dilluns, 22 de novembre del 2010

Jean Bouin

Ahir va ser un dia interessant, no podia ser d'una altra manera.
La cursa en si va ser de profit, per dues raons; la primera de les quals era entrenar i veure en quin estat físic estava; i la segona, la més impotant era el fet de passar un bon matí esportiu, entre amics gent coneguda i sobre tot, en familia.
La cursa en si em va agradar força, tot i que les sensacions no van ser excel.lents.
En un inici ràpid, però no tant com en altres anys, tothom va desaparèixer en els primers metres, fet que va fer que no tinguès cap altra referència ni motivavió que la pròpia, és a dir, la més important, la intrísica.
Els primers kms van ser ràpids, per ara, ja que el km 5 el vaig passar amb 17' 35", això si, en tot moment sabia que era conscient que anava per sobre del que podia mantenir fins al final, però com que m'ho estava passant bé, no volia afluixar.
A partir del km 5 aproximadament el ritme va començar a baixar, però no va ser cap inconvenient per seguir gaudint de la cursa, per tant, no comportava cap tipus de patiment. Al final, amb les cames tocades vaig acabar més lent del que m'havia imaginat a mitja cursa, però tot i el mal de cames d'avuí, la valoració de la cursa, esportivament parlant es molt satisfactòria.
Ara ja tinc al cap la mitja de Mataró, que serà un entrenament de rodatge.