diumenge, 15 de juny de 2008

rareses

Com acostumem a fer quan sortim en bici el dissabtes, a les 07:30 iniciàvem la marxa, de forma calmada, cap a la N-II. Aquest dissabte també s'hi va afegir en Zuhir.
Ja de bon principi les sensacions no van se les millors ja que les cames lentes i la poca xispa feien preveure una sortida poc àgil. Tot i això, l'anada (vent a favor) va ser ràpida, molt ràpida. Jo, com sempre, de moment, a roda d'en Jaume, que realment cada vegada que sortim junts em sorprén la bona (boníssima) forma que té sobre la bici. En Zuhir darrera patint per mantenir el ritme, no és d'extranyar, ja que no fa gaire que surt en bici i encara li manca condició física i tècnica sobre les rodes. A mig camí, ja a Canet, en Carlos apareix i es suma a la festa. Mentrestant una xerrada amb en Zuhir fa que arribem a la conclusió que és millor que a Sant Pol fagi mitja volta i torni per no patir en excès a les pujades de l'interior del Maresme. Així ho fa, bona desició.
Ja a Sant Cebrià, en Jaume, en Carlos i jo comencem a notar les sensacions poc adequades, cadascú per diferens circumstàncies. Una cosa si, durant les pujades i baixades fan una mica el "cabra" i ens ho passem d'allò més bé, ja amb mal i cremor als quàdriceps d'ambdues cames.
Com que es tracta de gaudir, de moment, vam fer una parada fixada, i una segona per visionar material de bici d'una botiga de Mataró. Si, si, molt boniques les bicis, però si no hi ha cames i no "castiguem" el cos amb entrenaments, les bicis no corren! jeje.
La tornada, amb aire (vent) en contra va ser més dura, pel cansament i per la falta de bones sensacions. En definitiva, que per una cosa o per una altra, la sortida ha estat, per les cames, de patiment continu. En canvi, a nivell general, com sempre que es fa una activitat esportiva, la sortida ha estat positiva.