divendres, 31 de desembre del 2010

l'última


Tot preparat per l'última cursa de l'any. Tocades les 17:30 començarem amb uns quants corredors més, a fer un recorregut per Barcelona, fàcil pel recorregut i fàcil pel plantegament amb que encarem aquesta festa de l'esport.



Amb en Siquem hem dit de fer entrenament, és a dir, els 10 km en 39' aproximadament, ja veurem.
El millor d'aquestes curses és que acabes l'any fent quelcom que t'agrada i ... fent forat pel sopar de fi d'any.

dimecres, 29 de desembre del 2010

inscripcions ...

Inscripcions és el que vaig fent, així vaig configurant els entrenaments i les càrregues d'entrenament per encarar bé la temporada que ja fa algunes setmanes que hem iniciat.
A partir d'aquests dies, els entrenaments ja van més encaminats a fer quelcom interessant a la Marató de Barcelona, però sense deixar del tot d'anar a nedar i fer de mica en mica kms en bici.
L'estructura final encara no l'he trobat encara, ja aniré definint de mica en mica el millor perfil. Queda poc més de dos mesos, però per al primer objectiu de la temporada ja hi ha prou, ho diu l'experiència personal, i més, tenint en compte com estem a nivell físic a dia d'avui.
I si no podem cumplir els objectius, ja en vindran d'altres, no?

dilluns, 27 de desembre del 2010

Masnou

Els 5 km de Masnou, entre unes coses i altres van ser 15, és a dir, 5 kms de trote cap al lloc i després 5 km de retorn. 
Ambient festiu un dia de St. Esteve com el de fa molts anys, en el que l'activitat principal és anar a fer un dinar amb la família (que sempre agrada), però com ja he fet en més d'una ocasió, s'aprofita el matí per fer una mica de forat a la panxa amb una cursa, que en aquest cas ha estat de 5 kms.
No puc comentar gaire de la cursa, ja que amb 5 kms no n'hi ha gaire matèria per explicar, això si, m'ho vaig passar d'allò més bé.
Al principi de la cursa, per sort em vaig saber posicionar bé, vaig agafar la velocitat de creuer que més o menys vaig mantenir durant tots els 5 kms, un ritme de 3'20"-25"/km que em va resultar "fàcil" mantenir i que va fer d'aquesta cursa una cursa divertida i amb una distància curta però suficient.

divendres, 24 de desembre del 2010

bones festes

Bones festes, i ... feu bondat.

dimecres, 22 de desembre del 2010

números

Ha costat però he sortit a córrer, han estat 50' de trote molt suau, un total de 10,8 kms per la vora del mar. Un passeig per fer funcionar una mica les cames al ritme de trote. Cal dir que les tinc tocades, tot i la sessió exhaustiva d'estiraments d'ahir, després de fer una calentament en bici (al gim).
Per passar l'estona m'he entretingut fent números.

dimarts, 21 de desembre del 2010

demà una de números

Demà passaré els números de la Marató de les 24 hores. Cal dir que porta feina, ja que els parcials eren cada 400 m !!! En definitiva, que un ha d'estar preparat per visualitzar tantes
"LAPS"

diumenge, 19 de desembre del 2010

marató de mitjanit (1a. part)

Sense ser conscient del que realment m'esperava, punt a favor per que no  t'exigèixes més del que vols, passada la mitjanit vàrem iniciar la I Marató de Mitjanit de les 24 hores d'Atletisme amb una molt bona organització per part de corredors.cat.

L'objectiu, per dir-ho d'alguna manera, consistia en agafar un ritme i no deixar-lo, i així va ser, però fins a un cert moment de la marató on vaig decidir, obligat per l'estat físic a reduir-lo i a quedar-me uns segons més lents per volta.

Ben bé fins la volta 80 aproximadament, no ho recordo bé, els ritmes per volta eren d'una alta presició, per sorpresa meva. El ritme no era molt exigent, però el qu va fer sumar exigència van ser els kms acumulats.

En tot moment vaig ser conscient que en un moment o altra les forces començarien a fer una mica la guitza, però tot i això, un cop agfat el ritme de creuer, l'objectiu era mantenir el ritme per volta mantingut el màxim de voltes possibles. 

Aquest ritme inicialment havia de se de 1'42", però ja a partir de la segona volta ja va ser una mica més ràpid, ralitzant totes les voltes, incideixo, totes les voltes a 1'38" - 1'40".
D'agraïr va ser la companyia de dos atletes més portant aquest ritmes i anant junts, fins que a poc més de la mitja un component del trio va afluixar, fet que va fer que ens quedèssim dos.


En tot moment vaig anar al cap, portant a aquest segon component pitjant els talons, literalment, ja que en més d'un moment vàrem ensopegar (fet que no entenc) i fent exclamacions i crits que em van posar una mica nerviós.
Però vaig mantenir la postura i vaig anar seguint al ritme, intentant mantenir-me al marge de les exenticitats del company de viatge.


Va ser ja al final quan vaig deixar-lo passar i vaig ser conscient que el ritme ja no   l podria mantenir i aixií va ser, unes quantes voltes uns 6-7" més lents i les últimes voltes encara més lent, però en cap moment agonitzant.

Un cop finalitzada la Marató, les cames encarcarades com una pedra feien que semblès que portes pals, però la dutxa va fer el seu efecte relaxant i vaig poder anar cap a casa amb molta alma per descansar i recuperar.

També esmentaré la presència impagable dels meus pares que van estar "donant el callo" amb molt més mèrit del que hagi pogut tenir jo.






dissabte, 18 de desembre del 2010

Fuenlabrada

Cursa per camins de terra de 9 km "clavats". Tota una cursa de contrastos. M'explico.
Per començar una cursa que va començar i acabar en negatiu, pel que ja a la temperatura com pel que fa al temps emprat, que va ser en negatiu, és a dir, vaig començar més ràpid del que vaig acabar.
Les sensacions van ser no del tot bones, en un principi no vaig tenir problemes per estar darrera el 5è classificat però com que no estic acostumat a córrer en terrenys variats i l'inici va ser més ràpid (fins al km 3 a 3'25") del que em pensava vaig començar a notar que anava passat de voltes a partir del següent km (el 4) apoximadament.
En aquest moment va se quan vaig assumir que havia començat massa ràpid i llavors vaig posar-me a ritme creuer, tot i que les forces no em sobraven.
Durant els últims kms vaig ser avançat per cinc corredors, fet que al final em va col.locar en una 11a. posició. Lloc que no em va satisfer, més que res pel fet de no tenir un ritme controlat de bon principi per poder fer una cusa progressiva.
Pel que fa a en Jaume, la seva 15a. posició aproximadament va resultat del tot meritòria. 
Tot i això, l'experiència va ser especial i emocionant, per la cursa, pel lloc i pels motius que ens van dur a realitzar-la.
En aquests moment pensant ja en aquesta mitja nit, Marató en pista a partir de les 0 hores a Can Dragó, un rodatge, jeje.

