En aquest missatge intentaré fer una descripció de les jornades anteriors i la jornada matinal del diumenge de la marató, que com la majoria de participants es va iniciar ben aviat.
Els dies anteriors a la marató els entrenaments eren més que res per tenir el cos activat davant del repte important del diumenge. El divendres previ, vaig realitzar un rodatge de 40' molt cómodes i unes rectes de tècnica, per acabar al gim fent una bona sessió d'estiraments. Tot seguit unes piscines per relaxar. El dissabte vaig fer el mateix, però amb només 20' de trote. La natació va consisitir en fer 1000 cómodes.
A nivell d'àpats, la dieta es va centrar en l'ingesta de pastes i arrossos, en la mida justa per no saturar, sense deixar de menjar proteines ni verdures amb unes bones sopes per hidratar-se al màxim sense adonar-se'n. Tot això procurant seguir una regularitat horaria, no sempre conseguida.
Una de les coses que em tenien preocupat era el poc descans nocturn de les últimes tres nits abans de la marató, ja que en totes elles la continuïtat del son no era gaire exemplar.
El diumenge al matí a les 5:30 va sonar el despertador (telèfon mòbil), era l'hora de llevar-se i d'esmorzar el plat de pasta que m'havia preparat la nit anterior. Tot seguit vaig tornar al llit per estar-me mitja hora descansant i reposant el menjar.
A les 6:30 ja ens vàrem posar en marxa de debò, l'Ana i jo teniem quasi tot a punt per vestir-nos i marxar cap al punt de trobada que vàrem establir amb en Siquem i companyia. Mentres acabavem de preparar les coses, una visita al senyor Roca i al carrer. Amb un cop de moto en vem plantar al punt de trobada, on ja contàvem amb la presència d'en Siquem i del pincipal suport logístic de la present edició (el meu pare).
Al punt, un cop fetes les presentacions pertinents amb els compis d'en Siquem vàrem comentar l'estat en que pensàvem que estàvem, que com sempre, per part meva, la resposta no és gaire esclaridora.
Uns metres més a munt, a la muntanya de montjuïc, vàrem arribar al centre de trobada, on ens vàre canviar de roba i ens vàrem "disfrassar" per l'ocasió. Entre tremolor i tremolor feiem repas per no deixar res a l'atzar.
Un cop tot fet, era l'hora d'acomiadar-se de l'Ana i del supor logístic i començar el suau calentament, que va consistir en fer 20' de trote molt suau per despertar les cames.
Ja a la sortida, en el calaix que indicava el meu gomet vermell del dorsal, les salutacions vn estar a l'ordre del dia (sempre som els mateixos), i els ànims no feien més que circular de boca en boca.De mica en mica l'hora s'apropava i les sensacions seguien sense estar ben definides, l'únic que era cert es que havia treballat força bé durant unes quantes setmanes.
El tret de sortida fa aturar el temps, la ment es desbloqueja i les cames comencen a funcionar automàticament.
És el moment en que el món es fa més estret, tant com estrets són els carrers per on passa la linia blava.
Els primers metres, com sempre, són de màxima precaució, per evitar ensurts i procurar agafar ben aviat el ritme de cursa que li escau a cadascú.
Una de les coses que em varen sorpendre durant el primers kms és la celeritat en que els kms anaven caient i s'anaven consumint, fet que em va portar a passar pel km 5 de forma ràpida i sense el mínim esforç, tot i no tenir un grup de referència i veure com la gent encara s'intentava col.locar al grup i/o ritme que més li afavoria. En definitia, els primer 5 km hi eren, però la sensació era de no haver-los fet. Una cosa certa i positiva v ser la modificació del traçat respecte a anys anteriors afavorint la velocitat dels corredors, ja que no hi havia passos estrets ni virats al voltant del Nou Camp.
En aquest moment (km5) vaig percebre que les sensacions que tenia eren algo positives i que el ritme que portava era bo, és a dir, cómode i no excessivament ràpid.
Continuarà ...