dissabte, 29 de maig del 2010

entrenar per després competir ? Si !

De bon matí ja hem iniciat un bon entrenament de bici, juntament amb en Lluísí. Una sortida còmode i fàcil, però llarga.
En Lluís s'ha quedat a Sant Celoni i jo he seguit fins al punt d'origen, fent alguna volteta més per no baixar de les 5 hores totals sobre la bici.
Al final entre unes coses i altres han sortit 5 horetes i 10 minutets, fent 150 kms molt còmodes i amb la sensació, un cop finalitzat l'entrenament d'estar sencer.
Aquesta tarda toca una mica de piscina i relax al gim.
Buf, com si m'hi dediqués professionalment. No és el cas, evidentment, però de ben segur que el premi i satisfacció que en trec és més alt que no pas el que es pugui treure a nivell econòmic.
Demà, com la setmana passada toca competir, més que res per prendre'm-ho com a entrenament exigent, ja que entre setmana, pel que fa als ritmes, no m'exprimeixo gaire.
Mataró, a diferència de Lloret, és un triatló amb una notòria participació, ja sigui de triatletes federats com de no federats, per tant, les posicions que hi assoliré no seran ni de bon tros semblants a les del diumenge anterior.
Una cosa si que serà igual, la competició passa a segon terme per deixar pas a la diversió i a la satisfacció de poder compartir moments d'intensitat emocional.
Apa doncs, aquest diumenge, a gaudir de l'esport, sobre tot amb tothom qui sempre t'acompanya ja sigui presencialment o moralment.

dimecres, 26 de maig del 2010

més

Més és el que em ve al cap quan penso en que puc dir amb unes línies, que puguin sintetitzar el que estic fent i com em sento referent al tema entrenaments i competició.
Ara, pensant en el que m'espera a finals de Juliol (Zurich) no queda altra opció que anar entrenant i entrenant, al mateix temps que aprofitar les competicions de cap de setmana per fer l'entrenament de calitat dels microcicles.
Així doncs, en resum, puc dir que setmana a setmana vaig acumulant kms, en especial de bici i baig afinant-me per encarar bé, i sobre tot gaudir al màxim, tot allò que realitzo a nivell competitiu.
Així doncs, a entrenar.
Ara a córrer i tot seguit una mica de natació.

dilluns, 24 de maig del 2010

triatló Lloret de Mar

La participació en el I Triatló Lloret de Mar va ser tot un encert.
Un encert per vàries raons. En primer lloc per la participació d'una quantitat de gent que permetia córrer sense angoixes, en segon lloc per les condicions meteorològiques que es van donar cita, en tercer lloc pel marc on s'envoltava la cursa, en quart lloc pel suport dels de sempre, en cinquè lloc pel circuit de bici, totalment diferent al que estem acostumats, en sisè lloc per que tot es va desenvolupar amb normalitat, en setè lloc per que no va ser una cursa agònica i en tot moment vaig gaudir de la cursa, en vuitè lloc per que vaig quedar en una bona posició, etc.
Tot això, és clar, sense seguir un ordre, ja que tot anava a una.
Recordeu: "molts afluents cap a un únic riu".
Doncs si, el dia va iniciar-se sense haver-se fet de dia, un esmorzar i cap al lloc.
L'aigua de Lloret estava ben plana i neta, el vent no existia i el sol brillava de forma moderada.
El calentament, com sempre, amb uns quants metres d'aigua, i tot seguit cap a la sortida.
Un cop donat el tret de sortida, el grup es va estirar i les referències dels primers estaven a la vista (bona senyal). Al gir de la primera boia, encara tenia el grup capdavanter a la vista igual que al gir de la segona, on vaig començar a trobar-me millor i amb més força, fet que va fer que recuperés algun segon.
Passada la transició i ja sobre la bici, vaig encarar la primera pujada amb força per començar a donar caça als de davant, i tal i com havia previst, juntament amb l'Iván Muñoz vàrem anar arreplegant els primers de l'aigua fins a la segona volta en bici. A partir de llavors vàrem anar deixant-los despenjats fins fer les dues últimes voltes, que les férem sols a un ritme interessant.
El circuit sinuós i amb molta varietat de desnivells va propiciar que per darrera els grups no ens poguèssin donar a la caça.
Passada la 2a. transició la cursa era qüestió de dos, ja que el "perill" estava massa lluny, un minut per darrera nostre (J.L.Cano).
Totes tres voltes van ser semblant, ja que de bon principi l'Iván va treure'm uns segons que es van mantenir, més o menys, durant tot el recorregut.
Finalment, vaig assolir una segona posició que vaig gaudir d'allò més durant el transcurs de tota la jornada d'ahir.
Un fet interessant és que tot i fer 115 km en bici el dissabte, una sessió de gim i 3200 m de natació, les sensacions durant la cursa van ser bones i de certa "frescura" física.

