de dir que el bon resultat de la marató i la bona marca (pel meu nivell) va ser gràcies a la desisió presa al llarg del km 6 i 7.
En aquell moment, que va durar més d'un km, és a dir, més de 4 minuts, vaig plantejar-me i autoanalitzar le circumstàncies de la cursa, de la meteorologia, de les ganes que tenia de superar-me, de l'esforç que havia fet per estar allà, dels ànims rebuts per la gent pròxima, etc. per finalment decidir tirar endevant, on hi havia un grup força nombrós, però que anava a un ritme més ràpid del que m'havia marcat, en comptes d'anar sol i al ritme establert inicialment.
Així que em vaig "apuntar" al grup i així vaig anar més cómode i mér recolza en tot moment.
El resultat d'aquesta decisió a curt plaç ja es veu en els parcials següents, que en baixada van millorar d'allò més, però que al llarg de tota la cursa eren regulars i bons.
Les sensacions no eren òptimes, però el fet d'anar en grup, d'estar segur de poder fer una bona marató i de saber que he realitzat un bon treball físic van fer que mantinguès el bon ritme i que km a km anés aguantant la velocitat creuer.
La meva marató, en el plantejament agoserat (anar al ritme que anava), la vaig començar a partir del km 36, on el ritme i les ganes d'arribar en bones condicions començaven a xocar.
En aquests km, en bona companyia (en Marcel Zamora i la primera dona), és d'allò més important pensar en arribar una mica mñes lluny amb les mateixes condicions, i així va ser.
S'ha de dir, els números no enganyen, que el rimte va baixar però tot i això no d'una forma alarmant, fet que et porta a motivar-te i a pensar positivament en una arribada animada.
Durant aquest últims km (Circumvalació, plaça Catalunya, Paral.lel, Entença) hi havia moments en el que la ment et demanava córrer més, i s'adelantava respecte al grup, però només uns metres, fins que el cos et deia que no, i tot tornava a la "normalitat" del que quedava de grup.
Al final, als últims metres, l'esforç era per mantenir el ritme més alt possible, i així ho vaig fer, motivat per el coneixement de podes estar per sota de les dues hores i quaranta minuts.
El parcials són regulars, no mostren una devallada importnt del ritme i si ho comparem amb alres corredors, la diferènia de ritme del principi al final és mínima.
Una perdua de 1' i 46" en la segona mitja respecte la primera és molt poc, només cal comparar amb aquells que em preedeixen a la classificació general.
Aquest resultat, de parcials regulars i de devallada mínima als últims kms els atribueixo l'aument del ritme de rodatge respecte a altres anys i al treball de volum superior, al mateix temps que a l'increment de treball a sensacions i necessitats puntuals del cos.
Al capítol 2 (relat, moment al moment).

diumenge, 1 de març del 2009

Si !!! 2 h 39' i un pico llarg.

Objetiu núm. 2 assolit amb èxit.
En fred ja explicaré tot allò que m'ha passat pel cap i per les venes (litres i litres de sang que transportaven multitud de sensacions i pensaments, i una mica d'oxígen)

