Del II Duatló de Granollers puc dir que ha estat una cursa en la que, tot i les incògnites i dubtes referents a la reacció física en l'estrena de la modalitat dins de la temporada, ha estat del tot satisfactòria.
Les sensacions prèvies eren bones, sense notar en excés l'entrenament dur del divendres i la tirada suau en bici del dissabte. El fred relatiu, ja que un cop vaig iniciar l'escalfament ja no el tenia present. El retrobament amb l'ambient competitiu també va ajudar a fer quelcom més interessant la jornada.
Un cop donades les explicacions del responsable, tothom ja estava preparat per la sortida que en fer-se efectiva va ser l'inici oficial de la temporada competitiva de duatlons i triatlons.
Els primers metres van ser ràpids però sostinguts ja que era coneixedor que la cusa a mig recorregut posaria tothom al seu lloc.
Així va ser, passats els primers desnivells, de mica en mica vaig anar avançant alguna posició, que va fer que a la transició estigués immers en un grup interessant d'unes 10-12 unitats.
La bici no va ser ràpida, ja que entre uns i altres no va haver entesa, tot i això el grup va mantenir certa distància amb els grups dels darrera, sense ser absorbits complint amb un dels objectis del sector de bici.
A la segona cursa a peu, tot i sortir força ràpid, en el tram final vaig notar la fatiga de la jornada i la manca, tal i com em va passar a la mitja de Granollers, de treball de força, però ... la satisfacció i el resultat van ser d'allò més satisfactoris.
Aquesta setmana seguim entrenant i amb el cap al Duatló per equips del Prat.