És divendres i ja estic del tot recuperat a nivell físic de la competició del diumenge passat a València, però encara estic una mica ressentit a nivell mental de la càrrega d'entrenaments fins llavors i de la competició en si.
Per això, i altres aspectes, aquesta setmana ha estat de descans total, és a dir, dilluns piscina suau, dimarts bici suau i dimecres dijous i avui divendres, descans físic total.
Pel que fa al triatló de València puc dir que va ser una competició quelcom estranya, per les dates, per la distància, per la mentalitat amb la que vaig enfrontar-m'hi i per les sensacions abans i durant la cursa.
En primer lloc, referent a la data, només estem a principis de març i en altres temporades encara no havia ni començat a preparar el triatló. En segon lloc, tot i haver fet llarga distància, l'any passat el meu màxim va ser la distància olímpica. En tercer lloc, les sensacions abans de la cursa no van ser bones, tot i haver descansat i planificat el triatló amb uns mínims, la sensació no era la que cercava, ni a nivell físic ni a nivell mental.
En últim lloc, les sensacions durant la cursa, van seguir la dinàmica de la prèvia, on el físic no va acompanyar.
La cursa la vaig iniciar amb una previ massa curt i una mala gestió del temps de preparació del material i de les necessitats. Tot i això la natació va anar prou bé, ja que és teòricament portava més fluix.
A la bici, ja de bon inici, les cames no estaven fresques i en tot el recorregut vaig tenir la sensació d'anar sobrecarregat. Tot i això, a la primera meitat, vaig mantenir un ritme acceptable, que és va capgirar a la segona meitat. Al final del recorregut de la bici, però, vaig revifar-me i les sensacions van millorar una mica, el punt just per intentar recuperar les bones sensacions que desitjava per encarar el segment de córrer amb garanties de fer una "bon" parcial.
En el segment de córrer les sensacions de poder fer quelcom interessant al córrer es van esvair, ja que les cames van tornar a fer-se notar per alentir el ritme que m'havia proposat. Una primera volta més o menys decent van donar pas a una segona volta més lenta i una tercera i última amb l'únic objectiu d'arribar a la meta sense sobrecarregar les cames per evitar mals majors.
Un cop finalitat el triatló les coses es veuen d'una altra manera i el reconeixement i la proximitat de la gent fan de la duresa de la prova una suma de satisfaccions personals per compartir.
Aquest cap de setmana mitja de Cambrils per rodar intentant no carregar-se en excés. Tot i que m'hagués agradat disputar-la (a nivell personal) una mica.