duatló per equips del Prat

El cap de setmana ja passat ha estat d'allò més intens, ja que el dissabte a la tarda va tocar patir de veritat i el diumenge va ser el dia de patiment descafeïnat.

Doncs això, el dissabte vàrem realitzar una d'aquelles competicions que més agraden, el duatló per equips, que tot i que són de les que més agraden també és una d'aquelles competicions a les que hom se n'adona del que és el "patiment" físic de veritat.

Les sensacions no eren bones des del bon inici de la jornada i la setmana va ser un tant estranya a nivell d'entrenaments, però no valien excuses. Així doncs, un cop fet l'escalfament i comentada la tàctica de cursa amb els components de l'equip ens vàrem plantar a la línia de sortida.

L'inici va ser progressiu, però va arribar un moment ( inici de la 3a de les 4 voltes) que per part meva ja no s'hi podia treure més suc, anava al meu màxim de velocitat sobre les cames. Era moment de fer valer el treball mental per estirar al màxim el bon ritme que havíem agafat.

Un cop finalitzat el primer sector, érem conscients que el parcial havia estat bo, però les diferències en aquest tipus de competicions es marquen al segment de bici.

Jo, exhaust del córrer em vaig limitar a seguir roda de l'equip, amb moltes dificultats a l'inici (1a meitat de la 1a de les 4 voltes), i amb certa comoditat un cop finalitzada la primera volta d'infart que va marcar en Torrades.

La tàctica era anar a roda i poder fer un segon segment de córrer el més ràpid possible, en especial en la meva persona, ja que era jo el més lent dels 4 components que formàvem l'equip.

Finalitzada la bici, el segon córrer es va iniciar al màxim, tenint fins hi tot bones sensacions, després de "descansar" i aconseguir baixar de 165 ppm al segment de bici, però la segona ui última volta de córrer es va fer quelcom més dura i exigent, tant a nivell físic com mental.

Cal dir però que la motivació intrínseca afegida a la dels companys d'equip fan que hom s'esforci al màxim per poder assolir el millor resultat en comú.

Finalment, una primera posició al Campionat de Catalunya de Duatló per Equips, essent un dels components que han puntuat (després de la caiguda al segment de bici de l'any passat), transforma la duresa de la prova en quelcom més agradable i satisfactori.

18 dies

EL temps entre comentari i comentari permet fer moltes coses, entre elles un parell de competicions (Cursa de muntanya i Duatló).

Això si, dos competicions i un munt d'entrenaments de totes les disciplines pensant en l'objectiu primer de la temporada, la marató de Barcelona.

Pel que fa als entrenaments, la progressió és favorable (com si d'estudis de primària es tractés), en canvi en el tema competicions, podria dir que és més que favorable.

Mar i murtra no va ser més que un entrenament exigent de terreny variat que vaig finalitzar satisfet. Un temps raonable i unes sensacions més que bones i amb una immillorable companyia.

Pel que fa al duatló de Rubí, tot va anar rodat, tant a nivell parcial, com a nivell total, ja que les sensacions de cada segment van ésser d'allò més bones, en especial als 5 kms finals (els més durs).

La segona posició oficial, tot un regalet que sempre va bé de cara a tenir un punt més de motivació per seguir entrenant i poder allargar el màxim la temporada.

Tot això, les competicions i els entrenaments pensant en el dia a dia, en anar treballant pas a pas, sense buscar objectius a llarg termini, i intentant escoltar la ment i el cos per poder determinar quin és el millor camí a seguir (en tots els aspectes).

Aquest cap de setmana, partida doble, una exigent al Duatló del Prat per equips (a veure si no caic com fa un any) i una festiva a la mitja de Granollers.

canvi de gimnás

Any nou, gimnàs nou. Bé, no serà efectiu fins al febrer, però ja és oficial (si es pot considerar prou important per posar-li la etiqueta d'oficial).

Important per mi si que ho és d'important, per motius personals, per motius de proximitat i logística, i el més important, per que m'hi passo una part important del meu temps lliure, que és força (per no dir molt).

Tot i que ja feia temps que se m'havia passat pel cap, fins ara no n'estava convençut, ja que la balança d'avantatges i inconvenients de canvi estava força equilibrada, però per unes coses i altres aquesta balança s'ha decantat amb fermesa cap al costat del canvi.

I ... com s'acostuma a dir, els canvis són per millorar.

Pel que fa als entrenaments, aquestes dues setmanes han estat profitoses, ja que el ritme i la regularitat comencen a fer efecte en les sensacions.

Els últims entrenaments de ritme m'han fet portar ritmes per sota de 3' en moments molt puntuals, però per sota de 3'30" en un bon grapat de minuts de forma continua. Afegint també que els entrenaments de qualitat s'allarguen per sobre de la vintena de kms.

Avui per exemple, un entrenament de canvis de ritme on he estat al voltant de 3'50" 10', a 3'30" en 14' i a 3'10" en 6'.

Tot això dins de 22,4 kms que han sortit a una mitja de 4'13" el km.