dimarts, 14 de desembre del 2010

pròxim destí: Fuenlabrada

Escut de Fuenlabrada
Dia i lloc per a fer una cursa gens habituals, "guai"!
Aquest divendres en Jaume i jo anem a fer una cursa especial, un viatje transversal cap al centre de la península.
A Fuenlabrada ens esperen uns 10 km de terreny variat, fred, i homenatge.
Tot un repte i una diversió a l'hora que servirà per calentar i/o carregar cames per l'altra cursa (Marató en pista de les 24 hores d'atletisme) de la matinada del diumenge.
En la varietat està el gust.
Aquesta setmana la varietat és mostra en la seva màxima expressió (llocs diferents, dies diferents i hores tempestives)
Això s'en diu felicitat esportiva.

dilluns, 13 de desembre del 2010

entrenament de velocitat

L'entrenament d'ahir va ser de velocitat pura, pura pura. Això si, sobre dues rodes i sobre d'una bona màquina. Un dia per exercitar altres asectes físics i psíquics que normalment tenim aparcats. La culpable d'aquestes velocitats és aquest trasto:

dissabte, 11 de desembre del 2010

un bon, molt bon entrenament

Avui he fet un molt bon entrenament, tot i fer campana a primera hora per haver anat a dormir més tard de l'habitual al final, en ple migdia, he sortit a gaudir del sol i del bon temps fent kms per la costa de tot el barcelonès, i quan dic tot, és tot.
Entre unes coses i altres he fet 30,2 kms que han sortit sense esforç a 4'35".
Les bones sensacions que he tingut, a excepció dels últims minuts, han estat tota una sorpresa, ja que ahir tot i fer un entrenament ràpid de 17 kms amb qualitat vaig "patir" com encara no ho havia fet aquesta temporada, però ja toca.
Una bona foto per reflectir una part del que representa l'esport, i en Lluis i jo hi sortim!

dijous, 9 de desembre del 2010

i van 34

Doncs això, 34 a la buxtaca.
Aquest matí, per celebrar la sort que he tingut aniré a fer unes piscinetes, i per la tarda un rodatge.
La veterania és un grau !!!

dimarts, 7 de desembre del 2010

mitja Mataró

Fa un parell de dies va ser la mitja de Mataró, sempre divertida pels objectius a realitzar. 
L'objectiu en aquest cas era fer un rodatge a 4 i així va ser. Com que ja porto algunes setmanes entrenant de forma regular aquest ritme no implica un desgast físic ni psíquic, tot al contrari, serveix per carregar piles i relaxar tant la ment com les cames.
Com ja he dit, l'objectiu era fer una mitja cómode a 4 i acompanyar a en Siquem, posteriorment s'hi va afegir l'Oscar, que va fer d'aquesta cursa una cursa més amena ja que entre passa i passa anàvem xerrant de tot una mica.
El ritme inicial, evidentment va ser quelcom més ràpid, ja que el terreny és favorable (baixada), a l'equador de la prova els parcials eren els estipulats  al final, ja al km 18, va ser el moement de dixar anar les cames i anar una mica més ràpids, acabant la mitja en un temps de:
146459Héctor Nadal Pérez1:23:341:23:283:5819:1616539:2418820:0959:1816919:541:19:1615419:594:13
Al final, objectiu assolit, entrenament i posada en marxa de la maquinària més ambiciosa.

dimecres, 1 de desembre del 2010

entrenant a gust

Això és el que estic fent més que mai, entrenar a gust, tant pels entrenaments que no són gens exigents com per les sensacions que tinc que són d'allò més bones (al meu nivell és clar!)
El dilluns vaig fer un entrenament de 13 km fent com a part principal 4 canvis de 6' a 3'50"-45"-46"-45" descansant 2' de trote.
Avui en canvi he fet un rodatge llarg de 95'. Dels quals la primera meitat han sortit a 4'19", mentre que la segona tot i tenir l'aire en contra ha sortit més ràpid, a 4'15". Entre unes coses i altres han sortit 22,1 km.
A tot això s'ha de sumar la piscina que vaig fent entre unes coses i altres que m'ajuden a relaxar i a intentar no oblidar com s'ha de nedar.

dissabte, 27 de novembre del 2010

la marató de TV3

sortideta de 2 hores

Sortideta de dos hores, però no en bici, sinó a peu.
Quedada, a primera hora, amb un fred que pelava, amb en Lluis per fer un rodatge suau i acumular kms de trote per encarar amb dignitat els 42 km de la marató nocturna del 19 de desembre.
Ha estat bé, ja que a part de fer un trote agradable Besós a munt, hem estat arreglant en Món.
Referent a les sensacions, cada vegada, aquestes són millors, sense forçar i sense apretar en els entrenaments de mica en mica anem afegint kms a les cames i el sistema musculoesquelètic va prenent consciència, això si, acompanyat del sistema cardiovascular, de l'evolució i adaptació que ha d'anar aprenent al llarg de les sessions realitzades, per encarar bé les següents estimulacions.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Jean Bouin, dades

Les dades numèriques del diumenge són les següents:
km0-1 a 3'24" a 165 ppm
km1-2 a 3'32" a 174 ppm
km2-3 a 3'31" a 175 ppm
km3-4 a 3'26" a 174 ppm
km4-6 a 7'10" a 174 ppm
km6-7 a 3'39" a 173 ppm
km7-8 a 3'52" a 173 ppm
km8-9 a 3'48" a 173 ppm
km9-10 a 4'03" a 171 ppm
Estar clar que és el que de moment es queda curt per optimitzar l'esta físic del moment, però la preocupació en aques cas no existeix, ja que tot arribarà.

dilluns, 22 de novembre del 2010

Jean Bouin

Ahir va ser un dia interessant, no podia ser d'una altra manera.
La cursa en si va ser de profit, per dues raons; la primera de les quals era entrenar i veure en quin estat físic estava; i la segona, la més impotant era el fet de passar un bon matí esportiu, entre amics gent coneguda i sobre tot, en familia.
La cursa en si em va agradar força, tot i que les sensacions no van ser excel.lents.
En un inici ràpid, però no tant com en altres anys, tothom va desaparèixer en els primers metres, fet que va fer que no tinguès cap altra referència ni motivavió que la pròpia, és a dir, la més important, la intrísica.
Els primers kms van ser ràpids, per ara, ja que el km 5 el vaig passar amb 17' 35", això si, en tot moment sabia que era conscient que anava per sobre del que podia mantenir fins al final, però com que m'ho estava passant bé, no volia afluixar.
A partir del km 5 aproximadament el ritme va començar a baixar, però no va ser cap inconvenient per seguir gaudint de la cursa, per tant, no comportava cap tipus de patiment. Al final, amb les cames tocades vaig acabar més lent del que m'havia imaginat a mitja cursa, però tot i el mal de cames d'avuí, la valoració de la cursa, esportivament parlant es molt satisfactòria.
Ara ja tinc al cap la mitja de Mataró, que serà un entrenament de rodatge.

dissabte, 20 de novembre del 2010

a l'espectativa

Doncs això mateix, a l'espectativa del que passi demà. No és que vulgui treure llenya al foc, sino que no tinc pas idea del que succeirà. Tan pot ser bo com pot ser dolent, però bé, és el de menys ja que, surti millor o pitjor, un cop hagi passat, estarem una mica més feliços.

