Capítol 3

Seguim correns, i van passant els metres i metres, les sensacions són bones i el dilema està, com ja he comentat en el primer capítol, el ft d'arriscar i anar en un grup que va una mica més ràpid del plantejat inicialment o anar al ritme prestablert i anar cómode.

La decisió no va ser fàcil ni inmediata, però va ser la bona, no pel resultat final, sinó pel convendiment d'haver fet l'elecció correcta.

Un cop feta l'elecció, va ser el moment d'apretar una mica per agafar el grup el qual anava uns metres més endevant, així ho vaig fer, i tot i el canvi de ritme no em va implicar un esforç de més. Un cop vaig pendre contacte amb el grup, era l'hora de deixar-se portar i gaudir de la cursa i dels bons moments de la Marató, en especial a aquest primers kms, que és on es gaudeix del córrer d'allò més.

El pas cada 3 kms, que era el que em vaig marcar per tenir un control de ritmes seguia essent ràpid, però tot i ser conscient de la velocitat, el convenciment d'anar bé cada vegada era més contundent.

Així vaig arribar, acompanyat d'una bona colla de corredors, a fer contacte amb el grup de la 2a. dona (posteriorment 1a. i guanyadora), fet que va originar la fusió i creació d'un grup realment nombrós queens movíem al voltant d'uns mateixos objectius (marques).

El grup seguia avançant i s'apropava l'hora de tornar a passar per la Plaça Espanya, lloc on els altres anys es començava ralmentla Marató, en separar-se dels 10 km.

Km 9, km 10, km 11, tot seguia sobre rodes, bé, sobre calçat esportiu. Passat el km 12, primer avituallament sòlid acordat amb el meu pare. Tot a la perfecció, excepte que no vàrem coordinar amb l'entrega-recepció del gel que tenia preparat, però per sort, l'Alfred que engrescava el grup amb els seus comentaris d'ànims va tenir prou capacitat de reacció per agafar-lo i passar-me'l. Tot un detall d'un esportista 100%.

La ingesta del gel no va ser total, ja que no volia, ni necessitava carregar l'estómag de feina, tal i com vaig fer amb tots els avituallaments. Val a dir que el tema hidratació, era ben senzill, un parell de glops a cada avituallament líquid era suficient, tenint en comte el bon dia (per córrer)que va fer.

Desde llavors era hora d'encarar la Gran Via, deixar-se portar i anar a buscar el Passeig de Gràcia.

Continuarà ...

Capítol 2

En aquest missatge intentaré fer una descripció de les jornades anteriors i la jornada matinal del diumenge de la marató, que com la majoria de participants es va iniciar ben aviat.

Els dies anteriors a la marató els entrenaments eren més que res per tenir el cos activat davant del repte important del diumenge. El divendres previ, vaig realitzar un rodatge de 40' molt cómodes i unes rectes de tècnica, per acabar al gim fent una bona sessió d'estiraments. Tot seguit unes piscines per relaxar. El dissabte vaig fer el mateix, però amb només 20' de trote. La natació va consisitir en fer 1000 cómodes.

A nivell d'àpats, la dieta es va centrar en l'ingesta de pastes i arrossos, en la mida justa per no saturar, sense deixar de menjar proteines ni verdures amb unes bones sopes per hidratar-se al màxim sense adonar-se'n. Tot això procurant seguir una regularitat horaria, no sempre conseguida.

Una de les coses que em tenien preocupat era el poc descans nocturn de les últimes tres nits abans de la marató, ja que en totes elles la continuïtat del son no era gaire exemplar.

El diumenge al matí a les 5:30 va sonar el despertador (telèfon mòbil), era l'hora de llevar-se i d'esmorzar el plat de pasta que m'havia preparat la nit anterior. Tot seguit vaig tornar al llit per estar-me mitja hora descansant i reposant el menjar.

A les 6:30 ja ens vàrem posar en marxa de debò, l'Ana i jo teniem quasi tot a punt per vestir-nos i marxar cap al punt de trobada que vàrem establir amb en Siquem i companyia. Mentres acabavem de preparar les coses, una visita al senyor Roca i al carrer. Amb un cop de moto en vem plantar al punt de trobada, on ja contàvem amb la presència d'en Siquem i del pincipal suport logístic de la present edició (el meu pare).

