dissabte, 3 de maig de 2008

135 kms

135 kms de bici. Ni més ni menys. Si m'ho haguèssin dit abans haguès dit que impossible, doncs m'haguès equivocat. Amb la idea (segons en Jaume) de fer 110-125 kms hem quedat juntament amb en Lluis a les 7:30 al mateix lloc de sempre. La sortida era qüestió de fer quatre portets dels que hi ha entre la N-II i la Carretera de la Roca. Al final hem fet un menys, però amb l'excusa que ja teniem prous kms a les cames. Un cop hem calentat "bé" les cames anant cap a l'inici de la primera ascensió, som-hi. Sotint de Badalona, hem agafat la carretera que puja a Tiana i que ans ha portat a Martorelles. L'ascensió, en ser la primera ha estat ràpida, eren poc passades les 8 del matí i nosaltres ja estavem "maxacant"-nos, tot un plaer. Durant la baixada encara corria força fresca, en especial als recons de les corves més tancades.

Passat el primer portet, hem agafat la Carretera de la Roca i hem anat fina La Roca del Vallès, on ens hem desviat per fer la segona ascensió. Una pujada amb força desnivell i contínua de 3'5 kms. Ha estat enfocada de forma que cadascú ha anat al seu ritme. Com que no he apretat en cap moment ha estat una pujada agradable.

De baixada cap a la N-II, passant per Argentona, s'ha afegit en Carlos, que venia de Blanes. Amb ell hem fet la tercera ascensió i el talladet/cafè amb llet que ja comença a agradar-me i a necessitar-lo (aiaiaiiii...). Un cop tots quatre hem encarat la N-II cap a Arenys, hem anat a tota vela, fent canvis de ritme esporàdics per animar una mica les cames. La tercera ascensió ha estat d'Arenys a St. Celoni. La pujada l'hem fet per separat, en Jaume i en Carlos han anat junts, i en Lluis i jo ens ho hem près més en calma. Això si, kla baixada l'hem fet junts a "tota llet".

Un cop ja hem arribat a la carretera de St. Celoni, les forces ja estaven una mica tocades, ha estat l'hora de començar a necessitar la parada per a repostar energies. Hem anat a buscar un bar a Cardedeu. Després d'això, ens hem posat a treballar per fer l'última recta de 30 kms (jeje) fins a Barcelona, passant per Santa Coloma de Gramenet. El final, com casi tota la sortida l'ha fet en Jaume, i un bon troç, (com un campeón) en Lluis. Jo, com sempre en aquestes condicions a roda. Cal remarcar el nivell que ha assolit en Jaume amb la bici durant aquest hivern. Al final, la sortida ha valgut molt la pena, ha estat una sortida de forces kms, que ha passat ràpid (tot i estar més de 5 hores) i amb la satisfacció de tots per haver fet un entrenament de tants kms.