ritme competició

Uf! Avui com molt bé ha dit en Jaume, mig de conya, però sense allunyar-se gaire de la realitat de la sortida en bici, hem fet un entrenament de "ritme competició".

Eren les 07:30, hora que haviem quedat, per iniciar la sortida de 105 kms aproximats, quan el telèfon ha sonat i jo he saltat literalment del llit. M'he dormit! En Lluis amb qui haviem quedat uns minuts abans de l'hora dita, és qui m'ha fet saltar del llit amb la trucada. Després de l'ensurt ja hem posat les fitxes al seu lloc i ens hem juntat amb en Lluis i posteriorment amb en Jaume, que ha tingut la paciència d'esperar-nos.

Com ja haviem pactat, la sortida d'avui era el circuit clàssic de N-2 fins Sant Pol i tornada per l'interior fins arribar a Mataró per acabar a la N-2 fins a caseta.

Podem dividir la sortida en tres parts; la primera és la N-2, la segona és la part de "muntanya" i la tercera i última és la tornada per la N-2. A la primera part, tot i tenir aire en contra anàvem enxufats, sense exagerar, a ritme competició (40 km/h). A la segona part ens hem trobat amb en Carlos, que també ha sortit algo més tard que de costum. Ha estat el moment de fer una mica el ximple i jugar una mica amb els ritmes i amb la competitivitat (poca) que tenim en els entrenaments. Ha estat el moment de fer la parada per repostar (Les proves fotogràfiques de la parada me les faran arribar demà o dilluns). Respecte a la tercera part, com en la primera, ha estat un treball de "ritme competició", però en aquest cas amb l'aire a favor. Ja us ho podeu imaginar. I de tant en tant alguna cremada de cames per fer una bona punta de velocitat (per divertir-se una mica).

La valoració final després de la sortida ha estat positiva, sortida molt divertida i disfrutant com nens.

Després de la sortida encara tenia ganes de més, he anat al gim a fer tono. Com acostumo a fer, he realitzat un treball general, amb poc pes (dos exercicis de cada grup muscular, fent 4 series de 20-15 repeticions), total 1 hora 15'.

De cara a Pineda, els 10 km de demà, tal i com vaig fer la setmana passada, només tindré un objectiu, que serà gaudir de la cursa i passar-s'ho bé.

divendres especial

Divendres, sempre un dia especial, per diferents raons; una d'elles per que la gent acostuma a plegar de la feina i ja pensa en el cap de setmana. D'entre d'altres raons, aquest divendres també és especial per tal i com em van les coses, ja que de mica en mica vaig recollint els fruits que he anat cultivant durant els últims mesos. Tal i com passa amb el rendiment esportiu, en aquest cas amb altres aspectes de la vida, la constància i la continuïtat sempre es veuen recompensades amb bons resultats.

Amb això vull fer notar la importància que té el fet de realitzar i buscar els objectius que cadascú es marca al llarg de la vida amb tota la il.lusió que un pot tenir, i que encara que en algun moment sembla que les forces o la sort no t'acompanyen, la insistència i l'esforç, sempre, sempre donaràn els seus resultats, ja sigu de forma positiva o no tant positiva. I en el cas que el resultat no s'apropi tant al resultat esperat, quedarà la satisfacció i l'orgull d'haver fet tot el possible puer assolir allò amb el que es creu i allò amb que un s'il.lusiona.

Pel que fa a "l'entrenament" d'avui, ha estat similar al que he anat fent aquestes últimes setmanes, simplement he sortit a rodar. En aquest cas han estat 45 minuts de trote cómode amb en Manel, i com que ha estat un dia diferent, hem tingut tema de conversa, per tant, els 45 minuts han passat com si haguèssin estat 5 minuts. Així fa goig córrer.

sense adonar-se

El comentari de l'Enric després de fer 60 minuts de trote cómode: "s'ha passat ràpid". Doncs la veritat es que si.

Sense saber amb seguretat si haurien quedat per córrer, m'he presentat al punt de trobada, és a dir, al gim. Com que m'he presentat sense previ avís, després de comentar una mica la cursa de diumenge, hem lligat caps respecte a la cursa de Pineda, concretament, què és el que farem abans i després, i he preguntat que tenienpensat fer.

