Diumenge, un diumenge com qualsevol altre. Però, el despertados fa la seva funció ben aviat per poder esmorzar amb calma i tot seguit preparar les coses per anar a fer una cursa d'aquelles que agrada fer pel simple fet que es du a terme per llocs coneguts, ja sigui per temes familiars, de treball o d'amistats.
La cursa en si era el de menys, ja que l'objectiu era fer un entrenament de ritme de calitat, però no ens enganyem, una cursa és una cursa.
La motivació era present, el dia acompanyava, les cames però, entre la parada obligada per les seqüeles de Pulpí i el corresponent reinici dels entrenaments de córrer i els 115 km de bici a ritme del dissabte estaven una mica, bastant, tocadetes i sobre tot molt lentes.
Fet un calentament potser massa curt, va sonar el xiulet de sortida, moment en que ja de bon inici es va fer un grupet capdavanter.
El millor de tot es que jo formava part d'aquest grup, no per sortir ràpid, sinò pel fet que el ritme inicial era cómode.
De mica en mica el ritme es va accelerar i les unitats anaven caient, fins que una d'aquestes unitats vaig ser jo.
Era al voltant del km 5 i només quedaven 4 corredors per davant meu, caram! era el que em passava pel cap.
L'objectiu llavors era no baixar el ritme i intentar agafar els corredors que anaven just per davant meu amb l'esperança que no poguessin mantenir el ritme i "pinxessin".
Al final la preocupació era que no m'agafessin a mi, i ben just va anar, però al final vaig mantenir un ritme acceptable i la posició final, 5è, va fer que tinguès copa de 2n de la categoria i un bon regust de cursa i d'entrenament.
La cursa en si era el de menys, ja que l'objectiu era fer un entrenament de ritme de calitat, però no ens enganyem, una cursa és una cursa.
La motivació era present, el dia acompanyava, les cames però, entre la parada obligada per les seqüeles de Pulpí i el corresponent reinici dels entrenaments de córrer i els 115 km de bici a ritme del dissabte estaven una mica, bastant, tocadetes i sobre tot molt lentes.
Fet un calentament potser massa curt, va sonar el xiulet de sortida, moment en que ja de bon inici es va fer un grupet capdavanter.
El millor de tot es que jo formava part d'aquest grup, no per sortir ràpid, sinò pel fet que el ritme inicial era cómode.
De mica en mica el ritme es va accelerar i les unitats anaven caient, fins que una d'aquestes unitats vaig ser jo.
Era al voltant del km 5 i només quedaven 4 corredors per davant meu, caram! era el que em passava pel cap.
L'objectiu llavors era no baixar el ritme i intentar agafar els corredors que anaven just per davant meu amb l'esperança que no poguessin mantenir el ritme i "pinxessin".
Al final la preocupació era que no m'agafessin a mi, i ben just va anar, però al final vaig mantenir un ritme acceptable i la posició final, 5è, va fer que tinguès copa de 2n de la categoria i un bon regust de cursa i d'entrenament.