diumenge, 15 de novembre de 2009

descans, descans, descans.

No faig res més que descansar. Si entreno, quan toqui, amb el mateix rigor amb el que estic complint aquest descans esportiu, no vull ni imaginar-me que pot passar.
El millor d'això, el descans, com a objectiu del mateix, és que cada dia que passa tinc més ganes de començar a preparar-me la temporada vinent.
Això si, tot al seu moment, ja que ara toca i vull gaudir d'altres aspectes més importants del viatge que un es va programant al llarg de la linialitat del temps.