divendres, 27 de febrer del 2009

a dos dies

A dos dies de la Marató (gran cita esportiva i personal) encara sorgeixen grans dubtes de l'estat de forma en que un es troba, de les condicions físiques en les que ens trobem i també puc afegir l'estat anímic resultat de les dues variables anteriors.
Els entrenaments de la setmana han anat prou bé, ja que el diumenge vaig complir amb les dues hores previstes, fent 4 canvis de 15' a ritme anant a 3'45" aproximdament. El dilluns vaig rodar 40' trote suau i vaig ralitzar la sessió de gim i 2000 m de natació per després passar pel massatgista. El dimarts vaig afluixar només fent 2000 m de natació. El dimecres, últim entrenament "fort" abans de la Marató consistent en 70' de trote fent 4 kms a 3'40"-35" (massa fort potser?), després 2000 de natació. Ahir dijous 40' de trote i 2000 m de natació amb sessió suau de massatgista. Avui, per la tarda i ja amb el dorsalentre les mans, de 40' a 60' trote cómode amb sessió d'estiraments profunda (com tota la setmana) i 2000 de natació. Demà 20' de trote cómode, quatre piscinetes i a descansar.
Físicament, en aquestes dues setmanes predecessores m'han sortit dues molèsties, una d'elles més preocupant, la del tendó d'aquiles (tormell). He anat realitzant els entrenaments de forma normal tot i que les molèsties les he tingut en tot moment, nomès vull pensar que podré realitzar l'objectiu marcat tot i tenir alguna cosa al peu. La segona molèstia més val no comentar-la per no dona-li massa importància ja que no m'impedeix anar a un bon ritme.
Respecte els entrenaments, he realitzat el 95% del plantejat, fent més kms que fa dos anys (2 h 45' 46") i millors marques personals en mitja. Tot indica que podré assolir el sub 2 h 45' 00". Tot i això hem falten referències de temps ja que aquest any he canviat la metodologia de treball i he treballat en especial a sensacions, prescindint molt del ritme al km.
Psicològicament, aquestes variables comentades em condicionen sense tenir la certesa del 100% d'estar preparat per fer una bona cursa (cosa normal i sentiment extès en la majoria de participants amb certa ambició, suposo).
Val a dir que aquesta setmana he pogut descansar i faig fron a la marató amb molta il.lusió i amb ganes de gaudir-la al màxim.
També remarcaré que he estat capaç de mantenir una regularitat de descans i d'àpats que no havia mantingut amb gaire fidelitat anys anteriors, fet que em reforça positivament.

diumenge, 22 de febrer del 2009

setmana llaaaarga

Aquesa última setmana ha estat d'allò més llarga, primer quer la quantitat de sensacions diferents que he tingut a l`'hora d'entrenar, segon per els dierents estats d'ànim pels quals he passat (referents al rendiment esportiu) i tercer i últim per les molèsties que m'han sortit al tendó 'aquiles, que ja m'han quasi desaparegut.
Anem per ordre cronològic:
El dilluns era l'entrenament llarg de la setmana passada, per tant 2 horesde trote. Les dues hores es van complir, però al final, i un cop fred, una molèstia important va aparèixer a les inmediacions del tendó d'aquiles esquerra. Alarma! Pel matí vaig fer la sessió de gim protocolària.
El dimarts, fent cas al que et diria la majoria de gent, vaig descansar de córrer, i em vaig lmitar a nedar i a cuidar-me les molèsties, que hi eren però no m'impedien el córrer.
El dimecres, després de gestions telefòniques vaig conseguir cita amb el massatgista-fisio que després de testar el córrer fent 55' a ritme i nedar 1500 m em va torturar la zona dolorida per intentar minvar acurt plaç les molèsties.
El dijous, sessió triple continua: gim, natació i 70' de trote cómode. Tot bé!
El divendres es va apoderar de mi el seny i vaigdescansar, en especial per no sobrecarregar n excès el tendó, que semblava que s'anava recuperant.
Ahir dissabte, entrenament de córrer fent 18 km amb 5 canvis de 5' a un ritme de 3'50" a 3'35". Les molèsties (dolor) ja no apareixien. Després d'estirar com cal, 1500 de piscina.
Avui diumenge últim rodatge llarg avans de la gran cita del diumenge vinent. Sera dues hores amb algun canvi de ritme a ritme de marató (3'50").
Tants alts i baixos a nivell d'entrenament van junta a pujades i baixades de moral referents a la possibilitat de fer la marató d'una manera o altre. Són oscil.lacions prèvies que van lligades al repte de la marató.

