dimarts, 3 d’abril de 2012

marató

La marató de Barcelona, tot i portar unes quantes setmanes d'entrenaments i planificació poc ortodoxos, va sortir d'allò més bé. El principi d'entrenament de la varietat, en aquest cas ha estat la causa de l' "èxit" assolit. Suposo que els altres principis també hi han tingut part de culpa, però sense dubte, la varietat ha estat el que ha marcat les setmanes prèvies de la marató.
Setmanes de competició, mitja de Granollers, duatló del Prat, mitja de Barcelona, triatló LLD de València, mitja de Cambrils i Brevet 200 han estat els pilars del bon resultat i de les sensacions que em porten a poder afirmar que la d'aquest any ha estat una de les millors maratons de Barcelona que recordo, sempre tenint en compte tots els factors que s'hi poden implicar.
Els dies previs a la marató les sensacions no eren d'eufòria, però a nivell de rendiment em recolzava amb les competicions realitzades i a la no preparació específica de la cita de Barcelona. Sense cap tipus d'estrès i amb la única intenció de poder fer tota la marató gaudint e la festa atlètica vaig proposar-me poder absorbir tot el conjunt d'emocions que sorgeixen i que afloren en un esdeveniment com aquest per un atleta i esportista com jo.
Al principi i ja fet l'escalfament, si es pot dir que vaig escalfar; al calaix, ja vaig poder contactar amb els de sempre, per comentar la jugada i per intercanviar les últimes sensacions i els últims propòsits de marca.
Després del tret de sortida i de la revista de tot l'esforç fet per poder estar en aquell punt i en aquell moment, hom se n'adona que el moment és emocionant, com sempre, però especial com mai.
Aquests moments emocionants duren tota la cursa, amb alts i baixos, però que t'empenyen a seguir endavant i a introduir-te en un mon on l'escala de valors és diferent a la que estem acostumats.