El dorsal no està gens malament, però aquest color vermell molt em temo que farà que hagi de mantenir el llistó alt, buf.

dijous, 18 de novembre del 2010

ai que patirem!

Aquest diumenge molt em temo que patiré d'allò més per poder seguir en Siquem, amb qui he quedat per fer la cursa junts.
El "problema" és que jo porto tres setmanes entrenant i el més ràpid que he fet va ser el diumenge passat a la cursa del Clot, mentre que en Siquem m'ha dit que fa entrenaments de sèries de 500 m a 1'40".
De totes maneres, el diumenge anirem a córrer i a deixar-se portar per les sensacions, una mica condicionats, això si, pel ritme d'en Siquem.

dimecres, 17 de novembre del 2010

2n. test

Tres curses són les que faré servir per a plantejar els entrenaments i els ritmes d'aquests per afrontar la temporada amb garanties d'èxit. De moment ja en porto una, aquest diumenge serà la segona, i a Mataró la tercera. Pel que fa a aquest diumenge a la Jean Bouin és una altra ocasió per identificar el meu estat de forma, aquesta vegada però el ritme a seguir serà més elevat i el reslutat final és menys definible ja que apretarem una mica més per poder obtenir una marca aproximada de 37'. Bé, de fet aquesta marca l'he posat per posar, ja que no tinc ni idea de que faré. jeje.
Pel que fa a l'entrenament d'avuí és senzillament un rodatge de 65'-70 de trote cómode, seguit de 4 piscines per relaxar.

dilluns, 15 de novembre del 2010

una entrenament diferent

M'acabo d'inscriure a les 24 hores d'atletisme, a la modalitat, això si, de marató. Tenia dubtes, de fet encara els tinc, de si fer la marató o la modalitat de les 6 hores; pero penso que a dia de la cursa seria molt agoserat intentar fer les 6 hores ja que el cansament físic i la possibilitat de lesions seria massa elevat i condicionaria la reparació per als objectius que realment són importantsDe totes maneres, el cuquet per les 6 hores encara el tinc despert.

diumenge, 14 de novembre del 2010

tres parts

La Cursa del Clot-Camp de l'Arpa ha estat el que havia d'estar, un entrenament, podriem dir que ha estat un entrenaments en tres parts.
La primera de rodatge a 4'; la segona de rodatge a 4'15" i la tercera de deixar-se anar.
El temps realitzats per km són els següents:
3'57" - 3'56" - 4'03" - 3'59" - 4'17" - 4'12" - 4'22" - 3'42" - 3'48" - 3'40".
A l'inici de la cursa, amb en Lluis ha estat tal i com haviem parlat, a 4'. Posteriorment, a partir del km4 però les coses han començat anar per sobre del que haviem estipulat. Amb en Lluis he estat ins el km 7, moment en que he apretat i he aumentat el ritme, tant com les pulsacions per minut que en aquesta últims res km han estat de 176 de mitja.
Les xifres totals són 40'02" reals, a 166 ppm de mitja.
Això mostra el que havia de demostrar, que fa ben poc que he començat a córrer, però que també inicio aquesta pretemporada amb un bon nivell base.
L'importantés que ens ho hem passat bé.

dissabte, 13 de novembre del 2010

10 km a 4'

Cursa del Clot-Camp de l'Arpa. Aquest és l'entrenament de demà. Acompanyant en Lluis fins al final, espero, i així complir dos objectius. El primer dels quals és que en Lluis fagi aproximadament 40' en un 10.000, el segon no és de tanta magnitud, ja que és fer un entrenament de ritme per calibrar l'estat de forma que tinc en aquest moment, és a dir, pulsòmetre i pendents dels ritmes.
Apa, a córrer!

dimecres, 10 de novembre del 2010

65'

65' ha estat l'entrenament de córrer d'avui. Un trote cómode "lluitant" contra les inclemències meteorològiques, mé concretament, les ràfegues de vent. Al final han sortit 14,5 km a una mitja de 4'29" el km.
Demà a veure si agafo la bici per treure-li una mica la pols. Ja veurem, de moment tinc la llibertat d'escollir-ho al moment.

diumenge, 7 de novembre del 2010

bon inici

Aquesta setmana ha estat l'inici dels entrenaments de cara al nou any (temporada 2011).
En total he fet dos sessions de gim molt suaus; 3000 m de natació; 0 km de bici i 25,4 km correns. De mica en mica aniré introduïnt metres i kms, i més endevant ja treballarem ritmes alts.
Ara de moments, les intensitats les treballaré en cursa, sense forçár però.

divendres, 5 de novembre del 2010

Úbeda (Jaen)

Aquesta foto està repescada del C.Esp. de Triatló Elit del 2007.
Va ser una experiència especial, una natació bona, una bici en un grup en que estava envoltat de figures nacionals i un córrer fatigat, però gaudint per haver fet ja la feina.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

un dia perfecte.

El dimecres passat va ser un dia perfecte, una excursió de 5 hores caminant amb molta calma, gaudint dels paratges de la Garrotxa i amb una companyia insuperable.
pd. De cara la setmana vinent començarem a engegar la màquina d'entrenaments.

divendres, 29 d’octubre del 2010

poca cosa

Foto feta per la meva dona a mitja cursa a peu del triatló de Bcn. Quin patiment.
Poca cosa a dir durant aquests dies de descans, i quan dic descans és descans. Dues setmanes fa de la última competició (més o menys afortunada) i desde llavors el total d'exercici físic suau que he realitzat ha estat d'una hora i mitja com a molt. Quines xifres!
No és el que recomanen els llibres teòrics pel que fa a un descans entre temporades, però va d'allò més bé i més si tenim en compte el que et demana el cos quan l'escoltes i cedim pas i protagonisme a la vaga experiència en contrapartida a les teories generalistes.
Apa, a descansar que és salut.

dimarts, 26 d’octubre del 2010

passem pàgina

Ara que ja porto dies sense entrenar, en els quals que he fet una desconexió total de l'esport, toca el que toca; és a dir, passar pàgina a una temporada que podríem considerar que ha estat un de les millors que he realitzat fins el moment; això si, entre unes coses i altres hi ha hagut moments crítics que per bé i per que ens ho mereixem, s'han pogut superar positivament.
De mica en mica hom va pensant en el futur en com es planificarà la temporada que tot just està a punt de començar, en les variacions i novetats necessàries en tota preparació i en nous reptes a superar, tant esportius com familiars.
Així doncs, de mica en mica aniré donant pistes del que podré fer i faré al llarg de, sense dubte, una de les millors temporades fetes fins ara; en definitiva, com la temporada ja superada, però amb maneres d'encarar i de sentir la competició de forma madura i sostenible.