diumenge, 15 de febrer del 2009

època de poc temps per escriure

Per tant aniré intentaré sintetitzar.
Referent a la tirada llarga de fa una setmana, amb mitja inclosa, les sensacions no ban ser del tot bones, en cursa, tot i marcar el ritme desitjat, fet que l'atribueixo al poc descans en general d'aquestes últims dies i setmanes. De totes maneres, va sortir una bona tirada de qualitat, que era un dels objectius a assolir.
El dilluns va tocar entrenament suau de gim i de piscina. El dimarts va ser el torn del córrer, fent 20 km trote cómodes, al igual que el dimecres, que va estar complementat amb 1500 de piscina.
El dijous quedada amb en Siquem i sortida en bici juntament amb l'Ana. Anada a Calella cómode i tornada més exigent, fet que va fer que ens separèssim de l'Ana i que jo aprofitès el bon estat de forma d'en Siquem per anar a roda. Total 90 kms si no recordo malament. El mateix dia per la tarda 60' de trote suau i piscina. (Dia complet!!!).
El divendres, després de fer 1500 de natació, uf! entrenament de córrer exigent. Tal i com vàrem fer amb en Siquem fa dues setmanes, tocaven sèries de 2 km descansant 2' a trote "cochinero", axiò si, una més. El resultat va ser força bó:
1a. 7'40"
2a. 7'38"
3a. 7'23"
4a. 7'25"
5a. 7'13"
6a. 7'18
7a. 7'03"
Finalment, entre calentament i descalentament, van sortir 21 km d'entenament d'alta qualitat per la Marató. També va ser l'últim entrenament exigent de preparació de la Marató que és d'aquí a dues setmanes.
El dissabte, tocat de tota la setmana, va ser dia d'entrenament per inèrcia: 30' de trote amb tècnica i estiramnts, sessió de gim i 1500 de natació.
Avui, CAMPANA als entrenaments.

diumenge, 8 de febrer del 2009

bé i malament

Bé per que 9 km de trote + Mitja Barcelona a 1h 19' 45" + 5 km trote, es un bon entrenament i amb sensacions bones; i malament per que des de divendres, una petita punxada a la cadera em fa tenir molèsties.
A dinar un bon plat d'espaguetis.
Ja m'enrollaré més endevant.

divendres, 6 de febrer del 2009

resum setmanal

Dilluns: Descans
Dimarts: 80' trote cómode, carregat de cames del diumenge.
Dimecres: 65' trote algo més ràpid, encara amb les cames tocades. 1000 natació.
Dijous: 20' trote + 3 x 25' R d/5'trote + 10' trote. Total 1h55' fent 26 kms.
Divendres: 2000 natació. 90' trote cómode, cames tocade del dijous. Una mica de braços al gim.
Demà ?

dilluns, 2 de febrer del 2009

primer objectiu assolit 1 h 15' 24"

Divendres: 60 km en bici, per treure'm el mono, i per la tarda 50' trote cómode + rectes i una bona sessió d'estiraments, per acabar fent 1500 de piscina cómodes.
Dissabte: Descans, 50' de trote molt fàcil.
Després d'una setmana completa i d'intentar cuidar un ampli ventall d'aspectes que considero importants per encarar bé una competició va arribar l'hora de consolidar i ratificar qu ens trobem en el bon camí per realitzar una bona Marató de Bcn.
El espertador va sonar, un petit esmorzar i tornada al llit, ben bé una hora. Després, només calia preparar-se la roba de "feina" i fer via cap a Granollers (en cotxe per que el cel tenia mala pinta).
Un cop vaig arrivar al destí, tenint sort en l'estacionament, ja vaig començar a veure a gent coneguda i a companys d'equip (els gemans Juárez), al club de fans (familia) i a companys d'entrenament, entre d'altres.
El calentament va consistir en despertar una mica les cames amb 20' de trote cómode, fent una mica de tècnica, haguès fet més, però per megafonia ens demanaven que ens anèssim col.locant als calaixos corresponents.
Un cop a la linia de sortida unes últimes salutacions i a CÓRRER!
La intenció era arribar al km 10 amb 36' aproximadament, per tant el ritme de creuer havia de ser de 3'35"-36". La sortida acostuma a ser més ràpida elque un es marca, i així va ser, el pas pel km 2 el vaig fer a 6'58", ja estava bé, ja qu no implcaba un ritme trencador. EL pas pel km 4 ja va ser el correcte, 7'13". Així vaig mantenir el ritme fins el km 8, ja que el parcial del 8 a 10 era impossible mantenir-lo per la forta pujada entrant a la Garriga.
El pas pel km 10, 36'25", sobre l'establert, potser una mica lent però dins dels marges acceptables.
La baixada, que dir de la baixada, els ritmes ja van sortir de forma més cómodes tenint en compte tres parcials de 2 km que van ser inferiors a 7'. Això si, als tovogans patint una mica per no perdre pistonada.
El final, al primer cop d'ull, el marcador no havi arrivat a 1 h 15', bona senyal, així que objectiu complert, finalment he baixat de 1 h 16'.
Després de la cursa però, una tarda que no recomano a ningú, ja que la vaig passar al llit, no per gust, sinò per malestar general. No donaré més detalls per no ser desagradable.

