dilluns, 29 de març de 2010

mitja Montornès

La cara de córrer una mitja ha estat aquest diumenge a Montornès.
Ahir a les 10 del matí, tot i anar a dormir tard i retallar una hora la nit pel canvi d'horari la mitja ha resultat ser tal i com hom desitja quan s'inscriu a una cursa.
Les sensacions que han estat bones i la companyia prèvia amb els coneguts del running i durant la cursa han fet que realitzès una bona marca (per mi) de 1 h 16' 20" reals.
Val a dir que les condicions meteorològiques eren bones, tot i que l'aire era present en tot moment.
La cursa va començar sense res predefinit i va ser durant el transcurs dels primers kms que vaig "decidir" que fer, una mica condicionat per la situació de la mateixa.
Al tret de sortida, vaig començar a córrer i com que no estava a les primeres files l'inici va ser calmat, això si, procurant no ensopegar per no caure.
Al cap d'un parell de minuts el ritme ja era el de les cames i de mica en mica vaig anar avançant gent fins a veure al km 2 aprox. un grupet que tenia bona pinta.
Un cop vaig enxampar aquest grup, la pregunta va ser: A auan aneu? essent la resposta a 1 h 16.
Buf! vaig pensar, però com que la calentura de les curses fa que tinguis la sang a les cames i no al cap, vaig decidir anar en aquest grup i deixar-me portar.
Una grata sorpresa va ser que vaig anar còmode amb el grup esmentat que la "voz cantante" qui portava el ritme matemàticament era un conegut de les classificacions capdavanteres, l'Alberto Caballero, que en aquella cursa feia de llebre d'una altre corredor, precisament a 1 h 16'.
Així doncs, les sensacions que eren bones, la companyia d'una llebre de luxe, i el fet d'anar protegit de l'aire durant la pujada a La Roca van fer que ben bé fins al km 18 anés passant els minuts a bon ritme.
Va ser a partir de llavors que no vaig poder mantenir el ritme que marcaven; vaig despenjar-me uns metres que al final es van traduïr en 12" respecte a qui fins al km 18 ens havia portat a un bon ritme.
Després de la recta final, inacabable, el marcador donava fe de la bona cursa que vaig fer.