marató de mitjanit (1a. part)

Sense ser conscient del que realment m'esperava, punt a favor per que no  t'exigèixes més del que vols, passada la mitjanit vàrem iniciar la I Marató de Mitjanit de les 24 hores d'Atletisme amb una molt bona organització per part de corredors.cat.

L'objectiu, per dir-ho d'alguna manera, consistia en agafar un ritme i no deixar-lo, i així va ser, però fins a un cert moment de la marató on vaig decidir, obligat per l'estat físic a reduir-lo i a quedar-me uns segons més lents per volta.

Ben bé fins la volta 80 aproximadament, no ho recordo bé, els ritmes per volta eren d'una alta presició, per sorpresa meva. El ritme no era molt exigent, però el qu va fer sumar exigència van ser els kms acumulats.

En tot moment vaig ser conscient que en un moment o altra les forces començarien a fer una mica la guitza, però tot i això, un cop agfat el ritme de creuer, l'objectiu era mantenir el ritme per volta mantingut el màxim de voltes possibles. 

Aquest ritme inicialment havia de se de 1'42", però ja a partir de la segona volta ja va ser una mica més ràpid, ralitzant totes les voltes, incideixo, totes les voltes a 1'38" - 1'40".

D'agraïr va ser la companyia de dos atletes més portant aquest ritmes i anant junts, fins que a poc més de la mitja un component del trio va afluixar, fet que va fer que ens quedèssim dos.

En tot moment vaig anar al cap, portant a aquest segon component pitjant els talons, literalment, ja que en més d'un moment vàrem ensopegar (fet que no entenc) i fent exclamacions i crits que em van posar una mica nerviós.

Però vaig mantenir la postura i vaig anar seguint al ritme, intentant mantenir-me al marge de les exenticitats del company de viatge.

Va ser ja al final quan vaig deixar-lo passar i vaig ser conscient que el ritme ja no   l podria mantenir i aixií va ser, unes quantes voltes uns 6-7" més lents i les últimes voltes encara més lent, però en cap moment agonitzant.

Un cop finalitzada la Marató, les cames encarcarades com una pedra feien que semblès que portes pals, però la dutxa va fer el seu efecte relaxant i vaig poder anar cap a casa amb molta alma per descansar i recuperar.

També esmentaré la presència impagable dels meus pares que van estar "donant el callo" amb molt més mèrit del que hagi pogut tenir jo.