Tal i com es podia un imaginar, les espectatives d'espectacle, d'emocions, d'experiències emotives, de superacions personals que vaig trobar a Lanzarote (Ironman) es van complir amb molt d'escreix.
L'atmòsfera (ambient) que s'hi respira ja es diferent a la que et pots trobar a qualsevol altra competició, però el millor de tot és la suma de totes les diferents històries personals que coincideixen en l'espai i el temps.
L'espai, sense paraules, Lanzarote. El temps, un espai linial al llarg de 17 hores, que en algun cas és superior i que finalitza amb l'arribada de l'últim participant (ja sigui dins del control o no).
Sense dubte un dels millors moments és l'arribada, on les vivències, la familia, els sacrificis, els bons moments (també els no tan bons), l'esforç, etc, s'ajunten per tenir la gran satisfacció d'haver finalitzat un projecte ambiciós que a la majoria de casos són fruit d'una superació personal d'incalculable valor per a cada participant.
L'any 2010, potser repetim, però com a participant. Ganes i motivació hi ha, però és una desició que s'ha de pendre en fred.