dimarts, 17 d’abril del 2012

dijous, 12 d’abril del 2012

cursa de fons de Canovelles


Aquest dilluns va sortir un bon entrenaments. La cursa de Canovelles va ser una bona excusa per fer l'entrenament de córrer del dia.

Una vegada més el fet d'encarar les curses des d'un punt de vista festiu i lúdic, en contraposició a la competició, va donar els seus fruits. En primer lloc per poder gaudir de la matinal i segon per poder fer una activitat en companyia, tant de la família com de les amistats.
La cursa va començar de forma molt tranquil·la ja que era conscient que la part central era la complicada, per mi és clar. Complicada per la orografia i el terreny que es trepitjava, camins amb certs desnivells que trenquen el ritme i als que no estic acostumat en els meus entrenaments que acostumen a ser arran de platja. Els primers parcials van sortir, com acostuma a passar més ràpids del que hom s'imagina per les sensacions que té. La part intermitja tot i no ser el meu territori va ser divertida, i les sensacions, per la precaució inicial no van ser del tot dolentes. Però si he d'escollir un tram, el final, en pla, i amb les energies reservades va ser el millor. Amb referència de participants que em van precedir durant els kms irregulars vaig poder marcar un bon ritme d'escapada, juntament amb un altre corredor i així fins al final a un ritme interessant (3'30") els últims 5 kms. Al final una bona marca i un entrenament ideal per un dilluns festiu, no per a tothom.

divendres, 6 d’abril del 2012

això és cultura

Si si, això és cultura, cultura de transmissió familiar.

dimarts, 3 d’abril del 2012

marató

La marató de Barcelona, tot i portar unes quantes setmanes d'entrenaments i planificació poc ortodoxos, va sortir d'allò més bé. El principi d'entrenament de la varietat, en aquest cas ha estat la causa de l' "èxit" assolit. Suposo que els altres principis també hi han tingut part de culpa, però sense dubte, la varietat ha estat el que ha marcat les setmanes prèvies de la marató.
Setmanes de competició, mitja de Granollers, duatló del Prat, mitja de Barcelona, triatló LLD de València, mitja de Cambrils i Brevet 200 han estat els pilars del bon resultat i de les sensacions que em porten a poder afirmar que la d'aquest any ha estat una de les millors maratons de Barcelona que recordo, sempre tenint en compte tots els factors que s'hi poden implicar.
Els dies previs a la marató les sensacions no eren d'eufòria, però a nivell de rendiment em recolzava amb les competicions realitzades i a la no preparació específica de la cita de Barcelona. Sense cap tipus d'estrès i amb la única intenció de poder fer tota la marató gaudint e la festa atlètica vaig proposar-me poder absorbir tot el conjunt d'emocions que sorgeixen i que afloren en un esdeveniment com aquest per un atleta i esportista com jo.
Al principi i ja fet l'escalfament, si es pot dir que vaig escalfar; al calaix, ja vaig poder contactar amb els de sempre, per comentar la jugada i per intercanviar les últimes sensacions i els últims propòsits de marca.
Després del tret de sortida i de la revista de tot l'esforç fet per poder estar en aquell punt i en aquell moment, hom se n'adona que el moment és emocionant, com sempre, però especial com mai.
Aquests moments emocionants duren tota la cursa, amb alts i baixos, però que t'empenyen a seguir endavant i a introduir-te en un mon on l'escala de valors és diferent a la que estem acostumats.