En aquestes curses i a aquestes alçades de la temporada es comencen a veure coneguts i amics de l'atletisme i del triatló possant-se les piles.
La cursa d'avui ha estat un punt d'inflexió pel que fa a la preparació de la marató de Barcelona, ja que ha estat la primera cursa de la temporada, a excepció involuntària de la Jean Bouin, en que m'he exigit anar a un ritme que de moment no m'és cómode.
A l'inici de la cursa tot semblava que aniria segons els temps preestablerts, però a partir del km 13 aproximadament he estat conscient de que no podria ser.Els primers kms han estat uns segons més ràpids del que m'havia marcat, però pocs. Així ha anat fins al km 10.
Amb la pujada de la carretera he notat com no anava del tot fresc, però a la baixada he millorat una mica les sensacions, però només a la baixada, ja que un cop hem arribat al pla, les passes les havia de fer massa forçades.
De totes maneres fins al km 17 aproximadament he anat mantenint un bon ritme, que posteriorment ha anat baixant fins perdre la renta de segons que tenia dels primers kms i posar-ne algun de més.
Al final tot i aquests 30 segons de més, les sensacions no del tot bones, i de l'esforç que he fet per no baixar el ritme en excés, la cursa ha valgut la pena.Una marca que no és optimista, però que tenint en compte els entrenaments de la setmana i el bagatge de la temporada no és pas pessimista.
Així que; cap al primer i de moment únic objectiu de la temporada ...
... però hi haurà més.