Avui, últim rodatge "llarg" previ a la marató. Hem quedat a una hora raonable, que de vegades és pitjor que quedar més aviat. Què toca? 18 kms de trote suau, més o menys. Hem començat molt suau, i parlant parlant hem anat posant les cartes sobre la taula. Com estem, com anem, com creiem que estarem, quina marca farem, quina tàctica utilitzarem, a quin ritme començarem, en definitiva, suposicions. La realitat, el diumenge que ve a les 11:30.
Les sensacions que he tingut no han estat per estar molt eufòrics, cames algo carregades, feixuc ... d'això es tracta però, davant d'una marató aquestes sensacions son presents, i tot allò que fas, sempre es posa en dubte. També queda en entredit si estàs preparat per a realitzar allò que portes hores, dies, setmanes i mesos entrenant.
Un cop hem complert amb l'entrenament uns estiraments i a seguir les converses maratonianes.
De camí cap a casa, sorpresa! Nerviosisme, il.lusió, motivació, s'han barrejat en un instant. Una ratlla de color blau s'escolava pels carrers de la ciutat, uns carrers que una setmana més tard seran acariciats per les bambes de milers de persones que s'enfrontaran a un repte personal.
La marató