marató de Barcelona

Dilluns posterior a una marató, per tant: Físicament, les cames les tinc una mica tocades, menys però del que em podia imaginar i mentalment eufòric, primer pel resultat final i segon, més important, per la manera a la que em vaig encarar, abans, durant i després, a la marató.

Com cada any la marató de Barcelona suposa un nou repte i una nova experiència, que tot i ser el mateix esdeveniment esportiu, emocionalment està molt a prop de la utopia que tothom cerca però mai troba.

Lluny queda la Brevet de 202 kms de fa dos diumenges que van fer engreixar la cada vegada més gran motxilla d'experiències en la que acumulo bones i noves sensacions.

Pel que fa a la redacció de l'experiència de la marató, com que implica una bona estona, ja ho faré més endevant. Valdrà la pena.

mitja de Cambrils

La mitja de Cambrils ja queda molt lluny, però el resultat mereix un mínim comentari.

De baixada cap a Cambrils el discurs era defensiu, és a dir, prudent pel que fa al resultat (marca) que faria i que estaria capacitat de fer sense excedir-se a nivell físic. El que se era segur, és el fet d'iniciar la cursa de forma relaxada i sense cap tipus de guió preestablert.

Després d'un escalfament molt suau i just per entrar una mica en calor, la sortida va ser còmode i sense aglomeracions, que sempre és d'agrair.

De mica en mica tothom es va anar col·locant al seu lloc, jo també i vaig agafar un ritme de creuer que vaig poder mantenir fins ben bé al km 15. Això si, a partir del km 12 aproximadament vaig haver d'esforçar-me més per mantenir el ritme sostingut. A partir del ja comentat km 15 vaig disminuir la velocitat uns 5 segons per km i al final més, ja que la velocitat era excessiva, tant pels entrenaments fets fins el moment com pels entrenaments generals en aquestes últimes setmanes d'esdeveniments esportius de desgast.

Al final una marca de 1 hora 16 minuts i 54 segons em va sorprendre gratament i va fer esvair el cansament i fatiga muscular acumulada. I si de rebot hi ha un Campionat de Catalunya Universitari de mitja marató pel mig millor, ja que vaig poder assolir el tercer graó del podi, tot i no poder quedar-me per recollir el trofeu.

Avui és dissabte, i demà diumenge, per tant ja tenim una nova cita esportiva a tocar. En aquest cas és la Brevet de 200 de Granollers, esdeveniment d'inscripció d'última hora. A veure com responc a la acumulació de km en una mateixa jornada.

valenciald

És divendres i ja estic del tot recuperat a nivell físic de la competició del diumenge passat a València, però encara estic una mica ressentit a nivell mental de la càrrega d'entrenaments fins llavors i de la competició en si.

Per això, i altres aspectes, aquesta setmana ha estat de descans total, és a dir, dilluns piscina suau, dimarts bici suau i dimecres dijous i avui divendres, descans físic total.

Pel que fa al triatló de València puc dir que va ser una competició quelcom estranya, per les dates, per la distància, per la mentalitat amb la que vaig enfrontar-m'hi i per les sensacions abans i durant la cursa.

En primer lloc, referent a la data, només estem a principis de març i en altres temporades encara no havia ni començat a preparar el triatló. En segon lloc, tot i haver fet llarga distància, l'any passat el meu màxim va ser la distància olímpica. En tercer lloc, les sensacions abans de la cursa no van ser bones, tot i haver descansat i planificat el triatló amb uns mínims, la sensació no era la que cercava, ni a nivell físic ni a nivell mental.

En últim lloc, les sensacions durant la cursa, van seguir la dinàmica de la prèvia, on el físic no va acompanyar.

La cursa la vaig iniciar amb una previ massa curt i una mala gestió del temps de preparació del  material i de les necessitats. Tot i això la natació va anar prou bé, ja que és teòricament portava més fluix.

A la bici, ja de bon inici, les cames no estaven fresques i en tot el recorregut vaig tenir la sensació d'anar sobrecarregat. Tot i això, a la primera meitat, vaig mantenir un ritme acceptable, que és va capgirar a la segona meitat. Al final del recorregut de la bici, però, vaig revifar-me i les sensacions van millorar una mica, el punt just per intentar recuperar les bones sensacions que desitjava per encarar el segment de córrer amb garanties de fer una  "bon" parcial. 

En el segment de córrer les sensacions de poder fer quelcom interessant al córrer es van esvair, ja que les cames van tornar a fer-se notar per alentir el ritme que m'havia proposat. Una primera volta més o menys decent van donar pas a una segona volta més lenta i una tercera i última amb l'únic objectiu d'arribar a la meta sense sobrecarregar les cames per evitar mals majors.

