dimarts, 29 d’abril del 2008

arc de Sant Martí

Dilluns 19:30, com ja tenia ganes de fer, hem sortit a córrer una bona colla, la colla de la marató (en Josep M, l'Enric), la Susana, la Sandra, en Miquel A, l'Albert i jo. Puntualment a l'hora de començar a córrer, també a començat a ploure.
Ha estat una pluja que no ha molestat en cap moment el transcurs de l'hora que hem estat correns. Tot al contrari, gràcies a ella (la pluja) i al Sol del vespre, hem pogut gaudir d'una manera molt especial el recorregut que acostumem a realitzar vora el mar, trepitjant tota la façana marítima de Barcelona.
El motiu d'aquest fet ha estat la presència monumental de l'arc de Sant Martí amb tota la seva magnitud i amb tota la seva lluentor. Fabulós, fantàstic, impresionant, únic... No només ha estat l'arc de Sant Martí, sino que una mica més gran, també apareixia un segon arc de Sant Martí. Ha estat una d'aquelles coses que un veu molt poques vegades a la vida i que fa sentir la bellesa de la naturalesa i fenómens meteorològics en tota la seva plenitud.
Les cames corrien endevant, en canvi, el cap mirava cap al mar, allà on reposaven els arcs. Una altra vegada ho repetiré, ha estàt una experiència entrenyable.
A nivell d'entrenament ha estat una hora a ritme cómode apretant una mica més al final, per l'eufòria que porta estar en bona forma física.