Al punt, un cop fetes les presentacions pertinents amb els compis d'en Siquem vàrem comentar l'estat en que pensàvem que estàvem, que com sempre, per part meva, la resposta no és gaire esclaridora.

Uns metres més a munt, a la muntanya de montjuïc, vàrem arribar al centre de trobada, on ens vàre canviar de roba i ens vàrem "disfrassar" per l'ocasió. Entre tremolor i tremolor feiem repas per no deixar res a l'atzar.

Un cop tot fet, era l'hora d'acomiadar-se de l'Ana i del supor logístic i començar el suau calentament, que va consistir en fer 20' de trote molt suau per despertar les cames.

Ja a la sortida, en el calaix que indicava el meu gomet vermell del dorsal, les salutacions vn estar a l'ordre del dia (sempre som els mateixos), i els ànims no feien més que circular de boca en boca.

De mica en mica l'hora s'apropava i les sensacions seguien sense estar ben definides, l'únic que era cert es que havia treballat força bé durant unes quantes setmanes.

El tret de sortida fa aturar el temps, la ment es desbloqueja i les cames comencen a funcionar automàticament.

És el moment en que el món es fa més estret, tant com estrets són els carrers per on passa la linia blava.

Els primers metres, com sempre, són de màxima precaució, per evitar ensurts i procurar agafar ben aviat el ritme de cursa que li escau a cadascú.

Una de les coses que em varen sorpendre durant el primers kms és la celeritat en que els kms anaven caient i s'anaven consumint, fet que em va portar a passar pel km 5 de forma ràpida i sense el mínim esforç, tot i no tenir un grup de referència i veure com la gent encara s'intentava col.locar al grup i/o ritme que més li afavoria. En definitia, els primer 5 km hi eren, però la sensació era de no haver-los fet. Una cosa certa i positiva v ser la modificació del traçat respecte a anys anteriors afavorint la velocitat dels corredors, ja que no hi havia passos estrets ni virats al voltant del Nou Camp.

En aquest moment (km5) vaig percebre que les sensacions que tenia eren algo positives i que el ritme que portava era bo, és a dir, cómode i no excessivament ràpid.

Continuarà ...

Marató Bcn: Capítol 1 (sobre el paper)

Com que les coses a dir després d'un esdeveniment com el viscut i sentit el diumenge passat són infinites, he decidit fraccionar la injecció d'informació que volcaré als missatges d'aquest discret blog, per intenta no deixar-me res que sigui rellevant.

El capítol 1 fa referència a les dades numèriques i la conclusió que es pot treure. "vamos allà".

Temps Oficial

2 h 39' 53"

Temps Real

2 h 39' 46"

Passos i posició al pas quilomètric (cada 5 km)

km5 : 19'10" - 79

km10 : 37'17" - 76

km15 : 56'11" - 68

km20 : 1h15'03" - 65

km25: 1h33'34" - 64

km30: 1h52'10" - 55

km35: 2h11'20" - 50

km40: 2h31'10" - 48

final: 2h39'53" - 47

Parcials cada 5 km

0 - 5 km : 19'04"

5 - 10 km : 18'07"

10 - 15 km : 18'55"

15 - 20 km : 18'52"

20 - 25 km : 18'32"

25 - 30 km : 18'37"

30 - 35 km : 19'10"

35 - 40 km : 19'51"

40 - final : 8'43"

Parcials en mitja

1a. mitja: 1h19'00"

2a. mitja: 1h20'46"

Bé, després d'un empatx numèric, toca treure conclusions, sempre relacionades amb el feedback que faig en tot moment quan penso en la marató i en cada punt d'ella.
Com cada inici de cursa, hom surt una mica més ràpid del que es proposa, i així va ser, ja que inicialment la intenció era sortir a 3'50", tot tenint en compte que al final, havia decicit anar a aquest ritme conservador vist que no les tenie totes sobre el meu estat de forma i sobre el meu estat anímic-físic el mateix matí de la marató.

El parcial al km 5 si que era més ràpid, però no gaire, per tant no implicava cap tipus d'inquietud, però ...