dissabte, 23 d’octubre del 2010

garmintriathlonbarcelona IV

Ara que és època de descansar; de mica en mica, fent rodar i posant en moviment les hormones que estimulen la necessitat d'activitat esportiva de les persones; hom es va fent una petita idea de com ha anat la temporada en general i comença a pensar i a deixar anar la ment en les intencions que es van gestant de cara a la nova temporada.
Ara només són idees, de mica en mica però, aniran agafant forma per transformar-se en realitats.

dijous, 21 d’octubre del 2010

garmintriathlonbarcelona III

Com molt bé va fer anar en Bernat, un cop vaig passar per meta, semblava que haguès estat un triatló sense drafing.
De fe així ho va se per part meva, ja que en tot moment vaig anar sol, tant a l'aigua com a la bici. Durant el córrer només vaig creuar-me, avançar, a dues noies.
Tot un triatló per recordar i no tornar a recordar. Tot i que sembli una contradicció.

diumenge, 17 d’octubre del 2010

garmintriathlonbarcelona II

Tinc poc a dir, no per que no m'hagin passat coses aquest triatló, sinò per que encara estic recuperant-me de la "patacada" moral i física d'aqest matí.
Tot i això ha estat una molt bona experiència que si poguès tirar enrera i escollir de nou (sortida elit, amb el montón, fer-la, no fer-la ...), escolliria el mateix.
Avui estic massa cansat per fer creativa la ment, per tant la crònica d'un "fracàs" anunciat (no us ho prengueu litaralment) la faré en un altra moment.
Per cert, això que ja fa dies que faig, entrenar dia si, dos dies no, ara ho faré per que toca.

dissabte, 16 d’octubre del 2010

garmintriathlonbarcelona

Demà de bo matí iniciarem una "matinal" triatlètica al front marítim de Barcelona, per sort i gràcies a gent competent he pogut canviar la sortida i finalment sortiré a la primera (Elit).
No es que estigui en plenes facultats, per no dir que estic al 50%, però prefereixo anar sol i una mica descol.locat que no pas immers en una massa de ciclistes en un cirduit que no é spropens als avançaments ni a la maniobrabilitat.
Demà ja faré un petit resum del que ha estat la prova final d'aquesta dilatada temporada que es va iniciar amb les mitjes a mig gas, la marató, els tris de casa, Zurich, Pulpí, mes tris de casa ...

dimarts, 12 d’octubre del 2010

foto de Vilanova

Doncs aquesta és una foto de Vilanova. El podi del grup d'edat, això si, falta el primer classificat.

plou

Si no fos per la pluja ara estaríem en marxa amb l'aquatló de Badalona. Però com que no sempre plou a gust de tothom, aquesta vegada ens ha tocat a aquells als que els hi anava bé fer una competi un dimarts 12 d'octubre, festiu per que és el dia de no se que; en definitiva, que és festiu, que és el que interessa al 99'9% de la gent.
El que em sap greu és que possiblement la nova data de l'aquatló, aquest dissabte a les 16 hores no em permeti realitzar-lo. Amb l'inconvenient que diumenge hi ha el triatló de Barcelona, que ara el fan dir "Garmin triathlon", amb les conseqüències comercials i d'interès econòmic que això comporta. De totes maneres, intentarem gestionar els recursos per poder arreglar-ho sobre la marxa.
Avuí, de moment deixarem passar unes horetes a veure si el cel deixa entreveure una mica els Sol i decidirem si fer quelcom per estirar les cames i activar una mica el cos després d'una bona sessió d'estudi que començaré en breu.



diumenge, 10 d’octubre del 2010

triatló (aquatló) de Vilanova

EL temps "pintava" malament i així ha estat, no pel temps en sí, ja que ha fet els estralls per la nit, sinó per les conseqüències que ha portat el temporal de llevant.
El que havia de ser un triatló, al final s'ha metamorfitza't en un aquatló.
No ha anat malament del tot, ja que com a mínim hem realitzat una prova estandaritzada (no com a Tossa).
El matí era agradable i no feia pas fred, l'estat de l'aigua era bo, per tant era qüestió de passar el matí fent una mica d'esport competitiu.
Les sensacions no han estat pas bones per motius com no entrenar aquests últims dies como caldria per estar bé i ràpid.
Tant de cames com a nivell cardiovascular tenia la sensació d'anar carregat, pesat, feixuc i arrossegant-me per l'asfalt i la terra enfangada del recorregut de córrer.
A l'aigua he anat una mica insegur per no tenir referències de la segona boia a la platja i evidentment les sensacions no eren les més bones pel mateix motiu que he citat anteriorment.
Al final, una 14 a. posició general i una 2 a. posició del Grup d'Edat.
Això si, amb les cames un punt carregades.
El dimarts, repetim!

dissabte, 9 d’octubre del 2010

"Que tiempos aquellos"

D'aquesta foto ja fa 11 anys, amb el que abans era la secció de triatló del Club Natació Poble Nou on vàrem iniciar-nos uns quants.
La foto és una gran instantània de moments després del X Triatló de Poble de Jesús, llavors un triatló classificatori pel C.Esp. de Triatló. En aquest triatló que es nadava en un canal vaig fer una de les natacions més espectaculars que recordo, ja que es nadava a favor de la corrent, fet que la sensació de velocitat era "brutal" i a més a més, realitzant un dels millors parcials de natació de tots els competidors.
"Que tiempos aquellos".

5 "entrenaments" en una setmana

Dimarts 60' de trote, divendres 2000m de piscina còmodes i 60' de trote cómode, dissabte 50 km en bici i 2000m de natació suaus.
Això només vol dir una cosa; que la temporada ja s'ha acabat i ara només queda fer els tris que queden i a carregar piles per la temporada que ve.
Demà, si el temps ho permet, intentarem mantenir el "tipus" al triatló de Vilanova que té un caire especia, no per res esportiu, sinó per aspectes organitzatius del passat, ja que en els seus orígens vaig formar part del conjunt de persones que vàrem decidir organitzar un triatló a aquesta localitat.
Esperem poder fer una mica d'esport (el triatló) i que les inclemències meteorològiques no fagin decidir als jutges i/o organitzadors a fer una prova descafeïnada.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

canvi d'aires

Aquests quatre primers dies de la setmana han estat per fer unes mini vacances que han servit per descansar i per fer un canvi d'aires amb la conseqüent disminució d'entrenament i major aprofitament de la capacitat culinària de les terres en que realitzo de tant en tant aquests canvis d'aires.
Ja veurem com resolem això de cara al triatló de Vilanova.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

una imatge val més que mil paraules, però ...