El que tenien pensat fer en Josep M. i l'Enric per avui era fer una hora de trote cómode, el circuit que acostumen a fer quan toca aquest rodatge. Així ha estat, hem començat molt cómodes, i de mica en mica hem anat apretant una mica, sense passar-se. El final, fins hi tot ha estat ràpid, però en tot moment amb mesura.

Les sensacions que he tingut de bon principi han estat de tenir les cames pesades, no cansades, però si poc fresques i amb molt poca xispa. Tot i això, el final ha estat bé. Quan hem apretat una mica, he canviat la manera de córrer i d'impulsar i la cosa ha canviat. A partir d'aquest moment m'he trobat més a gust i al final m'he quedat amb sensacions agradables respecte al córrer.

solitud

Tal i com vaig fer ahir amb en Manel, avui ha tocat fer 45 minuts de rodatge (més, no ha pogut ser, per falta de temps). La diferència però, que hi ha hagut respecte ahir (per falta de compatibilitat horaria) ha estat que he fet el rodatge en total solitud. No és un fet negatiu, és una manera d'entrenar que et permet anar pendent de tu i únicament has de procurar centrar els teus pensaments en coses positives, i en el cas que siguin negatives, transformar-les en menys negatives, i fins hi tot positives.

De mica en mica vaig agafant empenta per encarar la mini temporada de triatló que ja comença a aparèixer entre els pensaments.

a ritme

Tot i que ha anat plovent durant tot el dia de forma irregular, quant ha arribat l'hora de sortir a córrer, per fi, no plovia.

En Manel, dos posicions per davant meu a la cursa del passat diumenge, i jo hem decidit sortir a córrer pels camins que ja coneixem, amb una petita variant, haviem d'anar en compte per no relliscar pel fang. Inicialment hem rodat cómodes, però de mica en mica hem anat apretant sense adonar-nos. En definitiva, que hem fet un rodatge de 45 minuts ràpid. El fet de creure que anàvem ràpids no ha estat per la presa de temps, ni parcials al km, sinò pel fet que hi havia moments que no podiem parlar com acostumem a fer quan sortim a fer el rodatge.

Al final, com sempre passa després d'un entrenament, arriba el relaxament global, i la satisfacció d'haver fet un mica d'exercici.

descans

Després d'un llarg dia, descans. Si que és veritat que m'aniria bé fer una desconexió i fer una mica d'aeròbics, però prefereixo descansar. Hi ha vegades que el cos i la ment et demanen no fer res. El problema és que això no ho puc fer, ara hauré d'exercitar una mica les neurones.

Demà, això si, ja serà una altra cosa.

plou, encara més!

Manlleu, 10:10 del matí. Toc de sortida de la 3a. edicó de la Cursa de Policies, 1000 participants. Envoltat d'una bona colla de coneguts i de companys d'entrenament d'aquests últims mesos. En Manel, en Toni, en Pep...

El temps, pluja; la temperatura, bona; i les sensacions regulars; la intenció, passar-s'ho bé. Així ha estat, ja de bon inici de la cursa les bones sensacions han arribat, i visualment, la cursa era motivant, ja que no és veien gaires caps davant, senyal que és podria fer algo interessant.

Els primers metres han estat per anar agafant posicions, un cop m'he situat, ha esta tel moment de fer una valoració d'allò que sentia, del que m'envoltava i del que tenia per davant. La conclusió ha estat que tenia les cames relativament fresques i ràpides (sempre tenint en compte els entrenaments fets), el grup en el qual m'he col.locat no estava molt definit i de mica en mica s'anava trencant per la cua. Finalment, després d'algo més d'un km he decidit anar al meu ritme i mirar endevant, ha resultat, ja que km a km he anat recollint gent que ha anat caient dels grups davanters.

Per controlar si les sensacions eren reals he anat prenent parcials del km 0-2, 2-4, 4-6 i 6-10. Aquests han estat: 7'24", 7'20", 7'13" i 15'07", total: 37'04", posició: 15é.

