Aquesta edició de la marató de Barcelona, passats uns dies, i reflexionant de com ha anat, del rendiment assolit, del que he gaudit i de com ha estat la recuperació, sense cap mena de dubte puc considerar que ha estat la millor.
La millor pel que fa als entrenaments (sempre per sota del patiment i de la agonia), la millor pel que fa a les marques parcials (matemàtica pura), la millor pel que fa a la poca sensació de fatiga durant la cursa (m'ho expliqueni no m'ho crec), la millor pel que fa a la recuperació (sense tenir les cames carregades), la millor pel que fa al rendiment que n'he tret pel vagatge d'entrenaments específics (12 setmanes començant de 0), la millor per poder-la compartir amb la gent a qui més estimes ...
La marató la vaig començar el dilluns de la mateixa setmana, ja que a partir de llavors vaig tenir en compte la ingesta d'aliments curts en carbohidrats, i vaig procurar tenir una regularitat en els àpats, evitant "atracons" i la ingesta excessiva d'aliment..
Els entrenaments a excepció del mateix dilluns ja van ser progressivaments encaminats a intentar assolir un pic el diumenge. El descans per tant, cada vegada era més complert (tot i que dimarts, dimecres i dijous anava una mica tocat per la falta de pastes i arrossos).
Les sessions de córrer evidentment anaven acompanyades de sessions de bici, que anaven bé per no carregar muscularment i treballar el sistema aeròbic (tant dimarts com dijous 70 km plans) i sessions molt curtes de natació de 1000 a 2000 metres per relaxar musculatura.
Ja encarant la recta final per la marató, el dissabte va ser un dia una mica extrany, ja que de bon matí vaig entrenar exclusivament per estirar cames i relaxar-me, vaig dinar per recuperar energies de carbohidrats (potser massa), com ja vaig fer en el sopar anterior i vaig anar a treballar, fet que em va obligar a sopar quasi a les 12 de la nit i anar a dormir amb els nervis i el sopar fent xup-xup a la panxa.
La nit no va ser molt agraïda i les hores de son no van arribar ni a 5, ja que a les 5:30 va sonar el despertador per comnçar a preparar el "tingladu" de la marató.
L'esmorzar el de sempre, això si, amb una mica més de quantitat.
Les sensacions durant les hores previes a la marató no eren les òptimes però si eren millors del que em podia imaginar abans d'anar a dormir.
La concentració al punt va ser posterior a l'última parada a casa els meus pares, que va servir per relaxar-me una mica i acabar de definir els punts de suport logístic.
De camí, en metro, quedada amb en Lluis, i finalment arribem al centre del món (per molta gent durant aquell dia).
Les curses, en especial la marató de casa, és un bon lloc per retrobar coneguts, amics i companys de tot tipus que sempe agrada saludar i que serveix per fer veure que formes part d'un col.lectiu molt nombros i molt heterogeni, però que està unit per un únic motiu, viure gaudint de l'oportunitat de poder córrer.