La foto ho diu tot, tot del moment en que es fa la foto, però hi ha un abans i un després que no queda reflectit.
La valoració ha estat molt positiva, principalment per que m'ho he passat molt bé.
Pel que fa la tema esportiu és una altra cosa, però a aquestes alçades de la temporada aquest aspecte passa a un segon terme.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

demà a Calafell

Ja estic de baixada , però demà intentarem donar la cara a Calafell.
Fresc estic, però no m'agrada anar tant fresc i descansat per haver entrenat poc. Aqustes ultimes setmanes de la temporada la baixada d'energies ja comença a fer-se notar i mentalment ja començo a necessitar una desconexió "petita" de l'entrenament més o menys reglat que he portat al transcurs de la dilatada temporada 2010.
Aquesta setmana he descansat de forma total 2 dies, però la resta no ha estat de gran volum ni intensitat, pels motius que ja he comentat, però com que les competicions que queden no són rs de l'altra món, les ganes de fer-les són presents i no impliquen gens d'esforç.
La foto és del C.Esp.Tri. de Pulpí d'aquest any gentilesa d'en Siquem.


dimecres, 29 de setembre del 2010

vaga general no, vagància

Avuí dia de la vaga general per a molta gent. Per part meva dia de vagància, esportivament parlant, ja que l'unic exercici que he fet ha estat de "coco". Senyal que el cos i la ment esportiva va demanant una mica de descans.
Aquest cap de setmana però, tot i no estar al 100 %, intentarem fer alguna cosa de profit. a veure com surt.

dimarts, 28 de setembre del 2010

menys temps

Final de temporada, les competicions (triatlons) que queden ja són "curtes", el temps l'hem de dedicar a altres prioritats de desenvolupament intel.lectual...
Tot va en la mateixa direcció, és a dir, cap a escurçar el temps que dedico als entrenaments (hi ha qui ho agraeix), fet que el cos i la ment ho agraeix.
Aquesta reducció arribarà al màxim un cop finalitzada la temporada tot just passi pel pont d'arribada del triatló de Barcelona, fins llavors però, els entrenaments seran curts, curts i curts.

diumenge, 26 de setembre del 2010

ni l'una ni l'altra

Ni Salou ni al final la travessia.
Aquests dies solidaritzant-nos amb el temps (per la varietat de temperatures i situacions meteorològiques) ara decideixo si, ara decideixo no. En definitiva, que per diferents motius, més i menys justificables, no he anat ni a la travessia.
Això si, ja he fet l'entrenament de natació, en piscina és clar.
El final d'aquesta temporada tan llarga està resultant una mica irregular. Vaig sobre la marxa i sense ser molt escrupulós amb els entrenaments i com s'ha pogut comprovar, tampoc ho sóc amb les competicions.
Ha d'haver moments per tot, no?

divendres, 24 de setembre del 2010

Salou descartat

Salou descartat, ja que la balança s'ha decantat cap a un descans de carretera i logística.
A canvi, si les gestions s'han realitzat a temps i no hi ha hagut problemes participaré a la Travessia nedant al Port de Barcelona (3000m), que implica menys esforç logístic i m'espavilarà a nivell de natació, que és el que necessito.
Tant dimecres com dijous la regularitat en els entrenaments ha tornat, tot i que de forma molt planera, ja va bé a aquestes alçades de la temporada, fet que m'ha fet recordar que porto una temporada força completa i que ja he realitzat el gruix important de competicions, tant per quantitat com per importància. Per tant, ara només queda mantenir una dins del possible el ritme i gaudir dels triatlons marcats sense buscar res més que l'esmentat.

dimarts, 21 de setembre del 2010

2 dies

Dos dies són els que porto sense entrenar.
Encara que sembli mentida, després dels 115 km del diumenge per la N-II el meu únic desgast ha estat mental.
Aquests dos dies han estat per intentar engrescar i lubricar les conexions entre les poques neurones que em queden; per estudiar una mica i encarar amb il.lusió un nou projecte que tinc entre mans.
Això si, després d'una càrrega ve el descans, per tant, demà ja toca treball físic i descans mental.
Pel que fa al triatló de Salou, encara estic dubtós de realitzar-lo o no, ja veurem.
En funció de les ganes i la disponibilitat de "gastar" temps i diners per baixar fins a les terres tarragonines per gaudir d'una hora de competició.

dilluns, 20 de setembre del 2010

triatló?

El dissabte es presentava un triatló interessant, tant per la natació en aigües cristal.lines com en la bici per ser un circuit dur i atractiu.
Però ...
La pluja d'aquests últims dies va fer que l'aigua fós d'allò més tèrbola i el circuit de bici quedés "perillós" per la realització d'una competició.
Així doncs, tot i mantenir el cobrament desorvitat de 45 euros, si si, 45 euros, vàrem fer els sectors de natació i de córrer.
Esportivament parlant de la natació no diré gaire ja que ja de bon principi no vaig estar a l'altura. Pel que fa al córrer, el 10 kms va ser còmodes, regulant i mantenint un ritme alt sense patir en excés.
Al final una 8a. posició amb una cursa de menys d'una hora, amb uns avituallaments i suport logístic limitat, amb els obsequis de sempre (la samarreta d'estar per casa) i amb 45 euros menys a les butxaques dels corredors.
Pensant-ho fredament és "molt fort".
El pitjor de tot és que, jo el primer, estem disposats a pagar-ho, pel simple fet que ens agrada el que fem, no pel que rebem a canvi.

dimecres, 15 de setembre del 2010

fotos de Poble Nou

Vet aqui algunes fotos per que quedi constància.

dilluns, 13 de setembre del 2010

cursa atlètica del Poble Nou: 35'45"

Diumenge, un diumenge com qualsevol altre. Però, el despertados fa la seva funció ben aviat per poder esmorzar amb calma i tot seguit preparar les coses per anar a fer una cursa d'aquelles que agrada fer pel simple fet que es du a terme per llocs coneguts, ja sigui per temes familiars, de treball o d'amistats.
La cursa en si era el de menys, ja que l'objectiu era fer un entrenament de ritme de calitat, però no ens enganyem, una cursa és una cursa.
La motivació era present, el dia acompanyava, les cames però, entre la parada obligada per les seqüeles de Pulpí i el corresponent reinici dels entrenaments de córrer i els 115 km de bici a ritme del dissabte estaven una mica, bastant, tocadetes i sobre tot molt lentes.
Fet un calentament potser massa curt, va sonar el xiulet de sortida, moment en que ja de bon inici es va fer un grupet capdavanter.
El millor de tot es que jo formava part d'aquest grup, no per sortir ràpid, sinò pel fet que el ritme inicial era cómode.
De mica en mica el ritme es va accelerar i les unitats anaven caient, fins que una d'aquestes unitats vaig ser jo.
Era al voltant del km 5 i només quedaven 4 corredors per davant meu, caram! era el que em passava pel cap.
L'objectiu llavors era no baixar el ritme i intentar agafar els corredors que anaven just per davant meu amb l'esperança que no poguessin mantenir el ritme i "pinxessin".
Al final la preocupació era que no m'agafessin a mi, i ben just va anar, però al final vaig mantenir un ritme acceptable i la posició final, 5è, va fer que tinguès copa de 2n de la categoria i un bon regust de cursa i d'entrenament.