Un cop finalitat el triatló les coses es veuen d'una altra manera i el reconeixement i la proximitat de la gent fan de la duresa de la prova una suma de satisfaccions personals per compartir.

Aquest cap de setmana mitja de Cambrils per rodar intentant no carregar-se en excés. Tot i que m'hagués agradat disputar-la (a nivell personal) una mica.

mitja de Barcelona

Passada una bona part de la setmana ja amb el cap a València pel C.Esp. de Triatló de Mitja Distància faré un petit comentari de la mitja de Barcelona realitzada el passat diumenge.

Com ja vaig fer l'any passat, a la meta em vaig presentar amb 10 kms a les cames, ja que vaig sortir de casa corrents. Aquests primers kms però, van ser a uns 4'30"-40" per fer una mitja tal i com l'havia planificada, a 1 h 20'.

 

Veient els resultats, i veient els resultats de l'any passat, és curiós però ni hi ha gaire diferència, fet que exemplifica l'estructuració i manteniment de la planificació any a any, però amb una diferència important. Aquest any no estic lesionat, cosa que l'any passat si i que després de la mitja vaig haver de parar.

Les sensacions van ser bones ja que el ritme que em vaig marcar era còmode, per que l'objectiu del dia no era la competició en si ni la recerca d'una marca interessant, sinó que era la realització d'un rodatge llarg i de qualitat.

En tot moment vaig procurar mantenir el ritme i anar acompanyat per fer més amè la cursa i poder gaudir de l'entorn esportiu de la ciutat.

Els millors moments en aquests casos, com en totes les curses que hom realitza, és trobar el feed back de qui t'acompanya, ja sigui en un punt en dos o en més llocs.

Les sensacions van ser bones, en especial a l'últim tram, on vaig deixar-me anar i vaig marcar-me el ritme, desmarcant-me del grup en el que estava des del km 7 o 8.

Després d'uns estiraments, la recuperació semblava total, l'endemà, el dilluns, les cames estaven una mica ressentides, però poc.

Aquesta setmana, molt fluixa d'entrenaments, està centrada en estar descansat per encarar el diumenge amb el 110% d'energia i de descans.

cara i creu al duatló del Prat

Cara i creu al Duatló per equips del Prat. La cara és per haver assolit el Campionat de Catalunya i la creu per no haver pogut acabar per una caiguda en bici a manca de 2 kms de la transició del segon córrer.

El duatló es presentava ple d'incògnites i de ganes de passar-s'ho bé, incògnites pe saber com podria aportar quelcom a l'equip potent del Reus i ganes de passar-s'ho bé ja que és una modalitat de competició d'allò més exigent però motivant.

Després d'un escalfament en grup, que va servir per parlar de la tàctica, ens vàrem posar a la línia de sortida i el toc de xiulet va posar la maquinària al 100% des del primer segon.

L'inici va ser ràpid i la meva posició va ser agònica i aguantant el ritme a remolc del cap de l'equip, però allí estava. De les 4 voltes del primer segment, la primera va ser la més ràpida, però on vaig patir més va ser a l'última, on l'esforç de mantenir un alt ritme passava factura.

La transició va servir per relaxar una mica. 

En el segment de bici, "más de lo mismo". Amb un pletòric Xavier i uns relleus controlats de la resta de l'equip els relleus eren curts, però allí estava.

Ara arriba la creu, en una de les últimes rotondes abans d'arribar a la segona transició, entre la velocitat, la confiança i el "contraperalte" vaig anar a petar a terra, per sort no vaig tenir contusions i les seqüeles van ser només cremades, en especial a l'esquena, que tot i ser incòmodes i irritants ja estan en força millor estat.

En arribar a la zona de meta, després d'haver caigut les cares de l'equip eren de satisfacció, bona senyal, ja que finalment ens vàrem imposar per un marge interessant al segon i tercer classificats.

Pel que fa a aquesta setmana d'entrenaments, he realitzat tots menys els d'aigua, que he preferit no fer per procurar de millorar les ferides amb més celeritat.