Després de tot això una bona sessió d'estiraments i unes piscines per acabar de relaxar les cames i el cos en general.

Demà i dissabte seguirem entrenant, això si, sense exigir-se gaire per estar a Mar i Murtra amb les cames fresques per poder-la gaudir.

Canovelles

Ahir al matí vàrem participar a la Sant Silvestre de Canovelles. Eren les 11 tocades quan es va donar el tret de sortida a una de les curses que sempre agrada fer, la Sant Silvestre, sigui on sigui del territori.

Aquest any, entre unes coses i altres, la decisió d'anar a Canovelles era per fugir de les masses que participen a les curses més conegudes. Una decisió ben presa i que demostra que no cal anar a cercar el conegut i massificat per trobar allò que hom busca.

El matí es presentava fred, però calorós al mateix temps per la companyia. Un cop fet l'escalfament i al punt de sortida l'inici de la cursa en si va ser còmode.

De bon principi es va fer un grup de 7 corredors al capdavant, que amb actitud arriscada vaig optar d'atrapar. Així doncs em vaig veure al grup capdavanter de 8 corredors ben bé del km 1 al km 3 aproximadament. Tot això a un ritme de 3'20" i amb unes pulsacions que sorprenentment no pujaven de 170.

Com era d'esperar, un cop tothom al seu lloc, un canvi de ritme dels qui al final van disputar la cursa va fer que el grup quedés en 4, i que evidentment jo no hi estigués.

Així que des del canvi de ritme al final, la situació va ser que el grup de 4 de mica en mica s'allunyava, un 5è corredor corria en solitari i dos corredors els tenia en tot moment a la vista. 

Les sensacions no van ser bones, cosa lògica tenint en compte el ritme al que vàrem iniciar la cursa i el ritme mitjà de la cursa, després de no treballar específicament la cursa a peu per a distàncies curtes.

Tot i això, el final de la cursa va ésser prou bo com per poder estar del tot satisfet de la marca final realitzada en uns 10 km on hi havia canvis de direcció, canvis de terreny i canvis de desnivell prou acusats com per trencar el ritme a qualsevol.

35'24" és una marca del tot acceptable, i el millor de tot, ni molt menys la millor d'aquest 2013.

Avui per començar l'any tal i com vàrem acabar el passat 2012, una sortideta de gairebé 100 km d'allò més transcendentals.

ja tenim horitzó

Amb un horitzó hom ja comença a tenir les coses més clares i per tant els passos a seguir es van definint.
Aquestes últimes setmanes tot i no publicar res he fet feina, és a dir, he anat entrenant i he realitzat alguna competició.
Entrenar, he entrenat força, això si, sense exigir-me gaire, però cercant la formació i consolidació d'una base ben estructurada i ferma per poder anar construint la forma física que em durà, sense cap mena de dubte, a la satisfacció de poder assolir els meus objectius esportius de la millor manera possible, gaudint.
A títol competitiu ja porto dues mitges, la de Mataró i la de les 24 hores d'atletisme. Tant en una com en l'altre els resultats van ser favorables i prova que vaig per bon camí.
En el cas de la mitja de Mataró, la marca final d'1h 19' 34" la considero molt més que satisfactòria, tot i tenir algun imprevist al km 15 i pico, vaig refer-me i el final va ser més ràpid que el principi. Les sensacions van ser bones des d'el principi i el ritme que la cursa em va imposar no el vaig voler deixar fins al final.
La mitja marató nocturna de les 24 hores, tal i com em va passar amb Mataró, va resultar molt millor del que m'havia plantejat, ja que el cansament de la jornada laboral i l'inici a les 23:30 hores, van fer-me plantejar la meva assistència. Gràcies però a la insistència d'en Lluís vaig poder gaudir de la cursa pujant al graó més alt (element poc important). El temps final d'1h 19' 12" i les sensacions i parcials que vaig marcar mostren la bona base que he assolit durant aquestes últimes setmanes.
Els parcials als 400 van ser gairebé en en la totalitat d' 1'30" a excepció de les 4 o 5 primeres voltes d'estabilització i les últimes 12 on vaig anar una mica més ràpid (1'29-27") arribant a fer les dues últimes voltes a 1' 25" i 1'24".
Al final, content d'haver-me presentat i amb ganes d'agafar el llit.

inici iniciat

Després d'una bona patacada i molts mesos sense tenir forces ni ganes de fer una de les coses que més agraden (esport), la remuntada ja està present i ja porto unes quantes setmanes treballant-la. 

A dia d'avui ja puc dir que esportivament parlant la motivació està en un bon nivell de càrrega i que de mica en mica va augmentant. Bona senyal.

Aquestes últimes setmanes he anat localitzant i situant les peces descol·locades d'un puzle que s'havia desmuntat, per tant la "normalitat" desitjada (si es pot considerar que existeix una normalitat) l'he anat introduint al dia a dia.

Els entrenaments, assolits amb tot això, han estat regulars i m'han aportat la motivació necessària a nivell intrínsec per a tirar endavant i anar reconstituint la dinàmica desitjada a tots els nivells.