divendres, 30 de gener del 2009

després de la tempesta, ve la calma

Després de la tempesta (entrenament més o menys dur) del dimecres, ve la calma dels entrenaments del dijous.
La calma es tradueix en tres sessions diferenciades, la primera de les quals ja la tenia enllestida a primera hora del matí, ja que m'hi vaig posar tocades les set. Sessió de gim, treballant tono de tronc superior i braços.
Després de dinar i reposar una bona estona va ser el torn de fer la sessió de córrer, consistent en 60' de trote suau acabant amb una bona estona d'estiraments, sense exagerar 30'.
Finalment, tot la mandra, vaig anar a parar a la piscina per fer 2000 m de natació molt lenta, variant una mica d'estils.

dimecres, 28 de gener del 2009

entrenament curt !!!

Després de fer 1 hora de trote cómode el dilluns i 1 h 30' de trote cómode ahir al vespre, avui era hora de fer alguna cosa amb certa intensitat.
He quedat amb en Siquem per fer l'entrenament, que de cara a Granollers d'aquest cap de setmana ja ens anava bé.
L'entrenament ha consistit en fer el calentament 18' de trote suaus + 6 x 2 km progressives d/2'de trote "patatero" + 14' de trote suau per finalitzar amb una bona sessió d'estiraments sense presses (que ja és difícil).
De bon principi les sensacions i les ganes de patir no eren bones, però com que era qüestió de posar's-hi no hi hem donat volte i hem arrancat la primera tirada de 2km a veure que passava.
En arribar al punt: 8'03". -bé, és el que toca, hem dit.
La segona tirada, les came han començat a anar més soltes, 7'43". -ara si, estic més cómode, he dit a en Siquem.
La tercera, 7'29". -ai que ens estem passant, aquesta si que he anat cómode, les cames m'han respost bé.
La quarta, 7'15". -ha estat en aquesta on en Siquem i jo hem trencat, ja que cadascú ha anat al seu ritme.
La cinquena, 6'59". -ja tenim l'entrenament fet! i ben fet, una més i llestos.
La sisena i última, amb l'aire en contra l'he pogut mantenir i acabar-la amb 7'02".
La valoració de l'entrenament ha estat molt positiva; en primer lloc per que hem portat bons ritmes, en segon lloc per que la totalitat de l'entrenament s'ha fet molt curt i en tercer lloc per qu la recuperació, un cop finalitzat el trote suau del final, ha estat total.

dimarts, 27 de gener del 2009

batalla guanyada

El diumenge, com ja vaig anunciar, tirada llarga de córrer. Finalment 35 km aproximats a trote cómode amb 2 hores 43 minuts. El recorregut va ser novedós, ja que vaig sortir de casa, vaig creuar tot barcelona arran de platja i vaig pujar a Montjuïc per Miramar, arribant a les piscines Picornell per després fer mitja volta per encarar el camí de tornada.
El més dur de tot això, va ser sense dubte el fet de fer la sortida tot sól i després de currar. Però .... batalla guanyada.
L'endemà, és a dir ahir, 60' de trote per fer 13 kms, una mica de treball de tronc i braços al gim i 1500 de natació per relaxar.
Avui, 90 minuts de trote suau amb música, per variar una mica la visió de l'entrenament, per fer una mica més amè l'estona que estaré en acció.

diumenge, 25 de gener del 2009

dia de descans!