Els parcials mostren molt bé les sensacions que he anat tenint. Fins el km 7 aproximadament he estat fresc i progressant, anant recuperant terreny, a partir del 7 però, m'he estabilitzat i he baixat una mica el ritme, sense punxar però.

La conclusió final és de satisfacció.

Ah, per cert, han estat uns 10 km integrament sota la pluja, pluja que ha anat incrementant la intensitat a mesura que anàven passant els minuts.

plou!

Ahir dissabte, després d'estar tota la setmana pensant en sortir en bici i fer una bona tirada de kms, ens vàrem quedar amb les ganes. Evidentment, la raó, la pluja.

Després d'aixecar-se a les 06:30 del matí, i a mig esmorzar, la trucada de la gran desició. Jaume, què fem? La contestació i el raonament comú va ser que no sortiriem per que el temps pintava malament. Vem encertar, per que després va ploure i força, i tampoc és plan de quedar xops amb la bici i agafar un refredat que arrossegariem durant uns quants dies.

La alternativa va ser anar al gim i fer una mica de tot amb moooolta calma. Després del gim, tota una proesa, 1600 m de natació. Algo és algo, més tenint en compte que és la meitat dels metres que portava fets fins llavors durant aquest any 2008. Serà l'inici de la temporada de triatló?

de bon matí

Encara no eren les 7 del matí quan en Sergi, l'Èric i jo hem començat a córrer. Ha estat una sensació agradable, tenint en compte les circumstàncies que ens han envoltat aquests últims dies.

Després de fer una calentament molt suau, hem realitzat unes rampes de poc desnivell per guanyar una mica de força sense deixar de treballar el córrer. Com que els compis d'entrenament no han ingut bones sensacions, ho hem deixat a les 4 rampes. L'Èric i en Sergi han parat i han fet una mica de tono. En canvi, jo he preferit seguir correns fins a completar l'hora d'entrenament correns. Al mig d'aquesta hora, m'he enganxat a la pista a en Toni, que també té la voluntat d'aixecar-se dora per entrenar. Han estat uns 3 km a 3'45", de manera que se li ha exigit una mica al motor anomenat cor. No he tingut bones sensacions, però tampoc han estat dolentes, sempre tenint en compte els últims entrenaments realitzats.

A nivell de córrer, el seguüent entrenament serà en competició, els 10 km de la cursa de policia del diumenge. Juntament amb en Manel, hem dit d'anar a baixar de 38', en definitiva, per gaudir de la cursa.

Demà, si la pluja ho permet sortiré amb la bici amb en Jaume i en Carlos.

gim

Després de treure's un bon pes de sobre aquest matí, les coses es veuen d'una altra manera; més relaxats, amb més bon humor i amb més ganes de fer coses, coses com anar a veure a qui tens ganes de veure, planificar els objectius materials a curt plaç i com no, a anar a entrenar.

El gimnàs d'avui ha estat diferent, primer per que he estat dues hores i després per que d'aquestes dues hores, el que se'n diu entrenar, només hi he estat la meitat. L'altre meitat ha estat per exercitar la parla.

He realitzat una classe dirigida de tonificació, força resistència, en la qual es treballen tots els grups musculars amb poc pes i amb moltes i moltes repeticions sense parar (body pump). És una manera de fer una mica de tot en una hora en la qual el temps passa molt ràpid. D'esprés de patir una mica amb aquesta classe, ha arribat l'hora de parlar amb gent amb la qual feia molt de temps que no hi parlava. No tindria res d'interessant aquest comentari, si no fos per que l'objectiu del diàleg amb en Siquem i en Lluis, era determinar quina competició ens preparàvem a consciència de cara al 2009. La data i on la fem, no ho tenim gens clar; el que si tenim clar és que serà un triatló distància Ironman. Aqui ho deixo, ja serà tema de comentaris quan toqui.

Ara de moment, encara estic en un moment d'anarquia, tant en els entrenaments com en les competicions. Això si, ja queda poc per planificar de forma sèria la minitemporada de triatló que faré el setembre. Tot arriba.