Després d'un exel.lent dia, el de la marató, una de les coses que tenia moltes ganes de fer i ja feia temps que teniem planificat, era anar a fer un parèntesi a la neu.
paradoxes de la vida, el dilluns quan vàrem marxar a la neu, la neu va venir a casa, però tot i això, ens vàrem endinsar a la Catalunya de pessebre (per la neu que hi va haver durant tot el camí) i després d'una parada forçada a mig camí vàrem arribar a destí el dia següent, el dimarts pel matí.
La recuperació va consistir en els dos millors dies d'esquí desde fa mols anys, tant per la neu, no cal dir que hi havia molta, com per la tranquil.litat que respiràvem amb tota l'estació per nosaltres sols.Amb aquestes petites vacances, qualsevol no córre ràpid per començarles quan avans millor, no creieu?