dimecres, 28 de desembre de 2011

marató de mitjanit IV

Passada gran part de la marató, a manca d'unes 15 voltes, les ganes d'acabar començaven a passar factura. Com m'acostuma a passar, quan s'apropa el final d'una cursa i/o triatló, sigui amb esperit competitiu o no, el component competitiu comença a desaparèixer per donar pas a una sensació de satisfacció per haver assolit una nova fita esportiva i de superació, això m'implica una relaxació que afecta indirectament a les sensacions de l'estat físic. Aquesta vegada però, aquest canvi el vaig poder gestionar fins ven bé les tres últimes voltes, on tot el bacallà estava repartit i ja només quedava gaudir de la satisfacció d'haver superat un nou repte satisfactòriament i poder compartir aquesta grata sensació.
Les dades numèriques encara estan per analitzar, però el que si està clar, és que aquesta experiència, repetida però única al mateix temps, m'ha aportat més de l'esforç que hi he dedicat.