dimarts, 2 de juny de 2009

Águilas

Un cap de setmana 100%.
Sintetitzant: A les 8:30 del dissabte recollida de dues furgonetes per baixar cap a Águilas amb 11 triatletes i les corresponents bicis. Parada a Reus per acabar de recollir a es membres de l'equip i carretera i manta cap a destí. Arribada a les 16:00 i dinar a hotel. 17:30 Reconeixement del circuit amb la bici i recollida de dorsals. A les 20:00 remullada a la platja per relaxar-se del viatge. Sopas a les 22:00 i a dormir. Diumenge toc de campana a les 9:00. Esmorzar, preparatiu i a animar a les noies a les 11:00. Un petit calentament de 15' de trote suau. Descansar una estona a l'hotel i cap al "mogollo". Deixem les coses al seu lloc i a calentar a l'aigua, que últimament necessito ben bé uns 500 m per començar a estar despert.
La sortida 12:45, va ser ràpida, amb uns 90 paricipants es presumia cómoda, però no es va complir. Com que no es tracta d'un passeig per mirar el fons marí, el primer tram de natació (primera boia) va ser un continu intentar agafar posicions. Un cop superada la primera, encarant la segona boia el grup anava una mica més estirat, però tot i això, encara no vaig poder nedar cómode. Passada la segona i dirigint-nos ja cap a platja, cadascú ja tenia la posició agafada, i l'objectiu ja el teniem complert, tot i que de mica en mica el grup de natació que tenia davant s'anava allunyant, però sabia que estava més o menys ben col.locat.
La transicó ràpida i un cop sobre la bici ja considerava tenir gran part de la feina feta. En pocs kms el grup és va fer nombrós, uns 30 triatletes.
Va ser a la bici on vaig apretar una mica més que als altres segments per intentar trencar el grup i procurar que no ens trapèssin més grups per darrera, ja que a la cursa a peu n o tenia cap possibilitat de fer un bon temps. Tot i anar tirant durant la primera de les dues voltes i respondre als atacs dels agoserats, el grup es va mantenir intacte fins al final.
La segona transició, baixant 2n o 3r de la bici, per evitar entrebancs i sorpreses també la vaig fer força ràpida.
Un cop a la cursa a peu, l'objectiu era acabar. Ja a la primera recta de 1,2 kms ja vaig veure que les campanes no sonarien i van cmençar a avançar-me tratletes, ben bé una vintena. Això si, jo ja estava satisfet, ja que amb el que prto sobre no es pot demanar més, de moment.