dijous, 24 de setembre del 2009

Cap de setmana a Cangas de Morrazo

Un cap de setmana, el del 19 i 20 de setembre d'aquells que no tens temps d'avorrir-te ni d'estar una estona relaxat per poder gaudir del pas del temps sense haver de pensar en res.
El cap de setmana va començar el divendres per la tarda quan vaig anar a buscar la maleta portabicis per l'avió a Esportíssim, tot seguit a casa a desmuntar la bici i a deixar tot llest per l'endemà.
El dissabte, comença la bogeria. Em llevo a les 4:45 faig el cafè amb llet de cada matí (mal fet, per que vaig trigar molt a poder menjar), anem cap a l'aeroport, l'Ana m'hi porta, arribant a les 5:45, hora de quedada. Facturem les bicis i cap a Vigo, amb retard, que no era la millor notícia, ja que el temps jugava a la contra.
Un cop a Vigo, arribats a l'aeroport, agafades les furgos i a l'hotel, a les 11:45 toca fer un mos. Un gran menú precompetitiu: Entrepà de truita de patates (per sort el vaig demanar gran). Tot seguit a muntar i a posar a punt la bici i els estris de batalla.
Per fi! 30' de relax, que aprofito per estirar-me al llit i posar les cames a munt per intentar relaxar-les del viatge en avió i de les hores d'estar inactives.
A les 13:15 cap a Cangas arribant a les 14:00. És una bona hora si no fos per que jo començava a les 15:00, havia de recollir dorsal, posar-me tot al seu lloc, entrar a boxes (20' de cua), fer les últimes descàrregues i posar-me el tratge de neoprè i calentar, que al final va consistir en fer uns quants moviments i estiraments de braços a "cámara de llamada" ja que no vaig tenir temps de posar-me a l'aigua.
Tot seguit després de saludar a rivals d'altres anys i fer una mica de conya, a tope!!!
Un cop acabada la competició, content pel resultat va ser moment de gaudir del realitzat.
Descansar, assistir a la reunió de la competició èlit, parlar amb la gent i a pujar al podi!!!
Un dels millors moments, a part de la competició, va ser gaudir de la companyia del meu club de fans (mon pare i ma mare), que sempre estan al meu costat en tota competició.
Després de recollir medalla, cp a l'hotel de Vigo amb la furgo i a sopar sense miraments.
L'endemà la jornada va començar ben aviat ja que a les 7:45 vaig aixecar-me per acompanyar amb en Carles amb le dues furgonetes a les nois que competien a l'èlit. Després cap a Vigo una altra vegada per esmorzar amb calma a l'hotel, fer les maletes i realitzar l'últim viatge cap a Cangas amb la gent que competien a les 12:00.
Després de gaudir de la competició èlit i de fer una mica de suport logístic a la gent del club va arribar el gran moment del dinar, això si, una mica tard, a les 16:00 aprox. En aquest moment vàrem gaudir de l'abundant i bona cuina gallega.
Tot seguit cap a l'aeroport de Vigo per tornar cap a casa. Després de 2 hores donant voltes per l'aeroport l'avió va sortir puntual 21:20, per tant a les 22:55 arribàvem a Barcelona on m'esperava l'Ana, per tornar cap a casa.
Finalment a casa vaig desmuntar les maletes, vàrem sopar, vaig deixar tot al seu lloc i a dormir!!! El cap de setmana finalment va acabar a les 00:45 del dilluns. Uf!!! quin descans.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Banyoles

Després de setmanes sense competir i un any just sense fer un triatló olímpic va arribar l'hora de fer-ne un.
Banyoles és un d'aquells llocs que sempre és agradable visitar. La visita va consistir en anar ben aviat i fer un reconeixement del circuit ciclista (sense necessitat de reconèixe'l, ja que l'he fet infinitat de vegades) per fer un petit cúmul de kms. Així que eren les 11 del matí i ja estava pedalejant per terres del Pla de l'Estany. Després, lògicament vaig dinar i descansar una mica pel tri.
Val a dir que el dia acompanyava i els fenòmens externs eren favorables.
Amb els preparatius en marxa les sensacions eren normals, ni bones ni dolentes. Un cop fet el calentament a l'aigua, ben bé 20', va ser el moment del toc de sortida que com sempre, amb l'ajuda dels jutges va ser una mica caòtica.
Un cop en marxa, una mica al marge de tothom per poder tenir un inici de cursa cómode va ser el moment de intentar acoplar-se al conjunt de nadadors, fet que va fer-me adonar que passats 500 metres estava avançant gent amb molta facilitat, senyal que la sortida la vaig fer lenta.
Durant la resta de recorregut a l'aigua, vaig seguir avançant posicions amb certa facilitat, passada la boia de gir, seguia avançant posicions en busca del que em semblava un petit grup que anava uns metres per davant meu.
Al final vaig sortir de l'aigua el 20è. No està malament, però tenint en comte que no vaig parar d'avançar gent durnt tos els 1500m està malament.
Ja sobre la bici, el mateix de sempre, a uns 20-2 metres per davant la roda bona, en Richard Calle, ue evidentment no va ser possible agafar-la, tot i que erem un petit grup de 6-8 (no gaire organitzats al principi.
Els 40 kms de bici van ser força cómodes, però amb alts i baixos en el tema dels relleus fet que va fer que al final ens agafès un petit grup.


La transició va servir per adonar-me que anava prou bé i que la posició final no estaria malament. A la primera de les dues voltes les sensacions van ser bones, cames fresques, cor regular i forçes al punt, però a la segona volta, tot va anar defallint fins al punt d'anar ven frenat, en especial per la manca de forces. En definitiva, que al rimer pas anava 11è i a meta vaig finalitzar 16è. No cal dir res més.


Com a nota positiva, la contribució, petita però suficient, de la meva cursa per poder fer primers classificats en equips.





L'endemà diumenge vaig quedar per fer una sortida de 120 kms amb en Lluis que va anar millor del que m'esperava.
El dilluns però, despres d'un rodatge de 60' vaig tenir molèsties per sota del vast intern del quàdriceps de la cama esquerra que m'ha obligat a descansar uns dies, tot i que el dimarts vaig tantejar-lo fent 2 hores de bici molt suaus.
I aquest dissabte Camp. Esp. de Triatló en Grupe d'Edat. No se pas com anirà, això si, jo amb mentalitat de gaudir-la i sense cap tipus d'ambició (de moment).

dijous, 3 de setembre del 2009

tot són dubtes

Anem curts d'entrenament i les sensacions no són les més òptimes. Si que en certs moments tinc la sensació d'estar pel bon camí, però (com acostuma a passar) falta entrenament. No és una sensació, és una realitat, en especial pel que fa al córrer.
La natació la porto bé pel que fa al quilometratge, però pel que fa als ritmes, fatal! Comparant amb temporades anteriors sembla que tingui pedres en comptes de mans.
Amb la bici, sense treballar ritmes, les distàncies ja les controlo suficient per no emportar-me sorpreses.
Aquesta setmana toca l'Olímpic de Banyoles, dos setmanes més tard el Campionat d'Espanya deTriatló de Grups d'Edat i dues setmanes més enllà el debut a la distància Ironman. Buf! Que justos que anem!
Potser també faré el B de Banyoles, en Lluis m'ho ha comentat i la resposta ha estat que no, però... ja se sap, no estaria malament fer-lo, sempre i quant és fagi amb mlta calma.