dimarts, 19 de juliol de 2011

Pulpí, la cursa

Tot a punt per la sortida a la lliga de clubs. Després de parlar-ho amb els components de l'equip decidim posar-nos al costat dret de la sortida per no quedar engollits pel pilot si ens posem al mig.
Com a cada competició els segons previs a la sortida tothom està alerta del xiulet de sortida i això fa que els avisos de col.locar-se darrera la línia de sortida es repeteixin.
Sona el xiulet i després d'estudiar on hi ha forats i on ens hem de tirar de cap ho fem com s'ha previst sortint una sorida acceptable, ja que els primers metres són ràpids i sense cops, però només els primers metres, després la cosa ja és una altra cosa.
Fins a la primera boia el grup de mica en mica es va agrupant en una mateixa línia, cosa que fa que de tant en tant hi hagi topades. Passada la primera boia el grup s'estira i després de la segona el grup ja està trencat. Les sensacions eren bones, però un cop vaig encarar la platja les forces no estàven del meu costat. De mica en mica vaig perdre una mica de velocitat, tot i això, la posició dons del grup no va variar substancialment.
La transició, després de correr per la platja i veure com la natació no va sortir tant malament com les sensasions que vaig tenir en els últims metres va ser motivant i ràpida.
En el segment de bici passada la primera rotonda hi havia un grup a escassos metres que ràpid vaig afanyar-me per agafar. Així doncs, la feina ja la tenia feta, ja que en aquest triatló la tàctica era estar en un grup i per les circumstàncies de l'equip no tirar.
De mica en mica a aquest grup es van anar sumant més components que van fer la natació més lenta fins a formar un pilot de ben bé 30 components.
El circuit, ja conegut, va ser de 4 voltes amb un parell de pujadetes ràpides, que volta a volta es feien feixugues, però que tot i això, permetien anar recuperant de mica en mica la calentura inicial.
Després de veure que el grup era inestable, a la última volta vaig decidir posar-me a les posicions del davant, per dos motius, un primer per prevenir possibles caigudes i un segon per anar preparant un inici de transició en posicions inicials.
La tornada de la última volta, va ser més cómode del que preveia, ja que vaig col.locar-me davant i vaig poder deslligar-me les sabates i posar peus sobre sense problemes i sense haver d'esprintar ni apretar més del compte.
En definitiva, que vaig ser dels primers en baixar de la bici, per poder fer una transició sense entrevancs ni imprevistos.
En l'últim segment, el còrrer, com intento fer sempre, vaig començar ràpid però amb la intenció, real o no, de fer una cursa progressiva.
Després d'un primera volta on vaig poder mantenir el ritme, la segona va ser motivant, ja que aquells que van començar la cursa a peu ràpid de mica en mica van anar afluixant i així vaig poder anar recuperant posicions.
Les circumstàncies i el context de la cursa, va fer que molts patíssim en excès la calor, i que el fet d'acabar millor o pitjor depenia de la regularització dels ritmes inicials de cursa.
La sensació final, tot i tenir molta calor van ser de tenir un punt de velocitat que va quedar demostrat als últims metres per evitar perdre una poscició.