El duatló es presentava ple d'incògnites i de ganes de passar-s'ho bé, incògnites pe saber com podria aportar quelcom a l'equip potent del Reus i ganes de passar-s'ho bé ja que és una modalitat de competició d'allò més exigent però motivant.
Després d'un escalfament en grup, que va servir per parlar de la tàctica, ens vàrem posar a la línia de sortida i el toc de xiulet va posar la maquinària al 100% des del primer segon.
L'inici va ser ràpid i la meva posició va ser agònica i aguantant el ritme a remolc del cap de l'equip, però allí estava. De les 4 voltes del primer segment, la primera va ser la més ràpida, però on vaig patir més va ser a l'última, on l'esforç de mantenir un alt ritme passava factura.
La transició va servir per relaxar una mica.
En el segment de bici, "más de lo mismo". Amb un pletòric Xavier i uns relleus controlats de la resta de l'equip els relleus eren curts, però allí estava.
Ara arriba la creu, en una de les últimes rotondes abans d'arribar a la segona transició, entre la velocitat, la confiança i el "contraperalte" vaig anar a petar a terra, per sort no vaig tenir contusions i les seqüeles van ser només cremades, en especial a l'esquena, que tot i ser incòmodes i irritants ja estan en força millor estat.
En arribar a la zona de meta, després d'haver caigut les cares de l'equip eren de satisfacció, bona senyal, ja que finalment ens vàrem imposar per un marge interessant al segon i tercer classificats.
Pel que fa a aquesta setmana d'entrenaments, he realitzat tots menys els d'aigua, que he preferit no fer per procurar de millorar les ferides amb més celeritat.
Ara ja totes les mirades a fer un bon entrenament a la mitja de Barcelona i una bona setmana final prèvia al Campionat d'Espanya Triatló de Mitja Distància a València.