Dilluns, i cursa! La cursa de Canovelles va ser tal i com m'esperava, divertida i sense patir l'esforç físic que implica una competició.
Tal i com va passar a Montmenló. vaig començar regulant i sense presses; de mica en mica em vaig anar situant al meu ritme de creuer i vaig anar avançant a gent; no gaire, però aquest fet sempre fa que una cursa sigui més positiva que una altra que passi tot el contrari.
Canovelles no és una cursa amb molta gent i el recorregut és variat i divertit, cosa que sempre s'agraeix, tot i que en alguna pujada costi més mantenir el ritme del que estem acostumats, pel fet d'entrenar poc amb desnivells, però la diversitat fa que la motivació sigui superior i es contraresti la mancança dels entrenaments en terreny variat.
Avui unes piscines per donar treva a les cames que les tinc un xic tocades, i a per l'estrena triatlètica d'aquesta temporada el dissabte en el triatló ciutat del Prat. Aiaiaiiiii...