Ara ja totes les mirades a fer un bon entrenament a la mitja de Barcelona i una bona setmana final prèvia al Campionat d'Espanya Triatló de Mitja Distància a València.

duatló per equips del Prat

D'aquí a unes poques hores estarem al Prat per realitzar el Duatló per equips del Prat on de ben segur hauré de donar tot allò que tinc i part del que no tinc per no deixar l'equip a l'estacada. No és que pugui considerar que estic en baixa forma, sinó que amb els qui he de compartir el treball i la competició de demà estan un o més graons per sobre del meu nivell de condició i rendiment físic. Només cal fullejar les primeres posicions de la classificació del duatló de Granollers de la setmana passada per veure com se les gasten els companys d'equip i a quin ritme s'haurà d'anar per "fer equip".

Passi el que passi a gaudir al màxim que és el que toca i que és el que em fa estar a les competicions a les que em presento.

satisfet

Del II Duatló de Granollers puc dir que ha estat una cursa en la que, tot i les incògnites i dubtes referents a la reacció física en l'estrena de la modalitat dins de la temporada, ha estat del tot satisfactòria.

Les sensacions prèvies eren bones, sense notar en excés l'entrenament dur del divendres i la tirada suau en bici del dissabte. El fred relatiu, ja que un cop vaig iniciar l'escalfament ja no el tenia present. El retrobament amb l'ambient competitiu també va ajudar a fer quelcom més interessant la jornada.

Un cop donades les explicacions del responsable, tothom ja estava preparat per la sortida que en fer-se efectiva va ser l'inici oficial de la temporada competitiva de duatlons i triatlons.

Els primers metres van ser ràpids però sostinguts ja que era coneixedor que la cusa a mig recorregut posaria tothom al seu lloc.

Així va ser, passats els primers desnivells, de mica en mica vaig anar avançant alguna posició, que va fer que a la transició estigués immers en un grup interessant d'unes 10-12 unitats.

La bici no va ser ràpida, ja que entre uns i altres no va haver entesa, tot i això el grup va mantenir certa distància amb els grups dels darrera, sense ser absorbits complint amb un dels objectis del sector de bici.

A la segona cursa a peu, tot i sortir força ràpid, en el tram final vaig notar la fatiga de la jornada i la manca, tal i com em va passar a la mitja de Granollers, de treball de força, però ... la satisfacció i el resultat van ser d'allò més satisfactoris.

Aquesta setmana seguim entrenant i amb el cap al Duatló per equips del Prat.

duatló de Granollers

Demà tot a punt pel Duatló de Granollers. Divertit i diferent per l'entorn i les caracteírstiques dels recorreguts. Una primera cursa a peu que ja conec amb desnivell interessant i treball de força en cursa, una bici sense pausa ni frenades i un segon segment de cursa a peu al màxim d'intensitat.

Tot plegat un bon inici de la temporada de duatló/triatló.

Les sensacions a dia d'avui no són dolentes després de l'entrenament agònic d'ahir i la sortida de 77 km de bici suaus d'avui.

La incògnita és saber com respon la meva preparació als ritmes que patiré al duatló, que de ben segur seran ràpids, en especial atenció a la cursa inicial i a la bici.

mitja de Granollers, temps/ppm

Distància      Temps     ppm
km 0-2:           7'24"      161
km 2-4:           7'27"      168
km 4-6:           7'23"      168
km 6-8:           7'28"      169
km 8-10:         7'37"      168
km 10-14:     14'43"      170
km 14-16:       7'21"      170
km 16-18:       7'03"      171
km 18-20:       7'10"      173
km 20-21:       3'31"      173
km 21-F:         0'22"      174
Total:    1 h 17' 34"     168

mitja de Granollers

Una mitja envoltada d'una aureola molt especial.

El diumenge passat entre la gebra i el caliu de la gent una bona colla de corredors estaven disposats a passar una bona estona corrent. 

D'entre la multitud, jo, que després de certs dubtes existencials, que no vénen al cas, vaig proposar-me a fer una cursa especial, i així ho va ser.

Entrem en matèria, que ja toca. 

L'escalfament, de 40' va ser amb en Lluis, que en principi vàrem quedar per fer un rodatge, però que al final va ser un simple escalfament quelcom més llarg, però ja va estar prou bé.

Un cop a la línia de sortida, les ganes de començar es eren evidents, així com les ganes d'acabar el més aviat possible per començar una altra "cursa" ben diferent.

Passat el tret de sortida vàrem començar a córrer al ritme marcat i sense entrebancs, fet que s'agraeix tant en el moment com per evitar l'aparició de la fatiga als kms finals de la cursa.

Un cop passats els kms, el ritme seguia essent el marcat, i les sensacions també es mantenien en un estat favorable. Amb aquests dos aspectes assolits, només es tractava de gaudir al màxim de la cursa i pensar en les coses de cadascú.

Estic espès, ja seguiré més endavant.