Tres entrenaments (sortides) de córrer a la setmana, un parell de sortides en bici, una mica de gim i unes piscines de relax, són els elements culpables de la creixent motivació esportiva a la que em trobo immers en aquests moments.

inici

Inici d'una nova etapa, inici d'una nova manera d'encarar el que ve, inici d'una nova perspectiva, inici d'una nova dinàmica, inici de noves experiències, si, podria dir que és l'inici de tot, però no és el cas. 

És l'inici relatiu, que té l'orígen en un punt en el que tot el que hi a abans es tindrà en compte i present per poder ser quelcom més feliç, tant parlant amb un to egoista com parlant de forma generosa de cara als altres.

Un dels canals per a comunicar part dels propòsits, com ha estat en aquests últims temps, serà l'esport i la pràctica de les modalitats a les que tenim més afinitat, tant d'esbarjo com competitiva, que de mica en mica aniré desglossant via blog.

parada puntual o fi de temporada

Aquestes últimes setmanes per unes circumstàncies o altres es poden classificar com a fora del normal. Això m'ha portat a prendre la decisió de fer una parada esportiva que serà puntual o que afectarà a tota la temporada, en funció de la motivació.

Així doncs, com que aquests escrits van en funció dels entrenaments i de les competicions hi haurà una bona temporada sense comentaris.

ciclisme

Les tres últimes curses que he fet han estat de ciclisme. Divendres de la setmana passada crono de 10 km, dissabte de la setmana passada ruta de 85 km i avui diumenge cicloturista de 95 kms.

Respecte a la crono de la setmana passada poca cosa a dir, és una especialitat que no domino i que no puc defensar gaire amb la tipologia d'entrenaments a la que estic acostumat.

La ruta va anar d'una altra manera ja que tot i tenir les cames carregades d'una setmana estranya i de la crono el context i el grup em resultava més familiar. Això si, en una cursa com aquesta i com va passar l'any passat a Salou, el de menys és el resultat i el que importa és el fet de competir en una cursa ciclista amb una mica de cara i ulls.

Avui a Remences ha estat una caixa de sorpreses. Tot i sortir en una teòrica 2a sortida i haver d'avançar a un pilot de més de 1500 ciclistes m'he he treballat bé l'aproximació al primer port i entre la pujada a aquest i l'aproximació a 2n port he pogut agafar i un bon grup que m'ha servit per estar al "capdavant" (el 20è) a l'arribada de la classificació de la ruta curta.
La sorpresa ha estat en primer lloc el temps, que ha estat 5' més ràpid que l'any anterior i en segon lloc ha estat la posició general, el 20è. Que no està gens malament després d'unes setmanes de pocs entrenaments i de desgast psicològic que m'ha portat a haver de prendre la decisió de fer una parada a les competicions i als entrenaments.

Blanes, Bdn i la Garriga

Els dies passen i amb tot el que ha passat amb aquestes últimes dues setmanes sense missatges al blog podria passar tot un any sense avorrir-me. Això no és dolent, però l'important es saber gestionar-ho sense que per un lloc o un altre les tensions facin trencar l'equilibri que tothom manté o intenta mantenir al dia a dia.

Ara que  ja tinc una mica més de temps i de ganes faré un breu comentari d'aquests últims deu dies amb tres competicions ben variades.

Començo pel diumenge 22 amb el primer triatló en terres pròpies a la localitat de Blanes, on encara recordo la bona cursa de l'any passat i les sensacions que t'aporta el fet de ser el primer. 

L'enfocament del triatló, no pot ser de millor manera, va ser fer-lo per passar's-ho bé, i així va ser. Tot i que la competició posa a tothom més o menys al seu lloc. Del segment de natació, no puc dir que tinc bons records, ja que les sensacions no van ser gens bones, evidentment pel poc entrenament de piscina que porto. Un cop feta la transició i coneixedor del circuit era l'hora de fer alguna cosa interessant i intentar recuperar el perdut a la natació. Entre pujada i pujada, vàrem fer un grupet de 4 que va anar bé per poder descansar al final del segment ciclista i poder encarar la cursa a peu per seguir remuntant. Així va ser , però a la segona volta la respiració per dolor no va deixar fluir les cames i vaig haver de baixar el ritme.

El diumenge passat, va ser el torn de Badalona, amb una cursa de 5 kms per fer un bon entrenaments de qualitat de ritme i a prop de casa. Al final va sortir, entre rodatge previ i posterior un entrenament de 15 kms. La 7a posició supera les meves previsions ja que el dia anterior vaig fer un entrenament interessant de bici i les cames no les tenia gens fresques.

Avui ha estat el dia de la cursa de les Garrigues per terreny variat i bonic. L'inici de la cursa ha estat còmode, però a mitja cursa, els entrenaments de la setmana anterior, i el fet de perdre'ns, ha fet que perdéssim ben bé un minut i 4 o 5 posicions al final. Tot i això, la novena posició ha estat agradable.

Prova superada.