El diumenge passat va ser el torn de Salou, un triatló sprint ràpid i sense complicacions, ni a l'aigua, ni a la bici ni al córrer. Un tràmit més que forma part del conjunt de la preparació de la temporada.
L'objectiu d'Águilas era classificar-se per poder anar al campionat d'Espanya de triatló, si sonaven campanes a l'èlit, parò com que no van sonar ens vàrem classificar per a grups d'edat.
En canvi, l'objectiu de Salou era senzillament fer un triatló sprint per anar agafant una mica de soltura i velocitat en competició, ja que tenint en compte els entrenaments que faig estic una mica, per no dir molt, dócil. Objectiu assolit, no era gaire dificil, jeje,
El calentament va ser de reconeixement de la volta d'aigua, és a dir, 750 nedant per agafar referències. La primera sensació va ser que la volta era una mica més llarga. L'estat de la mar era força bona, tot i que hi havia de tant en tant una tongada d'onades que podrien ser determinants a l'hora de la sortida i al moment de l'aproximació a la platja.
Després de xerrar i saludar a la gent, tothom s'anava col.locant a la sortida que va ser d'allò més ampla.
Al cop de botzina, tothom a l'aigua, amb les onades que anaven trencant en sentit contrari al que ens dirigiem. L'entrada va ser molt bona, ja que entre braçades i enfonsades i alguna braçada de papallona amb empenta vaig adonar-me que hi havia ben poca gent davant meu. Encarant la primera boia el grup es va aliniar, mentre jo seguia a bon ritme. A partir del pas de la primera boia, el grup es va estirar més i jo de mica en mica anva perdent xispa (falta d'entrenaments de calitat a la piscina), em van agafar per darrera i em van avançar uns tres o quatre triatletes. Passada ja la segona boia i encarant la platja el tema va seguir igual, tot i que era conscient que que estava fent una bona natació, vaig ser adelantat per uns tres o quatre triatletes més, mentre veia com el grup de davant s'anava allunyant de mica en mica. Al final 18è. una posició a la sortida de l'aigua realment sorprenent pel nivell d'entrenament i de rendiment que considero que tinc.
Un cop peu aterra, errada de novell! Equivocació de passadís de bici, fet que em va fer perdre uns 10".
Ja sobre la bici, va arribar el moment de patir una mica i anar a la cacera del grup de 5 o 6 que es va formar davant. Vaig patir, però la insistència va donar els seus fruits ja al gir de tornada, fets uns 5 km força agònics. Després d'un descans de pocs segons el grup, com sempre, estava desorganitzat i ben poca gent estava disposada a regalar una mica d'esforç, per tant, com que era coneixedor de que venia un grup nombrós per darrera vaig anar tirant una mica del grup, juntament amb un parell més. Així fins el final, que gràcies a preparar la transició vaig poder baixar de la bici primer, per evitar problemes, i vaig sortir a córrer primer del grup, és a dir 10è.
Un cop a la cursa a peu ja considerava que tenia la feina feta, per tant a "gaudir" del triatló. Ràpid em van passar dos components del grup, els quals no van tirar gens a la bici. El millor de tot (per que no ho havia vist mai) va ser com un tercer que em va avançar anava fent uns canvis de ritme incomprensibles, ara jo ara ell, ara torno a anar jo per davant, ara passava ell a tota castanya, d'allò més curiós. Al final ja al km 4 aproximadament em va adelantar un quart triatleta, dels que anava en el grup de bici del darrera, però també sabia que no em passaria ningú més.
Al final 14è. satisfet i content pel resultat, ja que les sensacion van ser més bones que a Águilas i la ressaca muscular i de fatiga de la competició ha estat més moderada.
Aquest dissabte seguim, a Manresa.