divendres, 10 de setembre del 2010

tornem

Aquesta setmana, després d'una setmana d'inactivitat pel que fa al córrer i tocar molt poc l'aigua i la bici tornem de mica en mica a la "normalitat".
Tot i ser una setmana de pocs entrenaments, aquests han servit per tornar a agafar una mica la dinàmica del doble entrenament.
L'objectiu és poder realitzar el que queda de calendari intentant viure una mica de renta de la forma física assolida aquesta temporada, això si, sense deixar d'entrenar.
El següent triatló si tot va bé serà el de Tossa, per posteriorment fer tot el que marca el calendari català.
Aquest cap de setmana, diumenge, Cursa de Poble Nou, 10 km per anar agafant una mica de ritme.

diumenge, 5 de setembre del 2010

7 dies

7 dies són els dies que porto sense córrer a peu.
El motiu: Les ferides dels peus, una cosa que sembla que sigui poca cosa s'engrandeix en funció de la localització, i en aquest cas, s'ha engrandit bastant.
A veure si a partir de demà ja puc fer alguna cosa sense patir per les ferides.

divendres, 3 de setembre del 2010

sense Banyoles

Aquest cap de setmana es fa el Triatló de Catalunya (Banyoles) un dels triatlons que sempre més m'han agradat i més agradables són de fer.
Tot i tenir moltíssimes ganes de competir-la, però moltes eeeeh, escoltant la part racional de la meva personalitat (que és molt limitada) he decidit, amb molta pena no fer-la.
El motiu: Les condicions físiques, que no són les òptimes, ja que encara em duren les seqüeles de les ferides i traumatismes als peus de Pulpí.

dijous, 2 de setembre del 2010

natació

La natació, ara que he tingut temps per pensar en fred com va anar tot, puc considerar que va ser una de les natacions més incòmodes que he fet mai.
L'explicació és ben senzilla ja que a la prova tot i que la participació no és molt nombrosa, el nivell és força similar entre els participants i jo, en aquest cas estic en el gruix, en el "mogollón".
A més a més, cal especificar la poca habilitat que vaig tenir a l'hora de decidir on em col.locaba, ja que a diferència del que acostumo a fer en totes les competicions, vaig decidir col.locar-me al ben mig de la línia de sortida, a segona fila és clar, com em tocava segons rànquing i càstig per haver arribat tard a la reunió tècnica.
Així que un cop al lloc i passats a mans del jutge de sortida, va sonar la botzina i, apa, a patir una mica.
L'entrada a l'aigua va ser relativament còmode, tot i que vaig mig ensopegar amb una roca, però tot això, vaig començar a nedar amb ganes i amb les referències ben agafades.
Als primers metres ja no existien referències i la tècnica i la propulsió que intentes guanyar al llarg de mils i mils de metres a la piscina s'esfumen i es transformen en un cúmul de moviments que tenen com a objectiu intentar no enfonsar-se i intentar desplaçar-se mantenint al màxim la posició horitzontal i evitant cops i enfonsaments.
Fins al primer gir, tot i tenir algun moment de respir va ser una lluita constant contra una colla de malalts del triatló (evidentment jo m'hi afegeixo) que tenien el mateix objectiu que jo.
De mica en mica ens anàvem apropant al primer gir que el podria definir com alguna cosa semblant a un infern ple de braços i cames en continu moviment que amb prou feines et deixen treure el cap per respirar.
Passada aquesta "gran" batalla amb més pena que glòria, el següent objectiu va ser el segon gir que tot i arribar-hi amb més calma i amb el grup una mica més estirat va ser igual de complicat que el primer.
El pitjor ja havia passat i ara l'objectiu dels 1000 metres següents era intentar anar agafant el ritme de creuer màxim al que podia mantenir-me.
Finalitzada la primera volta, un cop vaig aixecar-me per fer el gir, vaig veure alguna de les referències que m'havia marcat (en Cisco Juàrez i en Sergio Garcia). En aquest moment vaig respirar amb una mica més de tranquil.litat ja que tenir-los al costa tot i tenir una molt mala primera volta de natació feia pensar que la cosa no anava tan malament.
La segona volta va ser diferent a la primera, ja que el ritme va ser molt més còmode i ràpid, evidentment, i de mica en mica vaig poder anar trobant bones sensacions. Aquest fet va fer que de mica en mica, parlo de sensacions i des del meu punt de vista, vaig anar avançant algun triatleta i vaig aconseguir sortir de l'aigua millor del que havia sortit a la primera volta.
De camí cap a boxes, ja era conscient que havia fet una natació regular, però que m'havia permès sortir en un grup ampli per poder anar més o menys a gust a la bici.
Les referències que tenia encara estaven controlades.
Un cosa que em va estimular d'allò més bé va ser el fet d'arribar a boxes i veure una bona colla de bici penjades als boxes, senyal que s'havia complert uns dels objectius parcial més importants de la competició.
Fins aquí to va anar força bé, però ...

dimarts, 31 d’agost del 2010

campionat estatal

Ja està!
Un dels objectius de la temporada ja està fet. El Campionat d'Espanya de Triatló aquest cap de setmana ha donat per molt.
La preparació física, tot i no estar al 100% de motivació, ha emergit de les profunditats col.locant-me en una meritòria (m'ho dic jo mateix per motivar-me) 30a. posició absoluta.
Les sensacions i les experiències viscudes aquest cap de setmana són ben diverses, ja que tant a la prèvia com durant la competició s'han viscut moments molt intensos i als que no estic acostumat. Menys mal però, que l'angelet de la guarda que portem darrera l'orella ens cuida, i que sempre podem esperar el millor dels qui tens a prop.
El diumenge de la competició tot estava preparat per patir i per passar-s'ho el millor possible (incongruent però cert).
L'inici va ser de patiment, ja que només començar les presentacions vàrem ser castigats pels jutges de la prova per arribar tard a la reunió tècnica, és a dir, ens van col.locar al final de la cua, per tant, vàrem ser els últims en posicionar-nos a la línia de sortida, amb tot el que comporta.
A partir del tret de sortida ...

divendres, 27 d’agost del 2010

gentilesa d'en Lluis

Metres finals a IM Zuric.
Gracies per la foto

cap a Pulpí (San Juan de los Terreros)