divendres, 21 de maig del 2010

i no volia ... triatló de Lloret de Mar

Ahir a última hora i "sense voler" vaig prendre la decisió de fer un entrenament de calitat el diumenge al matí, és a dir, em vaig inscriure al triatló de Lloret de Mar.
A l'inici de la setmana la intenció era fer una cicloturista amb en Lluis i/o en Jaume al Montseny, després es va transformar en descansar i finalment la decisió ha estat participar en un triatló nou que anirà bé per fer un entrenament exigent i diferent.
Val a dir que serà un entrenament, no pel fet de fer-lo sense competir-lo, sinó pel fet que aniré cansat dels entrenament que realitzaré demà, una bona sortida en bici i un bon entrenament d'aigua.
Una cosa és certa, esperem que les molèsties del genoll que a l'últim entrenament del dimecres de córrer em van respectar, no es transformin en quelcom més que el que son, unes molèsties.

dimecres, 19 de maig del 2010

cursa del dimoni (Badalona)

El diumenge passat vaig fer la que s'anomena cursa del dimoni inclosa al programa de les festes de Maig de Badalona.
10 kms populars i per carrers coneguts i prop de casa, cosa que va fer que l'escalfament i el trote suau de després de la cursa el fes sortint i arribant a casa. Que bé!
La cursa en si va ser diferent i per tant ja va ser divertida ja que és molt popular. Aquest fet va ser la causa de que a la classificació final estigués ben amunt, tant com el 5è e la general i el 2n de la categoria.
Els kms no estaven marcats i la distància no l'asseguraven exacta, per tant el temps de 36'08" és orientatiu.
El que no és orientatiu però, és que les sensacions van ser bones, no pel fet d'anar fresc de cames sinó pel fet de sentir-me amb força en tot moment, més tenint en compte els entrenaments de dissabte.
Aquesta setmana però, he començat amb "mal peu", resultat de no se que, m'han sortit unes molèsties al genoll que no se pas com evolucionaran. Ja veurem.

dissabte, 15 de maig del 2010

setmana intensa

Després de Remences i sense temps per recuperar-me aquesta setmana he realitzat la totalitat dels entrenaments de forma satisfactòria.
He anat fent els entrenaments estipulats i els volums marcats sense problemes, això si, arrossegant una mica de cansament.
Aquest cap de setmana serà per al córrer ja que el diumenge tinc apuntat a l'agenda fer la cursa de les Festes de Maig de Badalona.
M'hagués agradat estar a un altre lloc com a participant (half-challenge) però entre unes coses i altres no vaig poder inscriure'm ni tampoc estava al 100 % físicament en el moment determinant.
Aquest matí tota la gent que m'anava creuant per la N-II em feien venir ganes de participar-hi, però evidentment no serà així.
L'entrenament d'avui ha estat la sortida llarga en bici de la setmana 159 km. Les sensacions no han estat òptimes, ja que les cames les tinc carregades de tota la setmana, però tampoc han estat dolentes ja que en tot moment a nivell cardiovascular anava fresc.

dimecres, 12 de maig del 2010

remences (llarga)

El diumenge passat va ser un d'aquells dies en que compleixes una d'aquelles coses que fa temps que et passa pel cap però que entre unes coses i altres mai pots dur-les a terme, la realització d'una marxa cicloturista.
La marxa, no la podia haver escollit millor, ja que Remences, sembla ser una de les millors marxes de les que es fan per les nostres terres.
Juntament amb en Siquem, en Josep i la Mercè vàrem marxa cap a l'inici de la cursa per fer nit i poder estar més descansats l'endemà.
El mateix dia de la marxa, tot i no ser una competició, els nervis estaven a "flor de pell", ja que ra la primera marxa cicloturista que feia i les preguntes sense resposta eren abundants.
La col.locació no va ser dolenta però tot i això un cop donat el tret de sortida vàrem trigar una bona estona en sortir. Un cop en marxa, la velocitat ja va ser de bon inici molt ràpida fet que va fer que de mica en mica o de molt en molt anèssim avançant a un munt de gent fina al punt que en algun moment dels primers kms vàrem poder visualitzar el cap de la marxa.
Llavors va començar el primer port, sense problemes i cadascú al seu ritme. Al segon port la pluja ja feia estona que ens havia deixat molls, freds i enfangat, però ... la marxa començava de debò a partir de la pujada a Bracons.
Un port no molt llarg però amb un desnivell alt i continu. Per sorpresa meva en aquest punt anava pujant força bé mentre de ica en mica anava atrapant a gent que anava més lenta que jo.
Un cop a dalt, em van omplir l'ampolla d'aigua, vaig agafar un grapat d'avellanes i de cap a la baixada, on sense voler vaig enganxar-me a un grupet que a baix de tot, es va fondre amb una altre grup.
El pla per Osona va ser còmode ja que el grup era nombrós, però no va durar gaire, ja que la pujada a Cantonigrós va ser molt exigent per a les meves possibilitats.
Vaig anar fen la goma del grup d'uns 20 ciclistes ben bé fina a l'últim km de pujada fins que les cames van di prou.
Llavors va tocar resignar-se i anar al ritme que podia fins a la baixada on vaig enganxar-me a 4 que venien per darrera.
Va ser llavors quan després de fer la última pujada vaig saber que havia fet una bona marxa ja que els comentaris entre el grupet eren de satisfacció.
Finalment el temps a l'arribada va ser de 5 horetes i 30 minutets.

