Aprofitant que he tingut la possibilitat de sortir en bici a primera hora del matí, he agafat amb ganes la bici i he realitzat una sortida de més de dues hores amb punxada inclosa.Com que tenia la intenció d'evitar les carreteres més transitades, he cregut que si pujava cap a Collserola, podria estar més tranquil. No ha estat així, no se si per l'hora (08:00) o per que entre setmana al matí no hi ha cap carretera lliure.
El que si he sofert, ha estat la gran quantitat de cotxes que circulen entre les carreteres de la serra de Collserola. Les cames, potser si que han fet una mica de salut, els pulmons però ... hi ha agut vegades que tenia la sensació d'anar en bici dintre d'un tub d'escapament (horrorós), i això que buscava l'aire pur de Collserola.
La volta que he fet l'he començat a la carretera d'horta cap a Cerdanyola (carretera que la conec d'allò més). He baivat i he anat a buscar la carretera de l'Arrabassada (és una pujada més llarga que l'anterior. Després he pujat fins al Tibidabo, la sorpresa però, ha estat baixant, quan he notat que la bici perdia estabilitat per la part del darrera, una mirada a la roda i ... roda punxada.
Després de fer la parada a boxes (a un mirador) per fer el canvi de càmara, he baixat cap a Barcelona fins arribar a la Ronda, he donat mitja volta i he tornat a pujar cap al Tibidabo. Així he allargat la sortida fins a les dues hores efectives, sense contar la parada obligada per canviar la càmara.
Feia temps que no sortia sol en bici, doncs ha estat bé, ja que no se m'ha fet gens pesat i les sensacions, tot i que he anat a ritme de passeig, han estat de patiment nul. Suposo que els caps de setmana tenen el seu fruit amb un bon manteniment del nivell en bici.
Aquesta tarda, després d'un dia interessant, he anat al gim a fer el que em quedava per fer de tonificació, és a dir, tríceps i cames.