L'inici de la mitja va ser com sempre còmode. Còmode per que el ritme no és molt alt, i la duresa d'una prova de 21 kms no és sinó per la distància.
Tot i això, el ritme que vaig estabilitzar de bon principi era més alt del que tenia pensat anar, però ja ens coneixem, el "calentón" de la competició ja ho fa això. De totes maneres tenia bones sensacions i tenia confiança de poder acabar mantenint el ritme i sense forçar al màxim.
- Cada 2 km procurar no baixar molt el ritme.
- Agafar el grup de davant i quedar-m'hi una estona per recuperar.
- Fer el gir i tornar més còmode vent a favor.
- No despenjar-me del grup...
Així una competició sempre es fa més divertida i curiosa. Entre objectiu i objectiu sempre hi ha l'impagable acompanyament de la família.
Evidentment, en portar kms a les cames a ritmes elevats, si tenim en compte els kms que porto aquestes últimes setmanes, el final de la cursa el vaig fer més lent, no pel tema cardiovascular, sinó pel tema muscular.
Tot i això, un dels objectius, no baixar en excés el ritme cada 2 kms el vaig complir.
La marca final no és res més que una sorpresa i una satisfacció, ja que jo ja firmava fer 3 minuts més.