dilluns, 27 de juliol del 2009

Triatló Sprint de la Vila (Barcelona, de tota la vida)

Un cap de setmana més, tot i no treballar ha tocat matinar d'allò més.
El despertador ha sonat a les 5 i mitja del matí, primer per esmorzar, després per preparar tot l'arsenal competitiu i finalment per dirigir-me amb el propis mitjans (bici) cap a la cursa.
Un cop al lloc, entrada a boxes, preparació i col.locació del estris per realitzar les operacions (transicions) de forma automàtica.
Després de deixar la bossa a l'equip de seguiment i al suport logístic (mons pares) vaig a anar a calentar ben bé uns 15' a l'aigua, sense tenir ni bones sensacions ni dolentes.
Els nervis no estaven presents com de costum, senyal de que no m'havia posat pressió pel resultat, ja que no era un objectiu competitiu, sino d'entrenament, ja que el dia anterior, dissabte, vaig fer un entrenament de 127 kms en bici i un de natació de 3000 metres.
Competint, en el segment de natació, les sensacions van se bones, però un xic apagades, ja que no vaig rendir al màxim nivell ni muscularment ni cardiovascularment, ja que em vaig quedar amb la sensació d'haver anat a ritme, no a tope (com hauria d'haver estat).
A la bici, els relleus eren constants, sempre entre els mateixos, com acostuma a passar, al mateix temps que intentava organitzar el grup per no ser engollits per darrera. Finalment vàrem conseguir mantenir el grup, perdent temps respecte al grup davanter, però guanyant una mica respecte al grup perseguidor.
La cursa a peu més ràpid del que em pensava, tot i que es podria anar més ràpid.
Resumint: Bon entrenament de ritmes.

dilluns, 20 de juliol del 2009

Altriman (Half)

Una competició més a la butxaca. No una competció més, sino tot un triatló (1,9-90-21) en un paratge idíl.lic i amb un temps que en el nostre cas (a diferència dels que van competir el dissabte) va ser d'allò més favorable.
La competició va començar en una aigua freda, però qu amb neopré estava dallò més bé.
Els 1900 metres que marcava el recorregut el vaig gaudir com poques vegades, ja que ja de bon inici vaig situar-me a les posicions capdavanteres, essent conscient, i motivant-me per aquest fet. Al final vaig sortir en una 4a. posició que em savia a triomf.
La bici, en un circuit que vàrem reconèixer (amb cotxe) el dia anterior amb en Lluis, va estar marcada per una primera volta pletòrica i assolint la 3a posició i una segona volta on el cansament ja va començar a fer ate de presència i on vaig perdre 4 posicions, vaixant a córrer en 7è. A l'últim tram de bici vaig notar com les cames es tensionàven en excès fins al punt que estàven en el llindar d'una temuda "rampa", però amb una petit canvi de postura i un relaxament al tros final vaig evitar-ho.
El córrer, sense cap mena de dubte, fent evident la manca de kms i l'excès d'esforç de la bici. Quan vaig posar-me a córrer, ja de bon principi vaig veure que l'únic objectiu desde llavors seria acabar la cursa, sense parar de córrer (excepte als avituallaments).
Després d'uns moments de crisi total, en inicar la segona volta, al final vaig seguir el que em deia el cor, que no parés i que tenia ganes de seguir treballant per arribar a meta. Les cames, en canvi, eren les que no em permetien anar més ràpid.
Al final després de 4 hores 49 minuts assolint la 13a. posició la competició i el patiment el vaig veure d'una altra manera.




dimarts, 7 de juliol del 2009

24horesciclistesdeMontjuïc

Tal i com ens esperàvem, va ser tot un repte físic i psicològic que no hagués estat possible si no fos per l'ajuda i recolzament logístic de tota la família, per tant, primer de tot, agraïr a totes les persones que es puguin sentir identificades amb aquesta primera frase.
Les 19 hores en punt, ja portem unes hores fent preparatius, i s'inicia la peripècia de les 24 hores.
L'inici va ser emocionant i el nerviosisme, com a mínim pert part meva, no era gaire present ja que es tractava de viure un nou repte i una nova experiència sense cap tipus de factor competitiu, això últim no del tot cert.
Va començar en Lluis fent una hora, després jo, després una altra vegada en Lluis, i tot seguit encarava les 4 hores seguides que haviem preestablert. Van ser força profitoses ja que vaig mantenir un ritme alt al llarg de les 4 hores, això si tenint algun moment de crisi en especial als volts de les dues hores que es van esfumar ben entrades les 3 hores.
Un cop vaig finalitzar les meves 4 hores era el torn de les 4 hores d'en Lluis, fet que es traduia a 4 hores de descans, previ mini 2n. sopar.
Vaig descansar força, i gràies a aquest fet vaig poder fer les dues hores següents amb força "soltura".
A partir de llavors els relleus es succeïen cada hora i finalment cada 50' patint en especial la calor sense acusar en gran mesura la fatiga muscula.
Finalment les 24 hores van finalitzar i el nou repte el vàrem superar amb escreix i gaudint de tot el moviment de l'esdeveniment.
La 4 a. posició a la categoria, la 32 a. de la general i els 651 kms realitzats van ser d'allò més gratificants.
Subscriure's a: Missatges (Atom)