dilluns, 14 de juliol de 2008

desbocats (part principal)

Bé, com ja he comentat, la sortida del dissabte que en principi era cómoda, ha estat d'allò més animada i apretant com poques vegades.
L'inici ja ha estat fort, i com que no savem estar tranquils, hem tingut un ritme elevat només tocar la N-II. En Jaume ha començat a llençar la sortida de 110 kms. Després, com que ja toca apretar una mica i donar una mica la cara, m'he decidit a posar-me al cap i a mantenir un bon ritme. Així ho he fet tres vegades, per diferents raons, una de les quals (la més important) és que de mica en mica m'aniré exigint més a cada sortida en bici per assolir la forma adeqüada.
Les sensacions no han estat el tot dolentes, però això si, lluny del que busco a final del més d'agost, quan començaré a pensar en la competició. Un cop arribats a Sant Pol, amb en Lluis una mica desesperat per les animalades que haviem fet en Jaume i jo fins el moment, hem començat a pensar en la pujada de Sant Iscle de Vallalta; com que no ens veiem en cor de pujar i en Lluis no l'ha fet encara, hem pujat un km aproximadament, però que en Lluis no pateixi, que ja la farem tota més d'una vegada.
Després de la pujada hem anat cap a Sant Andreu de Llavaneres, com vaig fer la setmana passada, he agafat el meu ritme, mentre en Jaume anava i tornava com volia. En Lluis també al seu ritme. En arribar al descans ha arribat, també, en Carlos, que ha decidit fer la pujada completa per separat.
Finalment, la tornada per la N-II, d'allò més divertida, fent canvis de ritme i posant a prova les cames i la flexió del quadre de la bici, intentant agafar velocitats poc habituals en bici.