La intenció, a nivell d'entrenament, durant el dia d'ahir era fer una sessió de córrer i una sssió de natació molt cómodes, doncs van ser tant cómodes que ni les vaig fer, per tant, dia de descans total.
La justificació, que no l'és prou, és que en anar al gim, les instal.lacions estaven tancades (tema seguretat pel temporal de vent) i entre unes coses i altres, les ganes de sortir a córrer van anar disminuïnt fins a la desaparició total.
Avui, ara, d'aquí una estona, aniré a fer la tirada llarga de córrer. Inicialmen de 34 kms aprox a un ritme cómode.

divendres, 23 de gener del 2009

kms i més kms

No tinc més res a dir, kms i més kms. Aquesta setmana és el que toca.
-El dimecres després d'haver descansat el dimarts del córrer, va tocar fer un plat fort, que al final es va traduïr en 3 canvis de 20' a rime (3'40'-45") aproximadament amb descans de 5' trote. Entre calentament i descalentament van sortir 23 km.
-El dijous no es va quedar molt lluny del dimecres, ja que la intenció era fer 1h 30 minuts de trote cómode, que al final van resultar ser amb canvis de ritme (és el que té voler sortir a córrer acompanyant a en Josep M i l'Enric). Total 20 kms, ja que van sorir 1h 36'.
-Avui la cosa no ha afluixat gens. Tot al contrari, ha estat un dia més exigent. De bon matí he pogut anar a la piscina i fer 3000 variat (cómdes és clar); ja a la tarda, després de dinar una sessió de gim per teballar tono del tronc i dels braços i tot seguit quedad amb en Siquem per fer 20 x (2'F-1'f), en definitiva: 19 km fent un treball d qualitat de 60'. Això si, al final una bona sessió d'estiraments.
El resultat d'aquests tres dies i el que arrossego de les setmanes anteriors és que em trobo cansat (cosa normal amb el volum de treball que he fet), però que es transformarà la setmana vinent i les posteriors en augment de capacitat de treball amb càrreges elevades durant periòdes de temps llarg, és a dir, la Marató.
Demà "relax", ja que en principi només toca 60' de trote cómode-suau + 2000 de natació.

dimecres, 21 de gener del 2009

més bici

Bici al detall:
-Quadre, forquilla de Carbono Isaac 440 GPa
-Rodes Mavic Cosmic Elite
-Cobertes Continental Grand Prix 4000
-Conjunt Bieles i plats Dura-Ace
-Desviador Ultegra
-Canvi Dura-Ace
-Manetes Dura-Ace
-Frens 105
-Potència-Manillar FSA omega, AL 2014
-Seient san marco ponza
El resultat d'aquest producte de moment el tinc en qüestió, no per que dubti de la qualitat, sino perque fins que no porti ben bé una temporada amb ella no sabré si hi estic a gust o no. Evidentment m'hi trobaré molt bé ja que en el primer contacte ja em va agradar com anava.
Ahir després dels primers kms, les sensacions van ser bones, tot i que hauré de fer algun ajust final per arribar a les mides que havia portat fins ara.

dimarts, 20 de gener del 2009

ara SI!

Després de molts intents, ja la tinc entre les meves mans. L'esperada futura companya de batalles i d'inacabables hores d'entrenament. Es diu aviat, però sobre de la bici un passa al llarg de l'any més hores de les que es pot imaginar.
Canviant de tema, ahir, com ja vaig planificar, sessió triple, 60' de trote, gim i 1500 de natació.
Avui, primer entrenament de bici de la temporada, 85 kms amb la nova bici, per la N-II fins a Calella i tornar, acompanyant l'Ana. Aquesta tarda 2000 m de natació per relaxar.
Més endevant ja faré una presentació exhaustiva de la bici, ara a sopar que hem de recarregar energies.

diumenge, 18 de gener del 2009

ha costat, però s'ha fet

Ahir divendres vaig complir,vaig fer gim, 60' de trote i finalment 1000 de natació suau.
Avui el repte era més complex, bé, complex no, però si més exigent i ambiciós. Després de dinar i de fer una mica el ronso al sofà, ha tocat calçar-se les asics i anar a córrer una estona. L'estona ha durat 2 hores i mitja, e les quals he fet aproximadament 33 kms.
La crònica és ben senzilla, he procurat no mirar gaire el rellotge i anar a un ritme constat. Així ha estat, tot i que he tingut moments de dubtes, en relació a la sensació que tenia a les cames (carregades a l'hora!) i a la pujada i baixada dels ànims en diferents moments. Els avituallaments han estat als 45', 1h30' i 2h, amb gels http://www.vitalnutritech.com/Tipo1.php?Code_buscar=35&codeMarca=9&Carpeta=Squeezy . L'aigua ha estat més sovint, ja que durant el recorregut hi ha varies fonts (sort d'això).
Demà trientrenament, no de triatló, sinó de tres entrenaments. Serà de totes maneres un dia d'entrenaments suaus.

