Tot i ser dissabte he posat peu a terra ben aviat. Eren les 8:31 quan el dit polze ha pitjat el botó del crono, quan he començat el rodatge suau previ a la cursa del dilluns (15 kms) a Canovelles.
El dia es presumia favorable. El Sol es deixava veure tímidament entre els núbols, els carrers gaudien de la tranquil.litat d'un dissabte atípic i el silenci del passeig marítim només era esquerdat pel murmuri de les ones que acariciaven la sorra de la platja.
El rodatge, com vaig dir ahir, ha estat al final de més d'una hora (65'). Ha estat molt suau, sense mirar el crono i evidentment sense mirar el ritme. Durant aquests entrenaments suaus el cap també gaudeix dels seus moments de relax, moments en que aprofita per pensar, pensar i pensar. Ha estat en el segon i tercer pensar on m'he adonat del que disfrutava correns i del que té de bo aixecar-se aviat per aprofitar el dia. I més si hi ha la possibilitat de poder coïncidir amb una persona que m'ha fet veure el món (conjunt de totes les coses) d'una altra manera.
Un cop finalitzats els 65' suaus he fet estiraments, pocs, i he enllestit la sessió amb unes abdominals.
Eren les 10 del matí quan he sortit del gim amb la feina feta, a partit de llavors, ha arribat el moment de gaudir de la presumpció favorable que he anomenat al principi del text.
Demà, si la pluja ho permet, màxim tres hores de bici sense camí predeterminat.