Com era de preveure, el triatló de Puigcerdà va estar passat per aigua.
Els protagonistes d'aquest missatge, son sense dubte els acompanyants. Acompanyants i club de fans (quin remei) com són l'Ana, ma mare i mon pare que sense voler es van trobar en mig d'una tempesta d'aigua i vent sonant-me suport, un suport que no té preu i sempre és d'agrair.
Tot just començar la natació també va començar la natació pels espectadors i acompanyants de tots els triatletes que ens vàrem donar cita en aquest paratge pirinenc.
Una tempesta va iniciar-se amb ulls de llamps, veu de trons i alè de pluja intensa i ràfegues de vent.
A nivell esportiu, competitiu, les sensacions van ser ben disperses, ja que a la natació en cap moment em vaig trobar a gust; a la bici, en canvi, el ritme que em vaig imposar durant el pla i l'ascensió va fer que em col.loquès 3r i en progressió. Al descens les coses van canviar, ja que la precaució i l'error en una intersecció van fer que perdés uns segons d'or. Ja de tornada al pla vaig tornar a tenir bones sensacions tot i que al final vaig ser superat (arribant a boxes) pel 1r i 3r millor parcials en bici.
A la transició vaig sortir 5è. Posició que vaig millorar fins a la 4a. als primers metres de cursa a peu, essent el resultat final d'un triatló divertit i com no, passat per aigua.