dijous, 28 de febrer de 2008

un extra poc adequat

Doncs si, sembla mentida però quan sorgeix un repte, és difícil resistir's-hi. De bon matí quan el Sol començava a fer acte de presència d'entre la boira, s'havien de complir uns requisits que en principi no tenien que implicar gaire cosa, però... ja se sap, uns comentaris de que es pot anar més ràpid i un cuc anomenat repte s'ha presentat de sobte al meu pensament. Unes negociacions amb el cuc repte i el resultat ha estat el següent: "què carai" anem a disfrutar i a superar-nos.
Explico una mica el tema: 15' per cobrir la màxima distància possible, partia de 4200 m, per tant, l'objectiu era fer algo més.
Ens col.loquem a la línia de sortida i el xiulet posa en marxa unes quantes cames.
Primers 200 a 40", segons a 41", i després he anat passant els 400 a 1'22"-23". Sensacions bones i sense patir de forma exagerada. Miro el crono volta a volta i anava passant clavant el ritme, durant el transcurs de les voltes cada vegada quedava més sorprès, no m'esperava les bones sensacions que m'han acompanyat.
Final: 4350 m, objectiu assolit.
Uns quants estiraments i a la dutxa.
Estaria del tot satisfet a nivell de córrer si no fos per que d'aqui a tres dies estaré a la marató, ha estat un entrenament extra, que segurament em portarà al diumenge amb les cames una mica carregades, però bé, la satisfacció de superació no me la treu ningú.
Demà trote suau i una bona sessió d'estiraments.