diumenge, 21 de juny de 2009

Manresa

Manresa = Natació complicada + Bici amb vent + córrer a 35º.
Ja està tot dit.
L'arribada a Manresa (Parc de l'Agulla) la vàrem fer força aviat, ja que la intenció era dinar allà i descansar fins al moment dels preparatius previs.
Un cop al lloc l'aire i la calor ja eren presents.
Dinar, reposar, cafè, parlar amb un, saludar a l'altre ... Així fins una hora avans de la sortida, que va ser quan ja començava el moviment.
L'aigua de l'estany estava al punt i després d'un calentament d'uns 1000 metres es va donar la sortida, que com sempre (per la proximitat de la primera boia) és complicada. Tot i així, vaig tenir la sensació d'anar força bé.
De mica en mica el grup s'anava estirant i de tant en tant veia com em passava algú que anava més ràpid, però amb això ja hi contava.
Després de sortir de l'aigua vaig veure que no anava malament, però un cop sobre la bici vaig veure que davant meu hi havia a uns 15" el grup bo en bici (l'Arnau Bellapart, millor parcial), per tant la cosa es complicava i vaig assumir que a la bici s'hauria de tirar per no ser agafats pels grups de darrera.
No exagero si dels 20 kms de bici 12 0 13 els vaig fer al cap del grup, fet que vaig assumir amb ressignació i motivació, ja que va sortir un bon entrenament.
Un cop a la transició de la bici al córrer vaig adonar-me que vaig recuperar posicions respecte a la sortida de l'aigua.
Al córrer, l'objectiu era intentar acabar el més ràpid possible per patir el mínim la calor que no permetia refrigerar, i també, és clar, procurar mantenir un ritme que permetès mantenir una posició final raonable després de la pallissa de la bici.
La 16ª final em va satisfer, ja que manresa acostuma a ser un triatló exigent.