La marató de Barcelona ja fa unes hores que l'he acabat, però evidentment les cames encara no, pel simple fet que s'estan recuperant d'un esforç al que no estaven preparades. Però a valgut la pena.
De bon matí tot havia anat bé, tot estava al seu lloc i les sensacions eren de tenir-ho tot a punt. Això si, sense estar-ho.
Per ser breu, ja que la sang la tinc tota a les cames i al cervell m'arriba poc flux, he gaudit i he tingut el plaer de fer una marató poc preparat i amb un final que tard o d'hora apareixeria com qualsevol cosa que després d'un brot d'eufòria et col.loca al teu lloc.
En total han estat 11 km de noves sensacions i de comprovar que passa quan fas una marató a un ritme que no et mereixes per haver entrenat molt poc.
El resultat numèric, és brutal, 3 h 00' 51", la meva pitjor marca en marató, però això té una importància ínfima, ja que, tal i com he comentat, després dels entrenaments d'aquestes últimes setmanes, és tota una victòria, com serà tota marató de Barcelona que faré.
El millor, compartir el que t'agrada fer amb la family i amb alegria.