És divendres, no un divendres qualsevol.
Demà marxem amb el Club cap al sud, a passar una mica més de calor, per si fes poca, i a intentar fer una competició diferent a totes les fetes fins al moment, que són moltes.
El diumenge a les 11:45, iniciarem el Campionat d'Espanya de Triatló Elit, una competició a la que arribo força bé físicament però que no es pot completa amb l'estat anímic adequat.
Espero que un com al lloc, l'ambient "triatlètic" se'm contagiï i pugui fer un, en la mesura del possible gaudir com fins al moment.
El diumenge tocarà "patir" ja que en una competició com aquesta el nivell és molt alt, un nivell superior al que jo puc arribar, però que si en el moment de la cursa les circumstàncies m'afavoreixen, el paper que hi puc fer pot ser acceptable.
De totes maneres, l'important és intentar passar-s'ho bé, ho intentarem.

diumenge, 22 d’agost del 2010

sortida interessant

Sortida interessant és com podria definir en poques paraules l'entrenament d'avui.
134 kms de bici molt cómodes i sense accidents muntanyosos en companyia en part del recorregut d'en Lluis Rey.
Interessant per que ha estat cómode, fàcil i s'ha fet curta tot i la calor.
Les sensacions han estat bones ja de bon inici, sensacions que feia molt temps que no tenia.
Cal tenir en comte que no hem apretat en cap moment, però les cames pedalada a pedalada em responien amb sensacions de frescura i de tenir la fatiga habitual de vacances.
Aquestes bones sensacions es refermen tenint en comte l'entrenament de cursa a peu que vaig realitzar ahir en ple infern calurós de les 13:10 a les 14:10 hores.
Una hora d'entrenament fent com a part ptincipal del mateix 6',5',4',3',2', i 1' progressius descansant 1' trote suau entre canvi de ritme. Els ritmes forts van anar del 4'/km dels primers 6' fins als 3'15"/km dels 2' i 1' últims, tot fent una progressió matemàtica.
Aquest entrenament tot i no ser molt ràpid el podria considerar un dels entrenaments més agònics que he realitzat al llarg d'aquesta temporada, en especial per la calor i deshidratació.
El millor de tot però, les sensacions que et queden en finalitzar-lo i la recuperació ràpida de l'esforç, senyal de bona forma física.

divendres, 20 d’agost del 2010

bona setmana

Aquesta setmana després de les setmanes de recuperació de l'Ironman amb un parèntesi amb la copa del rei ja ha estat d'entrenaments exigents.
Els volums de kms i les intensitats ja han estat planificades pensant en una segona part de la temporada amb competicions exigents desde bon principi, tals com e C.Esp. de Triatló i l'homònim a Catalunya (Banyoles).
L'important però és "agafar" aquestes competicions amb ganes i tenint com a objectiu fer-ho el millor possible i patir (com en qualsevol competició) per passar-s'ho bé.
La informació del cap de setmana triatlètic de Campionats d'Espanya de Triatló és la següent:

Éstos son los horarios del Campeonato de España Elite, Sub 23, Junior, Cadete, Grupos de Edad y Paratriatlón.

Viernes 27


19´00- Reunión Técnica Cadetes y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El sábado se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 10 horas)
19´30- Reunión Técnica Paratriatlón y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El sábado se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 10 horas)
20´00- Reunión Técnica Grupos de Edad y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El sábado se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 10 horas)


Sábado 28

15´00- Salida Cadete Masculina
15´02- Salida Cadete Femenina
15´30- Salida Paratriatlón
16´15- Salida GGEE 25-29M
16´18- Salida GGEE 40-44M
16´21- Salida GGEE 45-49M/ 50-54M/ 55-59M/ 60-64M/ 65-69M
16´24- Salida GGEE Femeninos
17´45- Salida GGEE 30-34M
17´48- Salida GGEE 35-39M
17´51- Salida GGEE 20-24M
19´30- Reunión Técnica Junior y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. (El domingo se podrán recoger los dorsales en la secretaria del área de transición desde las 7´30 horas)
20´00- Reunión Técnica Elite y recogida de dorsales. Centro Cultural El Cuartel- Urb Costa Tranquila- San Juan de los Terreros. La reunión para la categoría ELITE recordamos que es OBLIGATORIA.

Domingo 29


9´00- Salida Junior Masculina
9´02- Salida Junior Femenina
10´15- Elite Femenina
11´45-Elite Masculina



diumenge, 15 d’agost del 2010

copa del rei

Tot just dos setmanes després de Zuric, "compromisos" del club, va tocar anar a A Coruña a fer la Copa del Rei de triatló.
Aquesta competició, és exigent, hi ha un alt nivell, hi ha competitivitat esportiva entre els clubs, però com que a nivell de clubs és de les que amb tinc més bons records per altres edicions, sempre és motivant i al mateix lloc divertida.
Aquesta vegada em presentava en un estat de forma desconegut, ja que després de Zuric vaig descansar i els entrenaments (4 contats) van ser molt suaus.
De totes maneres, era conscient que la motivació i la mateixa competició em portarien a "donar el callo" com en totes les copes del rei en que he participat.
Després del viatge de dissabte de més de 1000 kms amb furgo, fregant l' "hiperespai", vàrem poder rodar una mica, conversant amb en Xavier Torrades. Tot seguit vàrem anar a la reunió tècnica per després anar a sopar i parlar amb els components de l'equip en Xavier Torrades l'Andrés del Castillo en Leon Drajler i en Dídac Marza de la cursa de l'endemà per deixar els mínims detalls a l'atzar.
Tot ho vàrem deixar clar i només quedava esperar al moment del xiulet inicial per fer una bona competició.
El diumenge, després d'un bon descans nocturn, un bon esmorzar va precedir un descans i la preparació amb temps del material pel triatló.
Ja preparats per competir vàrem definir els últims detalls de la competició i vàrem recordar els aspectes més importants de la mateixa.
La natació va ser molt cómode, ja que qui marcava el ritme va ser en Leon, jo em vaig limitar a anar als seus peus i intentar desgastar-me el mínim possible.
La sortida de l'aigua la vaig fer en última posició, fet que va fer que a la transició estiguès una mica enderrerit i agafés la bici una darrera dels companys de club.
Tot i això, la cordinació va ser òptima als primers metres ja estàvem fent relleus i amb una velocitat que ens va permetre fer caça de l'equip que teniem davant en el segment de bici, bona senyal.
La bici, un circuit de 4 km amb vent i amb una pujada a mig trajecte va fer que en algun moment jo i Dídac anèssim una mica justos, fet que va fer que en dos moments hagèssim de parrar una mica el ritme per seguir en bloc. Tot i això, el conjunt de la bici va ser de valoració positiva, ja que ens vàrem mantenir junts i cordinats en quasi la totalitat del segment de bici.
En deixar la bici, ja havia passat un mal moment de la competició, ja que vaig patir força en alguns moments sobre les rodes i a roda dels companys de club.
Passada la transició, en Dídac, que ja a mig segment de bici es va posar a darrera del grup per no poder fer relleus, es va quedar, i per tant, l'equip es quedava amb en Xavier, l'Andrés, en Leon i jo.
La cursa a peu, pel que fa a les meves sensacions van ser bones, ja que tot i entrenar només trotes desde Zuric les cames van respondre amb velocitat al llarg dels 5 kms del segment a peu.
Contra les previsions, jo no vaig marcar el ritme ja que en Leon, tot i ser més ràpid que jo no es va acabar de trobar bé, per tant la meva tasca es va definir en animar a l'equip segon a segon per no baixar el ritme de cursa a peu, ja que en una competició com aquesta les posicions capdavanteres es defineixen per pocs segons.
A l'arribada la posició provisional va ser la de 2ns, però la posició final després de l'arribada dels 5 equips que van sortir després de nosaltres, per posició de la copa del rei de l'any passat, va ser la de 5ns.
La valoració va ser positiva tenint en compte que els equips que ens varen superar i els components d'aquests sumen unes quantes Olimpíades, Campionats del Món, d'Europa i d'Espanya de triatló, tant en distància Olímpica, Llarga distància, Cros i d'altres.
QUIN GOIG!!!