... he de dir que el bon resultat de la marató i la bona marca (pel meu nivell) va ser gràcies a la desisió presa al llarg del km 6 i 7.

En aquell moment, que va durar més d'un km, és a dir, més de 4 minuts, vaig plantejar-me i autoanalitzar le circumstàncies de la cursa, de la meteorologia, de les ganes que tenia de superar-me, de l'esforç que havia fet per estar allà, dels ànims rebuts per la gent pròxima, etc. per finalment decidir tirar endevant, on hi havia un grup força nombrós, però que anava a un ritme més ràpid del que m'havia marcat, en comptes d'anar sol i al ritme establert inicialment.

Així que em vaig "apuntar" al grup i així vaig anar més cómode i mér recolza en tot moment.

El resultat d'aquesta decisió a curt plaç ja es veu en els parcials següents, que en baixada van millorar d'allò més, però que al llarg de tota la cursa eren regulars i bons.

Les sensacions no eren òptimes, però el fet d'anar en grup, d'estar segur de poder fer una bona marató i de saber que he realitzat un bon treball físic van fer que mantinguès el bon ritme i que km a km anés aguantant la velocitat creuer.

La meva marató, en el plantejament agoserat (anar al ritme que anava), la vaig començar a partir del km 36, on el ritme i les ganes d'arribar en bones condicions començaven a xocar.

En aquests km, en bona companyia (en Marcel Zamora i la primera dona), és d'allò més important pensar en arribar una mica mñes lluny amb les mateixes condicions, i així va ser.

S'ha de dir, els números no enganyen, que el rimte va baixar però tot i això no d'una forma alarmant, fet que et porta a motivar-te i a pensar positivament en una arribada animada.

Durant aquest últims km (Circumvalació, plaça Catalunya, Paral.lel, Entença) hi havia moments en el que la ment et demanava córrer més, i s'adelantava respecte al grup, però només uns metres, fins que el cos et deia que no, i tot tornava a la "normalitat" del que quedava de grup.

Al final, als últims metres, l'esforç era per mantenir el ritme més alt possible, i així ho vaig fer, motivat per el coneixement de podes estar per sota de les dues hores i quaranta minuts.

El parcials són regulars, no mostren una devallada importnt del ritme i si ho comparem amb alres corredors, la diferènia de ritme del principi al final és mínima.

Una perdua de 1' i 46" en la segona mitja respecte la primera és molt poc, només cal comparar amb aquells que em preedeixen a la classificació general.

Aquest resultat, de parcials regulars i de devallada mínima als últims kms els atribueixo l'aument del ritme de rodatge respecte a altres anys i al treball de volum superior, al mateix temps que a l'increment de treball a sensacions i necessitats puntuals del cos.

Al capítol 2 (relat, moment al moment).

Si !!! 2 h 39' i un pico llarg.

Objetiu núm. 2 assolit amb èxit.

En fred ja explicaré tot allò que m'ha passat pel cap i per les venes (litres i litres de sang que transportaven multitud de sensacions i pensaments, i una mica d'oxígen)

a dos dies

A dos dies de la Marató (gran cita esportiva i personal) encara sorgeixen grans dubtes de l'estat de forma en que un es troba, de les condicions físiques en les que ens trobem i també puc afegir l'estat anímic resultat de les dues variables anteriors.

Els entrenaments de la setmana han anat prou bé, ja que el diumenge vaig complir amb les dues hores previstes, fent 4 canvis de 15' a ritme anant a 3'45" aproximdament. El dilluns vaig rodar 40' trote suau i vaig ralitzar la sessió de gim i 2000 m de natació per després passar pel massatgista. El dimarts vaig afluixar només fent 2000 m de natació. El dimecres, últim entrenament "fort" abans de la Marató consistent en 70' de trote fent 4 kms a 3'40"-35" (massa fort potser?), després 2000 de natació. Ahir dijous 40' de trote i 2000 m de natació amb sessió suau de massatgista. Avui, per la tarda i ja amb el dorsalentre les mans, de 40' a 60' trote cómode amb sessió d'estiraments profunda (com tota la setmana) i 2000 de natació. Demà 20' de trote cómode, quatre piscinetes i a descansar.

