No se per on començar, si per la cara del dia d'avui o per la creu. Bé, per portar la contrària començarçé per la cara, seguint l'ordre cronològic dels fets.
Toque del meu amic móbil-despertador a les 6:30 per despertar-me, el mateix esmorzar de cada dia, preparar la bossa, sortir de casa, donar d'esmorzar al cotxe (gasoil) i cap a Gavà amb el company Toni.
Un cop allà, estacionem al costat de la sortida amb una mica de picardia, i a buscar el dorsal.
Les llistes estan penjades, mmmmmmmm... ja m'he vist el 200!
Primer pensament i comentari a en Toni: semmpre hem toquen dorsals "xulos". Bona senyal? En aquest cas no, més endevant ho explico.
Agafem dorsal i toque a en Bernat i un company seu de carrera. Anem al vestuari i fem la foto prèvia per deixar constància de la nostra presència. jeje.
Calentament per estirar les cames i posar una mica a to el cos, mentres calentem, una pluja de gent coneguda, de triatló, de l'antic curro, de batalla (entrenaments) i d'altres.
Mentre calentem, per variar, decidim la tàctica, que com estic fent últimament es varia a última hora. En total, que decidim anar a 4' el km i a final de cursa apretar una mica.
Cursa:
En mig de molta gent, comencem a córrer amb uns 25" de desfase respecte al temps oficial, no passa res, l'important és el temps real. Rodem, rodem i ens posem a 4. Perfecte! Així anem petant la xerrada i saludant al públic, en especial al femení. jeje. Val a dir que anàvem algo més ràpid, jo anava marcant parcials cada 2 km (8'14",8'00",7'55",7'58",7'53"...). Tot va bé, trot cómode a 4, bona companyia, bona temperatura, sobre els objectius previs, cames una mica pesades però sense complicacions, el grup junt...Fins que començo a notar malestar estomacal.
Continuem a bon ritme amb aire en contra a la tornada, ara si, baixant de 4.
Arriba el punt en que passat el km 16, les paraules màgiques "apretaré una mica" ( com m'agrada poder dir-ho! ). Doncs dit i fet, rebaixem els cronos al pas pel kms. Una grata sorpresa és que en Bernat va darrera meu, creuem unes paraules d'ànim i a seguir. Mentres, segueixo amb malestar de panxa, "apretones" i aguantar fins el final. Últim km desesperat per arribar, en Bernat i jo anem en paral.lel i fins hi tot es posa davant, per arribar als metres finals amb un toque de mans i una enhorabona, 1 h 23'00, al meu rellotge.
Finalment, passo meta i ràpid gir a la dreta i a descarregar al malestar que portaba a sobre.
Els altres companys han complert, en Toni com un campeón, i entrenant poc.
Avituallament, 5' de trote suavitzant i cap a caseta a recuperar forces.
La creu del dia ja l'he introduït, malestar durant tot el dia i encara segueixo així. Es passa fatal!
Algo haurem de fer per mirar d'evitar aquestes coses, ja que acostuma a ser massa freqüent.
Després de la jornada, mal gust de boca
, no estic gens content de com ha anat la cursa, però cap problema, la cursa és una petita part de la preparació cap a l'objectiu més inmediat esportivament parlan: Marató Barcelona 08, ah! i la marca, baixar de 3 hores, no és gran cosa, però per aquest any d'impàs ja està prou bé.
Demà dilluns, poca cosa faré, només espero recuperar-me dels problemesm estomacals que tinc.
Avui acabaré agraïnt la simpatia de les persones amb qui comparteixo aquest inici de la nova etapa de la nostra vida. Ens veiem demà.
Toque del meu amic móbil-despertador a les 6:30 per despertar-me, el mateix esmorzar de cada dia, preparar la bossa, sortir de casa, donar d'esmorzar al cotxe (gasoil) i cap a Gavà amb el company Toni.
Un cop allà, estacionem al costat de la sortida amb una mica de picardia, i a buscar el dorsal.
Les llistes estan penjades, mmmmmmmm... ja m'he vist el 200!
Primer pensament i comentari a en Toni: semmpre hem toquen dorsals "xulos". Bona senyal? En aquest cas no, més endevant ho explico.
Agafem dorsal i toque a en Bernat i un company seu de carrera. Anem al vestuari i fem la foto prèvia per deixar constància de la nostra presència. jeje.
Calentament per estirar les cames i posar una mica a to el cos, mentres calentem, una pluja de gent coneguda, de triatló, de l'antic curro, de batalla (entrenaments) i d'altres.
Mentre calentem, per variar, decidim la tàctica, que com estic fent últimament es varia a última hora. En total, que decidim anar a 4' el km i a final de cursa apretar una mica.
Cursa:
En mig de molta gent, comencem a córrer amb uns 25" de desfase respecte al temps oficial, no passa res, l'important és el temps real. Rodem, rodem i ens posem a 4. Perfecte! Així anem petant la xerrada i saludant al públic, en especial al femení. jeje. Val a dir que anàvem algo més ràpid, jo anava marcant parcials cada 2 km (8'14",8'00",7'55",7'58",7'53"...). Tot va bé, trot cómode a 4, bona companyia, bona temperatura, sobre els objectius previs, cames una mica pesades però sense complicacions, el grup junt...Fins que començo a notar malestar estomacal.
Continuem a bon ritme amb aire en contra a la tornada, ara si, baixant de 4.
Arriba el punt en que passat el km 16, les paraules màgiques "apretaré una mica" ( com m'agrada poder dir-ho! ). Doncs dit i fet, rebaixem els cronos al pas pel kms. Una grata sorpresa és que en Bernat va darrera meu, creuem unes paraules d'ànim i a seguir. Mentres, segueixo amb malestar de panxa, "apretones" i aguantar fins el final. Últim km desesperat per arribar, en Bernat i jo anem en paral.lel i fins hi tot es posa davant, per arribar als metres finals amb un toque de mans i una enhorabona, 1 h 23'00, al meu rellotge.
Finalment, passo meta i ràpid gir a la dreta i a descarregar al malestar que portaba a sobre.
Els altres companys han complert, en Toni com un campeón, i entrenant poc.
Avituallament, 5' de trote suavitzant i cap a caseta a recuperar forces.
La creu del dia ja l'he introduït, malestar durant tot el dia i encara segueixo així. Es passa fatal!
Algo haurem de fer per mirar d'evitar aquestes coses, ja que acostuma a ser massa freqüent.
Després de la jornada, mal gust de boca
, no estic gens content de com ha anat la cursa, però cap problema, la cursa és una petita part de la preparació cap a l'objectiu més inmediat esportivament parlan: Marató Barcelona 08, ah! i la marca, baixar de 3 hores, no és gran cosa, però per aquest any d'impàs ja està prou bé.
Demà dilluns, poca cosa faré, només espero recuperar-me dels problemesm estomacals que tinc.
Avui acabaré agraïnt la simpatia de les persones amb qui comparteixo aquest inici de la nova etapa de la nostra vida. Ens veiem demà.