dissabte, 17 de gener del 2009

divendres en companyia

Ahir divendres, entrenament en companyia, a les 3 i pico a l'aigua, per fer 2000 crol cómodes mentre en Siquem feia el seu entrenament al carrer del costat. Després tot seguit i amb en Lluis afgegit un entrenament de canvis de ritme cómodes. Vàrem fer 20' de trote + 15 x (2'F - 2'f) + 10' trote. Al final 16 km de gps.
Ara marxaré al gim per fet tono de tronc i braços, una hora de trote cómode i el que em dongui temps de fer a la piscina; res en especial, més que res per relaxar la ment una mica i per agafar gana pel sopar.

dijous, 15 de gener del 2009

ara si

Ara si que he agafat el ritme d'entrenaments per la Marató. Porto tres setmanes força intenses i estic assimilant molt bé, o això em penso, els kms realitzats i el treball d'intensitat.
Després d'una satisfactòria Mitja de Sitjes, toca una setmana de fer kms, aixi que ja dilluns vaig iniciar una escalada que acabarà el diumenge amb una sortida de 32-34 kms.
Resumint:
-Dilluns: 60' trote cómodes + gim (tronc) + 1500 natació cómode.
-Dimarts: buf, quina pallissa. 20' trote + 3 x 4 km en 15'11", 14'51" i 14'52", d/3' trote + 10' trote.
-Dimecres: 90' trote cómodes.
-Avui dijous: gim (cames) + 2000 natació variats.
Fa 2 mesos que espero aquest moment, seran les 20:00 quan definitivament ja tindré la bici etre les meves man i en condicions per anar a fer kms i kms. Amb en Pol hem quedat per pendre mides de l'antiga bici per traspassar-les a la nova.
Quina emoció!!!
Dic que no gaire, però ja tinc ganes de povar-la sobre la carretera.
Això si, l'estrena serà el dilluns o dimarts, ja que aquest cap de setmana m'és impossible.

diumenge, 11 de gener del 2009

ha estat un bon dia

Mitja marató de Sitges:
El despertador ha sonat a les 6:30 i després ha seguit sonant cada cinc minuts fins que he decidit aixecar-me mitja hora més tard, a les 7:00. Esmorzar, el de sempre i a preparar la bossa. Hem marxat, l'Ana i jo a buscar la Merche i a un company triatleta del seu club. Hem agafat l'autovia de castelldefels i hem fet via cap a Sitges.
En arribar, a l'hora establerta, ens hem anat trobant a amics i coneguts, sempre s'agraeix i després d'una bona cua i d'una bona aglomeració de gent hem agafat el dorsal. Sense esperes hem anat a canviar-nos i a calentar ja que el temps se'ns tirava a sobre. Desp´res de fer una calentament de 3 kms a trote cómode, a falta de 10' per la sortida la gent s'ha anat col.locant a meta, i com no, jo també. És llavors quan m'he trobat amb en Jordi, i després de saludar-lo ha vingut la pregunta: quan vols fer? La resposta ha estat 1 h 20', perfecte, igua que jo, així doncs anem junta a veure que passa.
Tenia al cap fer 1 h 20' per no forçar gaire la màquina sense deixar de fer un rodatge de calitat, pensens en especial amb la marató.
Junts hem anat ben bé fins al km 10, hem anat una mica més ràpids del ritme que tocava, però ja ens anava bé, passant el 10 amb 37'30" aprox.
Ha estat llavors quan les cames m'han demanat una mica més de ritme i he decidit, en començar la pujada a deixar-me anar una mica per les sensacions i així he anat apretant una mica.
L'aument de ritme ha fet que de mica en mica m'anés apropant a gent que amb anterioritat veia molt lluny i per tant les sensacions d'anar bé i a gust s'autoalimentaven. Finalment i amb certa sorpresa he mantingut un ritme elevat i el km 19 i 20 m'han sortit a 3'38" i 37" respectivament.
A l'arrivada, el crono, el meu l'he parat en 1h 17' 52", un resultat perfecte pel moment de preparació en que estic.