Físicament, en aquestes dues setmanes predecessores m'han sortit dues molèsties, una d'elles més preocupant, la del tendó d'aquiles (tormell). He anat realitzant els entrenaments de forma normal tot i que les molèsties les he tingut en tot moment, nomès vull pensar que podré realitzar l'objectiu marcat tot i tenir alguna cosa al peu. La segona molèstia més val no comentar-la per no dona-li massa importància ja que no m'impedeix anar a un bon ritme.

Respecte els entrenaments, he realitzat el 95% del plantejat, fent més kms que fa dos anys (2 h 45' 46") i millors marques personals en mitja. Tot indica que podré assolir el sub 2 h 45' 00". Tot i això hem falten referències de temps ja que aquest any he canviat la metodologia de treball i he treballat en especial a sensacions, prescindint molt del ritme al km.

Psicològicament, aquestes variables comentades em condicionen sense tenir la certesa del 100% d'estar preparat per fer una bona cursa (cosa normal i sentiment extès en la majoria de participants amb certa ambició, suposo).

Val a dir que aquesta setmana he pogut descansar i faig fron a la marató amb molta il.lusió i amb ganes de gaudir-la al màxim.

També remarcaré que he estat capaç de mantenir una regularitat de descans i d'àpats que no havia mantingut amb gaire fidelitat anys anteriors, fet que em reforça positivament.

setmana llaaaarga

Aquesa última setmana ha estat d'allò més llarga, primer quer la quantitat de sensacions diferents que he tingut a l`'hora d'entrenar, segon per els dierents estats d'ànim pels quals he passat (referents al rendiment esportiu) i tercer i últim per les molèsties que m'han sortit al tendó 'aquiles, que ja m'han quasi desaparegut.

Anem per ordre cronològic:

El dilluns era l'entrenament llarg de la setmana passada, per tant 2 horesde trote. Les dues hores es van complir, però al final, i un cop fred, una molèstia important va aparèixer a les inmediacions del tendó d'aquiles esquerra. Alarma! Pel matí vaig fer la sessió de gim protocolària.

El dimarts, fent cas al que et diria la majoria de gent, vaig descansar de córrer, i em vaig lmitar a nedar i a cuidar-me les molèsties, que hi eren però no m'impedien el córrer.

El dimecres, després de gestions telefòniques vaig conseguir cita amb el massatgista-fisio que després de testar el córrer fent 55' a ritme i nedar 1500 m em va torturar la zona dolorida per intentar minvar acurt plaç les molèsties.

El dijous, sessió triple continua: gim, natació i 70' de trote cómode. Tot bé!

El divendres es va apoderar de mi el seny i vaigdescansar, en especial per no sobrecarregar n excès el tendó, que semblava que s'anava recuperant.

Ahir dissabte, entrenament de córrer fent 18 km amb 5 canvis de 5' a un ritme de 3'50" a 3'35". Les molèsties (dolor) ja no apareixien. Després d'estirar com cal, 1500 de piscina.

Avui diumenge últim rodatge llarg avans de la gran cita del diumenge vinent. Sera dues hores amb algun canvi de ritme a ritme de marató (3'50").

Tants alts i baixos a nivell d'entrenament van junta a pujades i baixades de moral referents a la possibilitat de fer la marató d'una manera o altre. Són oscil.lacions prèvies que van lligades al repte de la marató.

època de poc temps per escriure

Per tant aniré intentaré sintetitzar.

Referent a la tirada llarga de fa una setmana, amb mitja inclosa, les sensacions no ban ser del tot bones, en cursa, tot i marcar el ritme desitjat, fet que l'atribueixo al poc descans en general d'aquestes últims dies i setmanes. De totes maneres, va sortir una bona tirada de qualitat, que era un dels objectius a assolir.

El dilluns va tocar entrenament suau de gim i de piscina. El dimarts va ser el torn del córrer, fent 20 km trote cómodes, al igual que el dimecres, que va estar complementat amb 1500 de piscina.

El dijous quedada amb en Siquem i sortida en bici juntament amb l'Ana. Anada a Calella cómode i tornada més exigent, fet que va fer que ens separèssim de l'Ana i que jo aprofitès el bon estat de forma d'en Siquem per anar a roda. Total 90 kms si no recordo malament. El mateix dia per la tarda 60' de trote suau i piscina. (Dia complet!!!).

