diumenge, 17 de febrer del 2008

la cara i la creu de Gavà

No se per on començar, si per la cara del dia d'avui o per la creu. Bé, per portar la contrària començarçé per la cara, seguint l'ordre cronològic dels fets.
Toque del meu amic móbil-despertador a les 6:30 per despertar-me, el mateix esmorzar de cada dia, preparar la bossa, sortir de casa, donar d'esmorzar al cotxe (gasoil) i cap a Gavà amb el company Toni.
Un cop allà, estacionem al costat de la sortida amb una mica de picardia, i a buscar el dorsal.
Les llistes estan penjades, mmmmmmmm... ja m'he vist el 200!
Primer pensament i comentari a en Toni: semmpre hem toquen dorsals "xulos". Bona senyal? En aquest cas no, més endevant ho explico.
Agafem dorsal i toque a en Bernat i un company seu de carrera. Anem al vestuari i fem la foto prèvia per deixar constància de la nostra presència. jeje.
Calentament per estirar les cames i posar una mica a to el cos, mentres calentem, una pluja de gent coneguda, de triatló, de l'antic curro, de batalla (entrenaments) i d'altres.
Mentre calentem, per variar, decidim la tàctica, que com estic fent últimament es varia a última hora. En total, que decidim anar a 4' el km i a final de cursa apretar una mica.
Cursa:
En mig de molta gent, comencem a córrer amb uns 25" de desfase respecte al temps oficial, no passa res, l'important és el temps real. Rodem, rodem i ens posem a 4. Perfecte! Així anem petant la xerrada i saludant al públic, en especial al femení. jeje. Val a dir que anàvem algo més ràpid, jo anava marcant parcials cada 2 km (8'14",8'00",7'55",7'58",7'53"...). Tot va bé, trot cómode a 4, bona companyia, bona temperatura, sobre els objectius previs, cames una mica pesades però sense complicacions, el grup junt...Fins que començo a notar malestar estomacal.
Continuem a bon ritme amb aire en contra a la tornada, ara si, baixant de 4.
Arriba el punt en que passat el km 16, les paraules màgiques "apretaré una mica" ( com m'agrada poder dir-ho! ). Doncs dit i fet, rebaixem els cronos al pas pel kms. Una grata sorpresa és que en Bernat va darrera meu, creuem unes paraules d'ànim i a seguir. Mentres, segueixo amb malestar de panxa, "apretones" i aguantar fins el final. Últim km desesperat per arribar, en Bernat i jo anem en paral.lel i fins hi tot es posa davant, per arribar als metres finals amb un toque de mans i una enhorabona, 1 h 23'00, al meu rellotge.
Finalment, passo meta i ràpid gir a la dreta i a descarregar al malestar que portaba a sobre.
Els altres companys han complert, en Toni com un campeón, i entrenant poc.
Avituallament, 5' de trote suavitzant i cap a caseta a recuperar forces.
La creu del dia ja l'he introduït, malestar durant tot el dia i encara segueixo així. Es passa fatal!
Algo haurem de fer per mirar d'evitar aquestes coses, ja que acostuma a ser massa freqüent.
Després de la jornada, mal gust de boca
, no estic gens content de com ha anat la cursa, però cap problema, la cursa és una petita part de la preparació cap a l'objectiu més inmediat esportivament parlan: Marató Barcelona 08, ah! i la marca, baixar de 3 hores, no és gran cosa, però per aquest any d'impàs ja està prou bé.
Demà dilluns, poca cosa faré, només espero recuperar-me dels problemesm estomacals que tinc.
Avui acabaré agraïnt la simpatia de les persones amb qui comparteixo aquest inici de la nova etapa de la nostra vida. Ens veiem demà.