diumenge, 9 de maig del 2010

una setmana després

Passada ja una setmana (com passa el temps!). El triatló de Porto Colom ja queda enrere, però sempre agrada recordar allò que més o menys ha sortit bé.
Bé, per dir-ho d'alguna manera ja que les conseqüències de la caiguda m'han obligat a fer una setmana sobre la marxa pel que fa als entrenaments (entrenant poc) que he aprofitat per descansar per encarar una fase final fins a Zurich amb energies i amb molta motivació.
La cursa en si ja la vaig encarar una mica tocat per una caiguda en moto (ja em val!), però tot i tenir pensaments negatius en certs moment referent a la possibilita de classificar-me o no a elit, conscient de que no m'aportarien res de bo, els vaig modificar i vaig pensar que a nivell de forma física estava prou bé i que per tant un cop a la cursa i amb el respectiu "calenton" de la competició les coses de mica en mica anirien millorant.
Així dons, l'aigua va anar tal i com havia d'anar, sense anar agònic però sense poder anar més ràpid es va acabar aviat. Tot seguit durant la transició em vaig motivar una mica ja que tenia un grup de gent coneguda ben a prop i que de ben segur farien que la bici sortís sola.
A la carretera després d'apretar als primers kms per enxampar el esmentats, el grup no acabava de funcionar.
Les sensacions eren bones i les pujades no implicaven molt desgast físic, però ... a mitja segona pujada, una petita badada i cap al "guadarrail". En definitiva que en un tres i no res ja em trobava assegut a la carretera amb un cop a les costelles, una rascada al costat i a la cuixa, una rascada al braç i la bici amb el seient torçat i la maneta esquerra ben torta.
El primer que em va passar pel cap va ser "Òstia" jeje, després que no tingués mal de veritat, després veure la bici, amb els desperfectes, que eren solucionables, després que el grup marxava, després que podia continuar, i així va ser.
Un cop sobre la bici el grup que ens perseguia quan anava la grup abans de la caiguda el tenia ben a prop i per tant vaig esperar-lo per que un cop en ell començar a motivar a la gent per poder atrapar els de davant.
En aquells moments la fatiga va desaparèixer i el principal era engrescar a la gent per organitzar una bona persecució per atrapar al grup. Ho vàrem assolir per pels, ja a la transició, però l'esforç va valdre la pena.
Un cop a la cursa a peu, dolorit del costat per la caiguda l'objectiu era agafar un bon ritme i intentar fer alguna cosa interessant un cop controlada la posició en que en trobava, que va se a partir del km 5 on ma mare em va dir que anava el 30.
Tenia confiança en avançar posicions ja que no vaig exprimir-me en els primers km, així que sabia que km a km els de davant (ja ho veia) anirien caient. Així va ser i amb un temps de cursa a peu de 36'13" puc estar més que content.
Finalment la posició 22 va ser la buscada, per tant vàrem assolir el que buscàvem, la classificació al Campionat d'Espanya Elit.

dissabte, 1 de maig del 2010

objectiu assolit

Tot i tenir una caiguda amb la bici, l'objectiu s'ha assolit.
En un triatlo en que les condicions inicials (fisiques) no eren les òptimes per circumstàncies motoristiques, el final ha resultat ser l'esperat. Això si, amb alguna rascada de record producte de la caiguda i de la presencia de "guardarrails" que tot i semblar perillosos, en aquest cas han estat a favor del qui ha caigut, jo, amortiguant una possible arrossegada per terra amb mes inèrcia.
En definitiva, que la posicio desitjada sub 25 s'ha assolit i he acabat amb una meritòria (modèstia a part) 20a. posicio oficiosa.
La crònica mes detallada la fare desde casa, que a l'hotel la conexio a internet va molt cara.
Apa deu.