El divendres, després de fer 1500 de natació, uf! entrenament de córrer exigent. Tal i com vàrem fer amb en Siquem fa dues setmanes, tocaven sèries de 2 km descansant 2' a trote "cochinero", axiò si, una més. El resultat va ser força bó:

1a. 7'40"

2a. 7'38"

3a. 7'23"

4a. 7'25"

5a. 7'13"

6a. 7'18

7a. 7'03"

Finalment, entre calentament i descalentament, van sortir 21 km d'entenament d'alta qualitat per la Marató. També va ser l'últim entrenament exigent de preparació de la Marató que és d'aquí a dues setmanes.

El dissabte, tocat de tota la setmana, va ser dia d'entrenament per inèrcia: 30' de trote amb tècnica i estiramnts, sessió de gim i 1500 de natació.

Avui, CAMPANA als entrenaments.

bé i malament

Bé per que 9 km de trote + Mitja Barcelona a 1h 19' 45" + 5 km trote, es un bon entrenament i amb sensacions bones; i malament per que des de divendres, una petita punxada a la cadera em fa tenir molèsties.

A dinar un bon plat d'espaguetis.

Ja m'enrollaré més endevant.

resum setmanal

Dilluns: Descans

Dimarts: 80' trote cómode, carregat de cames del diumenge.

Dimecres: 65' trote algo més ràpid, encara amb les cames tocades. 1000 natació.

Dijous: 20' trote + 3 x 25' R d/5'trote + 10' trote. Total 1h55' fent 26 kms.

Divendres: 2000 natació. 90' trote cómode, cames tocade del dijous. Una mica de braços al gim.

Demà ?

primer objectiu assolit 1 h 15' 24"

Divendres: 60 km en bici, per treure'm el mono, i per la tarda 50' trote cómode + rectes i una bona sessió d'estiraments, per acabar fent 1500 de piscina cómodes.

Dissabte: Descans, 50' de trote molt fàcil.

Després d'una setmana completa i d'intentar cuidar un ampli ventall d'aspectes que considero importants per encarar bé una competició va arribar l'hora de consolidar i ratificar qu ens trobem en el bon camí per realitzar una bona Marató de Bcn.

El espertador va sonar, un petit esmorzar i tornada al llit, ben bé una hora. Després, només calia preparar-se la roba de "feina" i fer via cap a Granollers (en cotxe per que el cel tenia mala pinta).

Un cop vaig arrivar al destí, tenint sort en l'estacionament, ja vaig començar a veure a gent coneguda i a companys d'equip (els gemans Juárez), al club de fans (familia) i a companys d'entrenament, entre d'altres.
El calentament va consistir en despertar una mica les cames amb 20' de trote cómode, fent una mica de tècnica, haguès fet més, però per megafonia ens demanaven que ens anèssim col.locant als calaixos corresponents.

Un cop a la linia de sortida unes últimes salutacions i a CÓRRER!

La intenció era arribar al km 10 amb 36' aproximadament, per tant el ritme de creuer havia de ser de 3'35"-36". La sortida acostuma a ser més ràpida elque un es marca, i així va ser, el pas pel km 2 el vaig fer a 6'58", ja estava bé, ja qu no implcaba un ritme trencador. EL pas pel km 4 ja va ser el correcte, 7'13". Així vaig mantenir el ritme fins el km 8, ja que el parcial del 8 a 10 era impossible mantenir-lo per la forta pujada entrant a la Garriga.

El pas pel km 10, 36'25", sobre l'establert, potser una mica lent però dins dels marges acceptables.

La baixada, que dir de la baixada, els ritmes ja van sortir de forma més cómodes tenint en compte tres parcials de 2 km que van ser inferiors a 7'. Això si, als tovogans patint una mica per no perdre pistonada.
El final, al primer cop d'ull, el marcador no havi arrivat a 1 h 15', bona senyal, així que objectiu complert, finalment he baixat de 1 h 16'.

Després de la cursa però, una tarda que no recomano a ningú, ja que la vaig passar al llit, no per gust, sinò per malestar general. No donaré més detalls per no ser desagradable.