divendres, 13 d’agost del 2010

Copa del Rei (A Coruña)

Quan pugui fer algun comentari amb cara i ulls ja m'hi posaré.

Zuric, sense temps

Durant aquests dies en que ja he finalitzat les vacances no tinc temps ni per escriure.
Aprofitaré ara que tinc una estona, robant el temps, per fer una petita crònica de Zuric (que ja toca!).
El viatge a Zuric, com tots aquests viatges en els que un té diferents objectius, competir i fer vacances, sempre són esperats per varies raons que no nomenaré ja que no cal.
Anem al gra. En el tema entrenaments precompetició, per causes meteorològiques i logístiques van ser els justos, però correctes, ja que el divendres vaig córrer una hora suau, vaig nedar 15' més suaus i el dissabte vaig fer 30' de trote encara més suaus, més que res per posteriorment fer uns bons estiraments.
En el tema descans i menjar, vaig fer bondat i tot va anar aproximadament com m'havia proposat.
Per tant, tot era a punt pel dia de la competició i els ànims estaven en un nivell molt alt, ja que sabia que seria una competició especial, en un lloc especial i en companyia de la gent més especial que tinc al meu voltant.
El diumenge, el gran dia, l'hora de llevar-se va ser força raonable, l'esmorzar dins de la normalitat i els detalls que envolten els previs de la competició eren favorables.
Un cop envoltats de l'esperit d'un Ironman tot era un goig de felicitat i de ganes de passar's-ho d'allò més bé. Els amics, col.legues i sobretot la familia fan que aquests moments siguin molt especials.
En el moment de la sortida tot era un cúmul de pensaments que m'aportaven relaxació. Aquesta relaxació només la tens en competicions com aquestes, en les que amb l'únic que t'has de fixar és en fluïr al llarg d'unes quantes hores i gaudir de les bones i no tan bones sensacions i experiències que t'acompanyen i t'han acompanyat al llarg de les innombrables hores d'entrenament.
La natació, dos voltes, va ser molt cómode, en especial la segona volta que vaig poder fer una bona amistat amb l'aigua del llac, ja que seguint els peus d'un competidor vàrem assolir una velocitat de creuer cómoda i ràpida. Això si, el fet de sortir i veure que estàs força davant als inicis i al llarg de tot el recorregut de la natació et fa sentir i tenir sensacions de satisfacció.
Un cop a la transició, veure que tot els boxes estan plens de bicis et dóna un punt de motivació. Motivació que creix quan t'engresquen i t'animen aquells qui t'acompanyen.
La bici, com sempre, va ser cómode, mantenint posicions i mantenint un ritme interessant, tant en el pla com en les pujades. Les sensacions van ser molt bones fins al km 130 aproximadament, a partir de llavors les sensacions van començar a no ser-ho tan.
El ritme va baixar i les cames ja van començar a queixar-se una mica.
Anímicament vaig quedar una mica tocat, però el fet d'anar passant kms i veure que perdia menys del que em podia imaginar em va fer recuperar els ànims.
El pitjor moment de la bici però, va ser tot just començar per segona vegada el mur, al km 170, ja que tal i com m'havia passat al Challenge el quàdriceps esquerra va començar a enrampar-se. Tot i això, el canvi de posició i el fet d'estar a pocs minuts del final de la bici va fer que em recuperès fins arribar a la transició per córrer amb força física i psicològica.
La transició de la bici va ser molt especial, com tota T2 d'un Ironman i els ànims de la gent i dels familiars ho van fer realment màgic.
L'inici del córrer no va ser traumàtic, fet que va fer que els primers 10 km sortíisin a 43'50" (amb parada tècnica per buidar), el ritme és el que tenia previs seguir tota la marató, i així es presumia al llarg de la primera meitat del recorregut ja que el segon quart de la cursa (10,5 km) el vaig fer en 47 minuts i pico.
Les sensacions eren bones i no tenia problemes per anar "lleuger" i fresc.
A partir de llavors però, als volts del km 25 les forces van començar a reduïr-se fent que les sensacions no fòssin tan bones.
El gran error que vaig fer al llarg del segon i tercer segment d'aquest Ironman va ser no ingerir suficients gels, fet que va traduïr-se en una baixada de xispa del km 25 al 40 aproximadament.
Al final una bona ingesta de gel juntament amb l'eufòria del final de cursa va fer que els últims kms fòssin d'allò mes increïbles.
Aquest error va fer que fes la marató en 3 h 15' quan per preparació i per forma física l'haguès pogut realitzar en 3 h - 3 h 05'.
Aquest detall fa que tot i realitzar una bona competició em quedès el regust de no poder arribar a la marca final que haguès pogut assolir.
Aquest Ironman però, ha estat una experiència que sempre recordaré amb molt bon regust. Els motius , infinits.

dimecres, 4 d’agost del 2010

primeres imatges

Doncs si, unes primeres imatges de Zuric, no és un gran reportatge, però el tems que hi puc dedicar no permet fer més del que hi ha.
Això si, de mica en mica aniré afegint més comentaris i més imatges.
Aquesta foto està presa després de desempallegar-me d'uns 500 g de líquid al principi del córrer.
Quin descans.
La segona transició és sense cap mena de dubte un pas important i una satisfacció fer-la, ja que indica que "només" queda una marató per davant.
El sector de bici va ser divertit, però la podríem dividir en dos parts. La primera de 130 km amb un ritme elevat i mantenint una posició interessant i la segona de 50 km en que les forces començaven a fer una mica la guitza.
Després de la natació molt còmode era l'hora de donar el "callo" sobre la fletxa.
Els moments de preparatius, en aquest cas, van ser d'allò més relaxats.